Pàgines

dijous, 11 de febrer del 2010

RUTA PREHISTORICA DE LA ROCA DEL VALLES EN VERSIO REDUIDA

Ahir per la tarda em va trucar el Salva per preguntar si avui sortíem.........quina pregunta i es clar que si. Quedem que buscaré una ruta a prop i adient al temps de que disposo entre setmana, com ell no ha fet la ruta prehistòrica de La Roca del Vallés i jo fa temps que no hi transito i endemés, he anat trobat els diferents elements que la composen poc a poc, penso que pot estar be ferla i mirar de pasar per tots i cada un d'ells avui.
Catalunya al cor i al roc
Quan falten uns deu minuts per les set pugem al seu vehicle i ens dirigim envers Vilanova del Vallés per la BV-5001, el creuem i poc després girem cap a l'esquerra per un camí on un cartell indica que porta al Bosc Ruscalleda i al barri de La Pineda, aparquem el cotxe i quan passen dos minuts d'un quart de vuit comencem a caminar pel Camí de Cal Sereno, d'entrada anem trepitjant asfalt, asfalt que ens acompanya fins que arribem a les envistes de la Granja de Sellecs i portem poc mes de quilometre i mig, a partir d'aquí es transforma en sender de terra, semble que les pluges d'aquest hivern, han
petit rierol producte d'un hivern plujós
fet que els torrents tornin a portar aigua, encara que sigui un petit regati, ja que travessen el camí innombrables filets del liquid element, molts d'ells gebrats encara degut a les baixes temperatures.
Quan portem poc mes de quatre quilometres, això si, en forta pujada, arribem al punt mes alt del sender, d'aquí surt el estret caminoi que en uns cent metres ens porta al Turó de Sellecs, amb les restes de lo que fou poblat de la tribu dels
Salva damunt les restes de una pared del poblat ibèric
laietans, fem la visita i un cop acabada tornem al sender i seguim la caminada ara a trobar el Turó de Mataró on es troba la torre de guaita de Sellecs, sota mateix de la torre i damunt una gran pedra que queda arrecerada, procedim al ritual del mos, jo portava un termo amb cafè i llet calent que la veritat ens cau d'allò mes be. Un cop enllestit el ritual, reiniciem la caminada, a partir d'aquí, apart de que ja es tot una suau davallada, trobem pals indicadors que fan casi impossible marrar el camí.
torre de guaita de Sellecs i al fons, el Matagalls nevat
Fets aproximadament uns sis quilometres i mig, arribem al Dolmen de Sellecs o Cabana del Moro, el fotografiem i continuem la caminada, quatre-cents metres mes i estem davant del Plat de Moli, roca amb una zona aplanada que semble es feia servir per moldre gra, una mica mes d'un quilometre i trobem la Pedra de els Creus, bloc granític amb innombrables incisions amb forma de creu que semble pertanyen a èpoques
detall de la Pedra de les Creus
diverses, seguim ruta i fets uns dos-cents metres, girem envers l'esquerra per agafar un sender que en pocs metres mes ens porta a trobar la Pedra de les Orenetes, immens conjunt de blocs de granit amb formes espectaculars i on amb bona voluntat, encara es podem apreciar restes de pintures rupestres de estils diversos a banda de algunes pintades de algun espècimen inclassificable dels segles XX i XXI.
pintures rupestres a la Pedra de les Orenetes
Desfem l'ultim tram i seguim les marques del PR fins que quan portem fets una mica mes de nou quilometres i mig arribem a un punt del sender on a banda i banda, surten corriols el de la dreta mena al Dolmen de Can Gol II i el de l'esquerra, a la Roca Foradada, roca de grans dimensions buidada per la ma de l'home semble que per donar-li usos funeraris, visitem ambdós monuments i seguim caminant a trobar les primeres cases de La Pineda, arribats, agafem el carrer de la Ruta Prehistòrica per
Salva davant la Roca Foradada de Can Gol
visitar el Dolmen de Can Gol I que es troba dintre la parcel·la de una de les cases del carrer. Aqui ja donem per acabada la caminada d'avui encara que ens falta arribar al vehicle cosa que fem pels carrers del barri, quan faltem tres minuts per les onze arribem, ens hi pugem i posem rumb a Martorelles on arribem a un quart i cinc de dotze, ens acomiadem fins diumenge, dutxa preparar el menjar, menjar i a treballar, un altre mati passat en contacte amb la natura i en bona companyia.




2 comentaris:

  1. Interesante y cultural itinerario que tendré muy en cuenta. Gracias por compartirlo Francesc.
    Me gusta mucho tu blog, enhorabueba!

    ResponElimina
  2. Muchas gracias por inaugurar mi lista de seguidores :-)

    He añadido tu blog a mis enlaces actualizados, espero que no te moleste.

    Saludos!

    ResponElimina