SENDERISME versus CAÇA?

Navegant per la xarxa, m'he topat amb una noticia que parla de la mort de un ciclista pel tret d'un caçador a la veïna França (veure la noticia) això, m'ha fet recordar que quant començava a sortir per la serralada, ho vaig fer algun dijous i semble que en plena època de caça, va ésser esgarrifós, de fet em vaig prometre que no tornaria a sortir en dijous i així a sigut fins avui.

Crec que tot-hom te dret a practicar l'esport que mes l'agradi, altre cosa es que jo no crec que la caça, ho sigui, opinió aquesta, tan respectable com la contraria, però lo que no es pot permetre, es que un grup o col·lectiu, s'apoderin de la muntanya i si per casualitat, tels topes de front, et mirin malament, i que inclús t'arribin a dir que "es perillós" que estiguis per allí, que es pot escapar un tret, això m'ha passat a mi personalment, tampoc voldria generalitzar, suposo que hi ha de tot, també trobem gent que surt a gaudir de la natura i no dubta en deixar-la plena de merda, o gent, que es capaç de fer l'esforç de pujar al Castell de Sant Miquel, o al Turo de Les Maleses i empastifar-ho tot amb els seus esprais.

Ahir, gaudint dels camps i boscos del nostre Vallés, vaig tornar a casa ple d'optimisme, pensant en que els nostres nets, encara podran gaudir de aquets petits oasis de natura, avui, lleixin aquesta noticia, el cap, s'ha omplert de pensaments menys optimistes, m'han vingut al cap les imatges de tota mena de deixalles deixades en mig de camps i boscos, deixades per tu, per mi, per aquell altre...........qui estigui lliure de pecat, que llenci la primera pedra, i tot per evitar-nos la molèstia de portar-ho a la deixalleria o al lloc adient, i he arribat a la conclusió, que el pitjor enemic de la natura, som nosaltres.

Peró be, això es avui, demà si res ho impedeix, tornaré a sortir i tornaré a omplir-me de pensaments optimistes i a veure la vida de color verd esperança.