dilluns, 8 de desembre de 2008

MURA

Dilluns, tercer i ultim dia d'aquest cap de setmana llarg, després de no sortir de casa ni dissabte ni diumenge per tal de allunyar d'una vegada aquest refredat, avui ja no aguantàvem mes, així que diem de sortir a fer un tomb, pensem on anar...... ahir precisament, per matar el temps vaig estar mirant per Internet entre altres coses unes fotos de Mura i em dona per pensar
volta sota Cal Carner
que feia temps que no hi trèiem el cap, li comento a la Isa i dit i fet, agafem el cotxe i ens dirigim cap a Terrassa, d'allí cap Matadepera, agafem la BV-1221, passem pel Coll d' Estenalles seguim fins al Km. 21 on ens desviem per la BV-1223 que en uns tres quilometres ens deixa a Mura, aparquem el cotxe i comencem la visita per el poble.
torre al carrer de la Muntanya
Semble mentida que a tan sols vint quilometres de una ciutat com Terrassa, encara puguis trobar llocs com aquest, crec que si m'hi portessin amb els ulls tapats,
possiblement, diria que soc en un poble't de qualsevol vall del Pirineu de Lleida o Girona, ens acostem al Centre d'Informació, agafem uns quants tríptics amb informació sobre itineraris i ens endinsem pels carrers costeruts del poble,
passejant per Mura
arribats davant l'església i un cop fotografiada per fora, entro per mirar de fer alguna foto del bonic i auster interior, però estan fent missa, així que ho deixo estar. miro l'hora i ja son les 12 passades, comentem que fem si ens quedem a dinar per allí o anem a un altre lloc, dic que com encara es aviat, ens podem acostar al Puig de la Balma, per visitar-ho i ja de pas, dinar-hi.
frontis de l'església de Sant Martí, Mura
Agafem altre cop el cotxe i anem a buscar la pista rural que resseguint la Riera de Nespres, porta de Mura a Rocafort, es estreta, però en bones condicions, passem pel Raval de Mura, pel àrea de lleure del Moli del Mig i en uns dos quilometres mes o menys, arribem a l'entrada al camí del Puig, una pista de terra que en poc menys de tres quilometres ens deixa a les portes Del Puig de la Balma, masia construïda a
Puig de la Balma
l'interior de una gran balma i avui en dia, convertida en un establiment d'agroturisme, preguntem si es pot dinar i resulta que a pesar de la crisis, esta tot reservat, no hi ha cap possibilitat. Així dons, donem un tomb i tornem cap el cotxe, desfem la pista de terra i al sortir a la pista asfaltada, girem vers l'esquerra en direcció a Rocafort.
Puig de la Balma
Arribats a Rocafort, li dic a la Isa de donar una volta i cercar un lloc per dinar, però em diu que millor tirem endavant, que avui baixara molta gent de les pistes i millor que després de dinar, ja estiguem mes aprop de casa, te raó, com casi sempre, així que seguim i ara ja per la BV-1224 continuem el camí fins arribar al Pont de Vilomara, d'aquest, a Sant Vicenç de Castellet, aquí ja si que parem a dinar, entrem al "restaurante Pata Negra" així com sona, bo, la qualitat, normaleta, les racions, no ens ho podem acabar, un cop dinats, ja anem a buscar la C-55, C-58, (al passar per davant de Can Tries,a Viladecaballs, veig que ja han començat les obres del quart cinturo, pobre Vallés), AP-7 i arribem a Martorelles.

Mura
(fes clik a la foto i les veuras totes)

3 comentaris:

  1. Hola Francesc. Nosaltres vam anar fará un any amb un grup d'amics i ens va agradar moltíssim. Vam anar passejant des de Mura fins La Balma, seguint un trós de Riera i va ser molt agradable.
    Un lloc per repetir...
    Antonio

    ResponElimina
  2. La veritat es que es un racó que sense ser res del altre mon, te quelcom que et fa ho recordis amb agrad, ja m'hagués agradat fer-ho caminat, però a la dona no l'escau tant com a mi el fet de caminar, així que cerquem el terme mig.

    ResponElimina
  3. Francesc, No saps l'alegria que m'es donat al veure que Mura, la meva patria, ha estat per vosaltres lloc d'acolliment.
    El dia que torneu a venir, no dubtis en fer-me un avís i us mostraré racons que valen la pena visitar.
    Una forta encaixada.
    Joan Escoda i Prats

    ResponElimina