VALENCIA LA VELLA

Lloc inici caminada: Pont de Ferro, Vilamarxant (Camp del Túria)
Caminants: Francesc
Data: 21-11-2012
Hora d'inici caminada: 07:53:10
Hora d'arribada: 12:24:51
Duració: 04:31:41
Alçada punt de sortida: 96 m
Alçada mínima assolida: 58 m
Alçada Màxima assolida: 96 m
Desnivell màxim: 38 m
Ascensió acumulada:38 m
Descens acumulat: 41 m
Guany: 0 m
Distancia recorreguda: 14.62 Km
Velocitat mitjana:3.2 Km/h  (sense descomptar parades).

tardor vora el Túria

Ja feia dies que volia sortir a caminar una mica, m' adono que  estic baixant el ritme a uns nivells indesitjables, com semble que el llarg episodi de pluges ens dona una petita treva, decideixo que aprofitaré per estirar les cames. Per no deixar a la dona sense cotxe, preparo una ruta eixint caminant des de casa mateix i clar, que mes socorregut que les ribes del Túria. Aquest mati, quan manquen uns pocs minuts per les vuit em trobo al costat del pont de ferro que fa anys, permetia al tren creuar el riu, poso el GPS en marxa i dono inici a la caminada.

una de les passeres de fusta

Com aquest tram del riu el tinc mes que transitat, em dedico a intentar recollir els petits retalls tardorencs que em pugui anar trobant, aixi parant per prendre una foto aquí i un altra allí, la monotonia del camí, es veu alleugerida. Les passeres de fusta que a manera de ponts venecians permeten que el sender vagi passant a una banda i  altre del riu, també ajuden a vèncer la monotonia. Fets una mica mes de cinc quilometres i mig, arribo al Pont Vell de Riba-roja, portava l'idea de aprofitar la zona de lleure a tocar del pont per fer el mos i enllestit aquest, retornar envers Vilamarxant, serien en total uns onze quilometres.

Pont Vell, Riba-roja de Túria

No obstant aixo, en arribar aquí, em ve al cap el record de València la Vella i decideixo intentar trobar les restes. Aixi dons en lloc de parar a fer el mos segueixo el sender aigües avall del Túria, el sender passa a tocar de les cases de la macro-urbanització de Masia Traver, malgrat aixo al quedar aquesta enlairada, no te una incidència  massa pronunciada envers el paisatge. Riu avall arribo a l'alçada de València la Vella que queda enlairada dalt un turo, un panell informatiu em fa parar atenció i aixecant la vista, descobreixo algunes parets de pedra i lo que semblen les restes d'un búnquer de la guerra civil.

tarongers en plena collita

Segueixo caminant un tram mes cercant un lloc adient per fer el mos, a la fi, assegut   en unes pedres a la riba del riu, contemplant i escoltant la remor de les seues aigües, alleugereixo el pes de la motxilla. Acabat el mos i descansades una mica les cames, desfaig l'ultim tram del sender fins arribar altre cop a l'alçada del panell informatiu. aquí cerco i trobo un corriol que per un no gaire marcat ascens,  em porta fins els carrers de la urbanització de València la Vella dalt el turo. Després de trobar-me un parell de cops amb un carrer sense sortida, a la fi arribo dalt i començo a trobar vestigis tant de l'antiga València la Vella com de les trinxeres que aquí es varen bastir durant la guerra civil.

resta de trinxera dalt València la Vella vist des del Túria

Respecte a les restes, semble ser que hi han com a mínim dues possibles procedències, en les que els estudiosos, no es posen d'acord, una de romana i l'altre de visigòtica, lo cert es que el lloc a patit a traves del temps espolis diversos, ja per part dels agricultors per fer servir les pedres per abancalar el terreny, ja per fer servir els carreus per construir ponts per on transitar el tren, ja sigui per bastir les trinxeres durant la guerra ultima, el cert es que nomes el gruix dels pocs trams que he vist, quasi de dos metres en alguns trams, ho diferencien de un corrent talús de pedra. Ara i complert l'objectiu previst, decideixo trucar a la dona i que em reculli a la CV-370, els a prop de quinze quilometres fets, crec que per avui son mes que suficients.

petita balma obrada

Ara, ja tiro envers la carretera i espero a que arribi la dona, em pujo al vehicle i ja enfilem cap a casa, el sender del riu esta encimentat i encara que perfecte per a la munió de ciclistes que m'he trobat, a mi personalment aquest tipus de ferm em castiga molt el peus, per la qual cosa en arribar a casa, semble que hagi caminat molt mes de lo realment fet.