CAMINANT PEL VALLÉS

Dilluns 8 de juny, 5,45 h. em llevo, avui hem quedat amb el Jose de fer una caminada de les llargues, agafo el cotxe i em dirigeixo a santa Perpetua on arribo a les 6,30 com aviam quedat, aparco i comencem a caminar i com casi sempre que sortim d'aquí, agafem el carrer Catalunya de la zona industrial de Can Oller, arribats al final del carrer, girem envers l'esquerra i agafem el sender de terra que passa a tocar la casa de Can Oller, el sender ens porta fins els carrers asfaltats de lo que algun dia serà una nova zona industrial, girem envers la dreta i anem caminant en el limit entre la zona urbanitzada i el

sender per a vianants entre el Torrent de Can Oller i la futura zona industrial

Torrent de Can Oller, amb la seva franja de bosc de ribera, fins que sortim a la carretera C-155 que travessem i ens endinsem en els terrenys de lo que havia estat el càmping de Palau, ara enrunat i abandonat, el creuem de baix a dalt i seguim per la pista de terra fins que trobem una bifurcació on girem a l'esquerra i anem fent camí entre camps de conreu i boscos , travessem la B-142 o carretera de Sentmenat, seguim caminat alternant camps i boscos fins que anem a sortir al carrer de Pau Vila de la urbanització de Pedra Santa que agafem en sentit nord fins que deixem els carrers i ara seguim durant una estona per la pista que ressegueix per l'esquerra de la C-1413a fins que trobem el Camí de Puigxoriguer que agafem, la zona esta plena de cartells que avisen del perill en que es troba l'indret a causa del quart cinturo, seguim ruta i passem pel costat de les restes de Can Faixero, uns metres mes endavant els pilars de pedra que servien per barrar el pas amb una cadena, avui ens

pilars de pedra a Can Faixero, parada i petit mos

serviran de seients per fer un petit mos mentre donen un minso descans als nostres peus, acabat el descans continuem la ruta i quant arribem a la cruïlla de camins del Turo de Can Canyameres, seguim el sender que dúiem i anem a sortir a Can Casamada una gran casa pairal en ple funcionament i coneguda per ser un del puntals de la revifada de la mongeta del ganxet a Vallés.
Anem resseguin la tanca de la casa, ens acostem a la Font de Can Casamada, com la xafogor es fa notar i les botelles estan

Font de Can Casamada

quasi buides, les omplim i seguim la ruta, en direcció a Can Moragues, quant portem una estona caminat per la pista, ens endinsem en un corriol que semble fer cap al Torrent de Colobrers mes o menys a l'alçada de on al topo del ICC diu que es troba la Font del Ferro, efectivament el corriol mena al torrent, no sense dificultats, ja que cada cop es fa mes estret i ple de bardisses,travessem el petit reguerot d'aigua que porta i comencem la pujada per l'altre banda..........aquí si que es complica la cosa, el corriol es perd i tenim que anar obrint camí entre el sotabosc, cosa que aconseguim no sense deixar en la pell senyals de l'odissea, això si, de la font ni rastre, quant arribem dalt, resulta que anem a sortir al carrer del Garraf de la zona industrial del Pla de la Brugera, a tocar de la fabrica del vidre, seguim uns pocs metres pel carrer fins que arribem al camí de Can Turull que entre camps i bosc ens va acostant a la casa, abans d'arribar-hi, ens desviem per donar una ullada a la bassa que esta plena de granotes que ens obsequien amb els seus cants, seguim camí i arribem al costat dels murs de la casa, murs que

Torre Turull

impedeixen veure de prop aquesta edificació d'aparença de castell, aquest espai va estar proposat en el seu moment, allà pels principis de segle, com alternativa per instal·lar el zoo de Barcelona, juntament amb els terrenys de Can Moragues, seguim la marxa i fem els poc menys de 500 metres que separa'n la casa de la Font de Can Moragues, fem una parada i tornem a omplir les botelles que ja estan altre cop buides, donem unes molles de pa als peixos i continuem caminat, ara, ens endinsem en l'itinerari del Torrent de Colobrers obviant uns cartells on posa que esta prohibit el pas per obres, es veu que els hi feia vergonya tenir el cartell de prohibit per perill d'esfondrament de l'aqüeducte durant tant de temps i l'han canviat per aquest, ja que de obres, res de res.

Torrent de Colobrers

Anem fent camí mentre ens delectem amb la frescor, la pau i la bellesa d'aquest indret, però tot lo bo, s'acaba, i així es que arribem a Can Pagès, seguim davallant i arribem al Ripoll, creuem el pont girem envers l'esquerra i agafem el passeig en direcció al pont de la Salut, arribats a l'àrea de lleure de Sant Vicenç de Jonqueres, visitem la font, on ens trobem amb un cartell que avisa de les filtracions de aigües fecals i la conveniència de no utilitzar l'aigua, pugem a l'ermita amb l'idea de fer una visita, però esta tan integrada en les edificacions del restaurant annex, que poca cosa

Sant Vicenç de Jonqueres

podem veure, per unes escales baixem altre cop al passeig i travessem el Ripoll per una passera de formigó, un cop a 'altre riba seguim riu avall, ja anem cercant un lloc agradable per parar a fer un mos, arribats a l'àrea de lleure del Moli del Amat, decidim que es un lloc adient i ens entaulem, trèiem les viandes de les motxilles i les fem desaparèixer per art de la gana que portem, mentre mengem, decidim per on seguir, si pel riu fins arribar al Pont de la Salut, o per un camí que per darrera del Moli de l'Amat, s'enfila a trobar els camps del Pla d'Arrahona, escollim aquesta segona opció i dit i fet, comencem a caminar superant pas a pas els prop de 70 metres de desnivell entre la llera del riu i el pla, arribats dalt, agafem el Camí de la Torre del Canonge en sentit sud-est, i anem seguint fins que arribem a la carretera de Caldes a l'alçada del Raval d'Amàlia, aquí, ens adonem que si haguéssim seguit pel riu, ens hauríem estalviat uns tres o quatre quilometres i el desnivell, agafem la Pujada de la Salut i creuem el Raval anant a sortir davant del cementiri de Sabadell, d'aquí, anem a trobar els voltants del Santuari de la Salut, ens arribem a la Font Nova de la salut i ens refresquem i

Santuari de Nostra Senyora de La Salut

bevem aigua, seguim ruta en direcció al barri de Serra Maurina que bordegem per la banda nord, seguim per la pista de terra, travessem la C-155 i seguim endavant fins que arribats a la cruïlla de camins anomenada Els Quatre Camins, girem envers l'esquerra pel Camí Vell de Polinyà que es correspon amb el sender de la Via Augusta, arribant a les envoltes de Polinyà, ens aturem a la font de la Mare de Deu on bevem de les seves aigues, seguim camí intentant seguir les marques de la Via Augusta, cosa no gaire fàcil degut als constants canvis de direcció, un pic deixem darrera nostre Polinyà i les seves zones industrials, ens endinsem altre cop en els carrers sense us de la futura zona industrial que ara fem en sentit contrari a aquest mati, desfent camí, arribem on hem deixat el vehicle quant son les 19,30 hores o sigui, 13 hores després de haver-lo deixat.
Ens acomiadem amb el Jose i pujant al cotxe enfilo envers Martorelles, on un cop dutxat passo les dades al PC i comprovo lo que ja barrinava, avui hem batut el nostre record, han sigut mes de 34 km. i no en pla precisament. També m'adono que hem caminat per sis termes municipals, a saber: Santa Perpetua, Palau, Polinyà, Sentmenat, Castellar i Sabadell