diumenge, 15 de febrer de 2015

SERRA DEL TORO, EL TORO, ALT PÀLANCIA, Previa a la caminada de Febrer

Lloc de trobada: Davant de la policia local
Lloc inici caminada: Camino de Andilla, El Toro, Alt Palància, País Valencià
Caminants: Miguel (Porrina), Raul i Francesc
Data: 15-02-2015
Hora d’inici caminada: 08:23:14
Hora d’arribada: 15:11:07
Duració: 06:47:53
Alçada punt d'inici: 1227 m
Alçada mínima assolida: 1194 m
Alçada Màxima assolida: 1610 m
Desnivell màxim: 416 m
Ascensió acumulada: 702 m
Descens acumulat: 702 m
Guany: 382 m
Distancia recorreguda: 14.12 Km
Velocitat mitjana: 2 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 3.62 Km/h.

trepitjant neu, foto cedida per Raul
Hui aviem quedat el Miguel, el Raul i jo en fer la prèvia de la caminada de febrer que esta prevista per diumenge 22, Raul havia cercat una caminada que a part del seu interes de per si, tinguera  la possibilitat de trepitjat un poquet de neu. La ruta escollida és una que transita per la Serra de Toro a la Comarca de l'Alt Palància, província de Castelló, ha baixat  de wikiloc un track de la gent de TrotasendesBenicalab. A tres quarts de set ens trobem i pujant al cotxe anem a trobar la A-23 que no deixem fins a arribar a l'eixida de Barracas, ací agafem la CV-240 que ens porta a trobar El Toro, creuat el poble, fem uns quants quilòmetres pel Camino d'Andilla on deixem el vehicle en un eixample de la pista.
comencem a caminar, trobarem neu??
Comencem a caminar  resseguint el Barranco de la Cueva del Agua, el barranc presenta racons de gran bellesa i una vegetació exuberant, fet un quilòmetre arribem a una bifurcació, en aquest punt s'ajunten l'anada i la tornada de la ruta, decidim seguir per la dreta i deixar la de l'esquerra per a la tornada, fins a arribar ací la senda, era pràcticament plana, ara ja comença una en principi suau pendent que a poquet, es va incrementant. Fets uns dos quilometres i mig deixem el barranc i donem inici a l'ascens pel vessant del Puntal de Carretas, primer dels quatre puntals que coronarem hui.
parets del barranc
Arribats dalt, prenem contacte amb dos fets que ens acompanyaran bona part de la ruta, un és el fet que en les parts més enlairades i desprotegides, bufa un fort i fred vent que contrasta amb les zones més emboscades.  L'altre és les clapes de neu que anem trobant en els vessants on menys calenta el sol i que ens permet fer alguna que altre "batallita" de boles de neu. Iniciem el descens encaminant-nos a trobar el següent dels quatre puntals que coronarem hui, el Puntal de Magaña, a mig camí cerquem un arrecerat del vent i procedim a fer el mos del matí.
vistes des del Puntal de Carretas, al fons, el Gegant de Pedra
Enllestit el mos i havent descansat un poquet, reiniciem la pujada fins a arribar dalt del Puntal de Magaña que amb els seus 1615 msnm; és el punt més alt de la caminada de hui, ara donem inici a una forta davallada que ens porta a tocar del Corral de Barajas un de tants corrals que en millor o pitjor estat de conservació, es troben disseminats per la zona. Ara la senda torna a enlairar-se per anar a trobar el Puntal del Agrillar, la senda en bona part de la ruta es difumina fins a arribar a desaparéixer del tot, fins al punt que en uns quants trams s'ha de caminar fins i tot camp a través sortejant les clapes de savines rastreres que entapissen el sol.
interior del corral de Barajas
A aquestes alçades de la caminada, el baix estat en què em trobe després d'un mes de no fer pràcticament res i arrossegant els últims embats de la grip, fan que ja se'm facen feixucs els trams de pujada, no obstant això, faig un últim esforç i sempre esperonat pels anins que en donen els companys, arribem dalt del Puntal de Peiró. Aquest es troba coronat per una fita construïda a base de les pedres que entapissen el terra, ens fem les fotos de rigor i col·laborem en enlairar un poquet mes la fita. Un pic hem gaudit de les vistes iniciem el descens, en principi suau,  i que a poc a poc es va fent més pronunciat.
una troballa interessant
La senda va paral·lela un bon tram al Barranco de la Sidra, mig emboscada i molt agradable de fer, arribem al punt d'on ix la senda que ens apropa a visitar la Cueva del Agua, aquesta és una cova de no grans dimensions i amb filtracions d'aigua que es recullen en una mena de cisterna per al seu aprofitament. Tornem a la senda que seguíem i poc abans d'arribar al Barranco de la Cueva del Agua, girem a la dreta i anem resseguint el barranc per la riba dreta, al contrari de lo que hem fet a primera hora. Passem a tocar del Corral del Rumbo i quant portem fets uns tretze quilometres, som a la cruïlla on aquest matí hem decidit  el sentit de la marxa.
entrada a la Cueva del Agua
Fem l'últim quilòmetre que ens separa del cotxe, arribats hi pugem i posem rumb envers Vilamarxant, arribats a El Toro parem i el Miguel s'interessa per la possibilitat de què ens preparen un menú per si la gent decideix quedar-se a dinar, reiniciem viatge i arribem a Vilamarxant sense cap novetat. La ruta per si sola és de les que et deixen satisfet, si tens la sort com hem tingut de poder gaudir d'un poc de neu, ja és quasi perfecta, a pesar d'haver passat algun moment.............., dur a causa del meu baix estat de forma, ha estat un matí ple de moments, llocs i vistes dignes de recordar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada