dimarts, 24 de gener de 2012

SAU ENTRE BOIRES

Lloc de trobada:Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Vilanova de Sau
Caminants:  Salva i Francesc
Data: 24-01-2012
Hora d'inici caminada: 08:32:54
Hora d'arribada:17:35:49
Duració: 09:02:55
Alçada punt de sortida: 560 m
Alçada mínima assolida: 404 m
Alçada Màxima assolida: 783 m
Desnivell màxim: 379 m
Ascensió acumulada:1505 m
Descens acumulat: 1497 m
Guany: 223 m
Distancia recorreguda: 23.99 Km
Velocitat mitjana:2,6 Km/h (sense descomptar parades).
pantà de Sau
Aquesta setmana com tinc un compromís dilluns, hem quedat amb el Salva de fer la sortida aquest dimarts, aixi mateix em quedo encarregat de trobar una ruta pels voltans del pantà de Sau, destí aquest que ja fa temps del que venim parlant-ne. Aixi dons amb els deures fets, aquest mati ens trobem a Hostalets de Balenyà, deixo el meu vehicle i amb el del Salva posem rumb envers Vilanova de Sau, lloc aquest d'on tinc previst sortir en la caminada d'avui.
Arribem al destí enmig d'una espesa boira que fa que la visibilitat estigui mol minvada, comentem que si no s'aixeca, poca cosa podrem veure avui. Aparquem el vehicle al carrer de les Guilleries i donem inici a la caminada quan son dos quarts de nou del mati. Ens allunyem del poble en direcció als Cingles de Vilanova i seguint les marques del GR-151 també conegut com Camins del Bisbe i Abat Oliba, arribats al peu de la cinglera salvem el desnivell per un sender que va fent marrades per un grau. Arribats dalt, ja som al Pla de Brugueres i hem salvat un desnivell d'uns dos-cents metres.

El pantà de Sau. És un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi de Vilanova de Sau, i al peu de la serralada de les Guilleries, que s'estén pels termes de Vilanova de Sau, les Masies de Roda, Tavertet i Santa Maria de Corcó, a la comarca d'Osona. 
Juntament amb el de Susqueda i amb el del Pasteral, forma part d'un sistema de tres pantans que uneix la comarca d'Osona amb la de la Selva. L'embassament té una llargada de 17 Km. i 3 Km. d'amplada, amb una capacitat màxima de 151,3 hm³. Actualment, es permet la pràctica d'esports nàutics. 
El pantà, inaugurat el 1962, va cobrir el poble de Sant Romà, les restes del qual, especialment el campanar de l'església romànica del segle XI, són visibles quan el nivell de l'aigua embassada és baix.
Parador deSau
Ens desviem una mica de la ruta per arribar-nos al mirador que es troba al Puig de Casadevall, on constatem que la boira no ens permet albirar pràcticament res del paisatge, seguim la ruta prevista sempre vorejant la cinglera uns trams mes aprop i uns altres mes retirats i amb algun que altre intent sempre infructuós d'albirar quelcom del paisatge. Quant portem uns set quilometres arribem a la zona de pàrquing que es troba a uns tres-cents  metres del Parador de Sau, seguim endavant i quan falten uns pocs metres per arribar al Parador, agafem el trencall que mena al Monestir de Sant Pere de Casserres, monestir que segons els rètols es troba a uns quatre quilometres.

Parador de Sau. El parador esta  situat a la península de Casserres, davant del Pantà de Sau, d’aquí que se l’anomeni també el Parador de Turisme de Sau. L’edifici reprodueix una típica masia senyorial catalana i està ubicat en un dels paratges més bonics de la comarca d’Osona. Una masia amb vistes.
El Parador es troba en un dels paratges més bells de la comarca d'Osona, amb la serralada de les Guilleries al fons i el pantà de Sau als peus. La tranquil·litat de l'entorn predisposa a practicar esports relacionats amb la natura i l'aventura, i a visitar antiquíssimes esglésies romàniques.

En les seves instal·lacions, entre el setembre i el desembre de 1978  una comissió de vint parlamentaris catalans, redacten el text de l'estatut d'autonomia que despres es discutira a les corts espanyoles i que s'aprova a l'agost del 1979 no sense una substancial retallada de les competències. És per aixo que l'estatut del 79 es conegut també com l'Estatut de Sau.
homenatge a l'Estatut de Sau
Per un corriol que va resseguint sempre la carretera que porta al monestir, fem els quilometres previstos fins que som davant del Centre d'Acollida del Monestir, esta tancat per vacances.........rodegem l'edific i pel Camí dels Monjos, fem els metres que ens separen del monestir. El trobem tancat amb pany i forrellat, aixi no ens queda mes remei que fer un tomb pels rodals, aprofitar uns bancs per fer el primer i tardà mos del dia i aprofitant que la boira comença a esvair-se, gaudir de les vistes tan espectaculars que ens brinda el lloc.

Monestir de Sant Pere de Casserres. Es un antic monestir benedictí situat al terme de les Masies de Roda, a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau. El monestir de Sant Pere de Casserres, l'únic de l'ordre benedictí a Osona, va ser erigit sota el patronatge de la família vescomtal osonenca. Amb anterioritat a la construcció del monestir, hi havia en aquest indret un castell termenat documentat a l'Arxiu Capitular de Vic des del 898, amb una capella dedicada a sant Pere, que els vescomtes decidiren convertir en monestir.
Sant Pere de Casserres
Una antiga llegenda diu que el monestir de Sant Pere de Casserres fou fundat pels vescomtes d'Osona i Cardona perquè un infant, fill dels vescomtes, va parlar tres dies després d'haver nascut i va dir que no viuria més de trenta dies. Un cop mort el seu cos fos posat dins d'una arca tancada, sobre una mula. Allà on s'aturés l'animal s'havia d'edificar un monestir sota l'advocació de sant Pere.
A partir del 1012 començà a haver-hi vida comunitària, si bé fins al 1050 l'església monàstica no fou consagrada. Després dels primers abats, Casserres baixà aviat a la condició de priorat (1060), segurament per no poder mantenir els dotze monjos necessaris per a continuar essent abadia.
Sant Pere de Casserres
El conjunt es d'estil romànic, tot i que ha anat tenint alguns canvis evolutius, especialment després dels terratrèmols del segle XV i amb l'abandonament de la vida religiosa i posterior us per a feines del camp.
L'església, singularment més ampla que llarga, té tres naus separades per dos pilars en forma de creu. La nau central és la més alta. Les tres naus acaben en absis semicirculars que tenen tots els elements decoratius de l'època: Finestres cegues, frisos amb dents de serra. Per dins estaven decorats per pintures murals al fresc, algunes de les quals encara es conserven. El campanar és de torre molt baixa, ja que sol té dos pisos i segurament es va construir quan el conjunt estava acabat. Junt a l'absis, a la zona exterior, es conserven unes tombes antropomòrfiques.
Sant Pere de Casserres
El claustre es va construir la segona meitat del segle XI i es conserven pocs elements; el pòdium, un pilar d'angle, dues columnes i alguns capitells que van ser trobats en algunes excavacions posteriors. Amb les restes s'ha pogut reconstruir i se sap que tenia uns porxos i una sola filera de columnes.
Fora del conjunt monàstic es troba un edifici de planta rectangular que era l'hospital.
Santa Maria de Vilanova de Sau
Vist el lloc, omplert el pap i gaudit de les vistes, reiniciem la caminada desfent el camí que ens a dut fins aquí, quant portem fets uns tretze quilometres entre unes coses i altres, som altre cop davant d'unes amples escalinates treballades a la roca i que ja abans hem vist, ara si que les pugem i arribem dalt del Turó del Quintà, on podem gaudir un cop mes d'unes magnifiques vistes del Pantà de Sau i dels seus encontorns. Seguim desfent camí i aixi arribem altre cop al Parador de Sau, ara ens hi aturem una estona per fer un tomb i prendre unes imatges tant del parador com del monument erigit en commemoració de les deliberacions que van donar com a fruit el conegut com a Estatut de Sau.

Seguim ruta i quan arribem a la zona de pàrquing, agafem la pista asfaltada que voreja el pantà i que en uns nou quilometres ens tornarà a Vilanova de Sau, creia que anant com va a ran de pantà la visió que tindríem d'aquest, seria constant, no es aixi, ja que la vegetació que es troba en l'estreta franja que separa la pista de la riba del pantà, ho impedeix. En tres o quatre ocasions ens desviem de la pista i per corriolets,  ens apropem a ran d'aigua, fets una mica mes de vint quilometres arribem a una zona on sembla que els vilanovins exploten la avinentesa de tenir tan aprop el pantà, ja que esta ple de cases de colònies, escoles de natura, semble que algun lloc preparat per fer acampada i lo que anomenen l'Embarcador.
Aprofitem uns bancs i taules de fusta per fer el segon mos del dia encara que ja son quarts de cinc, enllestit l'assumpte i esperonats pel fred que comença a fer, fem els últims quilometres que ens porten altre cop a Vilanova de Sau, arribats ens aturem per prendre unes imatges de Santa Maria, església d'origen romànic encara que amb afegits posteriors.

Santa Maria de Vilanova de Sau. El temple es trobava dins l'antic terme del castell de Conill, que ja apareix documentat en l'any 917, i en desaparèixer aquest, passà a formar part  del terme de la Vall de Sau. Des dels seus inicis té la categoria de parroquial.
Les primeres notícies documentades d'aquesta església les trobem l'any 1025, en un llistat de parròquies de la zona, on consta que tenia com a sufragània l'església de Sant Andreu de Bancells. En un llistat posterior, aproximadament del 1154, també apareixen com a sufragànies els temples de Sant Pere de Castanyadell i Sant Romà de Sau.
Vilanova de Sau
El temple que contemplem va ser construït a finals del segle XI, substituint a un edifici anterior. Cinc segles més tard se li van afegir dues capelles laterals, una a cada banda. La del costat sud va ser enderrocada en 1870 per construir-hi tres noves capelles, que tenen l'aparença d'una segona nau. També es va reformar la façana oest, construint una nova portalada neoclàssica i convertint l'antic campanar de cadireta de dos ulls en un campanar de torre.
Durant aquesta reforma també es va sobrealçar la nau i l'absis semicircular, amb que està capçat el temple. La finestra que s'obre en la part central del tambor absidal és l'única original que es conserva. L'exterior de l'absis està decorat amb un fris d'arcs cecs, separats per lesenes. Al seu damunt, encara es conserva el fris de dents de serra.  Aquesta decoració es conserva, tot i que molt fragmentada, en el mur nord del temple.

Vist el lloc anem a trobar el vehicle, ens hi aposentem i enfilem envers Hostalets de Balenyà, ens acomiadem i pujant al meu vehicle ja poso rumb envers Martorelles. El tram de pista asfaltada  que voreja el pantà, se'm ha fet llarguíssim, sempre em passa amb l'asfalt, malgrat aixo i al fet de la boira del mati, ha estat un altre dia que m'endure a la motxilla dels bons records.


1 comentari:

  1. l'enveja que em fas amb aquestes caminades, de totes maneres suposo que abans d'arribar als 80 m'hi podré afegir

    ResponElimina