dissabte, 31 de maig de 2014

VILAMARXANT, Volta al terme 2014 amb Senderistes Les Rodanes

Lloc inici caminada: Plaça del Llavador, Vilamarxant, Camp del Túria
Caminants:  Aprox. 30 Senderistes 
Data: 25-05-2014
Hora d’inici caminada: 07:41:33
Hora d’arribada: 13:26:29Duració: 05:44:56
Temps en moviment: 04:11
 Temps parat: 01:33
Alçada punt de sortida: 101 m
Alçada mínima assolida: 101 m
Alçada Màxima assolida: 214 m
Desnivell màxim: 113 m
Ascensió acumulada: 318 m
Descens acumulat:260 m
Guany: 113 m
Distancia recorreguda: 20.41 Km
Velocitat mitjana: 3.5 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 4,82 Km/h.
el grup davant el Llavador abans de iniciar la caminada
El cap de setmana dels 24 i 25 de Maig, el grup de Senderistes Les Rodanes organitzava la V Volta al Terme, aquesta ja clàssica caminada consta de tres etapes d'uns 20 kms cada una, repartides entre dissabte mati, dissabte vesprada i diumenge mati. Tenia pensat participar però la tendinitis que vaig arrastrant des de que tornaré de fer el tram del Camí de Sant Jaume, em fa decidir participar nomes a l'etapa de diumenge mati. La eixida estava programada a les 7,30 del mati des de la Plaça del Llavador, poc abans de l'hora arribe al lloc i a poquet a poquet va arribant la gent, després d'uns minuts de cortesia, l'organització dona inici a la caminada.
per Les Llomes de La Pea
Creuem la Carretera de Llíria  i anem a trobar el Camí de la Pea per on caminen un poquet menys d'un quilometre, el deixem i per pista travessem la Pinada de les Animes i la urbanització Villalba, deixada arrere aquesta ultima, agafem la Senda del Xacarell que ens porta a endinsar-nos ja en zona arbrada del Parc Natural del Túria, quan portem uns cinc quilometres deixem la Senda Xacarell i agafem el Camí del Corral d'Alquissar. Ací trobem per primer colp la furgoneta que comandada per l'Enrique ens acompanyara tot el mati sempre disposat a apaivagar la sed dels senderistes, tornem a agafar una senda que ens porta a transitar pels paratges de Jutgeve i Les llomes de la Pea.
Cua de la Nuvia, pèssima qualitat degut al nuvol d'aigua
Quan ens falten uns poquets metres pels huit quilometres, eixim al Camí de la Pea un quilometre abans de l'estació elèctrica, creuem la sequia que porta l'aigua  a aquesta i ens apropem a visitar el salt d'aigua que es produeix en eixir l'aigua de l'estació, hui es potser el dia en que l'he vist amb mes caudal, gaudim del lloc i ja surt qui li posa nom "La Cua de la Nuvia" i certament una gran cua de nuvia pareix, tornem arrere i vorejant la central anem a trobar el Túria a l'alçada de l'assut de Benaguasil. Sempre resseguint el Túria  arribem a la zona de bany de La Pea, ací ens trobem que l'Enrique ens ha muntat una taula amb tot lo necessari per a un opípar esmorzar.
açò es arribar a taula parada, gracies Enrique
Després d'omplir el pap i d'una estona de descans i relax gaudint del bonic racó, reiniciem la caminada encaminant les nostres passes a trobar el Mas dels Frares, seguim vorejant el riu fins arribar a tocar de l'Assut de Riba-roja, tornem un poc arrere per cercar el Camí de la Pea, i altre colp ens surt al pas la furgoneta comandada per l'Enrique que semble tenir el do de la ubiqüitat, ara l'apaivagar la sed ja no es nomes a base d'aigua, cervesa ben fresca i algun que altre refresc col·laboren  en la tasca. Pel Camí de la Pea arribem davant del Motor Nou de l'Alginet, fem un rodeig per visitar tot el conjunt format per l'aqüeducte, els dipòsits i el Torreo.
aqüeducte del Motor Nou de l'Alginet
Tornats al Cami de la Pea i fets uns poquets metres ens desviem per visitar el Motor Vell de l'Alginet, vist aquest tornem a la pista fins arribar al Motor de La Cosa, ací deixem la pista i fem una petita i divertida grimpada resseguint la tubària que ix del motor, caminem un poc mes d'un quilometre per una senda de muntanya des d'on es tenen unes bones vistes de Vilamarxant i els seus rodals. Després d'un suau descens eixim al Camí del Molinet per on ens dirigim en direcció al poble, arribant a la rotonda de l'entrada del poble ens trobem.....................si, ho heu encertat, a l'Enrique i la furgoneta o a la furgoneta i a l'Enrique, (Enrique, eixa caminada no haguera estat tant agradable sense tu) ací agarrem el detall que l'organització ens ha preparat i ja donem per acabat aquest mati ple de bones sensacions.




dijous, 29 de maig de 2014

CAMÍ DE SANT JAUME (cinque dia, Quarta Etapa) PUENTE DE LA REINA-ESTELLA

Dilluns 5 de Maig. Ens llevem i com hui es l'ultima etapa ja no som tan prim mirats en ficar les coses a les motxilles, eixim i mentre baixem per la rampa, ens acomiadem de Puente de la Reina que comença a despertar, agafem una pista que transita paral·lela a la N-111 passant pel barri de Zubiurreta conegut com el barri de les monges on es troba el convent de les Comendadoras del Espiritu Santo. Durant un parell de quilometres la pista va en paral·lel al riu Arga, ara comencem a allunyar-nos del riu al mateix temps que iniciem una forta pujada que ens portara al costat de la A-12 coneguda com Autovia del camino. acabada la pujada entrem en Mañeru on no trobem cap bar per fer el desdejuni lo que ens fa continuar fins el proper poble.
deixem l'alberg amb les primeres llums
Nomes eixir del poble ja es divisa la silueta del següent poble Cirauqui amb la cúpula de l'església de San Roman. Fem els poc mes de 2 quilometres que separen els dos pobles i arribem a Cirauqui després d'un altra pujada encara que no tan pronunciada com la primera. Trobem un forn obert i sense pensar-ho dos cops, ens acomodem per a fer un bon desdejuni/esmorzar, amb el cuc de la gana apaivagat reiniciem la caminada passant per un dels arcs de l'ajuntament on trobem un segell per segellar la credencial, nomes eixir del poble caminem damunt les restes d'una via romana amb un pont de l'època encara que restaurat, que creua la Regata Iguste.
pont d'origen roma damunt la Regata Iguste
Creuem l'autovia per un pont i anem seguin les restes intermitents de la via romana, un quilometre endavant creuem la Regata Dorrondoa per un altre pont d'origen medieval, quan portem uns 12 quilometres tornem a creuar l'autovia encara que ara per un pas subterrani, uns metres mes endavant i creuem les aigües del Rio Salado per un pont medieval. El Codex Calixtinus del segle XII ja parlava molt malament de aquestes aigües i recomanava no beure'n pas, ara ve un altre tram amb forta pujada que en deixara a l'entrada de Lorca, lo primer que ens surt al pas es l'absis de l'església de San Salvador, creuem el poble pel seu carrer major, ens aturem a una plaça amb font per refrescarnos i fer un petit descans.

pont damunt el riu Salado
Sense res a destacar caminem els a prop de 3 quilometres que separen Lorca de Villatuerta per mig de camps de verd cereal, entrem al poble creuant el riu Iranzu per damunt de un pont medieval de dos arcs. i per la Rua Nueva arribem a la plaça on es troba l'impressionant església gòtica de l'Anunciació, li fem visita i aprofitem per posar un altre segell a la credencial, deixem Villatuerta i anem fent camí com a bons peregrins, deixant a la nostra esquerra l'ermita de san Miguel, mes endavant creuem el riu Ega per un moder pont de fusta que em recorda als ponts del Parc Natural del Túria. Resseguint el Ega arribem a Estella/Lizarra punt i final de l'etapa d'avui i del nostre petit tast del "Camí".

