MORA DE RUBIELOS, Puerto San Rafael-Fuen Narices-Cascada de la Hiedra-Arco de Piedra-Puerto de San Rafael

Lloc inici caminada:  Km 29 de la A-228
Caminants:   Pepe Gil i Francesc
Data: 14-02-2018
Hora d’inici caminada: 09:11:53
Hora d’arribada: 13:46:57
Duració: 04:35:04
Temps en moviment: 03:04:27
Alçada punt de sortida: 1558 m
Alçada mínima assolida: 1274 m
Alçada Màxima assolida: 1621 m
Desnivell màxim: 347 m
Ascensió acumulada:  552.6 m
Descens acumulat: 542.6 m
Guany: 347 m
Distancia recorreguda: 9600 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.11 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3,14 km/h
IBP index =44 HKG

PASSEIG PEL PANTÀ DE LORIGUILLA, (de Domeño Vell a l'antic emplaçament de Loriguilla)

Lloc inici caminada:  CV-310, Serra, Camp del Túria, País Valencià
Caminants:   Pepe Gil i Francesc
Data: 01-02-2018
Hora d’inici caminada: 08:12:33
Hora d’arribada: 12:16:445
Duració: 04:04:12
Temps en moviment: 03:10:11
Alçada punt de sortida: 336 m
Alçada mínima assolida: 287 m
Alçada Màxima assolida: 386 m
Desnivell màxim: 99 m
Ascensió acumulada: 180,33 m
Descens acumulat: 207,87 m
Guany: 150 m
Distancia recorreguda: 12250 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 3.01 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3,86 km/h
IBP index =35 HKG

SERRA-CASTELL DE SERRA-FUENTE UMBRIA-SERRA

Lloc inici caminada:  CV-310, Serra, Camp del Túria, País Valencià
Caminants:   Pepe Gil, Pepe March i Francesc
Data: 21-03-2017
Hora d’inici caminada: 07:42:16
Hora d’arribada: 12:38:49
Duració: 04:56:33
Temps en moviment: 2:21:23
Alçada punt de sortida: 331 m
Alçada mínima assolida: 308 m
Alçada Màxima assolida: 492 m
Desnivell màxim: 184 m
Ascensió acumulada: 308 m
Descens acumulat: 302 m
Guany: 160 m
Distancia recorreguda: 6420 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 1.33 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 2.78 km/h
IBP index =39 HKG

LA VALL DE GALLINERA, CIRERERS EN FLOR I PUJADA A "LA FORADÀ"

Lloc inici caminada:  CV-700, Benissiva, Marina Alta, Alacant, País valencià
Caminants:  Miguel Angel, Pepe Gil, Pepe March i Francesc
Data: 16-03-2017
Hora d’inici caminada: 08:06:59
Hora d’arribada: 13:18:02
Duració: 05:11:03
Temps en moviment: 3:36:18
Alçada punt de sortida: 300 m
Alçada mínima assolida:300 m
Alçada Màxima assolida: 726 m
Desnivell màxim:426 m
Ascensió acumulada:  552.14 m
Descens acumulat: 571.84 m
Guany: 426 m
Distancia recorreguda: 8279 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 1.5 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 2.56 km/h
IBP index =58 HKG

Hi estem treballant, disculpeu les molesties

LAS CHORRERAS D'ENGUÍDANOS, CUENCA

Lloc inici caminada: Antigua CUV-5014, Enguídanos, Cuenca
Caminants: Felix, Miguel Angel, Pepe Gil, Pepe March i Francesc
Data: 08-03-2017
Hora d’inici caminada: 08:57:25
Hora d’arribada: 14:06:49
Duració: 05:09:24
Temps en moviment: 3:18:56
Alçada punt de sortida: 686 m
Alçada mínima assolida: 664 m
Alçada Màxima assolida: 816 m
Desnivell màxim:152 m
Ascensió acumulada: 290 m
Descens acumulat: 262 m
Guany: 129 m
Distancia recorreguda: 11868 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.3 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.56 km/h
IBP index =37 HKG

Las Chorreras

Feia molt de temps que Pepe March, comentava de visitar les Chorreras d'Enguidanos en terres de Cuenca, sempre ho posposàvem per un motiu o altre, en l'eixida a Olocau, decidim que per aquesta setmana cercarem un track i ens desplaçarem fins allí. Mirant pel Wikiloc trobe un track de l'Emilo Vera, del bloc "CAMINANDO HACIA LAS ALTURAS" tots els tracks son més o menys pareguts, però conec l'Emilio i sé que ens podem refiar de les seues indicacions.

represa de La Lastra al riu Cabriol

El nom de les Chorreras es deu als "dolls" o "chorreras" d'aigua que amb major o menor intensitat es poden contemplar al llarg del llit del riu Cabriel en aquest lloc al llarg d'un quilòmetre i mig. Ací el riu mai va passar de tenir uns pocs metres d'amplària, entre parets rocoses encanonades. Tal circumstància va obligar al Cabriel a retorçar-se en aquest paratge en un caos de salts i cascades, generant coves laterals i gorgs de color maragda al peu de salvatges salts d'aigua. 

