dimarts, 4 de desembre de 2012

CALLES-AQUEDUCTE ROMA-XELVA-CALLES

Lloc inici caminada: Pont damunt el riu Tuejar, Calles, Els Serrans, València
Caminants: Francesc
Data: 04-12-2012
Hora d'inici caminada: 08:14:58
Hora d'arribada: 13:03:34
Duració: 04:48:36
Alçada punt de sortida: 349 m
Alçada mínima assolida: 348 m
Alçada Màxima assolida: 517 m
Desnivell màxim: 169 m
Ascensió acumulada:260 m
Descens acumulat: 260 m
Guany: 167 m
Distancia recorreguda: 13.02 Km
Velocitat mitjana:2.7 Km/h  (sense descomptar parades).
aqüeducte roma de la Peña Cortada
Quan el mes de maig passat vaig fer la Ruta de l'Aigua a Xelva, observi  que aquesta, transcorria en  algun que altre tram per sobre del PR-V 92, per aixo, em digué que tenia que recavar informació d'aquest sender, posat en feina (gracies Wikiloc) trobo informació del sender i el track de la ruta que guardo al PC. Com aquest dimarts podia disposar de vehicle, decideixo realitzar la ruta i faig una ultima cerca per Internet, aixi es que trobo una variant de la ruta que em pareix mes del meu agrad, tot i aixo encara introdueixo una ultima variació  per tal d'apropar-me a visitar l'ermita de Loreto a Xelva.
ermita de Santa Quitèria, Calles, Els Serrans
Aquest mati arreplego els trastets i pujo al cotxe i per la CV 370 enfilo envers Pedralba, d'aquí i per la CV 380 vaig a eixir a la CV 35 o Autovia del Túria que ja no deixo fins arribar a Calles, creuo el pont que salva el riu Tuejar, aparco el cotxe i dono inici a la caminada quan es un quart de nou. Torno a creuar el pont, ara a peu i ja agafo el camí de La Peña Cortada, als pocs metres i en un revolt que fa la carretera, trobo l'ermita de Santa Quitèria, 
camí de l'Aqüeducte de Peña Cortada
 Santa Quitèria era una ermita emblanquinada, de planta rectangular, amb teulada a dues aigües i contraforts laterals. El més característic era el seu espaiós i acollidor porxo frontal des del qual es veia l'encantadora ribera de Calles. Les parets d'aquest atri estaven obertes amb arcs de mig punt, i trasdosadas amb bancs d'obra per descans de visitants. 
L'any 1979 l'ermita presentava alguns danys estructurals. Les empentes laterals de la volta havien originat una esquerda que es manifestava en la façana, i encara que es va avaluar la possibilitat de reparar-la, finalment es va decidir enderrocar l'edifici i fer-ho de nou.
Fuente del Sapejo
 Per ampla pista asfaltada en molts trams, vaig fent camí sense res a destacar fins que fets una mica mes de  dos quilometres trobo la Fuente del Sapejo, es troba a l'esquerra del sender i per sota el nivell d'aquest. vist el lloc segueixo la marxa. La pista va en tot moment vorejant la Rambla de Alcotas, ara el sender es va encaixonant i prenent alçada entre mig de les altes parets, aquest tram de la ruta es d'una gran bellesa i bastant aeri, tot es te que dir, amb presencia de baranes de fusta en els trams mes esposats,  ja començo a trobar vestigis de l'aqüeducte roma de Peña Cortada.
tram del sender per dintre la Rambla de Alcotas
Acueducto de Peña Cortada. Atraviesa varios municipios de la actual comarca de Los Serranos en Valencia, constituyendo el ejemplo más espectacular de construcción hidráulica romana en tierras valencianas con sus 28,6 km de trazado discontinuo que median entre la captación de aguas del río Chelva en Tuéjar y los últimos restos localizados en el término de Domeño. Este acueducto ofrece una cumplida muestra de los recursos técnicos que estaban al alcance de los ingenieros romanos en materia de conducción de agua, donde la mayor parte discurre en forma de canal tallado en la roca siguiendo una curva de nivel, salvo cuando las exigencias del terreno obligaban a construir puentes de dimensiones acordes con el obstáculo a salvar que, en ocasiones, revisten una gran espectacularidad como el puente de tres arcos que,
aqüeducte roma al seu pas pel Barranc de La Cueva del Gato
 con sus 36 m de longitud y una altura máxima rasante que supera los 18 m, salva el barranco de la Cueva del Gato. Una vez rebasado este puente, el canal gira bruscamente en dirección este para seguir a través de un impresionante cortado, de 50 m de longitud y 25 m de altura, conocido como La Serrada o Peña Cortada que da nombre al acueducto. Una vez rebasada la Peña Cortada, el canal sigue un tramo al aire libre de unos 100 m de longitud, excavado en la roca y reforzado en su margen externo con un muro y, a partir de este punto, alterna tramos en galería cubierta con tramos a cielo abierto, tanto unos como otros tallados en la roca, bordeando los lados oriental y septentrional de la Torre de Castro. La brusca interrupción de los trabajos en los últimos restos localizados en el término de Domeño y su acusada lejanía de los grandes centros urbanos dejan abierta la cuestión de su destino final (incluso si realmente llegó a prestar servicio).