Villatuerta, pont damunt el riu Iranzu
Nomes entrar al poble i havent passant a tocar d'una pudent zona industrial, ens topen amb el conjunt monumental compost per l'Església de San Pedro de la Rua, l'Antic Palau dels reis de Navarra i l'Església del Santo Sepulcro, creuem el Ega per un monumental pont de pedra i fem un tomb pel poble ja cercant un lloc on dinar, mentre dinem truquem al taxista que ens va portar fins a Roncesvalles, enllestit l'opípar tiberi ens dirigim a on hem quedat que ens recollira, arriba ens encabim dintre el vehicle i ja posa rumb envers Pamplona. Arribem i em deixen a l'estació d'autobusos continuant ells fins a la de tren. Com l'autobús no ix fins a les 22, 30  hores, deixi les coses a consigna i isc a fer un tomb per "lo Viejo" com li diuen allí al centre.
Estella/Lizarra, San Pedro de la Rúa
Torne a l'estació, quant arriba l'autobús puge i arribada l'hora partim cap a València, degut al cansament no tarde en quedar-me mig adormit fins que parem  a la mateixa àrea que a l'anada, menge un entrepa i torne al vehicle, pareix que no tarde en tornar a adormir-me, ja que el trajecte s'hem fa curt, arribem a València quant passa un poquet de les cinc del mati del dia 6, ací faig temps fins que arriben la dona i la Raquel que han quedat en que vindran a recollir-me. Ja done per acabada aquesta pressa de contacte amb el Camí de Sant Jaume, que malgrat tornar amb una dolorosa tendinitis , m'ha deixat amb moltes ganes de continuar.

Distancia total: 21.89 Km
Altura mínima:  333 m
Altura Màxima: 498 m
Desnivell màxim: 165 m
Ascensió acumulada:462 m


El company de viatge Joan Sanjuan i Esquirol aprofitant un reparador descans a l'alberg de Puente de la Reina, va escriure aquest bonic poema inspirat en les vivències acumulades durant el trajecte:

Els núvols us han robat la claror
mentre la fina pluja mulla els camins,
allà a Roncesvalles.

Però impertèrrits, persistents,
 marqueu, amb el fang dels vostres peus,
la terra molla.

Us empeny el misteri del camí universal,
ruta de pelegrins vinguts de terres ben diverses,
l'afany de conquerir amb suor i esforç
la via dels estels que guien vostres passos.

Després vindrà el gaudir del comentari,
l'anècdota del camí fet en bona companyia,
seguit del descans reparador per renovar,
amb més afany si cal, el compromís d'anar
sempre endavant, de cercar un nou sentit
a vostres vides, de vèncer els nous reptes
amb l'esforç sostingut de cada dia.
Joan Sanjuan i Esquirol

 


