PASSEJANT PER OSONA (GUILLERIES SAVASSONA)

Lloc de trobada:Hostalets de Balenyà

Lloc inici caminada: Sant Julià de Vilatorta

Caminants: Joaquina, Salva i Francesc

Data: 19-12-2011

Hora d'inici caminada: 08:30:47

Hora d'arribada:17:30:55

Duració: 09:00:08

Alçada punt de sortida: 594 m

Alçada mínima assolida: 480 m

Alçada Màxima assolida: 704 m

Desnivell màxim: 224 m

Ascensió acumulada:552 m

Descens acumulat: 603 m

Guany: 98 m

Distancia recorreguda: 23.31 Km

Velocitat mitjana:2.6 Km/h (sense descomptar parades).

Moli de la Calvaria (Ruta dels Molins, Calldetenes)

Tal com ja vaig posar en el comentari de la sortida "dominguera" del proppassat 26 de novembre, en aquella ocasió, varem passar per racons que ens van deixar amb ganes de tornar-hi mes tranquil·lament, tan es aixi que dilluns passat, baixant del Tibidabo, vam comentar amb el Salva de que avui, aniríem a fer la Ruta del Molins de Calldetenes. Com aquesta es mes aviat minsa, quedem en que cercaré possibles ampliacions. Mirant per Internet em quedo meravellat dels llocs a visitar per la zona.

A la fi em surt una ruta de poc mes de vint quilometres que amb origen i final a Sant Julià de Vilatorta, passa pel Casol de Puigcastellet, Tavèrnoles, Castell de Savassona, Sant Feliu de Savassona i els seus voltants plens de restes megalítiques, també ens porta a visitar la capella de sant Jordi de Puigseslloses i el seu Dolmen,  acabem fent la Ruta dels Molins que surt de Calldetenes i acaba al Parc de les Set Fonts a Sant Julià de Vilatorta. Com la dona del Salva tenia ganes de fer la Ruta dels Molins, s'agrega a la caminada.

Sant Julià de Vilatorta

Sant Julià de Vilatorta. Església situada dins l'antic terme del castell de Sant Llorenç, substituït més tard pel de Meda. Des dels seus inicis tingué categoria de parroquial, que conserva en l’actualitat. El lloc de Vilatorta és citat l’any 935, quan Ermengúncia vengué al seu fill Sunyer diversos bens, situats a l’apèndix de Sant Llorenç, al lloc anomenat Vilatorta, si bé no trobem documentada l’església de Sant Julià fins l'any 1050, moment en que fou consagrada. L’edifici romànic original començà a patir ampliacions i modificacions ben aviat. En el segle XII es va afegir un atri que s'ha conservat fins els nostres dies. En aquest pòrtic molt probablement hi havia una portada esculpida. Des del segle XII i XIII hi ha documentats els altars secundaris consagrats a sant Salvador i santa Maria, els quals es devien allotjar en unes absidioles desaparegudes en el curs de reformes posteriors.

                                        Sant Julià de Vilatorta

Les reformes més importants es portaren a terme l’any 1592 quan la nau central fou perforada per dos arcs, un a cada banda per donar pas a les dues naus laterals afegides. En 1655 el temple patí una nova reforma que afectà a la façana i al pòrtic, el qual fou incorporat a l’església, en allargar les naus. Ja en el segle XIX es procedí a reformar l’interior de temple, amb realçament de la volta de la nau juntament a la de l’absis, que fou decorat en estil neoclàssic. L’any 1896, es construí la capella del Santíssim, s’obri un gran arc entre l’església i la capella. Així doncs les restes romàniques han anat quedant ocultes per les reformes i afegits posteriors. Externament només són visibles l'absis, una part del campanar de torre i fragments d'alguns murs, tots ells molt modificats. L’absis ha estat sobrealçat i totalment transformat interiorment.

capella de Sant Roc, Sant Julià de Vilatorta

Encara conserva la seva estructura semicircular, decorada externament per un fris d’arcuacions llombardes, en sèries de tres entre lesenes. En l’interior de només s’aprecia l’estructura romànica en una banqueta dels fonaments de l’absis. El campanar, molt transformat, conserva només una part de la decoració de motius llombards, consistent en frisos d’arcuacions entre bandes laterals i frisos en dents de serra, mot malmesos, també es conserven alguns fragments de murs romànics, així com algunes finestres cegades. Durant unes obres dutes a terme al temple l’any 1945, foren trobades dues peces molt interessants, la lipsanoteca i una tapa de fusta que cobria el reconditori en el qual i havia la lipsanoteca amb les relíquies. Aquest elements es conserven actualment al Museu episcopal de Vic. 

Arribats a Sant Julià, donem un tomb pel poble amb l'idea de trobar una fleca on comprar pa, no en trobem cap d'oberta i donem inici a la caminada anat a trobar la capella de Sant Roc, passada aquesta ens endinsem per camps de conreu fins arribar a la casa de l'Arumi, deixant aquesta i quan hem fet uns tres quilometres agafem el corriol que per la dreta de la pista ens dura dalt el Puig-castellet on es troben les restes del Casol de Puig-castellet, restes de un poblament iber, aprofitem la parada per fer un ràpid mos, acabat aquest desfem el tram de corriol per tornar altre cop a la pista.

Casol del Puigcastellet, Folgueroles

Casol del Puigcastellet. La fortalesa ausetana del Casol de Puigcastellet és situada al nord-est de la vila de Folgueroles. S'hi accedeix per la carretera de Vilanova de Sau, pel trencant que hi ha a la sortida de la vila, i que porta a les masies de l'Arumí i al Mas d'en Coll .L'assentament és al cim del turó que separa les dues cases.

La fortalesa està formada per un gran pany de muralla de 64 metres de llargada i 3 d’amplada. A la part externa s’hi adossa una torre massissa quadrangular, en talús. Tanquen els extrems, per l’interior, dos grans murs laterals que limiten amb els espadats. Entre els dos braços s’hi obren deu àmbits amb una funció domèstica i artesanal. Dos patis empedrats als extrems conclouen el conjunt arquitectònic.

L’assentament es construí a mitjan segle III aC com ho indica el material ceràmic i numismàtic i fou abandonat, com a màxim, uns cinquanta anys més tard.

La seva funció i la cronologia tan curta es poden explicar per la seva situació geogràfica als límits del que seria el territori del poble ibèric dels Ausetans i, l’abandonament, caldria relacionar-lo amb la presència militar romana a la zona. 

                           Casol del Puigcastellet, Folgueroles

Sant Esteve de Tavèrnoles. Tavèrnoles és un municipi de la comarca d'Osona. El topònim està documentat al segle x com Tavernulas, provinent del llatí tabernulas, «petites tavernes» en referència a les parades en la via romana d'Ausa a Bàrcino coneguda com Strata Francisca. En els fogatges dels segles xv i xvi consta Tavèrnoles en la vegueria de Vic. En els primers censos del segle xix es va registrar com Tabérnolas. El 1933 es va recuperar el nom tradicional, canvi anul·lat el 1939 pel franquisme fins el 1983.

Sant Esteve de Tavèrnoles

Temple ja documentat l'any 981 quan desenvolupava tasques de parròquia dins del terme del castell de Savassona. L'edifici actual data de l'any 1070, malgrat que va ser modificat durant els segles XVII i XVIII, moment en que es van construir les capelles laterals del costat nord i el portal de la façana oest i  es va sobrealçar la nau. En la restauració realitzada en la dècada dels seixanta, es torna la nau a la seva alçada original.  El temple té una sola nau coberta amb volta de canó i acabada a l'est amb un absis semicircular. Aquest està decorat externament seguint el model llombard amb un fris de grans arcs cecs, agrupats de cinc en cinc i separats per lesenes.

Sant Esteve de Tavèrnoles

El fris d'arcs cecs es prolonga pels murs laterals, sobre el que també trobem un fris de dents de serra. Adossada al mur sud trobem la torre de campanar. Té planta quadrada i tres pisos d'alçada. L'inferior, que és tant alt com la nau, correspon al sòcol i no té decoració. Els dos superiors, en canvi, tenen dues finestres geminades en cada un dels costats, emmarcades entre un fris d'arcs cecs, un de dents de serra i lesenes.

En el mur sud, prop del campanar, trobem l'antiga porta d'accés al temple, avui cegada. Està formada per senzill arc de mig punt adovellat, protegit per una arquivolta adovellada. 

Castell de Savassona

Fets uns sis quilometres i mig, arribem a la Font dels Foquers, aquí comença un tram de 260 esglaons que es el camí mes curt per anar de Tavèrnoles a Folgueroles, creuem la Riera de Tavèrnoles i ja arribem al poble, prenem algunes imatges i com no hi ha cap fleca, entrem a un restaurant a veure si ens poden vendre una mica de pa, amb el pa al sarró ens endinsem en el Bosc de Savassona, per un corriol esglaonat arribem dalt el Pla del Castell no sense passar abans per bonic racó que formen la balma de la Baronessa i la seva font. Vist el lloc seguim ruta i arribem davant el Castell de Savassona fets una mica mes de nou quilometres.

Castell de Savassona. antic castell termenat. Té elements medievals com els murs de defensa i la torre triangular. Fou renovat als ss. XVII i XIX, iés encara habitat, format per un ampli casal i una capella que estan rodejats per una muralla. Un portal de fusta dóna accés al recinte per la part de migdia. La façana que mira a aquest sector presenta un portal dovellat, mutilar per uns àbacs que sostenen una amplia balconada que ocupa tot el primer pis. Al segon pis, damunt del portal hi ha un escut i un medalló a més de diverses finestres.

Per la part de llevant està assentat damunt la roca viva . A ponent el mur està sostingut per un contrafort on s’hi obren unes galeries d’arc rebaixat amb tres arcades sostingudes per pilars. El mur d’aquesta façana descansa sobre un precipici d’uns 20 metres. A tramuntana sobresurt un cos quadrat al qual s’hi adossa una torre amb merlets i finestres geminades, d’arc deprimit convex

Castell de Savassona

 La major part de la construcció sembla ser del s. XVII i no té gaire interès. Les muralles, del propi temps, més que defenses són parets de tanca. La torre en 3/4 de cercle, del mateix temps, és una fortificació força dèbil. Materials de construcció són maçoneria amb arrebossat damunt, amb elements de ressalt de pedra vista.

En un cim estratègic, a 611 metres d’alt, amb un entorn arbrat. Amb una bona panoràmica damunt La Plana de Vic

Castell de Savassona

El Castell de Savassona, existia ja l’any 890, sota el domini dels vescomtes d’Osona i regit per una família de cavallers, els Savassona. Al segle XII, seguia sota el domini d’aquesta família, del darrer membre sabem que fou Canonge a Vic. Sense descendència directa foren venudes castell i senyoria a Ramon de Vilanova, castlà del Brull. Al segle XIV, el castell passà a la jurisdicció del Bernat de Cabrera, pimer compte d’Osona. Als fogatges de 1553, s’anomena a Mn. Antoni Vila, militar, senyor del Castell i terme. Del 1650 al 1826, foren senyors del Castell la família Ferrer. Diferents famílies han seguit el domini : els Desprats, els Diaz de Mayorga, els Urbina, ...

Sant Pere de Savassona

Sant Pere de Savassona. Trobem aquesta església junt al castell de Savassona. Era un castell propietat del comte de Barcelona, però que utilitzaven els vescomtes d'Osona i Cardona.  Desprès passa a mans dels comtes de Pallars i posteriorment als barons de Savassona, fins que els francesos el van incendiar en 1811. Actualment, el que queda en peu del castell és una propietat particular.   

L'església, construïda en la segona meitat del segle XI, té una única nau, que va ser sobrealçada en el segle XVII. La nau està coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals. A l'est està capçada per un absis semicircular. Exteriorment està decorat seguint els cànons llombards amb un fris d'arcs cecs i lesenes. Aquests motius de decoració es repeteixen per tots els murs del temple. Interiorment l'absis està decorat amb cinc fornícules o nínxols semicirculars.

Sant Pere de Savassona

En el mur nord, junt a la capçalera, trobem una absidiola semicircular sense cap tipus de decoració. Curiosament en el mur sud no trobem una absidiola simètrica, com caldria esperar, si no un espai rectangular.  En el segle XVII, a banda de sobrealçar-se la nau es van construir dues capelles laterals i una nova portalada en el mur oest. Sobre ella s'hi va obrir un ull de bou. Al cim d'aquest encara es pot veure el fris d'arcs cecs que ressegueix el pendent de l'original teulada a dos aigües.  Corona aquesta façana un campanar de cadireta de dos ulls. 

