DOMENYO VELL-LA PUENTE ALTA-DOMENYO VELL

Lloc inici caminada: Domenyo Vell, Els Serrans, País Valencià
Caminants:  Paqui Ramada, Felix, Pepe Gil, Pepe March i Francesc
Data: 02-12-2016
Hora d’inici caminada: 07:43:51
Hora d’arribada: 13:24:34
Duració: 05:40:43
Temps en moviment: 4:01:26
Alçada punt de sortida: 308 m
Alçada mínima assolida: 305 m
Alçada Màxima assolida: 389 m
Desnivell màxim: 84 m
Ascensió acumulada: 377 m
Descens acumulat: 406 m
Guany: 80 m
Distancia recorreguda: 15580 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.7 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.90 km/h

La Puente Alta, Calles

Hui tocava ruta senzilla i molt planera per un motiu que ens alegre a tot el grup, Paqui una de les companyes de caminades, s'incorporava després d'un llarg i obligatori recés motivat per un lamentable accident en la caminada del mes d'agost, hui es tractava de què vaja agafant confiança. A la fi, som cinc els membres que podem eixir a caminar, ens emplacem al lloc i hora habituals esperant que l'oratge ens siga benèvol.

riu de Xelva i al fons, Castell de Domenyo amb les primeres llums

A les set ens trobem tots, pugem al vehicle del Pepe Gil i anem a trobar la CV-35, poc abans d'arribar a Calles, agafem un desviament que ix per l'esquerra de la carretera i que vorejant la cua del Pantà de Loriguilla, ens porta a tocar d'on en temps passats, es trobava el poble de Domenyo Vell, del que no queda res més que part del cementeri i alguna paret del castell. Aparquem en un voral i donem inici a la caminada.

Cascada de Domenyo

Fet encara no el primer quilometre, ja albirem la Cascada de Domenyo, aquesta malgrat l'espectacularitat, no és gens de més, que el desguàs de la Balsa de Cargas que rep l'aigua del Canal Principal de Benaixever per proveir la Central Hidroelèctrica. Seguim per la pista, hui tota la caminada serà per ampla pista, encara que en estar rodejada de vegetació, done la sensació d'anar pel mig del bosc i sempre acompanyats per la cantarella del Túria.

collint arboços, Xe que bons!!!

Com la senzillesa de la ruta ho permet, ens anem aturant i gaudint de qualsevol coseta, que si una gran extensió de paleres (Opuntia ficus-indica) ben plenes encara de figues, que si una mata d'arbocer, (Arbutus unedo) que ens obsequia amb els seus madurs fruits, que si.................., això, fa que el ritme siga tranquil i reposat, el que dóna peu a la distesa conversa. Fets quatre quilòmetres, arribem a una zona de pícnic moblada amb tot el necessari per a gaudir del lloc.

riu Túria

La ruta va canviant de nom en funció del tram, fins ara hem caminat per la "Ruta de la Piedra Urbana", ací, i en travessar el riu per un pont de fusta, canvia a "Ruta del Puente de Madera", fins ací, hem gaudit de les vistes, la vegetació, alguns retalls de tardor, però en creuar el pont, ens ix a l'encontre un paisatge totalment tardorenc, el terra recobert amb una catifa de fulles, arbres de ribera amb tons daurats i vermellosos, l'olor característic de les fulles caigudes, tardor en estat pur.

tardor en estat pur

Gaudint d'eixos moments màgics, i fets uns set quilometres, arribem a la zona de pícnic de La Puente Alta, ací trobem, paellers, taules i bancs a cobert de les inclemències, font d'aigua, inclòs un refugi per poder fer nit, tot ell aixoplugat per una bonica pinada. Ací tenia previst fer el mosset de mig matí, aixi es que comencen a eixir de les motxilles tot tipus de viandes, olives casolanes, allioli made in Pepe March, vi, cafè, mandarines made in Félix, dolços, mistela.........., a la fi la taula queda que fa goig.

el cos te les seus exigències.......

 El lloc és perfecte si no fora per què com que no li dóna el sol, la poca suor que portem es refreda, així que sense presses, però sense pauses, donem bona compta de les viandes, no haguérem de tornar-les a les motxilles!!, recollim i ens encaminem al punt potser més bonic de la ruta, La Puente Alta, aquest, és un pont d'un sol arc que permet a la "carretera turística" CV-3980 salvar el Túria en el seu camí a trobar Calles. L'estampa que ofereix amb els colors tardorencs és d'una gran bellesa i espectacularitat.

celebrant la tornada de Paqui

Tenia pensat iniciar ací la tornada, però algú diu de fer el poquet mes de mig quilòmetre que ens portara damunt el pont, evidentment, allà que anem tots passant a tocar de les instal·lacions del Campament de La Puente Alta. Vist el lloc i després d'unes quantes fotos, girem cua i ja donem inici a la tornada, fora d'una xicoteta variant només eixir de la zona recreativa, ara es tracta de desfer fil per randa el camí que ens ha dut fins ací. Això no treu, que anem "descobrint" detalls nous amb l'ajuda dels raigs de sol que comença a entrar dins el canó.

estampa amb la que tanquem la ruta

Fets un poquet més de quinze quilòmetres, arriben a on aquest matí hem aparcat el vehicle, pugem i ja eixim a la CV-35 per on ens dirigim a trobar Vilamarxant, arribem i ens acomiadem no sense abans felicitar-nos per aquest matí tan agradable del que hem gaudit i pensant ja en la propera caminada.