MARTORELLES-MONTORNES (el Telegraf)-MARTORELLES

Lloc de trobada: Masia Carranca, Martorelles

Lloc inici caminada: Masia carranca, Martorelles

Caminants: Julio, Jordi i Francesc

Data: 10-03-2011

Hora d'inici caminada: 07:43:15

Hora d'arribada: 10:56:53

Duració: 03:13:38

Alçada punt de sortida: 68 m

Alçada mínima assolida: 52 m

Alçada màxima assolida: 244 m

Desnivell màxim: 192 m

Guany: 175 m

Ascensió acumulada: 176 m

Descens acumulat: 187 m

Distancia recorreguda: 8.780 Km

Velocitat mitja: 2.7 Km/h (sense descomptar parades)

Torre del Telègraf

 Avui havíem quedat amb el Julio d'apropar-nos a les restes de l'antiga torre de senyals mes coneguda com "El Telègraf" que es troba a Montornès, quan manquen uns minuts per tres quarts de vuit ens trobem davant la masia, el Jordi, el Julio i jo i donem inici a la caminada Avg. Piera amunt, girem per Montnegre i anem a sortir a la zona esportiva, d'aqui anem a trobar el diposit d'aigua, on veig per primera vegada el nou i mes gran diposit i l'antena de telefonia.

nou diposit d'aigua

Pel mig de les instal·lacions del Pessebre Vivent anem seguin les marques del GR-97-3 fins anar a sortir a la pista ample que careneja per la cresta que separa el Bosc de Can Fenosa de La Vinyassa, aquí ens surten al pas un parell de femelles de faisà de les que prenem unes imatges, a partir d'aquí el sender es una mena de muntanya russa que va pujant i baixant, arribem a un collet amb encreuament de varis senders, agafem el de l'esquerra que en una suau davallada ens apropa fins que som a tocar de la urbanització de Can Bosquerons.

Torre del Telègraf

Per un corriol ens arribem a les restes de la Torre del Telègraf. Torre de guaita, situada en un turó de 200,6 metres d’alçada a sobre mateix de can Bosquerons, des de la qual es domina gran part del Vallès. Va ser construïda al 1848 com a equipament militar de telegrafia òptica i va ser utilitzada només fins a 1862, data en què va ser abandonada a causa de l’aparició de la telegrafia elèctrica. De base quadrada, de 6 metres d’alçada, de 5’5 metres de costat, amb vuit espitlleres per banda i envoltada per un fossat circular, és una fortalesa de dues plantes que tenia la porta d’entrada al pis de dalt. Es comunicava visualment amb la torre del turó de Montcada i també amb la torre de Granollers.

Font de Santa Caterina

 Visitat el lloc i fet un petit mos parlem de que fer, si desfer part del camí fet i cercar un altre forma de tornar o si baixar a trobar el passeig fluvial del Besos, ens decantem per lo segon i per un corriol que surt de la torre anem a sortir al carrer de la Via Augusta de la urbanització de Can Bosquerons, per aquest anem davallant fins arribar a la BV-5001 o carretera de La Roca, a l'altre banda de la carretera veiem un  cartell indicador del Passeig Fluvial del Mogent, semble que algú s'ha posat les piles ja que fa poc tems aixo era un bardissar, on mes d'una esgarrinxada m'havia dut intentant creuar.

Passeig Fluvial del Mogent

Lògicament hi fem cap amb l'agradable sorpresa de trobar-nos amb la Font de Santa Caterina de la que no teníem coneixement, han arranjat el lloc netejant el camí i han incorporat bancs per que la gent pugui fer un petit descans, ens trobem davant mateix de l'aiguabarreig on les aigües del Mogent i del Congost formen el Besos, anem be de temps però no tant com per allargat massa la caminada, aixi dons agafem el sender aigües avall, passem per sota del pont, aquí ens trobem un tram que encara no esta arranjat i tenim que pujar als carrers de la zona industrial, tornem a baixar i ja anem resseguint el Besos en un tranquil i relaxat passeig.

