Pàgines

dijous, 10 de març del 2016

SL-CV 13 SENDERO DE LA CORTADA, Cortes de Pallás, Vall d'Aiora, Pais Valencià

Lloc inici caminada: Pàrquing de l'Arroyo de Cortes, Cortes de Pallás, Vall d'Aiora, País Valencià
Caminants: Miguel Angel, Felix i Francesc
Data: 10-03-2016
Hora d’inici caminada: 08:50:39
Hora d’arribada: 13:18:07
Duració: 04:27:28
Alçada punt de sortida: 415 m
Alçada mínima assolida: 415 m
Alçada Màxima assolida: 817 m
Desnivell màxim: 402 m
Ascensió acumulada: 505 m
Descens acumulat: 505 m
Guany: 402 m
Distancia recorreguda: 9.680 m
Velocitat mitjana: 2,13 km/h (sense descomptar parades).
Velocitat mitjana en moviment: 3,09 km/h
Pino de la cortada
Dilluns Miguel Angel comenta de fer una de les nostres rutes entre setmana, queda ell encarregar de buscar i ens proposa fer el SL-CV 13 o Sendero Cavanillas o de la Cortada a Cortes de Pallás. A pesar de què ja el vaig fer fa un parell d'anys, comente que no m'importa repetir-ho, ja que és una caminada d'aquelles que paguen la pena de fer. Fèlix s'apunta també i ens emplacem per dijous, com hem de passar per Xest, aniré amb el meu cotxe i recollirem a Miguel Angel.
inici de la ruta
 A l'hora prevista ens trobem amb Fèlix, pugem al vehicle i ens dirigim a trobar al Miguel Angel, un colp ja som els tres, ens dirigim envers Cortes de Pallás, creuem el poble i aparquem al costat de l'Arroyo de Cortes i a poquets metres d'on té l'inici el sender. Agarrem les motxilles i iniciem la caminada quan manquen deu minuts per les nou, Miguel Angel a preparat la ruta en sentit contrari i amb una petita desviació per visitar el salt d'aigua i el gorg del Corbinet.

el Corbinet tal com l'hem trobat
Per desgràcia i per culpa de "la pertinaz sequia" el trobem sec del tot, tot i això, el paratge moblat amb taules, bancs i paellers, és bonic i acollidor, vist el lloc desfem els últims 200 m i ja ens incorporem al sender senyalitzat. La senda va sempre resseguint l'Arroyo de Cortes, uns trams més a prop i altres més retirada, això fa que puguem anar gaudint de les formes que ha creat el treball de l'aigua. La senda va de pujada en tot moment encara que les llaçades que fa, suavitzen l'esforç.
Cueva del Tejedor
Fets 2,7 km creuem la llera i només creuar ens trobem la Cova del Tejedor, semble que una família amb aquest cognom tenien les terres i aprofitaven la cavitat per a arrecerar el bestiar, d'ací ixen diverses sendes, nosaltres seguim per una que després de creuar pel pont ressegueix la llera per la dreta, fets uns 200 m, ens trobem que aquesta va a morir al peu d'un gran salt equipat amb grapes i cadenes, passem de seguir i tornem fins a la Cova del Tejedor d'on ix una altra senda. El camí cada colp va agafant més pendent, el que fa que anem xino xano i parant de tant en tant.

Pas de la franca
Després d'innombrables siga sagues, encarem el tram més tècnic, El Paso de la Franca, amb algun tram equipat amb cables de seguretat, quan ja queda poc tram amb pendent, decidim parar a fer el mos, gaudim d'aquest moment de relaxació i un colp acabat, reiniciem la caminada, fets 4,9 km, arribem dalt l'altiplà de la Muela, creuem un tram ple de matolls i arriben a la pista que circumval·la tot el perímetre de l'immens dipòsit propietat d'Iberdrola i que fou construït l'any 1988.
vistes
Ara caminem durant 1,3 km per la pista, fins que un panell ens indica que hem de deixar aquesta per donar inici a la baixada, als pocs metres ens trobem un mirador natural des d'on podem gaudir d'unes immillorables vistes tant de Cortes de Pallas com de l'embassament del mateix nom, al passar pel famós Pino de la Cortada no ens estem de fer-nos foto i continuem per la senda, aquesta guarda en quasi tot el seu recorregut l'antic empedrat que la protegia de l'erosió. Passem també a tocar de la balma coneguda com la Cueva de la Mora, fets uns 9,2 km tanquem el tram circular de la ruta.
Cortes de Pallás i embasament
Ara només ens cal caminar els poquets metres que ens separen d'on hem deixat el vehicle aquest matí, pugem i ens dirigim envers Xest, ací deixem al Miguel Angel i Fèlix i jo, continuem fins a arribar a Vilamarxant amb la retina encara plena de les fabuloses vistes que hem pogut gaudir. Ha estat un matí ben aprofitat passat en agradable companyia i dels que fan que et quedes amb ganes de mes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada