dimecres, 23 de setembre de 2015

RAMBLA DEL TAMBUC, PINTURES RUPESTRES, COVA DE LES DONES (MILLARS, CANAL DE NAVARRÉS)

Lloc inici caminada: Km. 32 CV-580, Millars, (Canal de Navarrés), País València
Caminants: 33  senderistes 
Data: 20-09-2015 
Hora d’inici caminada: 08:43:34
Hora d’arribada: 13:59:59
Duració:05:16:25
Alçada punt de sortida: 425 m
Alçada mínima assolida: 345 m
Alçada Màxima assolida: 463 m
Desnivell màxim:118 m
Ascensió acumulada: 247 m
Descens acumulat: 247 m
Guany: 37 m
Distancia recorreguda: 9720 m
Velocitat mitjana:1.8 km/h (sense descomptar parades).

Fa quinze dies que el Miguel, Raul, Jose i jo, vàrem fer la prèvia a la caminada de setembre, hui era el dia programat  per dur-la a terme amb el grup. L'hora d'eixir, donada la distancia, era a tres quarts de set, poc abans ens anem reunint a l'esplanada del llavador, arribada l'hora, ens repartim en els vehicles i posem rumb envers Millars no sense abans fer parada a Xest per arreplegar dos senderistes. Arribem a Millars i seguim per la CV-580 en direcció a Bicorp, 17 km després del poble aparquem els cotxes al costat del Punt d'Informació del Jaciment Paleontològic de la Rambla del Tambuc.
icnita, petjada de dinosaure fossilitzada
Iniciem la caminada visitant un dels dos sectors de què consta el jaciment, ací es poden contemplar tot un seguit de petjades de dinosaures pertanyents al paleolític, vist el lloc ens endinsem en la Rambla del Tambuc per on transcorrerà bona part de la caminada. La rambla no porta aigua i només trobem algun que altre basal, caminar per la llera de la rambla és una experiència diferent, és un costant saltar de pedra en pedra, evitant les poues que el treball de l'aigua a anant excavant en la roca, més espaiades que en el jaciment, també anem trobant alguna que altra petjada.
pintura rupestre, abric de Vicent
Fets un poquet més de 600 m. arribem a l'altura de l'abric d'en Vicent, on després d'una petita grimpada i darrere d'una reixa, podem contemplar restes de pintures rupestres, unes en millor estat que altres, tornem a la rambla i continuem caminat. Quan el Miguel considera arribat el moment, ens aturem per a fer el mosset de mig matí, entre rialles i en bon ambient, fem desaparéixer entrepans, olives, xocolata, galetes, café i alguns glopets de begudes espirituoses. Enllestit el mos, reiniciem la caminada per la llera de la rambla.
abric de Vicent
 Sense que ens adonem i després de deixar a la dreta la unió amb un barranc, la rambla canvia de nom i passa a anomenar-se Rambla del Zapatero, quant portem fets un poquet més de sis quilòmetres, hem de deixar la rambla i iniciar una grimpada per poder visitar la Cova de les Dones, en la prèvia, vàrem pujar sense gaires dificultats, però hui s'ha fet més complicada de salvar. Després de l'esforç, arribem a l'entrada de la cova, deixem les motxilles sota la vigilància d'un senderista no gaire amic dels espais tancats i ens endinsem en visitar amb tot deteniment la cova.
iniciant la pujada a la Cova de les Dones
A pesar de què hi ha indicis evidents de què ha sofert més d'una bretolada, la cova es digna de ser visitada, estalactites, estalagmites, nenúfars....... i tot un ventall de construccions produïdes pel treball de l'aigua al llarg dels segles, semble que la cova ja fou habitada en el neolític i que els ibers la varen utilitzar com a santuari. El nom amb què és coneguda, prove del fet que al fons del tot de la cavitat es troba una acumulació d'argila roja de metres i metres de fondària, semble que les dones eren les encarregades d'extreure-la per a la fabricació de tot tipus de recipients.

el grup a l'entrada de la cova
Tornem a l'entrada i després d'unes fotos de grup, ens toca grimpar altre colp encara que ara el sender és de més bon fer, arribem dalt i ens incorporem a una pista de terra, primer molt malmesa però a poc a poc el sol es fa de millor transitat tant per a caminants com per a vehicles. Seguen la pista sense desviar-nos, eixim a la carretera uns 600 m. més amunt d'on hem deixat els vehicles, fets aquests metres arribem als cotxes, ens refresquem i pujant als vehicles ens dirigim a Millars on la Gloria s'ha encarregat de reservar dinat a l'Alberg Rural.
gazpacho, un dels plats del dinar
Arribem a l'alberg, ens entaulem i ens serveixen el menjar entremig de rialles, bromes i bon ambient, costa aixecar a la gent de la taula, però a la fi eixim fora, no hi han ganes de donar per acabat el dia i altre colp es fan grupets que xerrant i rient deixen passar el temps, a final el Porrina posa ordre i ja pugem als cotxes i posem rumb cap a Vilamarxant on arribem tots cansats, alguns amb picades de no sabem que, però tots contents i satisfets del dia passat en contacte amb la natura i la historia.

dimecres, 9 de setembre de 2015

V CAMINADA NOCTURNA A LA RODANA GRAN, Vilamarxant, camp del Túria

Lloc inici caminada:L'Avinguda, Vilamarxant
Caminants:  Aprop 300 senderistes
Data: 07-08-2015
Hora d’inici caminada:   19:22:58
Hora d’arribada:   00:17:30
Duració: 04:54:32
Alçada punt de sortida: 100 m
Alçada mínima assolida: 100 m
Alçada Màxima assolida: 331 m
Desnivell màxim: 231 m
Ascensió acumulada: 273 m
Descens acumulat: 270 m
Guany:231 m
Distancia recorreguda:12.895 m
Velocitat mitjana:2.6 km/h (sense descomptar parades).

Hui era el dia previst per a realitzar la V Caminada Nocturna  Pujada a La Rodana.  Era arribada l'hora de veure els resultats del treball realitzat, un total de 286 persones estaven inscrites. La vesprada no pintava gaire be, ja que el cel estava encapotat, però els caminants van respondre sense por i a poc a poc l'Avinguda, es va anant omplint de senderistes decidits a córrer una nova aventura i açò ens omplia de satisfacció.  Arribe l'hora i el nostre director d'orquestra i president de Senderistes Vilamarxant es dirigeix als  caminants per a donar una sèrie de recomanacions i desitjar-los un bon camí, després d'açò  procedim a la foto de rigor per a de seguida començar la marxa uns minuts passada l'hora prevista.
part del grup minuts previs a l'eixida
Ens Dirigim a la passarel·la camí del Poliesportiu, fent una gran fila que semblava que no tènia fi. Des d'ací ens endinsem en una petita senda que ens portaria al polígon de Enchilagar del Rullo, passat el polígon ens endinsem en una altra senda que ens fa eixir al Camí d´Horquera. Els caminants gaudeixen i xarren de les seues coses tranquil·lament  observant el paisatge i el cel que continuava amenaçant tempesta. Mentrestant la gent del club anem estratègicament col·locats per tot el grup acompanyant i informant als que ho necessiten, 
primers desnivells camí de La Rodana Gran
Porrina nostre cap porta el ritme fent les parades necessàries per a reagrupar a tothom i que ningú es quede arrere,  a  la  cua José, que fa que ningú es puga  perdre i el nostre grup de senderistes distribuït entre els diferents grups del centre que es van creant segons avancem fan que la caminada siga  segura. Deixem el desviament de la Senda del Pintor a la nostra esquerra i anem camí al Racó de Zamora i ací ja comença la part mes dura de la ruta, la pujada a la Rodana Gran. Primer comença una lleugera ascensió fins a les cadenes i la gent comença a suar la samarreta i  apareixen els primers sospirs però ningú s'enfonsa i pugen com uns valents.
dalt de La Rodana Gran
 En les cadenes, el grup es divideix en dos, uns pugem al pic i uns altres baixen a Bassa Barreta, els que decidim pujar mirem cap amunt i no pels núvols sinó pels pendents que vénen, respirem amb força i sense pensar-ho comencem l'ascensió. Amb paciència i uns riures anem ascendint fins a les antenes, no podem veure la posta de sol com havíem planejat però ens fem les fotos corresponents com a prova de la nostra ascensió, uns a peu de vèrtex geodèsic i uns altres, mes valents, des de dalt.
fent el cim amb el meu net Roger
Com els núvols i l'aigua no ens permeten veure la posta, ens avancem a l'horari previst per a retrobar-nos amb la resta en el lloc escollit per sopar, Bassa Barreta. Descendim per on hem pujat fins a les cadenes i ací ens desviem a l'esquerra fins a arribar al Corral  i la zona del Arborètum, per a arribar a Bassa Barreta on ens esperava el merescut premi. Allí teníem aigua per a tots els que ho desitjaren, algunes llums col·locades estratègicament i algunes cadires per a sopar.
sopant a Bassa Barreta
el quintet Ad Libitum

Després del sopar gaudim d'un preciós concert que ens va oferir el quintet de vent AD LIBITUM" que van aguantar l'aigua que queia i el vent que  en alguna ocasió els va fer detenir la peça per que volaven les partitures malgrat tenir-les subjectes. Les peces que ens van oferir foren:

Introducció de l'obra Quadres d'una exposició
Banda Sonora de la pel·lícula "Com educar a un drac"
Happy
Banda sonora de la pel·lícula "Els Miserables"
el Roger
Una vegada  acabat el concert, vam arreplegar-ho tot mirant de no deixar cap mena de restes i ja posarem rumb a Vilamarxant amb els nostres frontals i llanternes il·luminant el  camí i fent que els veïns isqueren a les seues portes per a veure una bella imatge de llums i gent, pel Camí de  Bassa Barreta anem a desembocar al Camí de les Plantaes. Ací ens desviem a l'esquerra per a arribar al poble pel barri de les Coves i des d'ací a l'Avinguda on es va donar per acabada la ruta.
sopant a Bassa Barreta
Gràcies a tots aquells que han fet possible aquesta ruta tant Organismes (Ajuntament, Policia, Protecció Civil, , Federacions...) com a les persones que han treballat sense descans i desinteressadament perquè tots puguem gaudir d'una tarde/nit meravellosa envoltats de companys, amics, coneguts i de la nostra estimada amiga la naturalesa.

P.D. Com que aquest estiu he estat amb molt poques ganes de fer res, he deixat endarrerir el bloc, posats en feina i com el Raul s'havia avançat en escriure la ressenya  al bloc de Senderistes Vilamarxant, li demano permís i traduïsc el seu text amb alguna petita modificació.