dijous, 8 de maig de 2014

CAMI DE SANT JAUME (Quart Dia, Tercera Etapa) PAMPLONA-PUENTE DE LA REINA

Diumenge 4 de maig, En eixir de la pensió no trobem cap lloc perquè puguen fer el café del mati, deu estar per la ressaca del partit de l'Osasuna, com el Sadar és a tocar de la zona universitària per on ix de Pamplona el "Camí", ens estalviem un bon tram, creuem el campus fins que pel Puente de Acella creuem el riu Sadar i per pista pavimentada circulem en paral·lel a la carretera que porta a Cizur Menor. Arribats a Cizur el primer que fa el grup es cercar un lloc per a fer el café del mati, com ja m'he llevat amb dolor al turmell esquerre i supose que aixo em retardara, comente que aniré tirant i ja m'agafaran.
eixint de Pamplona amb les primeres llums del dia
A partir de Pamplona el paisatge ha canviat per complet, si abans tot eren boscos, ara tot és grans extensions de camps de cereals moguts pel vent amb el telo de fons del Parc Eòlic del Perdon que deixen unes imatges de gran bellesa, Quan porte fets uns 7 quilòmetres el camí comença a guanyar altura, un quilòmetre i mig més endavant trobe un petit embasament a tocar del despoblat de Guendulain, aquest recull l'aigua de diversos barrancs, seguisc endavant i arribe a Zariquiegui on em rep la grandiositat de l'església de San Andres amb la seua portada romànica. Passat el poble queden enrere les pistes i comença una senda que transita entre boixos i arços.
camps de cereals i al fons, el Parc Eòlic del Perdon

 La pujada es va fent més pronunciada, la qual cosa fa que junt amb el dolor del peu no camine massa de pressa, l'idea que portava era esperar al grup dalt de l'Alto del Perdon si aquest no m'havia agafat abans, arribe dalt, bufa un vent que fa feixuc estar-se allí parat, així doncs faig unes fotos al monument al pelegrí obra de l'escultor Vicente Galbete, gaudisc una estona de les vistes i decidisc iniciar la baixada, almenys fins que trobe un lloc arrecerat del vent. La baixada és per pista ampla però molt pedregosa, cosa que la fa de mal transitar, trobe uns bancs de fusta i com ací no bufa el vent decidisc parar a esperar mentre em cruspisc unes peces de fruita.
dalt l'Alto del Perdon
Espere mitja hora i en veient que no arriben em pose altre colp en marxa, quan porte uns 17 quilòmetres arribe a Uterga on destaca l'església de La Asuncion originàriament del segle XVI encara que amb modificacions posteriors, un poc menys de 3 quilòmetres i arribe a Muruzabal, el primer que destaca és l'església de San Esteban, malgrat el dolor del peu, decidisc desviar-me i fer el dos quilometres per a visitar l'ermita de Santa Maria de Eunate, de camí passe de  a tocar de la petita ermita de Santa Lucia.

ermita de Santa Maria de Eunate
Santa Maria d'Eunate és una església romànica situada prop de Puente la Reina, a Navarra. L'arcuació poligonal que l'envolta és l'origen del seu nom, ja que Eunate significa «cent portes» en basc.
Senzilla, original i misteriosa, construïda el 1170, el seu origen no és clar. Alguns historiadors han remenat la possibilitat que fos obra dels templers o hospitalers de l'orde de Sant Joan, mentre que la tradició popular atribueix la seua construcció a una reina o senyora, la sepultura de la qual jeu sota les pedres, perquè en fos la seua capella funerària. El descobriment d'enterraments entre les columnes del claustre i les restes d'una sepultura al peu de la porta d'entrada, entre els que va aparéixer una petxina de pelegrí, confirmen que va servir de cementeri de pelegrins.
El conjunt és de planta octogonal i està envoltat per una bonica galeria porticada de 33 arcs, amb capitells decorats. L'harmonia de la planta octogonal queda trencada per l'absis pentagonal i una torreta de planta quadrada adossada al costat de l'epístola. Als murs exteriors s'alternen finestres calades i cegues i dues portes d'accés, la del nord davant el Camí, molt decorada, i una altra de més senzilla cap a ponent.
Santa Maria de Eunate, galeria porticada
Mentre gaudisc de la bellesa de la construcció em truca el Jose Maria, estan arribant a Muruzabal i em comenta que no es desviaran per visitar Eunate, quedem que ens trobarem a Puente de la Reina i agafe un sender que em portara fins a Obanos. Ací era el punt on històricament es trobaven el Camí Francés i el Camí Aragones, punt que més modernament s'ha traslladat a Puente de la reina. Hui és dia de comunions i la plaça de l'ajuntament on es trona l'església de San Juan Bautista és plena de gom a gom. Obanos és conegut per la representació cada dos anys del Misterio de Obanos que és catalogat com a Fiesta de Interes Turistico Nacional.
Obanos, església de San Juan Bautista
Ara ja és qüestió de fer els poc menys de 2 quilòmetres que manquen per arribar a Puente de la Reina, a l'entrada rep als pelegrins un monument aixecat damunt una pedra on es pot llegir "Y DESDE AQUI, TODOS LOS CAMINOS A SANTIAGO SE HACEN UNO SOLO" Per la carretera creue el poble fins a arribar al carrer Major per on continue, al final d'aquest es troba el pont que done nom al poble, Puente la Reina, "encreuament de camins", vila medieval en la qual es fonen les dues vies principals del Camí de Santiago, és un dels enclavaments de major sentit compostel·là situats a Navarra. El continu tràfec de pelegrins, les petxines i bàculs formen part del paisatge urbà d'aquesta vila, magnífic exemple de "pueblo-calle", situada a 24 quilòmetres de Pamplona.
entrant en Puente de la Reina
Caminar per la seua estreta rúa Major es converteix en un agradable exercici que permet descobrir joies arquitectòniques com les esglésies del Crucifico, Santiago i Sant Pedro, i bells edificis plens de detalls d'influència jacobea. Però, sens dubte, el pont romànic sobre el riu Arga serà el que més ens sorprendrà. És un dels exemples d'arquitectura romànica més bells i senyorials de la ruta jacobea i el que dóna nom a aquesta vila
Puente de la Reina, pont damunt el riu Arga
Mentre creue el poble, em truca el Jose Maria per què m'acoste a mirar un alberg que els han recomanat quan eren dalt l'Alto del Perdon, aquest es troba després d'una rampa que ix davant mateix del pont, a hores d'ara de la ruta, la rampa semble pitjor del que és en realitat, el lloc és de nova construcció i disposa de totes les "comoditats" que es poden demanar, deixem les coses i de seguida anem al menjador per fer el dinar perquè són a punt de tancar cuina. Després d'endreçar-nos i descansar una mica, tots menys el Joan baixem a fer un tomb pel poble i ja aprofitem per fer un berenar/sopar. Tornem a l'alberg i el Joan ens sorprèn amb un preciós poema que ha escrit mentre nosaltres érem al poble.
Puente de la Reina
Un poquet de conversa i a dormir, que en els albergs no es pot anar a dormir tard, demà serà un dia dur, no tant per la ruta en si, com que per desgràcia, en arribar a Estella ja hem de donar per acabat aquest tast del "Camí" i tornar cap a casa.

Distancia total: *26.88 Km/23,70 Km. (*els fets per mi)
Altura mínima:  349 m
Altura Màxima: 763 m
Desnivell màxim: 414 m
Ascensió acumulada: 414 m

LA ETAPA AL BLOC DE LA MARIA CLARA

dimecres, 7 de maig de 2014

CAMI DE SANT JAUME (Tercer Dia, Segona Etapa) ZUBIRI-PAMPLONA

Dissabte 3 de Maig, després d'una nit de son reparador eixim al carrer, en el bar de sota la pensió la colla es fa els seus cafés i tallats, el dia es lleva plujós i igual que ahir, no ens queda més remei que posar-nos les peces impermeables, tornant a creuar el riu Arga pel Puente de la Rabia iniciem l'etapa de hui. Als pocs metres deixem a la dreta les instal·lacions de Magnetitas de Navarra i anem resseguint el riu, uns trams més de prop i altres més de lluny, creuem Ilarratz, Eskirotz, Larrasoaña i el seu Puente de los Bandidos que deixem a la dreta i arribem a Akerreta.
eixint de Puente de la reina pel pont
En aquest tram, els pobles es pot dir que quasi enllacen uns amb altres, deixem a la dreta l'església de la Transfiguracion amb alguns elements d'origen medieval, a partir d'ací el camí inicia un suau descens amb un últim tram final de forta pendent que ens porta a eixir a la mateixa riba de l'Arga. Fets un poquet més de 9 quilòmetres, arribem a Zuriain on fem parada per al mos del matí, hui aquest és força consistent, un bon entrepà de truita de patates que ens cau d'allò més bé. Seguim camí i arribem a Irotz, amb l'església de San Pedro d'origen romànic, poc després creuem l'Arga pel Puente d'Iturgaiz, romànic també encara que rehabilitat el segle passat.
pont d'Iturgaiz
Arribem a Zabaldika on el camí es bifurca en dues opcions, una segueix el Passeig Fluvial i l'altre es desvia envers la dreta per arribar a l'església de San Esteban, els dos es tornen a unir més endavant abans d'eixir a la carretera PA-30 on trobem una zona amb taules, barbacoes i fins i tot amb urinaris, una petita pujada i la posterior baixada ens deixen a les portes de Villava/Atarrabia on entrem després de creuar l'Ultzama per un pont. Villava/Atarrabia és el poble natal de Miguel Indurain. Creuem el poble pel Carrer Mayor i quasi sense solució de continuïtat arribem a Burlada/Burlata, seguint les indicacions el creuem també i ja agafem el Camino de Burlada que ens deixara a les mateixes portes de Pamplona/Iruña.

arribant a Villava/Atarrabia
Creuem pel Puente de la Magdalena, arribem al fossar de les muralles, traspassem un pont llevadís i el Portal de Francia, pel carrer del Carmen i el de la Navarreria arribem al centre per on ja vàrem estar en l'etapa prèvia el dia 1, com teníem feta reserva en una pensió que es troba a tocar del Sadar, agafem l'autobús que ens deixara allí, hui juga l'Osasuna i l'ambient és festiu. Deixem les motxilles, ens canviem de calçat i baixem a dinar. Tornen a la pensió, ens endrecem i canviem de roba i eixim a fer un tomb per Pamplona, com no podia ser d'altre forma, fem uns "pinxos" i comprem uns quants records i agafant altre colp l'autobús, tornem a la pensió.
entrant a Pamplona pel Portal de Francia
Fem una mica de pica pica amb el que portem a les motxilles i després d'una estona de comentar el dia, de fer bromes i d'estudiar l'etapa de demà, ens n'anem al llit cansats però satisfets, demà ens espera una etapa amb algun tram "durillo" com la pujada a l'Alto del Perdon.

Distancia total:  21.21 Km.
Altura mínima:  417 m.
Altura Màxima: 569 m.
Desnivell màxim: 152 m.
Ascensió acumulada: 292 m.

