Dimecres 6.30 h. sona el despertador, em llevo, desdejuno amb l'impacte de l'explosió a un bloc de pisos a Gavà. Fa dies que no sur-to i a pesar del refredat, el cos em demana guerra així que decideixo endinsar-me a la Serralada Litoral, però, intentant evitar en lo possible, les pistes i els camins mes fressats. Agafo el cotxe i enfilo la carretera de Mollet a Badalona en direcció a La Conreria, em desvio pel trencall que porta fins el cementiri, aparco per allí, i m'endinso al bosquet que queda davant el cementiri, no es clar del tot, però els 30minuts que he endarrerit el despertador, es noten, veig per on trepitjo!!, segueixo fins que el camí que porto, va a sortir a la pista que ve de Sant Fost i passant per Can Torrens Vell, porta fins Sant Cebrià, segueixo vers la dreta fins el desviament que porta a Can Torrens Vell, l'agafo i en un revol
poc abans d'arribar-hi, em desvio per un corriol que per unes escales mig amagades s'endinsa al bosc, en poca estona vaig a sortir a les primeres cases del Mas Llombard, agafo la pista que porta fins el restaurant i la Font dels Castanyers, als pocs metres, surt per la dreta un corriol......com m'havia proposat defugir els camins massa fressats, l'agafo, quant em trobo sota mateix del restaurant, enfilo cap dalt............que fàcil es dir-ho, un recorregut de no mes de 200 m. em costa diria jo que mes de mitja hora i unes quantes esgarrinxades, però a la fi, me'n surto i arribo davant la Font dels Castanyers.
Uns metres mes endavant, la pista s'acaba en una mena de rotonda, per la situació d'aquesta i per lo que he vist al mapa, la Font de la Guineu no pot estar a mes de 500 m. en línia recta, així que penso que ja no vindrà de una esgarrinxada i cerco alguna senyal de que hi hagi un corriol o alguna drecera, en trobo un parell, però després de intentar un cop i un altre.....i després de unes quantes "ferides" mes, ho deixo per impossible, es una pena, els camins hi son, però la desídia ha fet que el sotabosc campi com vulgui. això, en una zona declarada com "Parc Natural" que se suposa que es pel gaudi de la gent amant de la natura no es tindria que permetre.
Decideixo iniciar el retorn, així que desfaig el camí i torno a la Font dels Castanyers, aquí ja agafo la pista que de baixada porta fins al Mas Llombard, nomes passat el restaurant, veig un camí a ma dreta que sembla enfilar-se cap el bosc, em dic i si faig una ultim intent!, dit i fet. m'hi endinso i encara que es va fet mes estret a cada pas, semble tenir possibilitats, miro l'hora i ja no tinc temps per mes intents, així que prenc nota i ara si ja enfilo cap avall, no soc partidari de fer el camí de retorn pel mateix lloc que el d'anada, però per avui, ja he fet el ple en lo que a descobrir nous camins respecta, per lo tant, vaig seguint el camí
que he fet de pujada i arribo davant el cementiri de Sant Fost, agafo el cotxe i cap a casa, passo les dades al PC i resulta que entre una cosa i altre, no he arribat ni als 7 km; dutxa, dinar i cap a treballar.
poc abans d'arribar-hi, em desvio per un corriol que per unes escales mig amagades s'endinsa al bosc, en poca estona vaig a sortir a les primeres cases del Mas Llombard, agafo la pista que porta fins el restaurant i la Font dels Castanyers, als pocs metres, surt per la dreta un corriol......com m'havia proposat defugir els camins massa fressats, l'agafo, quant em trobo sota mateix del restaurant, enfilo cap dalt............que fàcil es dir-ho, un recorregut de no mes de 200 m. em costa diria jo que mes de mitja hora i unes quantes esgarrinxades, però a la fi, me'n surto i arribo davant la Font dels Castanyers.
Uns metres mes endavant, la pista s'acaba en una mena de rotonda, per la situació d'aquesta i per lo que he vist al mapa, la Font de la Guineu no pot estar a mes de 500 m. en línia recta, així que penso que ja no vindrà de una esgarrinxada i cerco alguna senyal de que hi hagi un corriol o alguna drecera, en trobo un parell, però després de intentar un cop i un altre.....i després de unes quantes "ferides" mes, ho deixo per impossible, es una pena, els camins hi son, però la desídia ha fet que el sotabosc campi com vulgui. això, en una zona declarada com "Parc Natural" que se suposa que es pel gaudi de la gent amant de la natura no es tindria que permetre.
Decideixo iniciar el retorn, així que desfaig el camí i torno a la Font dels Castanyers, aquí ja agafo la pista que de baixada porta fins al Mas Llombard, nomes passat el restaurant, veig un camí a ma dreta que sembla enfilar-se cap el bosc, em dic i si faig una ultim intent!, dit i fet. m'hi endinso i encara que es va fet mes estret a cada pas, semble tenir possibilitats, miro l'hora i ja no tinc temps per mes intents, així que prenc nota i ara si ja enfilo cap avall, no soc partidari de fer el camí de retorn pel mateix lloc que el d'anada, però per avui, ja he fet el ple en lo que a descobrir nous camins respecta, per lo tant, vaig seguint el camí
que he fet de pujada i arribo davant el cementiri de Sant Fost, agafo el cotxe i cap a casa, passo les dades al PC i resulta que entre una cosa i altre, no he arribat ni als 7 km; dutxa, dinar i cap a treballar.
Font dels Castanyers (fes clik a la foto i les veuras totes) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada