dimecres, 2 de maig de 2012

RUTA DELS TRES TOSSALS (SANT MIQUEL, SANTA BARBARA I LA BUITRERA)

Lloc inici caminada: Estació del Metro de Llíria, Camp del Túria
Caminants:  Francesc
Data: 02-05-2012
Hora d'inici caminada: 08:17:39
Hora d'arribada:  12:37:58
Duració: 04:20:19
Alçada punt de sortida: 147 m
Alçada mínima assolida: 147 m
Alçada Màxima assolida: 294 m
Desnivell màxim: 147 m
Ascensió acumulada:229 m
Descens acumulat: 217 m
Guany: 115 m
Distancia recorreguda: 10.65 Km
Velocitat mitjana:2.4 Km/h (sense descomptar parades).
Monestir de Sant Miquel
 Avui, a la fi, he pogut fer la 1ª sortida des de que estem ací,  ha estat una caminada no gaire llarga i sense gaire desnivell, una petita posta a punt........, he escollit els rodals de Llíria per varis motius, però per damunt de tot, per la possibilitat de visitar el Poblat ibèric d'Edetà. Llíria i els seus rodals guarden importants trossos de la historia, ibers, romans, àrabs, la Corona d'Aragó, els saqueig i la política de terra cremada de Felip V, no serà la ultima visita que hi faci.
Edetà, restes ibèriques
Dono inici a la caminada des de l'estació del metro de Llíria, per una zona de habitatges  periurbans  vaig guanyant el desnivell que em portara fins el Monestir de Sant Miquel, aquest es troba dalt el tossal del mateix nom ( 274 m. alt.) El monestir és, encara avui en dia  centre de pelegrinatge. Va ser fundat l'any 1319 pel rei Jaume II com a residència de beates dedicades a l'oració. La construcció inicial del monestir és del segle XIV. A partir del segle XVIII, en l'època de Carles IV, serà habitat per monges de clausura. L'església, d'estil neoclàssic, és d'una sola nau decorada amb pintures que representen la llegenda de Sant Miquel.
Edetà, restes ibèriques
Vist el lloc per fora, em dirigeixo a visitar les restes del poblat ibèric d'Edetà. Antic poblat sobre un turó (269 m alt.) del municipi de Llíria (Camp de Túria), prop de la ciutat, que correspon a l'antiga Arse o Edeta ibèrica, principal ciutat indígena en l'època de la conquesta romana.
El poblat ibèric ocupa la part alta i el vessant del turó. Sembla que fou el nucli urbà més important dels edetans. Fou destruït el 215 aC per Sertori, que fundà Laurum més avall, on es troba l'actual Llíria. L'any 1934 s'hi iniciaren excavacions, efectuades pel servei d'investigació prehistòrica de la diputació de València (dirigides per Lluís Pericot, I.Ballester i D.Fletcher), que han donat materials ibèrics molt importants (ara al Museu de Prehistòria de València), especialment ceràmica pintada, de l'estil narratiu dit d'Oliva-Llíria, sovint amb inscripcions. Sembla que el poblat ja existia al s. VI aC, encara que gairebé tots els materials recuperats pertanyen a la segona fase ibèrica (s. III-I aC). A l'edat mitjana hom hi edificà el monestir de Sant Miquel de Llíria.El 1995 Helena Bonet publicà la monografia de les campanyes antigues d'excavació El Tossal de Sant Miquel de Llíria. La antigua Edeta y su territorio, on donà a conèixer materials inèdits, l'estudi de l'urbanisme de la ciutat i l'organització del territori, que la capitalitat d'Edetà-Llíria jerarquitzà.
Camp del Túria, al fons, la Serra Calderona
 Torno a pujar fins a ser a tocar del Monestir i sempre seguint les marques grogues i blanques del PR  em dirigeixo a trobar el cim del tossal no es troben les restes de l'ermita de Santa Barbara. arribat dalt, trobo les restes de l'ermita renaixentista que porta el nom de la santa i que, construïda el 1620 pels pares franciscans, va ser destruïda durant els anys de la Guerra Civil (1936 -1939). En una esplanada que es troba davant de lo que havia estat la porta de l'ermita es troba l'ultima estació de un  calvari  originari del segle XIX i que ressegueix les ziga-zagues que va fent la pista. 
restes de la façana de l'ermita de Santa Barbara
Desprès de fer un rapit mos, torno a davallar fins al peus del tossal i ara encaro a trobar el vèrtex geodèsic del Tossal de la Buitrera, que amb els seus 294 m. alt; es el punt mes elevat de la caminada de avui, el sender transcorre entre boscos de pi molt esclarissats i amb un sol molt pedregós, a moments passo a tocar de alguna que altre "urbanització" no gaire urbanitzada, arribat dalt del tossal trobo una visió de 360º que em permet albirar un reguitzell de cims i serrats que de moment em son del tot desconeguts. Desprès de les fotos de rigor i de contemplar les vistes, dono inici a la davallada, entre antigues pedreres i camps de cítrics vaig a sortir a la urbanització de La Buitrera.
vèrtex geodèsic de La Buitrera
 Deixats enrere els carrers de la urbanització, ja transito per una via per a ciclistes que semble discorre per lo que havia estat la via del tren que de Riba-roja arribava fins a Llirià. Per ací, ja faig els dos o tres últims quilometres que em portant altre cop a l'estació del metro de Llirià on he deixat el vehicle aquest mati. arribo, agafo el vehicle i ja poso rumb envers Vilamarxant, encara que al principi se ha deixat notar el temps que no sortia, crec que en poques sortides que faci tornaré a estar al mateix nivell que abans.

2 comentaris:

  1. Supós que ja t'has fotut una ampolla de cava per celebrar la 1ª
    conyes apart m'agrada tornar a saber de les teves caminades

    ResponElimina
  2. Veo que ya comienzas a caminar!!!!! Seguiremos tus pasos desde aquí.
    Un saludo
    Manuela.

    ResponElimina