LA ETAPA AL BLOC DE LA MARIA CLARA

dimarts, 6 de maig de 2014

CAMÍ DE SANT JAUME (Segon Dia, Primera etapa) ORREAGA/RONCESVALLES-ZUBIRI

Divendres 2 de maig, quan a les set del matí els hospitalers passen despertant a la gent amb les melodioses notes d'una guitarra, nosaltres ja fa estona que estem desperts, després de recollir les coses i de rentar-nos, agafem les motxilles i altres trastos i eixim al carrer, ahir ens vàrem agitar plovent i ens llevem plovent, així que ens posem les peces impermeables i eixim al carrer, alguns, bé, tots menys jo entren al bar a fer un café, tallat o café amb llet, acabat ja ens posem en marxa prenent una senda paral·lela a la N-135 i que s'endinsa en el bosc de Sorginaritzaga i ens fa gaudir d'un bucòlic passeig, fets uns 2,8 km arribem a Auritz/Burgete, entrem en un super i comprem algunes vitualles per a fer l'esmorzar, tornem al camí, passem pel davant de la parroquià de Sant Nicolas i per la carretera creuem el poble.
Auritz/Burguete, parroquia de San Nicolas
Uns 3,8 km, més i arribem a Aurizberri/Espinal deixant enrere uns bonics trams de fageda, passada la moderna església de Sant Bartolome i en carrer que travessa la carretera veiem un cobert i decidim aprofitar per fer el mos del matí i treure'ns una estona les peces impermeables. Acabat el mos ens tornem a protegir de la pluja i altre cop ens posem en marxa, una no massa pronunciada pujada ens porta a eixir a la carretera en el lloc de l'Alto de Mezkiritz, a un costat trobem una pedra amb la imatge de la verge de Roncesvalles, deixant enrere un portell metàl·lic ens tornem a endinsar-nos altre cop per entremig de precioses fagedes.
creuant boniques fagedes
Arribem a Bizcarreta/Gerendiain, creuem el poble sense res a destacar, uns dos quilòmetres més i som a Litzoain, passat aquest s'inicia una pujada amb alguns trams de pronunciada pendent que ens porta dalt de l'Alto d'Erro, ací i a tocar de la carretera trobem un bar mòbil que semble funciona a partir d'abril. Ara el camí ja va de baixada amb uns quants trams d'escales que en uns quatre quilòmetres ens porta fins al Puente de la Rabia per on entrem en Zubiri. (el poble del pont en basc) capital de la vall d'Esteribar. El seu nom es relaciona amb el pont gòtic denominat "de la ràbia". Existia la creença que els animals que feien un volt al voltant dels estreps del mateix sanaven de tal malaltia. Diuen també que en un d'aqueixos pilars del pont es troben enterrades les relíquies de Santa Quiteria.
Puente de la Rabia, Zubiri
Teníem reservades habitacions en la pensió Goikoa així que la cerquem i ens aposentem i seguint les indicacions de l'encarregada de la pensió ens dirigim al bar del pavelló municipal per dinar a base del Menú del Pelegrino. Tornem a la pensió i procedim a dutxar-nos i a fer un xicotet descans. Eixim a fer un tomb pel poble, cosa que aviat està enllestida, comprem queviures per a sopar i ja tornem a la pensió. xerrant xerrant es fa l'hora de començar a pensar en el sopar, ho preparem i entre riures, comentaris varis i parlar de tot un poquet, se'ns fa l'hora d'agitar-nos a descansar, donant per acabada aquesta primera etapa.

LA ETAPA AL BLOC DE LA MARIA CLARA


CAMí DE SANT JAUME (Primer Dia, Etapa previa)