tram de túnel de l'Aqüeducte de Peña Cortada
 Aquest tram de la ruta si que exigeix aturar-se i agafar el temps necessari per gaudir del lloc, els túnels excavats a la roca, l'escletxa de mes de 25 metres d'alçada per 50 de llargària, el pont del barranc de La Cueva del Gato............. espectacular en poques paraules. Amb pena toca reiniciar  la marxa, fets uns dos-cents metres arribo a un encreuament de camins, aquí giro envers l'esquerra i per un estret corriol vaig a trobar la base del pont per gaudir de la visió des de baix, torno sobre els meus passes fins a l'encreuament de camins i segueixo la ruta prevista. Per entremig de camps de conreu em vaig apropant a Xelva.
La Torrecilla, antiga torre ibera, musulmana i carlista, en proces de restauració
Quan porto caminats una mica mes de sis quilometres i mig, em surt al pas una font abeurador, aquesta, es troba a la base d'un petit tossal damunt del qual es troba La Torrecilla, torre i poblat d'origen islàmic, construïda sobre un assentament ibèric i que va ser reutilitzada i fortificada durant les batalles carlistes. Relacionada  quant a control del territori amb els castells de Domeño i Alpont, a través del Pic del Remei i la desapareguda Torre de Castro de Calles, avui en dia és objecte d'un projecte de revaloració per tal d'integrar el conjunt en un itinerari turístic i didàctic. Portava idea de apropar-mi, però en veient que esta envoltada d'un filat ho deixo estar i segueixo ruta.
ermita santuari de Loreto, segle XIV
Un quilometre mes i soc a la rotonda de la CV-35 a l'entrada de Xelva, aci, deixo el PR i agafo el camí que m'ha de portar a trobar l'ermita santuari de Loreto. Està situat al costat de la carretera CV-35 a l'entrada de Chelva, envoltada d'hortes dins el paratge morisc de Benajuay. Construïda al segle XIV, és d'estil gòtic amb alguna reforma posterior. Te un petit porxo a la part frontal amb bancs de pedra on el visitant pot reposar. A l'exterior hi ha unes taules i una font.
llavador de l'antic barri morisc de l'Arrabal
Aprofito i en veient que son les onze, faig el preceptiu mos assegut al porxo, un pic enllestit reinicio la caminada pel Camí de Loreto a Bercuta.  arribo al antic barri morisc de l'Arrabal, prenc imatges de la seua font i dels dos llavadors i per un sinuós tram d'escales, davallo a trobar el riu Tuejar que creuo pel Pont de l'Arrabal, ací, la caminada d'avui, conflueix amb la del proppassat maig. Arribat dalt del mirador el PR segueix per la dreta i jo, agafo el sender que per l'esquerra baixa altre cop a trobar el riu, arribo a la "Fabrica de la Luz" ací s'acaba la confluència amb la caminada de maig.
carrer de Calles, amb reminiscències morisques
Ara ja es tracta de anar resseguint el riu aigües avall, a estones quasi per la llera, a estones enlairat, a estones mes a prop i a estones mes allunyat,  aixo si, en tot moment escoltant la dolça cantarella de les seves aigües. 
Sense res a destacar arribo al poble de Calles, arribat, apago el GPS i faig un tomb pels estrets carrers de cases emblanquinades al voltant de l'edifici de l'Església Parroquial de la Purisima Concepcion del segle XVII.  Torno on aquest mati he deixat el vehicle i ja poso rumb envers Vilamarxant on arribo sa i estalvi, encara que cansat.