Un paratge que semble eixir d'un autèntic conte de fades. En menys de cinc quilòmetres de recorregut, en efecte, el Cabriel descendeix en aquesta zona més de 120 metres de sobte desnivell.

travessant el cabriol

Dimecres a les 6.30 ens trobem al lloc habitual, pugem al cotxe de Pepe March i per la CV-50 ens arribem a Xest on recollim a MIguel Angel, ara ja posem rumb envers Enguidanos, el creuem i anem cercant el paratge conegut com La Playeta, ens equivoquem i en lloc de girar a esquerra ho fem a dreta i al final optem per deixar el vehicle sota d'un viaducte i a tocar del riu. Caminem aigües amunt i als pocs metres travessem el riu per una palanca de ciment.

penya-segats formats pel Cabriol

La ruta recorre en la seua primera part un tram del PR-CU 53 ("Les Chorreras") que coincideix en aquest trajecte amb part del GR 66 . Aquest tram transcorre per la riba esquerra del Cabriel. Fets uns 500 m, veiem una represa abandonada sobre el riu Cabriel molt bé conservada. Aquesta,  provoca que es forme una xicoteta platja, aprofitada  per a menjar i refrescar-se. S'arriba passant pel Mirador GR-66, i a partir d'ací seguint els senyals de "La Playeta".

malgrat el calendari, la primavera es fa notar

Aquesta part és bastant plana, molt fàcil de caminar, ens eixirem del recorregut en alguns punts per a acostar-nos a veure de prop alguns dels bonics racons que ofereix aquest riu, fets uns 4 km, arribem a la zona coneguda com "La Junta", ja que ací s'uneixen el riu Cabriol amb el seu afluent el Guadazaón, després que aquest, alimente la central Lucas de Urquijo, hui en dia fora d'ús. Ací també trobem una altra palanca de ciment que permet passar el riu i que l'Emilio va aprofitar, hui el riu baixà amb molta força i acordem cercar una altra opció.

bonic racó del riu

Fins ací l'aigua del riu caminava tranquil·lament, ara i a causa de l'incipient desnivell que el riu va agafant, el suau lliscar de l'aigua va agafant embranzida, cosa que fa que els racons per parar es multipliquen. Fet 1 km més, arribem davant d'un gran edifici que semble haver estat l'allotjament del personal de la central, després de gaudir d'un bonic racó amb poues i petits salts d'aigua i donar una ullada a l'interior de l'edifici, decidim que el lloc és adient per a fer el mos del matí.

espectacular salt d'aigua

Aprofitem els murs de l'antic llavador per improvisar una taula on desplegar les viandes de costum, avui i per celebrar el meu aniversari, Miguel Angel ens obsequia amb una botella de Reymos, un vi escumós a base de moscatell. Acabat l'esmorzar reiniciem la ruta, ara el desnivell es fa més acusat i la ruta s'aparta durant uns metres del riu, quan torne prop del riu, l'alçada respecte a aquest, és considerable.

instal·lacions de l'embassament de Víllora

Trobem un parell de miradors protegits amb baranes de fusta que permeten una visió zenital d'un conjunt de poues i d'una zona dels engorjats del riu. Fet 1 km aprop. les marques del PR segueixen rectes, nosaltres girarem a l'esquerra i en pocs metres, i creuat el Cabriol per un pont, eixim a una pista que per la dreta porta fins a l'embassament de Víllora, ens hi apropem però una tanca metàl·lica ens impedeix el pas, tornem endarrere seguint la pista.

CONTINUARA..............

PUNTAL DELS LLOPS-CIM DE LA SOLANA- MACOLLADES DE L'AIGUALEIG (Olocau, Camp del Túria)

Lloc inici caminada: Km 9,5 de la CV-25, Olocau, Camp del Túria, País Valencià
Caminants: Felix, Miguel Angel, Pepe Gil, Pepe March i Francesc
Data: 03-03-2017
Hora d’inici caminada: 07:55:58
Hora d’arribada: 13:25:38
Duració: 05:29:40
Temps en moviment: 3:31:24
Alçada punt de sortida: 300 m
Alçada mínima assolida: 283 m
Alçada Màxima assolida: 550 m
Desnivell màxim:267 m
Ascensió acumulada: 433 m
Descens acumulat: 441 m
Guany: 248 m
Distancia recorreguda: 9707 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 1.7 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 2.73 km/h
IBP index =54 HKG

Poblat Iber del Puntal dels Llops

Aquesta setmana, l'únic dia que anava bé a la majoria, era divendres, com dissabte alguns teníem previst fer la prèvia de "l'oficial" de març, en principi no estava massa clar eixir, però els bons (costums) s'han de mantenir i quedem en fer una ruta suau, propose de fer una de circular, que ix del cementeri d'Olocau i s'enfila a trobar el poblat iber del Puntal dels Llops, arriba dalt del cim de La Solana i torna al punt de partida passant per Les Macollades.

típica escombra de bruixa

Com l'aproximació en vehicle és curta, decidim eixir a les 7,30 h, ens trobem al lloc de sempre i pugem al cotxe de Pepe March, creuem Llíria i agafem la CV-25 que no deixem fins que som davant el cementeri d'Olocau, aparquem el vehicle i donem inici a la caminada quan falten 5 minuts per les huit. Agafem una senda que ix per l'esquerra d'uns panells amb informació del poblat i que en 1,5 km i 120 m de desnivell, ens deixen a les portes del poblat iber.

Poblat Iber del Puntal dels Llops

Des del gener del 2013 que vaig estar ací, s'han fet tot un seguit d'actuacions que han dignificat el lloc, esperem que duren i entre tots les fem respectar, El poblat, és un assentament del segle V aC ubicat dalt d'un dels estreps meridionals de la Serra Calderona. Està situat al terme municipal d'Olocau (Camp de Túria, País Valencià), al cim d'un promontori a 427 m sobre el nivell del mar i a més de 150 m sobre el pla, amb àmplia visibilitat sobre el territori del Camp de Túria.

Puntal de l'Aigualeig

L'assentament ostenta una muralla i una torre que el defineixen com una petita fortalesa de 960 metres quadrats. Al costat d'altres similars va formar part del sistema defensiu i de vigilància del territori de la ciutat d'Edeta (edetans) i és considerat un dels millors exemples de talaia d'època ibèrica. L'estructura interna del poblat és senzilla i funcional: es tracta d'un conjunt de 17 habitacions que s'obren a un carrer central que recorre longitudinalment tot l'assentament.

la boira ens invadeix

Després d'una tranquil·la i pausada visita, seguim ruta anant a trobar el següent punt, el Puntal de l'Aigualeig, on arribem fets uns 500 metres més. a partir d'ací el sender inicia un suau descens per un tram amb molta vegetació que va vorejant el Barranc de les Forquetes, davant nostre tenim la silueta de La Solana pròxim destí i que em fa dir que fem baixant, si el que hem de fer, és pujar. Quan portem fets uns 3,5 km, toquem fons i deixem el barranc per agafar la Senda de La Solana.

moment del mos

Ací comença un tram d'uns 2 km que ens portara dalt La Solana després de salvar un desnivell positiu de 250 m els bancs de boira ens van creuant ràpidament degut al vent que es deixa notar, aquesta serà la tònica del matí, la qual cosa ens impedira gaudir de les vistes, una part important de la ruta de hui. Quan ens queden uns pocs metres per fer el cim, decidim parar a fer el mos, ja que quedem més a resguard de les rafegues de vent.

vèrtex de La Solana

 Ara té inici el tan esperat ritual, s'obren les motxilles i comencen a eixir tots tipus d'aliments i beguda, olives, fruits secs, allioli, dolços.........., no siga que ens abandonen les forces, acabat el mos, recollim i reiniciem la ruta fent els poquets metres que ens separen del vèrtex geodèsic de La Solana, amb els seus 572 msnm. Fotos de rigor, mirar d'endevinar alguna cosa entremig de la boira i a continuar.

vèrtex de La Solana

Tot allò que puja, té que baixar diuen, i ací, es compleix, ara s'inicia u tram amb fort pendent agreujat pel mal estat de la senda, semble que producte del pas de motos i bicicletes, rodades en podem observar, tot és qüestió d'agafar-ho amb calma. En un poc més d'1,5 km descendim 250 m i eixim a un camp de garroferes, voregem el camp i en uns 500 m arribem a la Fonteta Melxor un bonic racó on fer un descans.

Fonteta Melxior

Ací ens trobem amb el Barranc de Carraixet que anirem seguint creuant a una banda i a l'altra un parell de colps, a partir d'una caseta, deixem la senda i caminem per damunt d'una séquia que va resseguint el barranc i amb algun tram un poquet complicat si tens vertigen. En algun tram han col·locat unes proteccions de fusta, Quan portem uns 8,3 km trobem un panell informatiu que ens parla de les Macollades.

creuant el Barranc de Carraixet

Les Macollades, eren o són, una forma de cultivar les garroferes, aprofitant els rebrots i tenint-ne cura i ajudant-les a base d'elements constructius tals com trones, pilars, pilarets, puntals i marges, moltes d'elles són centenàries i amb troncs de gran diàmetre Uns metres més, i al costat de la séquia trobem la sénia dels Simeons. Ací ja abandonem la séquia i en uns pocs metres deixem la senda i agafem l'Av. de la Font del Frare.

senia dels Simeons

Per aquesta arribarem altre colp al cementeri on hem aparcat aquest matí, on donarem per finalitzada la caminada de hui. La dificultat és mínima i de molt bon fer i amb prou interès tant en l'àmbit cultural com senderista, a més a més, algú s'emporta un bon grapat d'espàrrecs, cosa que ha fet que el temps emprat, haja estat superior al previst, però ha col·laborat al fet que hàgem gaudit d'un matí ple de satisfaccions.

Macollada de grans dimensions

Ara ja pugem al cotxe i ens dirigim envers Vilamarxant, arribats ens obsequiem amb unes fresques i ben guanyades cerveses, ens acomiadem, uns fins demà, i amb altres fins dimecres que realitzarem un altre de les eixides entre setmana.

DE AGRES A COCENTAINA, AMB PUJADA AL MONTCABRER (Amb Senderistes Les Rodanes)

Lloc inici caminada: Hostal Mariola, Agres, El Comtat, País Valencià
Caminants: 36 (veure crèdits vídeo)
Data: 19-02-2017
Hora d’inici caminada: 08:24:20
Hora d’arribada: 14:51:22
Duració: 06:27:02
Temps en moviment: 3:26:48
Alçada punt de sortida: 704 m
Alçada mínima assolida: 440 m
Alçada Màxima assolida: 1354 m
Desnivell màxim: 913 m
Ascensió acumulada: 892 m
Descens acumulat: 1155 m
Guany: 649 m
Distancia recorreguda: 12632 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 1.9 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.53 km/h
IBP index =93HKG
NOTA: Aquestes dades son les relatives al gruix del grup

Cava Arquejada en l'eixida prèvia (04-02-2017)

Senderistes Les Rodanes teníem programat per a aquest mes de febrer, fer la ruta que eixint d'Agres porta a visitar la Cava Arquejada o Cava Gran i des d'ací, puja fins al cim del Montcabrer i ja des del cim, baixa fins a Cocentaina. Com ja és costum dies abans, un grupet de quatre, portem a terme l'eixida prèvia de reconeixement, aquest colp, comptarem amb la inestimable col·laboració del centre Excursionista Contestà, dos membres del qual, ens feren de guies.

a punt per iniciar la ruta

Diumenge 19 a les 6,30 h som tots al punt de trobada, pugem a l'autocar i posem rumb fins a Agres, arribem i aparquem a tocar de l'Hostal Mariola, faltant 5 m per a dos quarts de nou, donem inici a la caminada creuant el poble fins a arribar a paratge on es troba el llavador i la Font de l'Assut, vist el lloc, i per un tram de fort pendent, arribem a l'àrea recreativa del Convent d'Agres

llavador a tocar de la font de l'Assut

Aquest compta amb taules de pedra i fusta, restaurant i font, iniciem la pujada per l'esquerre del convent, des d'ací podrem veure el Barranc del Molí i la població d'Agres amb la seua fisonomia característica, lliscant-se pel pendent de la muntanya, als mateixos peus del santuari, comença la senda que hem de seguir. Aquesta, prou empinada al principi, s'endinsa en el poblat i ombrívol Barranc de l'Assut.

ambient fantasmagòric degut a la boira

La senda contínua elevant-se, realitzant tot un seguit de sigues sagues per tal d'evitar la incipient erosió i per endolcir el pendent, creuarem una pista forestal que condueix al barranc del Teix d'Agres, però nosaltres seguirem cap amunt, continuem per la senda fins a arribar als voltants del Refugi del Montcabrer del Centre Excursionista d'Alcoi, metres abans, es localitza la Cava del Teix (construïda al s. XVIII), i que a causa de la boira que ens va envaint, ens passa totalment desapercebuda.

Cava de l'Habitació

Aquest punt ofereix una situació privilegiada des d'on sinó fora per la boira, podríem contemplar el Montcabrer, les valls interiors de Mariola, la Cava Gran, i les comarques de la Vall d'Albaida i la Costera, el Benicadell, el pantà de Beniarrés i la Safor al fons, a pocs metres del refugi es troba la cava de l'Habitació que aquesta si, visitem en mig de la boira que crea un ambient fantasmagòric.

