diumenge, 8 de gener de 2012

PRIMERA CAMINADA TROTACAMINS 2012- TORRENT DE COLOBRERS-TOGORES

el grup davant la masia
 Avui hem donat inici a les Caminades dels Trotacamins de Martorelles en aquest any 2012. A les 09 h. tal com es costum (es bo no perdre les bones costums) l'Antonio a donat el tret de sortida amb la foto de grup, ens hem distribuït en els vehicles i hem posat rumb envers Sabadell, després de creuar-lo, i per la carretera que porta a Castellar del Vallès, hem arribat a Can Pagès on hem aparcat els vehicles donant inici a la caminada capbussant-nos en el Torrent de Colobres, que malgrat l'època de l'any, no deixa de meravellar per la bellesa dels seus racons. Ens hem aturat per prendre imatges de tants i tans bonics llocs, la Font de la Tosca, Els Degotalls, La Foradada........costa donar mes de tres passes seguides sense aturar-te, aixi, fins arribar a la fi d'aquest tram del torrent.
davant la Foradada
Amb pena hem deixat el torrent i pel camí de Can Moragues hem fet cap a la Font de Can Moragues, aquí hem procedit al ritual del mos, enllestit aquest reiniciem la caminada anant a trobar el Camí de Can Casamada, per aquest arribem a la ferida que en el paisatge ha produït la rassa realitzada amb motiu de les obres del oleoducte Martorell-Figueres, transitem uns metres per la rassa fins que agafem el Camí de Togores, per aquest arribem davant Can Vilar, masia del segle XII encara que modificada en varies èpoques. Sense deixar el camí, arribem a l'ermita de Togores.
ermita de Togores, interior
L'ermita de la Mare de Déu de Togores (o, senzillament, de Togores) va ser bastida damunt les restes d'una vella construcció romana. Té l'absis vuitavat que dóna a llevant, pel cantó de migdia està unida a la masia per un arc. La masia, que ja existia al segle XIV, conserva el portal adovellat, de punt rodó. Modernament ha estat restaurada i ampliada.La dada documental més antiga que fa referència al topònim Togores és de l'any 986, quan s'esmenta el lloc al Cartulari de Sant Cugat. Es creu que el nom de Togores prové del llatí “tuguri” en referència a les cabanes que servien per a aixoplugar-se. La capella en concret sabem que ja existia l'any 1323 i que, durant el segle XV, va ser residència de monges. En aquella època la quadra de Togores formava part del domini de Sant Llorenç del Munt. La Mare de Déu de Togores s'hi venera des del segle XVII.
Des de l'any 1922, cada any, en arribar la primavera, s'hi celebra un aplec tradicional.
ermita de Togores
Vist el lloc seguim cami, ara anant a trobar la font i la bassa de La Torre del Canonge, d'aquesta anem a sortir a les restes de la Torre del Canonge i la seva capella de la Mare de Deu dels Dolors, en aquest tram ens trobem que tenim que creuar un parell de cops les "turbulentes aigües" del Riu Tort lo que dona un toc aventurer i fa que jo perdi les ulleres, un bon samarità les troba i seguim camí. Ara ja es qüestió de mentre anem fent llaçades, anar perdent alçada fins que arribar a l'àrea de lleure del Moli de l'Amat, des de aquí anem resseguint el Ripoll aigües amunt fins que som davant la passera que creuant el riu ens permet apropar-nos a visitar Sant Vicenç de Jonqueres
Sant Vicenç de Jonqueres
El conjunt de Sant Vicenç de Jonqueres està format per l'edifici de l'església, que té adossada pel costat de ponent la rectoria i pel costat de llevant i de migdia el clos del cementiri. Cap document no permet datar amb certesa el moment de la construcció de l'edifici. No obstant això, l'anàlisi de l'estructura dels murs dóna una cronologia constructiva que es desglossa en diverses etapes. Així, el conjunt conserva elements romànics, gòtics, renaixentistes i d'època barroca.
L'any 1992 es va rehabilitar el conjunt edificat, que es trobava molt degradat, i es va adequar l'entorn. L'antiga església s'ha cedit a una entitat d'interès cultural: el Servei General d'Informació de Muntanya. La rectoria s'ha cedit a uns masovers i la planta baixa d'aquesta a un taller artesanal
Sant Vicenç de Jonqueres
Vist el lloc tornem a creuar el riu per visitar les instal·lacions de la depuradora biològica  encara que aquesta semble estar fora de servei, coses de la crisis potser???? Ara ja es tracta de seguir camí fins arribar on tenim els vehicles, pujar a aquests i posar rumb envers Martorelles on arribem a l'hora prevista. A estat un altre mati de natura, historia i sobre tot, bona companyia .


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada