D'ALBORAIG A IÀTOVA PELS RIUS BUNYOL I JUANES (amb Senderistes Les Rodanes)

Lloc inici caminada: Km 2 de la CV-415, Alboraig, La Foia de4 Bunyol, País Valencià
Caminants:  37 senderistes
Data: 08-01-2017
Hora d’inici caminada: 08:14:39
Hora d’arribada: 13:49:13
Duració: 05:34:34
Temps en moviment: 3:30:47
Alçada punt de sortida: 262 m
Alçada mínima assolida: 262 m
Alçada Màxima assolida: 458 m
Desnivell màxim: 195 m
Ascensió acumulada: 276 m
Descens acumulat: 251 m
Guany: 195 m
Distancia recorreguda: 13283 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.4 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.8 km/h

a punt per l'aventura

Hui era el dia previst per portar a terme la caminada de desembre que vàrem ajornar amb motiu dels aiguats. La ruta prevista era una que eixint d'Alboraig, va resseguint el riu Bunyol fins a arribar a la Cueva del Turche, ací comença a resseguir el riu Juanes fins a arribar a la Cueva De Las Palomas, ja en terme de Iatova, a partir d'ací, té inici la tornada passant pel Charco Azul fins a arribar altre colp al punt de partida.

ponts arrancats

Poc abans de l'hora, ens anem congregant al llavador, ens repartim en els vehicles i encarem a trobar Alboraig, en Xest, recollim a Miguel Angel, creuem Alboraig i deixem els vehicles al costat del riu Bunyol, primera sorpresa, el lloc habilitat com a aparcament va patir danys per les pluges i és troba inhabilitat, aparquem com podem i després de les fotos de rigor, donem inici a la caminada a un quart de nou.

salvant obstacles

Continuen les sorpreses i no agradables precisament, tot el Sendero Verde de la Ruta de los Molinos, ha quedat arrasat per l'aigua, bona part dels xicotets ponts que permetien anar travessant el riu han desaparegut, el camí, convertir en un pedregar, davant l'adversitat, el grup s'encoratja i amb un esperit de col·laboració, anem salvant tots els entrebancs que ens ixen al pas. Al final, aquest toc "aventurer" li dóna un plus a la caminada.

Cueva del Turche

Quan arribem a les restes del Molino Guarro i fets 1,5 km, girem a la dreta, per l'esquerra serà per on tornem més tard, arribem al Molino Galan, antic molí reconvertit en Casa de Turisme Rural, ací girem a l'esquerra i seguim per pista de terra, un poquet més d'1 km i arribem a unes paletes, de front per la pista a la Cueva del Turche, a la dreta, després d'una forta davallada i a tocar del riu, la Fuente de la Mezquita, vist el que ha fet l'aigua més arrere, obviem la visita a la font i seguim de front per la pista.

foto de grup, Cueva del Turche

Per aquesta eixim a la CV-425 per on girem a dreta i transitem uns metres, fins a arribar al desviament que ens ha de portar fins a la Cueva del Turche. Girem a l'esquerra i seguit a la dreta i anem resseguen ara ja, el riu Juanes fins a arribar a la Cueva del Turche. Arribats, ens quedem meravellats de l'espectacle de l'aigua saltat els més de 60 m. Ací, ja és un no parar de sentir els clic de les càmeres de fotos, aquest espectacle, feia anys que no es contemplava.

Cueva del Turche

Aviem pensat fer el mos ací, però no dóna el sol i la temperatura és prou baixa com perquè no abellisca, així que carreguem amb les motxilles i anem a trobar el tram d'escales que ens encamina per seguir ara La Ruta de l'Aigua de Bunyol. Aquest tram ja va per senda i amb algun tram on hem d'ajudar-nos de les mans. Arribem damunt de la Cueva del Turche i en una esplanada decidim parar a fer el mosset acaronats pels raigs de sol i pel so de l'aigua saltant.

parada pel mosset

Enllestit el mos, tornem a la ruta, sempre seguint les marques del Sender Local, un tram per damunt del mur d'una séquia, altre salvant algun pas pedregós anem fent camí, ens aturem per contemplar des de dalt la Charca Mañan, arribats a les restes d'un mas, girem a l'esquerra i ens apropem a la Cueva De Las Palomas, si el salt de la Cueva del Turche, ens ha deixat meravellats, ací, ens quedem dos colps meravellats.

Cueva De Las Palomas

El fet de poder apropar-se a l'aigua fa que la gent ho gaudisca més, que si fotos amb la cortina d'aigua de fons, que si fotos amb la cortina davant, que si mira ací, que si mira cap allà, aquest xicotet salt d'aigua, no té més de 20 m, fa les delícies de tots. Amb un poquet de pena, reiniciem la ruta, la cova és el punt d'inflexió de la caminada, ara hauríem de començar el retorn, però...............

interior de la Cueva De Las Palomas

En la prèvia pel dia 22, en què participarem Porrina, Miguel Angel i jo, vàrem topar amb Ricardo, "propietari" d'un complex equí-tauri que es troba a no més de 400 m de la cova, xerrant un poc, ens va comentar que hui feien un dia de portes obertes i ens invita a fer-los visita, ens va semblar bona idea i vàrem adaptar els temps de la caminada per poder passar un moment. Així doncs ens desviem de la ruta i poc abans d'arribar, ja comencem a sentir el guirigall de la gent.

visita al complex equí-tauri

Donem un tomb per les instal·lacions, uns fan unes voltes amb carro, altres ens passegem per les quadres acaronant els cavalls, altres s'arriben a on pasturen els bous, no podem entretenir-nos massa, així que desfem els últims metres fets i sempre per pista i per trams d'asfalt pertanyents a una urbanització, arribem a la CV-425, la creuem i seguim per pista de terra que de no deixar-la, ens portaria fins al Molino Galan.

Charco Azul

Deixem la pista per una senda que ix a la dreta, aquesta senda ens va baixant a trobar altre colp el riu Juanes, ací ens trobem un xicotet gorg amb unes aigües transparents que invitem a banyar-se i que és conegut com a Charco Azul, seguim riu avall i en poquets metres ja arribem altre colp al Molino Guarro, ací es tanca la part circular de la ruta, ara es tracta de desfer el camí fet al matí fins a arribar al cotxe. Tornem a fer el tram "aventurer" del matí fins a arribar a on hem iniciat la caminada.

punt i final

Fotos amb el pont de pedra de fons, i ja pugem als vehicles per iniciar la tornada a Vilamarxant, on arribem sense cap contratemps. Ha estat un altre matí de contacte amb la naturalesa, de rialles, de bon ambient, crec que tots hem gaudit de l'experiència i que del que podia haver espatllat el matí, n'hem tret la part positiva i encara ens ho hem passat millor.