Cava Arquejada hui

Ara seguirem per la pista forestal que descendeix en direcció a la Cava Gran (també anomenada Cava Arquejada), símbol màxim d'aquesta serra. Construïda entre els segles XVII i XVIII, va estar en ús fins a principis del s. XX, tornant-se a utilitzar puntualment durant la Guerra Civil. Té 11 m de profunditat i 15 m de diàmetre interior, amb sis arcs d'estil gòtic apuntats en els extrems de l'hexàgon exterior i units en el centre; aquesta estructura sostenia la volta de biga i canyís, rematada amb teula moruna. En el seu interior pot veure's un vigorós teix.
 

foto de grup aprofitant un clar

Tal com teníem previst, en arribar a la cava i després de fer-li acurada visita, ens disposem a fer el mosset, hui l'oratge no acompanya, així que cadascú, s'aixopluga com millor pot,  això no obstant, el bon humor ho impregna tot, el bon humor i el vi, i el café ben calent, rebaixat amb alguna beguda espirituosa, no fora que tan fort fos perjudicial. En fer la ruta lineal, havíem previst que jo, tornara amb Ricardo altre colp a l'autocar per dirigir-nos cap a Cocentaina.

font del Convent

En acomiadar-nos del grup, dos participants diuen d'agregar-se i tornar amb nosaltres, de pujada, hem trobat que el terra estava molt banyat, cosa que ens fa témer per la baixada, així és que ens ho prenem amb molta tranquil·litat. Sense cap contratemps, arribem al Convent que a diferència d'aquest matí, està ple de cotxes, motos, i gent passejant amunt i avall.

retaule església d'Agres

Creuant el poble per arribar a l'autocar, passem per davant de l'església que és oberta, en algun lloc he llegit que dintre es pot contemplar un impressionant retaule tot fet de fusta, entrem i realment es digne d'admirar. Arribem a on tenim el vehicle aparcat, pugem i eixim a la CV-700 en direcció a Muro, arribats, agafem l'N-340 fins a Cocentaina i aparquem a uns 100 m del restaurant on tenim feta la reserva.

Fins ací, la meua particular visió de la ruta, ara, basant-me en el viscut a la prèvia i a alguns comentaris de la gent, intentaré fer un xicotet resum d'allò que fera la resta del grup. Primer de tot cal dir que demane disculpes pels errors que puga cometre.

Continuara.................

Powered by Wikiloc

XÓVAR-BARRANC D'AJUEZ-NEVERA DE CASTRO-VERTEX NEVERA- PR-CV 138-XÓVAR

Lloc inici caminada: Avga. del Sol, Xóvar, Alt Palància, Castelló
Caminants: Félix, Pepe Gil, Pepe March, Miguel Angel i Francesc
Data: 23-02-2017
Hora d’inici caminada: 08:09:12
Hora d’arribada: 13:07:114
Duració: 4:57:59 h
Temps en moviment: 3:24:52 h
Alçada punt de sortida: 409.4 m
Alçada mínima assolida: 409.4 m
Alçada Màxima assolida:  845.83 m
Desnivell màxim: 435,4 m
Ascensió acumulada: 528 m
Descens acumulat: 528 m
Guany: 435,4 m
Distancia recorreguda: 9.447 Km
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 1.9 Km/h
Velocitat mitjana en moviment: 2.77 Km/h
IBP index 56 HKG

Nevera de Castro

Ja feia setmanes que anàvem comentant de fer una ruta per visitar la Nevera de Castro i el paratge del Barranc d'Ajuez, amb les seues sureres i dins del Parc Natural de la Serra d'Espadà, dijous és el dia que ens va millor a tots, així que ens emplacem dijous a l'hora i el lloc acostumats. Després d'una llarga temporada que per motius professionals, Miguel Angel no ens acompanyava, hui tornarem a gaudir de la seua companyia.

Pantà d'Ajuez

A l'hora acordada ens trobem tots, pugem al cotxe de Pepe Gil i per la CV-50 i CV-35 enllacem amb l'A-23, agafem l'eixida direcció Soneja i ja per la CV-230 primer i per la CV-219, arribem a Xóvar i deixem el vehicle al carrer Peralejo a tocar de l'inici de la ruta. Comencem a caminar quan passen 10 minuts de les huit, als pocs metres ens ix al pas el Pantà d'Ajuez. Aquesta és una de les moltes petjades que queden en el poble dels àrabs, ja que aquests van ser els qui van fundar el municipi. 

posant al costat d'una gran surera

El nom Ajuez prové de l'àrab i significa "terres comunals dedicades al pasturatge", de fet en les proximitats de la presa trobem restes d'antics corrals. L'embassament va ser construït en el segle XII pels musulmans que poblaven el municipi, amb la intenció de retenir les aigües del barranc del mateix nom i posteriorment poder utilitzar-les per a regar els camps, que es trobaven aigües a baix. La presa ha sigut ampliada en diverses ocasions, una primera ampliació podria ser del segle XIV i l'última va ser l'any 1920, també es va reconstruir una part després de la Guerra Civil, ja que durant el conflicte va quedar danyada.

Font Fresca (detall)

Després d'uns 1,5 km caminant per mitjà d'un bosc on predomina la surera, arribem a una zona on grans roques de rodenc, sureres i falgueres creen un dels punts més bonics de tota la ruta. Amagada entre ells està la Font Fresca, hui no treu massa aigua i si no saps de la seua existència, igual passa desapercebuda. Seguim la senda, sempre cap amunt. A mesura que pugem podem gaudir de les vistes de tot el Barranc de Ajuez. 500 m més endavant, arribem a un punt on la senda es bifurca, un senyal del Parc ens indica que ací es troben les mines de El Socavón.

entrada a la mina El Socavon

Lògicament ens desviem i en uns poquets metres podem veure encara el que queda d'elles: enderrocs, raïls, un parell de vagonetes i l'accés la mina, aquest està barrat i no es permet l'entrada, ja que és perillós. Tornem a la senda després de visitar les mines i continuem pujant, 600 m i eixim a una pista. Anirem cap a la dreta seguint la pista, en la següent bifurcació (400 m) prendrem el camí de l'esquerra per a dirigir-nos cap a la Nevera de Castro.

mina El Socavon, rails i vagonetes

Continuem per la pista, 1000 m després, trobarem un altre encreuament de camins, agafem el de la dreta, continuem per la pista i després d'uns 400 m veurem un senyal del Parc que ens indica que d'ací ix una senda que ens portarà a la nevera. Agafem aquesta i pugem a la nevera, aquest tram és molt empinat així que pugem sense pressa. Un colp arribem a la nevera, decidim que tant el lloc com l'hora, són els idonis per a fer el mos i de pas reposar forces.

el grup damunt la nevera

Aquestes neveres són pous on es premsava la neu arreplegada en l'hivern, i una vegada transformada en gel, era transportada en les nits estivals a altres poblacions per a la preparació de refrescs o gelats, en altres llocs es denominen caves o pous de neu. La nevera està rehabilitada, és de forma circular i forts murs amb porta d'entrada, finestres i una peculiar coberta cònica. Al seu costat veiem tot un seguit d'excavacions que ens pareix poden ser restes de trinxeres.

no tot ha d'estar nomes caminar...............

Reposats, alimentats i visitada la nevera, reprenem la marxa per una senda que parteix de la nevera. En uns 50 m d'ascens ens porta fins a un collet i una pista que prenen cap a l'esquerra, ens portarà a visitar el cim del Nevera, de 856 m, on normalment, es pot gaudir d'unes vistes espectaculars, hui la calima ho impedeix. Fotos al vèrtex i girem cua desfent l'últim tram fet, tornem al collet i seguim per la pista que ara va en tot moment de baixada.

vèrtex del Nevera (856 m)

Després d'un tram amb fort pendent i encimentat, arribem a la Bassa del Hembrar, bassa per a recollir aigua pels servicis contra-incendis. Ací trobem un altre encreuament de camins, agafem el de l'esquerra. A banda i banda del camí trobem restes de les mines com a pous, forns, vies i les mateixes mines. Seguim pista avall i fets un total de 8,5 km, la pista acaba i comença un tram de bonica senda que ens portarà de tornada al Pantà de Ajuez.

mines de l'Hembrar, galeria

Arribats al pantà, ens ix la vena "aventurera" i decidim creuar per damunt de la paret de la pressa, així ho fem i arribats a l'altra banda, ja només ens queda que desfer els últims metres que ens porten a on aquest matí, hem deixat el vehicle. Crec que tots hem quedat satisfets de la ruta, especialment de la primera part fins a arribar a la nevera, per a mi, ha estat el segon tast d'Espadà i només ha fet que em quede amb més ganes.