Pont de Montmeló, al fons el Turó de les Tres Creus

Comentem que malgrat no estar del tot sanejat, el Besos ha fet un canvi espectacular, tant es aixi que anem fent fotos a una munió de aus aquàtiques:  ànecs de coll verd, garses, gavines.....aixi, fins arribar a la nova passera per vianants que Adif ha construït per substituir la antiga i que pel l'altura impedia el pas de l'AVE, aquí ja pugem a trobar la B-500 on ens aturem una estona contemplant els treballs previs a la construcció d'una rotonda i semble que també d'una gran superficial comercial, diuen que possiblement un Lidl.

ànec collverd mascle al Besos

Ara ja es tracta de anar resseguint la B-500 camí de casa, lògicament al passar per davant de les instal·lacions de la Derbi no ens podem estar de comentar la delicada situació en que es troba, al passar pel davant de casa del Jordi aquest s'acomiada, nosaltres seguim i arribant al carrer Horta decidim que com es aviat tenim temps de fer una cervesa, un cop feta ens acomiadem fins diumenge que si el temps ens ho permet tenim la sortida mensual dels "Trotacamins".

 

MONTSENY, MATI DE SOL, NEU, AIGUA.............y pedres

Lloc inici caminada: carretera BV-5114 Km 21, davant de Can Casades, Santa Fe del Montseny

Caminants:  Francesc

Hora d'inici caminada: 08:07:12

Hora d'arribada: 15:48:53

Duració: 07:41:41

Alçada punt de sortida: 1162 m

Alçada mínima assolida:1070 m

Alçada màxima assolida: 1676 m

Desnivell màxim: 606 m

Guany: 513 m

Ascensió acumulada: 915 m

Descens acumulat: 880 m

Distancia recorreguda: 16.44 Km

Velocitat mitja: 2.1 Km/h (sense descomptar parades)

Turó de l'Home

 Aquest últims dies, després del darrer episodi de neu, frisava per poder fer una escapada a la neu, ja trobava en falta el trepitjar per damunt la catifa blanca, diumenge varem sortir a fer un tomb amb la dona i passant per Sant Celoni vaig veure que el Turo de l'Home es veia tot emblanquinat encara, en aquell mateix moment vaig tenir clar on aniria avui a caminar, esperava poder matar dos pardals d'un sol tret, trepitjar neu i quelcom que en ronda pel cap fa molt de temps, pujar al Turo de l'Home amb neu, aixo si, amb un munt de dubtes de si seria capaç d'assolir la fita. Per aixo decideixo sortir tot sol avui i no embarcar a ningú per si la cosa no surt tal com espero.

BV-5114 a tocar de Santa Fe del Montseny

 Quan passen uns pocs minuts de les vuit del mati arribo a Santa Fe del Montseny, deixo el vehicle a tocar de Can Casades, aquí la neu es mes aviat escassa, nomes en veig en els racons, no em desanimo i dono inici a la caminada per la carretera en direcció a Sant Marçal, fets uns dos-cents metres ja m'endinso en el bosc en busca del corriol que m'ha de portat dalt el Turo de l'Home, aquest esta senyalitzat per unes fites de ferro de color verd que fan mes difícil el marrar el camí.

camí del Turó de l'Home

 A mida que vaig guanyant alçada la neu es fa mes present arribant a cobrir pràcticament tot el terra, l'inconvenient es que el camí esta tant trepitjat del cap de setmana que es quasi una placa de gel lo que dificulta el caminar. No obstant, vaig avançant encara que poc a poc, la imatge es molt especial, aquí el bosc es tot ell una fageda, lo que vol dir que els arbres aixequen els seus troncs i rames nues damunt una catifa blanca. Quan porto fets una mica menys de tres quilometres arribo a una avetosa, canvi total de paisatge, aquí em trobo immers en un ambient que recull tots els estereotips nadalencs, avets amb neu a les branques, el terra nevat........sembla talment una postal nadalenca.

