dissabte, 18 de març de 2017

LAS CHORRERAS D'ENGUÍDANOS, CUENCA

Lloc inici caminada: Antigua CUV-5014, Enguídanos, Cuenca
Caminants: Felix, Miguel Angel, Pepe Gil, Pepe March i Francesc
Data: 08-03-2017
Hora d’inici caminada: 08:57:25
Hora d’arribada: 14:06:49
Duració: 05:09:24
Temps en moviment: 3:18:56
Alçada punt de sortida: 686 m
Alçada mínima assolida: 664 m
Alçada Màxima assolida: 816 m
Desnivell màxim:152 m
Ascensió acumulada: 290 m
Descens acumulat: 262 m
Guany: 129 m
Distancia recorreguda: 11868 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.3 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.56 km/h
IBP index =37 HKG
Las Chorreras
Feia molt de temps que Pepe March, comentava de visitar les Chorreras d'Enguidanos en terres de Cuenca, sempre ho posposàvem per un motiu o altre, en l'eixida a Olocau, decidim que per aquesta setmana cercarem un track i ens desplaçarem fins allí. Mirant pel Wikiloc trobe un track de l'Emilo Vera, del bloc "CAMINANDO HACIA LAS ALTURAS" tots els tracks son més o menys pareguts, però conec l'Emilio i sé que ens podem refiar de les seues indicacions.
represa de La Lastra al riu Cabriol
El nom de les Chorreras es deu als "dolls" o "chorreras" d'aigua que amb major o menor intensitat es poden contemplar al llarg del llit del riu Cabriel en aquest lloc al llarg d'un quilòmetre i mig. Ací el riu mai va passar de tenir uns pocs metres d'amplària, entre parets rocoses encanonades. Tal circumstància va obligar al Cabriel a retorçar-se en aquest paratge en un caos de salts i cascades, generant coves laterals i gorgs de color maragda al peu de salvatges salts d'aigua. 
Un paratge que semble eixir d'un autèntic conte de fades. En menys de cinc quilòmetres de recorregut, en efecte, el Cabriel descendeix en aquesta zona més de 120 metres de sobte desnivell.
travessant el cabriol
Dimecres a les 6.30 ens trobem al lloc habitual, pugem al cotxe de Pepe March i per la CV-50 ens arribem a Xest on recollim a MIguel Angel, ara ja posem rumb envers Enguidanos, el creuem i anem cercant el paratge conegut com La Playeta, ens equivoquem i en lloc de girar a esquerra ho fem a dreta i al final optem per deixar el vehicle sota d'un viaducte i a tocar del riu. Caminem aigües amunt i als pocs metres travessem el riu per una palanca de ciment.
penya-segats formats pel Cabriol
La ruta recorre en la seua primera part un tram del PR-CU 53 ("Les Chorreras") que coincideix en aquest trajecte amb part del GR 66 . Aquest tram transcorre per la riba esquerra del Cabriel. Fets uns 500 m, veiem una represa abandonada sobre el riu Cabriel molt bé conservada. Aquesta,  provoca que es forme una xicoteta platja, aprofitada  per a menjar i refrescar-se. S'arriba passant pel Mirador GR-66, i a partir d'ací seguint els senyals de "La Playeta".

malgrat el calendari, la primavera es fa notar
Aquesta part és bastant plana, molt fàcil de caminar, ens eixirem del recorregut en alguns punts per a acostar-nos a veure de prop alguns dels bonics racons que ofereix aquest riu, fets uns 4 km, arribem a la zona coneguda com "La Junta", ja que ací s'uneixen el riu Cabriol amb el seu afluent el Guadazaón, després que aquest, alimente la central Lucas de Urquijo, hui en dia fora d'ús. Ací també trobem una altra palanca de ciment que permet passar el riu i que l'Emilio va aprofitar, hui el riu baixà amb molta força i acordem cercar una altra opció.

bonic racó del riu
Fins ací l'aigua del riu caminava tranquil·lament, ara i a causa de l'incipient desnivell que el riu va agafant, el suau lliscar de l'aigua va agafant embranzida, cosa que fa que els racons per parar es multipliquen. Fet 1 km més, arribem davant d'un gran edifici que semble haver estat l'allotjament del personal de la central, després de gaudir d'un bonic racó amb poues i petits salts d'aigua i donar una ullada a l'interior de l'edifici, decidim que el lloc és adient per a fer el mos del matí.
espectacular salt d'aigua
Aprofitem els murs de l'antic llavador per improvisar una taula on desplegar les viandes de costum, avui i per celebrar el meu aniversari, Miguel Angel ens obsequia amb una botella de Reymos, un vi escumós a base de moscatell. Acabat l'esmorzar reiniciem la ruta, ara el desnivell es fa més acusat i la ruta s'aparta durant uns metres del riu, quan torne prop del riu, l'alçada respecte a aquest, és considerable.

instal·lacions de l'embassament de Víllora
Trobem un parell de miradors protegits amb baranes de fusta que permeten una visió zenital d'un conjunt de poues i d'una zona dels engorjats del riu. Fet 1 km aprop. les marques del PR segueixen rectes, nosaltres girarem a l'esquerra i en pocs metres, i creuat el Cabriol per un pont, eixim a una pista que per la dreta porta fins a l'embassament de Víllora, ens hi apropem però una tanca metàl·lica ens impedeix el pas, tornem endarrere seguint la pista.

CONTINUARA..............

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada