Pàgines

dimarts, 7 de febrer del 2012

PARC DE LA SEQUIA, DE BALSARENY A SALLENT

Lloc de trobada:Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Poliesportiu de Balsareny
Caminants: Salva i Francesc
Data: 07-02-2012
Hora d'inici caminada: 08:43:15
Hora d'arribada:13:51:58
Duració: 05:08:43
Alçada punt de sortida: 257 m
Alçada mínima assolida: 217 m
Alçada Màxima assolida: 267 m
Desnivell màxim: 50 m
Ascensió acumulada:495 m
Descens acumulat: 503 m
Guany: 10 m
Distancia recorreguda: 19.14 Km
Velocitat mitjana:3.7 Km/h (sense descomptar parades).
Resclosa dels Manresans
Diumenge parlo amb el Salva de on anirem aquest dimarts i comenta que potser ja es hora de que ens decidim a fer algun tram de la Sequia de Manresa, de fet es una caminada que anem posposant fa ben be tres anys. Quedem en que prepararé una ruta a partir del lloc d'inici de la sequia, que comença a la Resclosa dels Manresans al poble de Balsareny.
Aquest mati recullo al Salva a Hostalets de Balenyà i posem rumb envers Balsareny, arribem al poble i deixem el vehicle a tocar de la zona esportiva i ja donem inici a la caminada  anant a trobar la BP-4313, abans que aquesta creuí el Llobregat, girem a l'esquerra i arribem a l'aqüeducte de Santa Maria, que permet que la sequia salvi la Riera del Mujal, al costat de l'aqüeducte es troba la Font de Sant Roc, pel damunt d'aquest salvem la riera i anem resseguint la sequia en un tram que potser es dels mes bonics del recorregut d'avui. A la dreta, el Llobregat, a l'esquerra la sequia i entr mig dels dos un bosc de ribera que malgrat l'estació, fa de bon caminar.
casa de les aigües, Resclosa dels Manresans
La Sèquia de Manresa. És un canal medieval que va ser construït el segle XIV per portar l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa.
Té un recorregut de 26 quilòmetres i va ser projectat per l’enginyer Guillem Catà. Considerat com una de les principals obres d’enginyeria hidràulica de l’època medieval, el canal tan sols té un desnivell de 10 metres al llarg del seu recorregut, un fet insòlit si es té en compte els mitjans rudimentaris de l’època en què va ser construït.
Per a fer-ho possible es van haver de construir mines i una trentena d’aqüeductes que salven els desnivells del terreny per on passa el canal. Alguns d’aquests aqüeductes, com el de Conangle, el Vilar o el de Santa Maria, són considerats avui veritables monuments i, més, si es té en compte, l’òptim estat de conservació que mantenen a l’actualitat.
Però el més rellevant de la Sèquia és que, sis segles després de la seva construcció, continua en ple funcionament i subministra l’aigua necessària per abastar la ciutat de Manresa i diversos pobles de la comarca del Bages.
Font de Sant Roc, a tocar de l'aqüeducte de Santa Maria
La Resclosa dels Manresans. Punt d'inici de la Sèquia dessota mateix del Castell de Balsareny, on capta les aigües del riu Llobregat. Es conserva la resclosa originària de forma semiel·liptica i feta amb troncs de fusta, però modernament coberta amb formigó. En una caseta adjacent es regula l'entrada d'aigua al canal, que en aquest primer tram és subterrani.
Com si d'un afluent artificial del Llobregat es tractés, en aquest indret neix la Sèquia de Manresa. La construcció d'aquest canal, va tenir poc a veure amb les colònies tèxtils, ja que va ser la sequera que patia Manresa a mitjans del segle XIV, la que va fer que el rei Pere III el Cerimoniós, ordenés construir una sèquia per portar l'aigua del Llobregat fins a Manresa i altres poblacions veïnes. Malgrat la proximitat del riu Cardener a Manresa, es van decantar per agafar les aigües del Llobregat ja que aquest tenia un cabal superior i perquè les del Cardener presentaven salinització. La construcció de la sèquia de Manresa (síquia, en la parla dels balsarenyencs) va començar el 1339, i calgué superar l'oposició del bisbe de Vic, propietari d´algunes zones que calia travessar
La Sequia
 Arribem a la resclosa, donem un tomb pel lloc, ens apropem a un mirador d'aus per fer unes fotos de uns coll verd que neden tranquil·lament pel Llobregat, ara girem cua i desfem les nostres passes fins arribar altre cop a l'aqüeducte de Santa Maria. A partir d'aquí anem resseguint la sequia que transcorre per sobre de la zona d'horts de La Coromina, arribats a la C-16 ens fem una mica d'embolic fins que deduïm que tenim que seguir per la C-16z, seguim uns metres per aquesta fins que altre cop retrobem la sequia poc abans d'arribar a l'aqüeducte de Sant Martí.
aqüeducte de Conangle
Anem resseguint la sequia passant per petits ponts i deixant a banda i banda vestigis del passat industrial, vapors, molins, mines, fets uns set quilometres i mig arribem a l'aqüeducte de Conangle, que permet que la sequia creuí la Riera del mateix nom, aquest fou construït l'any 1340 i fa 103 metres de llar, 13 d'alçada i consta de 7 arcs. El sender passa per damunt de l'aqüeducte, malgrat aixo jo baixo a la base per fer unes fotos, per aixo tinc que saltar per damunt de la riera glaçada, aquí aprofitem uns bancs de pedra per fer el mos del mati mig arrecerats del fort vent, tornem al sender i sempre resseguint la sequia fem els dos quilometres que ens separen del lloc on havia estat el Mas Rocaus, aquest mas fou una de les bases guerrilleres emprades pel maquis, un retol ho recorda aixi com l'assassinat de dos del seus estadants emprant la "ley de fugas".
Sallent
Ara ja som a les envistes de Sallent, i anem pel costat de la via del tren de Manresa a Sallent ara en desús, creuem l'aqüeducte de la Costa Gran i a tocar  les instal·lacions de Potasses del Llobregat arribem a l'aqüeducte del Vilar, aquest  no porta aigua ja que semble que degut a les modificacions sofertes s'ha desviat l'aigua per un sifó de construcció moderna. Teníem pensat girar en arribar aquí, però decidim fer els pocs metres que ens manquen per arribar al quilometre vuit de la sequia, arribats ara si que girem i iniciem la tornada.

aqüeducte de Santa Maria
continuara..............



2 comentaris:

  1. Bonica ruta per una terra desconeguda per a mi! He anat poc per aquesta part del Bàges i mira que és un lloc preciós.

    ResponElimina
  2. Hola Joan, jo tampoc es una zona que conegui gaire, aquest sender de la Sequia te trams molt agradables de fer i altres no tant....passa per zones molt industrialitzades: mines de potassa, antics vapors....etc etc; De fet nomes hem fet una mica menys de la tercera part, en total son uns 26 km i si has de tornar al principi.......per aixo l'idea es fer-ho en tres etapes

    ResponElimina