avetosa

 El sender va fent llaçades per salvar el desnivell, quan porto fets cinc quilometres (que m'han semblat molts mes) arribo dalt el Turo de l'Home, aquí em faig unes fotos al costat del vèrtex geodèsic per deixar constància de la "gran gesta" i cerco un lloc per fer quelcom mes prosaic,  fer el primer mos del dia. D'aquí dalt estant la vista es espectacular, llastima de la calitja que ho difumina tot, enllestit l'assumpte gastronòmic decideixo reiniciar la caminada, tenia previst arribar-me a Les Agudes però l'esforç fet a la pujada m'ha deixat bastant cansat i decideixo obviar aquest tram.

estació meteorològica del Turó de l'Home

  Dono inici a la tornada anant a trobar el Coll Sesbasses, mentre jo baixo va arribant gent per diferents camins lo que em deixa una mica sorprès, no estic acostumat a trobar gaire gent els dilluns, arribat al coll agafo el sender que porta a la Font del Briançó, en aquest tram suposo que degut a l'escalfor del sol, la neu comença a estovar-se lo que afeixi't a la catifa de fulles seques fa que els peus s'enfonsin i vagi notant la fredor de la neu pel damunt de la canya de les botes, en una mica mes d'un quilometre de descens, arribo a la Font del Briançó, el doll d'aigua que treu es espectacular, fa goig de veure, un cop fetes les fotos de rigor i tastada l'aigua segueixo  camí avall.

Font del Briançó

 Tenia previst anar a sortir a la carretera BV-5114 a tocar de la Font de Passavets cosa que no succeeix, suposo que en agafar alguna drecera he canviat de corriol i malgrat sortir a la carretera, ho faig davant de l'edifici que anomenen El Convent, per arribar-me a la font tindria que caminar casi mig quilometre pel voral de la carretera aixi que ho deixo estar, travesso aquesta i agafo un sender que surt del costat del Convent i que mes o menys paral·lel a la carretera m'apropa a Santa Fe, mentre camino i en veient que nomes son dos quarts d'una, penso en que fer i decideixo fer l'itinerari de l'Empedrat de Morou, itinerari senyalitzat per la Diputació de Barcelona dintre del Parc del Montseny.

Riera de Santa Fe

Aquí començo a trobar una munió de gent, especialment grups familiars amb nens inclosos, ara m'ha dono que estem en plena "setmana blanca" semble talment un diumenge, arribat a Can  Casades decideixo iniciar l'itinerari en sentit invers per passar pel tram que voreja la Riera de Santa Fe en primer lloc, aixi ho faig i vaig resseguint aquesta fent fotos sense parar, aixi arribo a l'embassament o "Pantà de Santa Fe" arribo a la resclosa, un cop aquí agafo el sender senyalitzat, part de l'interes d'aquest itinerari son les vistes, avui aixo es quasi  inexistent degut a la calitja, l'altre punt d'interès son els afloraments granítics que en gran quantitat es troben per la zona i li donen nom.

Pantà de Santa Fe

 El desnivell d'aquest tram es de poc mes de cent cinquanta metres, malgrat aixo se'm fa costerut, deu ser a causa del desnivell acumulat que ja porto a les cames, arribo al punt mes alt a tocar del Turó de Morou, a partir d'aquí ja s'inicia un suau davallar pel mig de fagedes i castanyedes fins anar a sortir a tocar de la Torre d'en Lleonard, gran casa reconvertida en escola de natura, m'apropo a visitar l'ermita de Santa Fe adossada a l'hotel i com a cloenda de la sortida d'avui prenc unes imatges de les sequoies que es troben dins el recinte de Can Casades.

ermita de Santa Fe

Assegut al cotxe faig un petit mos mentre penso en com a anat el dia, la veritat es que si deixo a banda les agulletes que tinc a les cames, ha estat un dia casi perfecte, he assolit les fites que m'havia proposat, he gaudit del plaer de caminar per damunt de la neu, la barreja del silenci, la blancor de la neu, la solitud, la bellesa  de l'entorn, ........ ha estat ben be una experiència quasi mística, i tot aixo, sense prendre mal................que mes es pot demanar, acabat el mos arranco el vehicle i ja poso rumb envers Martorelles on arribo no sense "gaudir" de algun petit tram de retencions, vaja com un diumenge qualsevol, beneïda setmana blanca.

FONTS DE SANT FOST DE CAMPSENTELLES

Lloc de trobada: Masia Carranca, Martorelles

Lloc inici caminada: carretera B-500, cruïlla amb Camí de l'Església Vella

Caminants: Julio, Jordi, Jose i Francesc

Hora d'inici caminada: 07:58:45

Hora d'arribada: 12:14:47

Duració: 04:16:02

Alçada punt de sortida: 97 m

Alçada mínima assolida: 97 m

Alçada màxima assolida: 341 m

Desnivell màxim: 244 m

Guany: 243 m

Ascensió acumulada: 354 m

Descens acumulat: 343 m

Distancia recorreguda: 12.39 Km

Velocitat mitja: 2.9 km/h (sense descomptar parades)

Font Better

Ahir em truca el Julio per veure si sortim plegats a fer un tomb avui tal com ja varem fer dijous passat, comentant on anar li dic de fer una sortida per les urbanitzacions de Sant Fost per tal de trobar les fonts que aquestes guarden, de fet l'idea em roda pel cap fa temps però al llegir l'ultim escrit del Toni Seuma al seu Bloc se'm ha fet mes present, ens posem d'acord i quedem per avui a tres quarts de vuit davant la masia, per la tarda truco al Jose i quedem que s'apunta.

Mas Llombard

A l'hora acordada ens trobem davant la masia, pugem tots al meu vehicle i anem a trobar la B-500, volia agafar el Camí de l'Església Vella i deixar el vehicle a prop del cementiri però em passo de llarg, aixi dons uns metres mes endavant giro i deixem el cotxe a la carretera davant per davant del camí. Quan manca un minut per les vuit donem inici a la caminada, arribats a la cruïlla de camins a tocar del cementiri, per la pista de l'esquerra i després de deixar endarrere el diposit d'aigua ens anem apropant a les cases del Mas Llombard.

Font Better

Pel carrer del Bosc anem a trobar el carrer dels Avets i per aquest arribem al carrer de la Font Better, al final del carrer i en una mena de placeta trobem la Font Better, aquesta treu un bonic fil d'aigua i potser per que havia llegit que es trobava en tan mal estat es que em sorprenc agradablement, clar que suposo que es per que no la he vist en els seus dies d'esplendor quan era lloc de trobades i d'aplecs. Vista la font seguim el torrent uns pocs metres fins que som al carrer de sobre, girem envers l'esquerra per anar a trobar el carrer Nou per on anem fent via fins arribar a la cruïlla amb el carrer de la Font del Rossinyol.

Font del Rossinyol

Ens desviem per aquest i en un revolt del carrer agafem un corriol mig perdut que surt per la dreta i que ens porta davant de la Font del Rossinyol, aquesta tambe treu un cantarell fil d'aigua, damunt la font veiem una placa amb el nom de la font i la data d'una actuació que varem fer els veïns, el lloc te el seu encant, llastima que li manqui una mica de neteja, vista la font per unes escales protegides per una barana de fusta baixem al Torrent dels Rossinyols que creuem i per l'altre costat seguim un corriol que ens porta a sortir al carrer del Torrent.

Per aquest ens incorporem al Camí dels Castanyers i arribem davant de la Font de les Monges que no per ja visitada ens deixa indiferents el seu estat d'abandó i deixadesa, malgrat no treure aigua s'endevina una mica d'humitat sota el broc, seguim ruta i passant per davant de La Conreria anem a sortir a la B-500, aquí girem envers l'esquerra i comencem a davallar pel carrer de l'Illa que comença paral·lel a la carretera, arribats a la cruïlla amb el carrer dels Frares ens hi endinsem i ens trobem  davant de les restes  d'un antic forn de calç, vist el forn seguim carrer endavant fins que en un tram sense tancar entre els números 4 i 12 veiem un petit corriol que semble voler anar a trobar el torrent.