Powered by Wikiloc

VIA VERDA DEL LLOBREGAT, (de Cal Rosal a Sant Quirze de Pedret) Berga

Lloc inici caminada: Cal Rosal, Berga, Berguedà, Barcelona, Catalunya
Caminants: Salva Leal i Francesc
Data: 14-02-2017
Hora d’inici caminada: 08:30:27
Hora d’arribada: 12:59:24
Duració: 04:28:57
Temps en moviment: 4:16:24
Alçada punt de sortida: 488 m
Alçada mínima assolida: 488 m
Alçada Màxima assolida: 587 m
Desnivell màxim: 99 m
Ascensió acumulada: 325 m
Descens acumulat: 326 m
Guany:98 m
Distancia recorreguda: 13015 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.9 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.02 km/h
IBP index = 41 HKG

pont gòtic de Pedret, segles XII i XIII

Teníem previst pujar a Martorelles uns dies, així és que a part de quedar amb la Sílvia, truque al Salva i quedem de fer una escapada el dimarts 14, en principi em comenta de fer una ruta pels encontorns de Castellfollit de la Roca, a última hora i en veient la possibilitat de fortes pluges decidim fer una ruta més tranquil·la i sense cap tipus de dificultat.

panell informatiu Via verda del llobregat

Realitzarem un tram de la Via Verda del Llobregat, també conegut com a Via Verda del carrilet, eixirem de l'antiga Colònia Rosal i arribarem fins a Sant Quirze de Pedret, ací, girarem cua i tornarem al punt de partida. Seran uns 10,5 km sense pràcticament desnivell. Dimarts ens trobem a dos quarts de huit a Hostalets, puge al seu cotxe i ja ens dirigim a trobar Cal Rosal, aparquem i donem inici a la caminada.

Colònia Rosal

Fem un poquet d'història: Abans d'esdevenir una gran colònia tèxtil, Cal Rosal ja era un lloc de pas com ho prova el camí ral que unia Berga amb Vic, creuant el Llobregat. L'any 1858, els germans Rosal, van comprar uns terrenys a la vora del Llobregat per construir-hi una fàbrica, que es convertiria en la primera colònia tèxtil de Catalunya. La Fàbrica Vella va iniciar la seua activitat cap a l'any 1860. A mitjans de segle XX, la fàbrica de Cal Rosal va arribar a tenir 1.200 treballadors repartits en tres torns, que feien anar uns 25.000 fusos, uns 500 telers i les corresponents màquines complementàries de tot el procés tèxtil.

Km 0 de la Via Verda del Llobregat

A més de les línies ferroviàries de via ampla, es construïren a Catalunya vies secundàries de via estreta, anomenats "ferrocarrils econòmics", coneguts popularment com a carrilets. Aquests ferrocarrils, tenien l'origen en una estació de la xarxa ferroviària bàsica. El dia 7 de maig de 1885, arribava per primera vegada el tren a Puig-reig. Anys després, el 1914, arribaria al Clot del Moro. Entre 1885 i 1973 un carrilet unia Manresa amb Cal Rosal. Aquest tren s'unia al nord amb el carrilet que baixava de Guardiola de Berguedà, i al sud amb el tren de Manresa a Barcelona.

Via verda, punt quilometric

El 1972 l'Ajuntament de Guardiola rebia una notificació de la "Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental", que informava de la supressió de la línia fèrria d'Olvan a Guardiola, perquè quedava afectada per la construcció de l'embassament de la Baells. El 30 de juny de 1973, es clausurava el tram de cal Rosal a Sallent. L'últim tren passa per Viladomiu Vell el 30 de juny de 1973, una locomotora Alsthom dièsel de 825 cavalls va arrossegar l'últim tren de passatgers des de Cal Rosal fins a Manresa, el tren anava engalanat i portava escrit, 1885-1973, últim tren.

petit salt d'aigua

Al costat mateix d'on hem deixat el vehicle, trobem un panel informatiu de la Via Verda, aquesta és una ampla pista de terra compactada arranjada pel pas de ciclistes i vianants, en aquest primer tram, tenim el Llobregat a la nostra esquerra, i a l'altra riba, els vells edificis que formaven la Colònia Rosal, en evident estat d'abandó.

Viaducte C-16

Fets uns 400 m, passem per sota del viaducte de la C-16, de bon inici ja copsem que les fortes pluges, a banda d'augmentar el cabal del riu, li han proporcionat un to amarronat. Pel mig de la vegetació, anem endevinant uns quants salts d'aigua, segurament producte del retorn al riu d'alguna séquia. 600 m més i arribem a la resclosa que desviava les aigües fins a la fàbrica.

resclosa que portava l'aigua a la fabrica

Uns metres més i som a tocar de l'assut de la fàbrica de S.E. de Carburos Metalicos, un poquet més endavant som a on el Rec del Corral del Montsent s'entrega al Llobregat, entremig de la vegetació ens apropem al bonic salt d'aigua que crea el rec al caure per damunt d'una balma, tornem al sender i seguim endavant.

