10/11/06.-Un mati amb boira, es tan bo com un altre per sortir a caminar, així dons agafo el cotxe i surto de Martorelles direcció cap a Mollet, el creuo de baix a dalt i deixo el cotxe just al costat del pas per sota l'autopista que porta cap a Gallecs. Un cop allí, començo a caminar un tros en paral·lel a l'autopista buscant el camí que voreja la riera Caganell. La boira ho esvaeix tot, fins i tot, es acollidora.....
Travesso la riera Caganell per un pont de fusta i agafo el camí que duu als aiguamolls de Can Benito,
el nivell del aigua es acceptable, els ànecs neden a plaer,
faig algunes fotos i des de allí segueixo pel camí que voreja la riera Caganell fins a arribar als aiguamolls de Can Salvi, també hi ha un nivell d'aigua acceptable, hi ha diferents aus aquàtiques, m'acosto fins al punt de observació, faig alguna foto
intentant molestar el mínim a les aus, després, segueixo el camí que voreja la riera fins a arribar a l'ermita de Santa Maria de Gallecs, no sense abans haver creuat la frondosa plataneda que en qualsevol època de l'any és digne de veure's.
A la esplanada de l'ermita, refrigeri, fotos, uns minuts de relax i emprenc el retorn anant a trobar el camí de Sant Valerià que segueixo fins a topar amb l'autopista, agafo el camí que vorejant aquesta, em porta fins a on es va quedar el cotxe. Em pujo al cotxe i emprenc el retorn a Martorelles. Passejar dintre de la boira, ha estat gairebé una experiència mística.
Travesso la riera Caganell per un pont de fusta i agafo el camí que duu als aiguamolls de Can Benito,el nivell del aigua es acceptable, els ànecs neden a plaer,
faig algunes fotos i des de allí segueixo pel camí que voreja la riera Caganell fins a arribar als aiguamolls de Can Salvi, també hi ha un nivell d'aigua acceptable, hi ha diferents aus aquàtiques, m'acosto fins al punt de observació, faig alguna foto
intentant molestar el mínim a les aus, després, segueixo el camí que voreja la riera fins a arribar a l'ermita de Santa Maria de Gallecs, no sense abans haver creuat la frondosa plataneda que en qualsevol època de l'any és digne de veure's.
A la esplanada de l'ermita, refrigeri, fotos, uns minuts de relax i emprenc el retorn anant a trobar el camí de Sant Valerià que segueixo fins a topar amb l'autopista, agafo el camí que vorejant aquesta, em porta fins a on es va quedar el cotxe. Em pujo al cotxe i emprenc el retorn a Martorelles. Passejar dintre de la boira, ha estat gairebé una experiència mística.
Pues para no tener ni idea de informatica ni de literatura te expresas muy bien y el blog esta muy chulo! Felicidades por tus nuevas aficiones :)
ResponElimina