Font de les Monges

Aixi es, per un corriol de bon fer si no fos pels troncs i rames caiguts, fem els poc mes de cent-cinquanta metres que ens menen a ser davant de la Font de l'Hort del Monjos i la bassa que recull les seves aigües, hi surt un bon cabal d'aigua, jo diria que amb la Font de la Canaleta son les que treuen mes quantitat d'aigua, el lloc es fresc i ombrívol, llastima que els arranjaments fets per derivar l'aigua a la bassa li resten bellesa, vista la font comencem a notar el cuc de la gana, si no fos per que esta tot humit el lloc seria ideal, aixi dons decidim tornar enrere i cercar un lloc on ens acaroni el sol.

Forn de Calç

Seguint la paret d'una de els cases tornem al Carrer del Frares, aquí el Jose diu de arribar-nos al Gr-92 i cercar un lloc amb vistes al mediterrani per fer el mos, li comentem que es massa volta per un mos però ja ha posat la directa i o anem darrera o el matem.............decidim seguir-lo, a la fi, fem el mos amb l'edifici de la Cartoixa als nostres peus i contemplant el Mediterrani i bona part del Maresme, enllestit el mos i en veient que son casi les onze, decidim deixar la Font del Corro per altre dia e iniciar la tornada.

Font de l'Hort del Monjos

Aquí ja li surt la vena al Jose i pren el comandament, tots pensem que es que ja ha estat per aquí i coneix el camí, però no es aixi, simplement es guia per la seua intuïció, tornem al carrer de l'Illa, per on iniciem la davallada, tant el Jordi com jo li diem que el carrer no te sortida, però ell segueix endavant i efectivament després d'un parell de giragonses arribem a la Plaça del Sot dels Ànecs on acaba el carrer, ara tenim dos opcions, donar mitja volta amb lo que aixo representa o baixar per pràcticament un barranc que separa la plaça, del Torrent de la Conreria i per mes inri completament colgat de bardisses.

bassa de la Font de l'Hort dels Monjos

"Lògicament" escollim la segona opció i poc a poc ens obrint camí per mig dels esbarzers i procurant de no caure, arribem a baix i per la llera del torrent seguim aigües avall, aquest tram del Torrent de la Conreria malgrat portar poc cabal, te llocs força bonics, inclús ens trobem un petit aiguamoll, sortim a l'Avinguda de la Conreria per on seguim fins que en un revolt agafem el sender de terra que ve del barri de Sant Pere, passem a tocar de la Creu dels Carlins, arribem al barri de Sant Pere, i pel Camí de l'Església Vella sortim a la B-500 on hem deixat el vehicle aquest mati.

Torrent de la Conreria

Arribats aquí diuen de fer una cerveceta però per a mi, s'ha fet mes que tard, aixi que m'acomiado d'ells i agafant el cotxe  enfilo envers Martorelles on mentre la dona para la taula em dono una dutxa  rapida, dino i surto escopetejat cap a la feina, a anat justet, malgrat aixo, malgrat que bona part de la caminada ha estat per carrers asfaltats i malgrat l'aventura del Sot dels Ànecs, ha estat un mati ben aprofitat i en bona companyonia.

Aquesta descoberta de part de les fonts de Sant Fost no haguera estat possible sense la desinteressada feina de descoberta i comunicació que porten o han portat a terme persones com el Randy de Sant Fost o el Toni Seuma de Vallromanes, a ells, la meua mes sincera gratitud.

TV3 ja no es pot veure enlloc del País Valencià

TV3 ja no es pot veure enlloc del País Valencià des d’aquest dijous, 17 de febrer de 2011, a dos quarts de deu del vespre, després de 26 anys d'emissió.  La llibertat d'informació, la llibertat pura i nua, i l'espai de comunicació en llengua catalana reben, d’aquesta manera, un colp immens.