salt d'aigua al rec del Corral del Montsent

Quan portem fets uns 2,8 km, ens ix al pas el primer túnel, aquest no és massa llarg, i no disposa d'il·luminació artificial. 300 m més i arribem al segon túnel, aquest si disposa de llum, i és el més llarg de tots els que passarem. Fets 3,8 km creuem el Llobregat per un pont protegit per unes baranes de fusta.

pont per creuar el Llobregat

Ara el sender transcorre per la riba dreta del riu. Només creuar el pont, ens ix al pas el 3r i últim túnel, a la boca sud es troba la Font dels Pescadors, que almenys hui, no deixa anar ni gota d'aigua. Fets un total de 5 km, deixem el sender i baixem al riu que creuem per una passera de ciment i ens apropem per visitar el Pont de Pedret. Del tipus d'esquena d'ase, semble que fou construït entre els segles XII i XIII, per facilitar les comunicacions entre la vila de Berga i l'església de Sant Quirze de Pedret.

Pont de Pedret segles XII i XIII

Després de les fotos de rigor, iniciem el tram de pujada, únic en tota la ruta que en uns 500 m i un desnivell de 50 m, ens deixara davant del conjunt format pel que sembla l'antiga rectoria i l'església de Sant Quirze de Pedret.

arribant a Sant Quirze de Pedret

L'església de Sant Quirze de Pedret es troba al terme de Cercs (Berguedà). La primera notícia del lloc és de l'any 983, on surt esmentat Pedret com un dels dominis del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, en la seua acta de consagració i dotació. L'aspecte actual, fruit de diferents restauracions del segle passat, és força fidel a l'església existent als segles XII i XIII, quan ja comptava amb elements característics del romànic. El 1959, Sant Quirze de Pedret presentava un estat ruïnós.

Sant Quirze de Pedret, portic

Aprofitem el lloc per a fer el mosset del matí aixoplugats per l'atri de l'església, acabat aquest, reiniciem la caminada, ara en lloc de desfer el tram de pista, agafem una senda que per mitjà de la vegetació, ens torna al Pont de Pedret, creuem aquest i girem a dreta per seguir la Via Verda, ací es veu menys cuidada. Fets uns 700 m; el sender s'acaba just on en altres temps, hi havia un pont que permetia creuar el Llobregat.

restes del pont per on passava el carrilet

Ací girem cua i desfem l'últim tram fins a arribar altre colp al pont i ja des d'ací, seguir la Via verda de tornada a Cal Rosal, després de prendre alguna foto des d'un altre enquadre, arribem a on hem deixat el vehicle, malgrat que encara és prompte, decidim anar cercant un lloc per dinar.

escenari del nostre dinar

Salva sap d'un, d'altres colps que ha estat per ací, ens hi arribem però està tancat per reformes, a pocs metres en trobem un altre, després d'un dinar amb una relació qualitat preu prou correcta, Salva diu d'agafar el vehicle i apropar-nos al Llac de Graugés que es troba no gaire lluny. Així ho fem, en arribar, aparquem i fem una rapida visita.

Llac de Graugés

Els estanys de Graugés són un sistema de basses d'origen artificial creades a finals del segle XIX i principis del segle XX (entre 1900 i 1909), mitjançant la construcció de terraplens i connectades per séquies i bombes d'aigua. Aquestes masses d'aigua foren pensades per a l'abastament de la colònia agrícola de Graugés, fundada per Agustí Rosal i Sala.

Llac de Graugés

Malgrat el seu origen antròpic, aquests estanys i basses han esdevingut una de les principals zones humides de l'alta conca del Llobregat. Actualment encara s'utilitza l'aigua per a l'abastament i la zona, a més, és un punt conegut de lleure i educació ambiental a la comarca del Berguedà. L'espai està constituït actualment per un estany principal d’unes 7 ha de superfície i tres basses de reduïda extensió.

habitant del Llac de Graugés 

Vist el lloc, tornem al cotxe i retornem fins a Cal Rosal per agafar la C-14z per on arribem a L'Ametlla de Casserres, o Colònia Monegal, altre de les colònies tèxtils que es construïren al llarg del Llobregat. Sense baixar del vehicle, ens arribem fins davant de l'església de La Mare de Déu del Roser d'estil neogòtic i un dels edificis singulars de la colònia. Foto i tornem a la carretera i ara ja sí que posem rumb envers Hostalets de Balenyà.

L'Ametlla de Casserres, Mare de Déu del Roser

Arribem, entre un moment per saludar a la Joaquina que hui no ha pogut acompanyar-nos, agafe el cotxe i ja em dirigisc cap a Martorelles, on arribe sense contratemps. Ha estat una eixida còmoda, agradable, coneixent llocs nous i sobretot, en bona companyia, vaja, que no es pot demanar res més a un plan B.