En el mur sud es pot veure una porta, avui cegada, de mig punt adovellada i amb una arquivolta també adovellada. Davant el temple es pot contemplar una pica rectangular.

Pedra del Sacrifici

Pedra del sacrifici. Bloc de gres que es troba isolat del cimal (Turó de Sant Feliuet), del qual es desprengué, essent envoltat d’altres blocs de característiques morfològiques similars. Tot aquest conjunt es troba dins un bosc format per roures, amb algun pi roig i pinassa. Per tradició oral es coneix per la Pedra del Sacrifici, degut a la creença de que en aquest indret s’hi celebraven rituals de sacrifici.

Pedra del Sacrifi

Les excavacions han aportat diversos materials als arqueòlegs. Enterraments en posició fetal dels primers ramaders i pagesos de la comarca. Es tractaria d’una cultura neolítica de la qual se’n troben relativament poques a Osona, i aquesta a Savassona.

Sant Feliu de Savassona

Vist el castell i l'església de Sant Pere de Savassona que esta a tocar d'aquest, seguim camí a trobar Sant Feliu de Savassona, sota del turo on es troba la ermita trobem un jaciment megalític format per roques de grans dimensions que semble es varen desprendre del turo granític, aixi veiem El Dau i la Pedra del Sacrifici, arribem dalt el turo i gaudim de els vistes i del lloc, aquí dalt, apart la ermita de Sant Feliu de Savassona es troben restes de tombes antropomorfes tallades a la mateixa roca.

Sant Feliu de Savassona. Església del municipi de Tavèrnoles (Osona), situada a poca distància al nord del castell i parròquia de Savassona, dalt un roquissar conegut pel puig de Sant Feliuet. Es troba al centre de l'àmbit ocupat per un antic poblat ibèric, en part excavat, sobre la Pedra del Sacrifici. És coneguda des del 1035, però té el santuari preromànic (s X) i la nau refeta al s XI. Era coneguda per Sant Feliu de la Roca i popularment per Sant Feliuet. Fou restaurada el 1962 pel Centre Excursionista de Vic.

Sant Feliu de Savassona, interior

Sant Feliuet de Savassona és una església preromànica, en un planell on s'assenta en roca viva i envoltada de tombes antropomorfes i una cisterna tallades a la roca. Construcció d'una sola nau amb coberta de canó, lleugerament rebaixada, descentrat en relació amb l'eix de la nau, a la qual s'obre mitjançant una simple plec que fa la degradació. La porta original s'obre a la façana de migjorn i té un simple rebaix ornamental que l'emmarca. A la façana de ponent, rematada per un esvelt campanar és d'espadanya s'obre una segona porta amb un arc de grans dovelles.

Sant Jordi de Puigseslloses

Vist el lloc desfem el camí que ens ha portat aquí dalt, arribats a la carretera ens despistem i decidim seguir per la carretera fins arribar a Tavèrnoles, no ens aturem i seguim la ruta prevista, quan considerem que es hora, parem a fer el mos del migdia. Enllestit aquest seguim la caminada, ara el objectiu es arribar a Sant Jordi de Puigseslloses, hi arribem quan portem als peus uns setze quilometres.

Sant Jordi de Puigseslloses. El turó de Puigseslloses, petit serradet de 531 m, situat al NW de Folgueroles, no és al centre de la Plana de Vic, però des del seu cim fa l’efecte que en sigui l’eix. De molt antic, de mil·lennis enllà, devia ser tingut com un lloc privilegiat pels pobladors dispersos de la contrada. Van edificar-hi un dolmen, és a dir un sepulcre fet de grans lloses verticals plantades a terra i cobertes, formant galeria, per unes altres de planes. Això va donar nom al puig.

El prestigi religiós del turó potser va travessar els segles i fins devia prevenir als osonencs ja cristians. Això explicaria que Arnau de Folcs, un home que va fer testament el dia 26 de novembre de 1403, disposés que allí dalt es repartís dels seus béns, i per l’amor de Déu, un pa de blat a cada pobre que hi anés el dia de la Mare de Déu de Març després de la seva mort. Encara no hi havia cap capella.

