dimecres, 23 de setembre de 2015

RAMBLA DEL TAMBUC, PINTURES RUPESTRES, COVA DE LES DONES (MILLARS, CANAL DE NAVARRÉS)

Lloc inici caminada: Km. 32 CV-580, Millars, (Canal de Navarrés), País València
Caminants: 33  senderistes 
Data: 20-09-2015 
Hora d’inici caminada: 08:43:34
Hora d’arribada: 13:59:59
Duració:05:16:25
Alçada punt de sortida: 425 m
Alçada mínima assolida: 345 m
Alçada Màxima assolida: 463 m
Desnivell màxim:118 m
Ascensió acumulada: 247 m
Descens acumulat: 247 m
Guany: 37 m
Distancia recorreguda: 9720 m
Velocitat mitjana:1.8 km/h (sense descomptar parades).

Fa quinze dies que el Miguel, Raul, Jose i jo, vàrem fer la prèvia a la caminada de setembre, hui era el dia programat  per dur-la a terme amb el grup. L'hora d'eixir, donada la distancia, era a tres quarts de set, poc abans ens anem reunint a l'esplanada del llavador, arribada l'hora, ens repartim en els vehicles i posem rumb envers Millars no sense abans fer parada a Xest per arreplegar dos senderistes. Arribem a Millars i seguim per la CV-580 en direcció a Bicorp, 17 km després del poble aparquem els cotxes al costat del Punt d'Informació del Jaciment Paleontològic de la Rambla del Tambuc.
icnita, petjada de dinosaure fossilitzada
Iniciem la caminada visitant un dels dos sectors de què consta el jaciment, ací es poden contemplar tot un seguit de petjades de dinosaures pertanyents al paleolític, vist el lloc ens endinsem en la Rambla del Tambuc per on transcorrerà bona part de la caminada. La rambla no porta aigua i només trobem algun que altre basal, caminar per la llera de la rambla és una experiència diferent, és un costant saltar de pedra en pedra, evitant les poues que el treball de l'aigua a anant excavant en la roca, més espaiades que en el jaciment, també anem trobant alguna que altra petjada.
pintura rupestre, abric de Vicent
Fets un poquet més de 600 m. arribem a l'altura de l'abric d'en Vicent, on després d'una petita grimpada i darrere d'una reixa, podem contemplar restes de pintures rupestres, unes en millor estat que altres, tornem a la rambla i continuem caminat. Quan el Miguel considera arribat el moment, ens aturem per a fer el mosset de mig matí, entre rialles i en bon ambient, fem desaparéixer entrepans, olives, xocolata, galetes, café i alguns glopets de begudes espirituoses. Enllestit el mos, reiniciem la caminada per la llera de la rambla.
abric de Vicent
 Sense que ens adonem i després de deixar a la dreta la unió amb un barranc, la rambla canvia de nom i passa a anomenar-se Rambla del Zapatero, quant portem fets un poquet més de sis quilòmetres, hem de deixar la rambla i iniciar una grimpada per poder visitar la Cova de les Dones, en la prèvia, vàrem pujar sense gaires dificultats, però hui s'ha fet més complicada de salvar. Després de l'esforç, arribem a l'entrada de la cova, deixem les motxilles sota la vigilància d'un senderista no gaire amic dels espais tancats i ens endinsem en visitar amb tot deteniment la cova.
iniciant la pujada a la Cova de les Dones
A pesar de què hi ha indicis evidents de què ha sofert més d'una bretolada, la cova es digna de ser visitada, estalactites, estalagmites, nenúfars....... i tot un ventall de construccions produïdes pel treball de l'aigua al llarg dels segles, semble que la cova ja fou habitada en el neolític i que els ibers la varen utilitzar com a santuari. El nom amb què és coneguda, prove del fet que al fons del tot de la cavitat es troba una acumulació d'argila roja de metres i metres de fondària, semble que les dones eren les encarregades d'extreure-la per a la fabricació de tot tipus de recipients.

el grup a l'entrada de la cova
Tornem a l'entrada i després d'unes fotos de grup, ens toca grimpar altre colp encara que ara el sender és de més bon fer, arribem dalt i ens incorporem a una pista de terra, primer molt malmesa però a poc a poc el sol es fa de millor transitat tant per a caminants com per a vehicles. Seguen la pista sense desviar-nos, eixim a la carretera uns 600 m. més amunt d'on hem deixat els vehicles, fets aquests metres arribem als cotxes, ens refresquem i pujant als vehicles ens dirigim a Millars on la Gloria s'ha encarregat de reservar dinat a l'Alberg Rural.
gazpacho, un dels plats del dinar
Arribem a l'alberg, ens entaulem i ens serveixen el menjar entremig de rialles, bromes i bon ambient, costa aixecar a la gent de la taula, però a la fi eixim fora, no hi han ganes de donar per acabat el dia i altre colp es fan grupets que xerrant i rient deixen passar el temps, a final el Porrina posa ordre i ja pugem als cotxes i posem rumb cap a Vilamarxant on arribem tots cansats, alguns amb picades de no sabem que, però tots contents i satisfets del dia passat en contacte amb la natura i la historia.

2 comentaris:

  1. ¡Hola Fransesc! Interessant ruta cultural i senderista. La anotarem en pendents.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio, La veritat es que es tracta de una ruta molt interessant i entretinguda, varem fer servir un track del Pepelik encara que retallant un poquet per questïo del temps.

      Elimina