Feia mesos que amb un petit grup dels Trotacamins de Martorelles anàvem parlant d'aprofitar el pont del 1er. de Maig per a fer un tram del Camí de Sant Jaume, a la fi, per uns motius o altres el grup queda format per vuit futurs peregrins: el Joan Sanjuan i la Pepi Lou de Martorelles, el Salvador Arquer de Sant Fost, la Dolors i el seu marit el Domenec de Mollet, el Jose Maria Baró de Cànoves i Samalús, la Maria Clara de Sant Antoni de Calonge i jo, de Vilamarxant. Tots ells eixiran plegats amb tren des de l'estació de Sants, jo, agafaré l'autobús a l'estació d'autobusos de València i ens trobarem tots a Pamplona.
aquesta imatge es acompanyara tot el camí
Dimecres 30, la dona, la filla i els nets de València m'acompanyen fins a l'estació, l'autobús té l'eixida a les 22,35 h. aquest arriba i ens acomiadem i ja puge i m'acomode, quan passen uns minuts es posa en marxa i comença a rodar per València en mig de la foscor de la nit. Passades unes dues hores fem una parada d'uns tres quarts d'hora per menjar i estirar les cames, després d'un parell de curtes parades mes, arribem a l'estació d'autobusos de Pamplona quan són un poquet mes de les cinc del matí. Primer pense a deixar la motxilla en consigna i eixir a fer un vol, en veien que fins a les 06,30 no les obren decidisc xino xano dirigir-me a trobar l'estació del tren que es troba a uns tres quilòmetres.
Parc Fluvial del Riu Arga, Pamplona
Arribat, em trobe amb la desagradable sorpresa que no disposa de consigna, em toca carregar amb el pes tota l'estona, com l'estació és a tocar del Parc Fluvial que ressegueix el riu Arga, aprofite i faig una bona passejada per les seues ribes, quede impressionat dels metres i metres de zona verda de la qual disposa la ciutat. Malgrat que el temps amaga amb ploure, no em veig en la necessitat de posar-me la capelina, m'assente en un banc i menge unes galetes que portava. Quan va apropant-se l'hora de l'arribada del tren em dirigisc a l'estació, Puntual el tren arriba a les 11,17 h. salutacions, abraçades i ens endinsem pels carrers de la ciutat en direcció al "Casco Viejo".
interior del Café Iruña
Ací ens trobem amb les diverses manifestacions amb motiu del primer de Maig, visitem el "Café Iruña" emblemàtic establiment de la ciutat i un dels llocs més freqüentats per Ernest Heminway. Arribats al famós Carrer Estafeta entrem en un dels seus innumerables establiments i ens regalem amb suculent dinar. Enllestit el tema gastronòmic, truquem al taxi que ja tenim aparaulat i quedem que ens recollira al costat de la plaça de braus, ens hi dirigim, al poc arriba, col·loquem les motxilles, ens acomodem i ja posa rumb envers Roncesvalles inici de la primera etapa de les quatre que farem.
primer contacte amb Orreaga/Roncesvalles
Arribats a Roncesvalles  i després de les preceptives acreditacions i de recollir la credencial del pelegrí, ens instal·lem en els llits assignats i un cop hem deixat les motxilles en uns armariets amb clau, eixim a fer un tomb, ací si que tenim que tirar de capelina ja que ha començat a plovisquejar.
Capella de Sant Jaume
Com a conjunt urbà, Orreaga-Roncesvalles té tres punts que es constitueixen com a centre d'un espai continu. El primer ho protagonitza l'esplanada d'accés, que té com a teló de fons la Casa Prioral i el Museu-Biblioteca. El segon nucli del complex col·legial queda ocult per aqueixa primera línia d'edificis. Es tracta d'un espai quasi tancat que forma una gran plaça rectangular i al que s'accedeix per un petit túnel de volta rebaixada. Està disposat a diversos nivells, ocupant el superior les Cases dels Beneficiats. El tercer espai és un altre pati rectangular tancat per habitatges on destaca l'Hospital construït al començament del segle XIX i que avui realitza la funció d'alberg juvenil.Altres construccions, ja de caràcter públic, són l'antic molí, alçat a la fi del segle XVIII i que ha sigut totalment reconstruït com a oficina d'informació i turisme, i els senzills habitatges localitzats al costat de les dels Beneficiats. Entre els edificis netament civils destaca la hospedería o posada, la primera construcció que es troba en arribar des de Auritz-Burguete, construïda amb aquesta funció en 1612.

interior de la Col·legiata
A dos quarts de nou ens dirigim a la posada on soparem el "Menu del Pelegrino" abans de les deu hem de ser  a les lliteres ja que a aquesta hora tanquen l'alberg i les llums. Malgrat no haver començat encara a fer el Camí, ja porte caminats uns quants quilometres i a mes, a prop de 36 hores sense dormir, aixi es que en ficar-me al llit quede adormit en un tres i no res i no necessite ni taps per les orelles ni res. Ací s'acaba aquesta etapa prèvia encara que no mancada de bons moments i descobertes varies.