Pàgines

dijous, 17 de setembre del 2009

FONT DE LA DINAMITA (SANT FOST DE CAPCENTELLES)

Dijous 6,45, sona el despertador, batua quin sotrac, feia casi tres mesos que no em despertava amb la seva melodiosa cantarella....... dissabte a la caminada nocturna, varem parlar amb el Salva de reiniciar les caminades setmanals, en principi varem quedar per dilluns però per causes imprevistes es va ajornar per avui. Li vaig proposar de apropar-nos a la Font de la Dinamita ja que ell no la coneixia. Així dons, a les 7,30 h. ens trobem i iniciem la caminada, pel carrer Primavera fem cap al Torrent de Can Sunyer, que anem resseguint fins que arribats al Parc de Can Sunyer decidim agafar pels carrers de Can Sunyer i Aurora per tal d'evitar l'humitat de la rosada pel tram mes "salvatge" del inaugurat, publicitat i altrament deixat i abandonat Itinerari de Natura que porta fins la Font de Can Roda, arribats al final del carrer Aurora, ara ja si que ens endinsem en la zona de camps i bosc que rodeja Can Roda, agafem un corriol que del davant mateix de l'entrada a la casa, ens porta
voltants de la Font Sunyera
a la zona de vinyes que hi ha entre el Torrent de la Font de Baix i la carretera de Santa Maria, caminant pel mig de les vinyes, arribem al carrer del Carme a Santa Maria de Martorelles, anem a trobar el carrer de la Font del Ca que ja no deixem fins que es converteix en pista de terra, pista que transitem fins arribar a la Font Sunyera, aquesta, treu un prim fil d'aigua quasi imperceptible, seguim pista amunt
petit fil d'aigua a la Font Sunyera
per una successió ininterrompuda de fortes pendents, cosa que fa dir al Salva que potser si de la Font Sunyera s'agafes el camí que porta a la Font del Ferro, es donaria una mica mes de volta però amb menys pendents, es quelcom a fer una propera visita. Arribats dalt de tot de la pista sortim a un encreuament de camins, aquí
bolets al camí (una bona excusa per parar i recuperar l'ale)
seguim de front pel que semble ser la continuació del que portàvem fins ara, que va davallant de una manera suau però continuada, l'invasió de matolls i plantes de sotabosc, no poden amagar la importància que en el seu dia deuria tenir aquesta pista, senyal inequívoca de que anava o venia d'algun lloc amb força moviment, possiblement, de la fabrica de dinamita que dona nom a la font que anem a visitar, pocs metres abans de arribar a les primeres cases del carrer Aneto del Mas Corts, agafem un petit i mig amagat corriol que per la dreta de la pista s'endinsa en la frondositat del bosc.
possibles restes de la fabrica de dinamita
anem davallant fins que primer, trobem les restes de lo que deu haver estat la fabrica de la dinamita, imatge surrealista i quasi fantasmagòrica, que et fa pensar en com seria el lloc en temps passats quant estava en funcionament, pocs metres mes avall, trobem la Font de la Dinamita, un lloc per a mi, encisador de veritat, llàstima que avui, tant la font com el torrent, estiguin eixuts. El lloc, amb la poca llum que la frondositat del bosc deixa passar i amb la gruixuda catifa de fulles de plàtan caigudes suposo que per causa de algun estres hídric, dona una sensació tardorenca molt agradable.
Aprofitem la parada per fer un petit refrigeri i el corresponen descans, un cop llestos, reiniciem la caminada agafant un corriol que després de fer unes quantes
el Salva a la Font de la Dinamita
giragonses pels boscos de la Nau, va sortir no sense tenir que rodejar un reixat, al carrer de la Vall de Boi de Can Boc, d'aquí, anem a trobar l'Avinguda d'Aragó que anem seguint fins arribar al carrer Priorat, per on pugem per agafar la pista que pel damunt de la llar d'avis que allí es troba, va a sortir a la pista de terra que mena a Santa Maria de Martorelles passant a tocar la Font de Baix, agafem el carrer Sagrera i desfem el camí que hem portat a l'anada fins que arribats a Can Roda decidim ara si, agafar l'Itinerari de Natura donant per suposat que la rosada ja s'haurà eixugat, desfem la resta del camí i arribem a Martorelles i ens acomiadem fins la setmana pròxima quant son les 11,13 h. Ara, com sempre, dutxa dinar i a treballar.


1 comentari:

  1. Ja era hora Francesc que tornessis a matinar.... Com sempre, gràcies per la teva feina. Descobrim molts racons gràcies a la teva feina.
    Antonio

    ResponElimina