dimecres, 17 de juny de 2009

DE VALLROMANES A LES PLANES DE SANT MATEU

Dimecres 7,30 hores, ens trobem amb el Salva, avui havíem quedat que jo prepararia una ruta i com dijous passat parlant del excel·lent programa que emet TV3, "El Paisatge Favorit de Catalunya" va comentar que no coneixia Sant Mateu, dons decideixo portar-lo a que ho conegui, així dons, agafem el meu cotxe i posem rumb a Vallromanes, arribem i deixem el vehicle sota els plàtans d'ombra de la Riera pensant en que a la tornada s'agrairà que estigui fresquet, ens dirigim a trobar l'església i pel carrer de Ponent, anem a trobar la Avinguda de Vilassar de Dalt, que ja no deixarem fins que passat Can Tabac l'asfalt es converteix en pista de terra que va pujant i ens porta a passar per tota una munió de masos tots ells habitats o al menys en us: Can Sala Xic, Can Vilo a tocar del Coll de Forns, Can Fuster, Can Martí de Dalt, Can Gorguí, arribats aquí, agafem una drecera que surt davant mateix de la casa, el constant pas de bicicletes i el treball posterior de l'aigua, han transformat el corriol en una torrentera, però escurça considerablement la ruta, així dons, després de aproximadament uns 500 metres de constant pujada, arribem als voltants de Can Riera, dalt ja de Les Planes de Sant Mateu, semble que els propietaris del mas, ho son de tot els voltants, ermita de Sant Mateu inclosa, seguim en direcció a l'ermita, per escurçar una mica el camí he obviat la Font de Sant Mateu, així es que en pocs metres arribem a l'ermita, aquí decidim fer l'habitual descans assentats en els esglaons que menen a l'ermita, després fem les fotos de rigor i albirem els encontorns, malgrat la calitja la vista es preciosa, divisem Montserrat, La Mola, els Cingles de Bertí, el Montseny, Castell de Burriac, bona part del Maresme i com no, Barcelona. Un pic omplerts els ulls de tanta bellesa, iniciem el retorn donant la volta quasi complerta a la plana fins arribar altre cop a tocar Can Riera, d'aquí agafem la mateixa drecera que em portat al pujar, lògicament, de baixada es fa de millor transitar, encara que tenim que anar frenant tota l'estona, arribats a Can Gorguí agafem la pista en sentit contraria per on hem arribat i ens uns pocs metres estem davant de la Font de Can Gorguí, un matrimoni estan omplint una munió de garrafes de plastic mentre s'entretenen trencat ametlles, reculem unes poques passes i seguim per la pista que mena a Can Borrec, arribats que hi som, cerquem el corriol que davant mateix de les instal·lacions de la casa surt a trobar el Torrent de l'Agutzil, el corriol es perdedor, lo que fa que tinguem que recular un parell de cops, però a la fi trobem el "bon camí"i anem resseguint el torrent fins que un cop som per sota de Can Lairet i separades per uns poc metres, trobem primer la Font de Santa Anna que rau eixuta i poc després, la de sant Joaquim, d'on surt un petit fil d'aigua que ens permet apaivagar un xic la sed, visitades que son les dus fonts, anem a trobar la pista que per davant de Ca l'Agutzil, va a sortir a la pista de terra eufemisticament assenyalada com a BV-5157 i que resseguint el torrent de l'Agutzil, va fent cap a Vallromanes poble, on h'arriba per un tram de la Riera flaquejat de plàtans d'ombra que dona gust de caminar-hi, ja per la Rambla, arribem on hem deixat el vehicle que agafem que per cert esta fresc, gracies a haver-ho deixat sota els arbres, hi pugem i enfilem envers Martorelles, arribats que hi som, ens acomiadem ja fins el setembre.

2 comentaris:

  1. Hola Fransec y Cesca:Soc la Magda de Mollet habia quedat em tots vosaltres per vindre a la caminada del dia 14-06 y vaig enviar-vos un mail dient que no podia per que vaig tindre un atac de Lumbago, y em va ser imposible, pero si que me agradaria el dia 28 estar amb tots vosaltres per acomiadar la temporada, siusplau aviseu-me.
    Moltas gracias y fins aviat. Magda.

    ResponElimina
  2. Hola Francesc, la Manuela i jo vam estar dissabte mati per Sant Mateu però vam anar amb cotxe seguint el GR92. No l'havia fet mai i em va agradar moltíssim. Les vistes, com dius, son espectaculars. Només vam caminar des de l'ermita de Sant Mateu fins al turó d'en Baldiri. En el punt d'informació del Parc ens van explicar molt bé tot el que hi ha i es pot fer al parc.
    Bé Francesc, espero que ens veurem el 28 per fer l'esmorçar.
    Una abraçada
    Antonio

    ResponElimina