dilluns, 20 de juny de 2016

VII VOLTA AL TERME DE VILAMARXANT, 1ª ETAPA

Lloc inici caminada: Plaça del Llavador, Vilamarxant, Camp del Túria.
Caminants:  18 agosarats senderistes
Data: 28-05-2016
Hora d’inici caminada: 07:40:45
Hora d’arribada: 14:08:35
Duració: 06:27:50
Alçada punt de sortida: 105,5 m
Alçada mínima assolida: 100 m
Alçada Màxima assolida: 283 m
Desnivell màxim: 195 m
Ascensió acumulada: 602 m
Descens acumulat: 532 m
Guany: 177,5 m
Distancia recorreguda: 17.400 Km
velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2,7 Km/h.
Velocitat mitjana en moviment: 3,8 Km/h
a l'Avinguda preparats per a eixir
Per aquest cap de setmana estava previst com cada any per aquestes dades, fer la Volta al terme que enguany, era la setena. La Volta es divideix en tres etapes, dissabte matí, dissabte vesprada i diumenge matí. Dissabte matí, poquet abans de l'hora prevista per a l'eixida, va arribant la gent, enllestim els "tràmits burocràtics" i quan passen uns deu minuts, donem inici a la caminada creuant el Barranc de Teulada. Per algun tram de senda i altres de pista arribem al disseminat de Les Creuetes que creuem i ens endinsem en el bosc a trobar la Cova del Vicari.
baixant de la Cova del Vicari
El lev motiv de la caminada d'aquest matí, era visitar tot un seguit de coves que es troben dintre del terme o fora d'aquest però properes, tal és el cas de la Mina de Perol i la Cova Colom en terme de Riba-roja, deixem la Cova del Vicari i ens endinsem en un dels trams de trinxeres de la Rodaneta Blanca, creuem el Camí de Bassa barreta i anem a trobar La Ferradura. Creuem el Camí de Porxinos i pel mig de camps de cítrics ens dirigim a trobar la Mina de Perol, passant abans per unes "potetes de bou" nom que es done als antics forns de calç.
poteta de bou (forn de calç)
La mina queda dalt d'una pedrera producte de l'extracció de material en temps passats, com no té massa interés, no hi pugem i seguim el nostre camí, després de caminar un tram per senda, eixim al Camí de Xest per on fem via fins a arribar a l'alçada de la Cova del Colom, deixem el camí i per estreta senda pugem fins a arribar a l'entrada de la cova. Aquesta és de les més grans de la rodalia i malgrat els actes vandàlics, encara conserva algunes restes d'estalactites producte del treball de l'aigua.
fent el mos de mig matí
Visitada la cova desfem camí i creuant el Camí de Xest, ens dirigim a la Cova de Perot de baix, ací ens espera Amparo amb la furgona de suport amb tota classe de begudes ben fresquetes i cosetes per picar, fem el mos entre rialles i comentaris aprofitant per a descansar les cames. Acabat el mos, ara ens toca fer un tram de forta pendent per arribar dalt de la Cova de Perot de dalt. Vist el lloc continuem la pujada fins a eixir a l'Alt del Castellet, passem per la Pedra Rodona i pels Cavallons, eixim al camí del Massís.
el grup arribant a la Pedra Redona
Seguint el camí ens dirigim a trobar el Racó d'en Zamora, creuem la CV-50 i entremig de masets primer i per senda dins el bosc després, arribem a la zona de pícnic de La Pedrera del Rei, ací, és previst fer un dinar de germanor, mentre fem temps fins que arribe la paella que uns membres del club ens han preparat, descansem un poquet i ens refresquem per dintre i per fora gràcies a Amparo i la furgona d'avituallament.
a la Pedrera del Rei esperant la paella
Arriba la paella, ens entaulem tots els caminants i alguns acompanyants que no han pogut venir a caminar però han volgut fer-nos companyia. Acabat el dinar i no sense un poquet de pena, els que no podem participar en la caminada de la vesprada, pugem en un cotxe i posem rumb envers Vilamarxant mentre la resta, inicia la caminada de la vesprada.
protagonista del dia, la paella eh!!!
Aquest matí era previst visitar més coves, però veient que no haguérem arribat a temps per dinar i que els de la vesprada tingueren temps suficient, hem decidit ajornar la visita. A la nit tenim programat un sopar amb ballaruga i la caminada no es pot allargar massa.

2 comentaris:

  1. ¡Hola Francesc! Aquestes rutes anuals amb amics són d'allò més gratificants, encara que no acabem els recorreguts o que fem més del previst. El que més importa és la germanor i l'ambient de festa que es viu.
    Una abraçzada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio: Tens tota la raó, i semble que ara a l'estiu encara mes. No se si serà la calor o es que tinc un atac de "vaguitis aguda" però em costa posar-me davant de l'ordenador i tinc la segona part de la Volta i un parell d'eixides més per pujar al bloc.
      Salut i espero que la recuperació segueix el seu curs.

      Elimina