El dia 30 de desembre de 1476 el vicari general del bisbe Guillem Ramon de Montcada, corresponent al desig d’uns quants fidels, autoritza que hi sigui edificada una ermita dedicada a sant Jordi. Els amos de Puigseslloses, la masia veïna que havia pres nom del turó, el cedeix íntegrament per a aquest fi. El rector de Folgueroles s’hi avé i Andreu Noguerol, un beneficiat de la seu vigatana especialment devot del sant, en fa de procurador. Uns quants homes de la rodalia es comprometen amb jurament a col·laborar-hi. Sembla que al cap de dos anys era enllestida i s’hi feia culte. Com tots els edificis antics, deu haver estat reparada i renovada més d’un cop al llarg dels segles. Sabem que el 1833 s’hi van fer obres importants.

Dolmen de Puigseslloses

El beat Francesc Coll, fundador de les Germanes Dominiques de l’Anunciata, que, allunyat, per les circumstàncies polítiques, del seu convent de Girona, s’havia acollit al mas de Puigseslloses, va cantar-hi missa l’any 1839. També Jacint Verdaguer, que, fill de Folgueroles, havia tingut sempre l’ermita de Sant Jordi a l’horitzó de les seves caminades per la Plana i dels seus somnis de poeta, va dir-hi missa nova el dia 2 d’octubre de 1870.

La capella de Sant Jordi de Puigseslloses, singular per tants motius històrics, ho és encara per l’escassetat d’esglésies dedicades al Patró de Catalunya. La raó és senzilla: quan va divulgar-se per la nostra terra la devoció al gloriós cavaller, les esglésies que han arribat fins a nosaltres ja eren quasi totes aixecades i tenien assignat titular.

 "La vall hermosa de Vic planera n'és i rodona, planera com un diner, rodona com una mola, sobretot per qui la veu des del cim de Puigseslloses que d'eixa plana és el cor, el botó d'aqueixa roda. Entre eix dolmen i eix altar amb sa cadena de roses comptarà vint-i-cinc anys que alta cantí missa nova" 

"El dolmen de Sant Jordi"

Jacint Verdaguer

Moli del Pujol

De Sant Jordi de Puigseslloses ens dirigim a trobar Calldetenes on te el seu inici la Ruta del Molins Fariners, arribem al Moli del Pujol fets una mica menys de vint quilometres, aquí iniciem el recorregut que va resseguint el Torrent de Sant Martí i que passa per sis antics molins fariners, rescloses, fonts i per sota de l'església de Sant Martí de Riudeperes, al arribar al Moli de Rosanes, ens trobem amb les servituds del "progres" les obres de desdoblament de la C-25 han malmès part de les instal·lacions del moli.

Ruta dels Molins. La Ruta dels Molins Fariners de Calldetenes, inaugurada el 1994, ha permès la recuperació d'un camí que voreja el torrent de Sant Martí i dels diferents elements hidràulics que abastien anys ha els sis molins que hi ha al llarg del seu recorregut. Es tracta d'un camí amb poc desnivell, amb ponts i passos que permeten observar al llarg de gairebé 3 km tot un seguit de canals i recs, basses, rescloses, fonts, "cadiretes" i molins; tots ells elements d'arquitectura hidràulica que permetien aprofitar tot el cabal d'aigua del torrent.

Torrent de Sant Martí, Ruta dels Molins

També, al voltant d'aquesta ruta, s'hi agrupen algunes de les cases més antigues del poble. El recorregut és de poca llargada, suau i planer, i enllaça els pobles de Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta. A més, ens convida a descobrir racons amagats de la natura alhora que ens il·lustra sobre la primera indústria que hi va haver al municipi.

Resseguint el torrent arribem al Parc de les Set Fonts a Sant Julià de Vilatorta on te el final la Ruta dels Molins, arribats al poble i després de desprenden's de les motxilles, cerquem un bar per prendre la Joaquina i el Salva un cafè amb llet ben calent i jo una coke ben freda, ara ja ens pugem al vehicle, els deixo a Hostalets de Balenyà, ens acomiadem i desitgem bones festes i ja poso rumb envers Martorelles. A estat un dia intens amb un fort quilometratge als peus, però ha valgut la pena per la quantitat de racons que he descobert.