diumenge, 19 d’abril de 2009

SORTIDA ASSOCIACIO PROGRESISTA DE DONES MES D'ABRIL

Diumenge, sona el despertador, em llevo, petit desdejuni i al carrer, avui com estava programat farem la sortida mensual organitzada per l'Associació de Dones "Montserrat Roig" de Martorelles, com sempre la sortida es de la Masia Carranca, encara que com l'itinerari passa pel davant de Ca La Xica, allí hi haurà un altre punt de trobada. Arribo a la masia el primer ,quant encara faltan 15 minuts per les nou, poc a poc va arribant gent, els amics de Rutas Senderismo Elvis que no sabien si podrien apuntar-se per unes molèsties del Luis, es presenten, també veig arribar a l'Antonio i la Manuela, i penso que avui, ja tenim fotògrafs oficials,..................menys feina, per a mi, quant passen uns cinc minuts de les nou, iniciem la ruta Avinguda Piera cap dalt fins que arribats que som a la plaça Anselm Clave, ens trobem a la gent que tal com varem dir,
reagrupament a Anselm Clave
s'ha reunit allí, tots junts anem a trobar el Camí de Can Girona on encara s'ens agreguen unes quantes persones mes, quant som arribats davant Can Girona, agafem pel Camí vell de Montornès a Martorelles i anem pujant cap el Coll Mercader seguint les siga sagues de la pista, un pic arribem al
agafant el camí Vell de Montornès a Martorelles
Coll i amb motiu de una parada per reagruparnos, faig un recompte de les persones que som i resulta que som 40 intrepits expedicionaris de raça humana i de totes les edats i 3 de raça canina, ara agafem el camí de mes a la dreta de les quatre opcions que tenim, aquest corriol que va resseguint la vesant de la muntanya, ens porta a sortir als cireres de Can Barbeta i d'aquest, al Coll de Can Corbera, al coll
arribats al Coll de Can Corbera
estant, tornem a trobar una cruïlla de camins i agafem el de mes a l'esquerra aquest cop, que per una pista ample amb trossos de pronunciada pujada ens porta a trobar les restes del poblat ibèric d'on arranca l'estret corriol que en pocs però dificultosos metres, ens porta fins dalt del Turo de Sant Miquel i a les poques restes del castell i de la ermita que dona nom al lloc.
Torre de l'Homenatge del Castell de Sant Miquel

Castell de Sant Miquel ó Castell de Montornès

Fortificació medieval que hi ha al punt més alt del municipi de Montornès (426 m). La primera notícia escrita del castell de Montornès és de 1109, tot i que la construcció és, segurament, anterior. Era una edificació de grans dimensions i ben protegida amb muralles que en alguns punts aprofitaven les parets de roca natural. Avui només en queda dempeus una meitat de la torre circular de l’Homenatge, on el Senyor, rebia el jurament dels vasalls, a la part nord del recinte es troben les restes d'un altre torre. El nom es deu a l’existència d’una capella propera dedicada a Sant Miquel. Com a curiositat, quant es van separar Montornès i Vallromanes, la delimitació dels termes municipals, va fer que el Castell quedes a una banda i la capella a l'altre, quant nomes restaven separats per un carrer. Aquest castell, ja citat documentalment l’any 1109 com a castrum de monte tornuos, fou propietat comtal fins que el 1342 en Pere III el vengué als Montornès, senyors feudals de la Torre Tavernera. Entre els condicions de la venda, hi havia la de que el poble, aleshores un conjunt dispers de cases pairals, pogués canviar la seva denominació antiga de Palau d’Ametlla per la de Montornès. La corona es reserva la senyoria directa sobre el castell fins al 1390 en que també la vengué.
El castell era un lloc de refugi davant les incursions rampinyaires dels moros o dels senyors veïns. En temps de pau, era residencia dels homes de guerra del senyor de Montornès. Els remences dels voltans estaven obligats a treballar un nombre de dies l'any en la reparació i manteniment, El castell servia també de diposit estratègic d'una reserva de blat i d'oli.
Des del castell es contempla per complert l'extensió dels dos Vallés. Ideal com a refugi difícil d'atacar i prendre era, a mes un punt d'aguait immillorable. (part de la informació, ha estat estreta del llibre Conèixer Montornès editat pel Ajuntament de Montornès del Vallés)

Després de la visita i una petita estona de descans que cada un aprofita a la seva manera, iniciem la tornada refent camí fins els cirerers de Can Barbeta, un pic aquí, en lloc de anar a trobar el Coll Mercader com a l'anada, agafem el sender que
decidint si ens arribem a la font de la Mercè
porta al Camí de Can Barbeta a tocar pràcticament de la Font de la Mercè, com hi ha qui no la coneix, fem els pocs metres que ens separant d'aquesta, un cop visitada i refrescats amb les seves fresques i cristallines aigües, agafem el sender en
Font de la Mercè
direcció a Can Girona, arribats a on havia estat antigament Can Ros i creient que pot ser de l'agrad de la gent, els faig baixar pel corriol que travessa el torrent pel damunt mateix del petit salt d'aigua que segons l'amic Toni Seuma, s'anomena Salt i Gorg de Can Ros, seguint el corriol, anem a sortir a un dels itineraris de
baixant al Torrent de Can Girona
natura senyalitzats per la gent de Can Girona que agafem envers la dreta i que ens porta a la Font del Racó que a hores d'ara, treu un doll d'aigua que fa goig de veure, D'aquí pugem a Can Girona, passem pel davant del Viver de Sant Foix i ja la gent que s'ha incorporat per aquestes zones es va acomiadant a mida que son arribats a prop de casa seva, un petit grupet arribem fins a la Masia Carranca on donem per acabada la sortida del mes d'abril. En aquesta ocasió, les fotografies son cortesia de l'amic Luis de Rutas Senderismo Elviz blog.
Font del Racó
Per veure un complert reportatge fotogràfic de la sortida, aqui

Per veure el reportatge del Regino

Rutas Senderismo Elvis blog

Bloc de l'Antonio Sanchez



1 comentari:

  1. Bona tarda Francesc, llegint la descripció de l'excursió d'aquest diumenge, veig que vau "atacar" el Castell de Sant Miquel des del coll de Can Corberà.
    Si venieu del coll Mercader no calia arribar fins el coll de Can Corberà, més o menys a mig camí entre els dos colls, hi ha un corriol molt costerut i fressat a mà dreta que us haguès estalviat una mica de camí.
    Segurament el mes de juny farè aquesta excursió al blog, incloent-hi la Font de Can Santpare.
    A reveure.
    Toni.

    ResponElimina