Pàgines

divendres, 28 d’octubre del 2016

PR AB-17 SENDERO DEL MORRÓN, ALCALÀ DEL XÚQUER


Lloc inici caminada: Alcalà del Xúquer, La Manchuela, Albacete
Caminants:  Felix, Pepe Gil, Pepe March i Francesc
Data: 27-10-2016
Hora d’inici caminada: 08:33:03
Hora d’arribada: 14:34:07
Duració: 06:01:04
Temps en moviment: 4:32:16
Alçada punt de sortida: 525 m
Alçada mínima assolida: 519 m
Alçada Màxima assolida: 689 m
Desnivell màxim: 169 m
Ascensió acumulada: 509 m
Descens acumulat: 490 m
Guany: 163 m
Distancia recorreguda: 16.450 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.71 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 4.0 km/h

el grup abans d'iniciar la ruta
Durant la caminada de dijous passat va eixir el comentari de que era una llastima que estiguem tan a prop d'Alcalà del Xúquer i no ens aproparem a visitar-ho, dilluns, en parlar d'on anar, Pepe gil comenta de mirar alguna ruta que tinga com a punt de partida o si no, com a punt intermedi Alcalà, en posem a buscar i com no, al wikiloc troben unes quantes, ens decantem pel PR AB-17 o Sendero de el Morrón que ens pareix prou interessant.
Castell d'Alcalà del Xúquer vist des del poble
Hui un poquet més prompte que de normal, ens trobem, pugem al vehicle del Pepe Gil i repetim el trajecte que férem dijous, en arribar a Villatoya seguim rectes i a l'alçada de Casas Ibáñez, ens desviem en direcció a Alcalà del Xúquer. Arribem al poble i aparquem en una zona de pàrquing a tocar de la carretera i a pocs metres d'una zona enjardinada que rodeja l'assut. Després d'un primer contacte amb el lloc, donem inici a la caminada.
pont romà
Pels estrets i costeruts carrers del poble anem guanyant altura a poquet, passem per la plaça de l'església i per l'ajuntament, veiem una sèrie de cartells que promocionen la visita a les diverses coves, xino xino, i fet el primer quilometre, arribem a la plaça del Castell, lògicament per l'hora que és, ho trobem tot tancat. Per un camí empedrat i amb fort pendent que ix del castell, ens dirigim a trobar el dipòsit d'aigua, ací ja deixem el camí i per una senda anem resseguint el tallat per on camina el riu ben enclotat.
Castell
La senda ens porta a eixir a Las Eras, una de les pedanies que té Alcalà, de fet, la més important, passem per la "plaza los jardinillos" i per l'ermita de San Gregorio Nacianceno patró del llogaret, eixim del lloc pel Camino de Las Eras a Casas de Ves que deixem per seguir pel Camino de las Casillas de Tolosa primer i per una senda després, que ja no deixarem fins a arribar a Las Casillas. El camí va en tot moment resseguint els penya-segats, la qual cosa ens permet gaudir d'unes espectaculars vistes, especialment ara que la tardor ha començat a tenyir d'ocre el bosc de ribera que envolta el Xúquer.
Las Eras, ermita de SanGregorio Nacianceno
En tot moment anem de pujada, a moments més pronunciada i a moments més suau, el ritme distes i la conversa fan que no ho note a penes, fets uns 4 km i quan estem sota del vèrtex del Morrón, decidim que el lloc és ideal per parar a fer el mosset del matí, com és habitual, ixen de les motxilles tota classe de delicatessen que no tarden massa a desaparèixer. Les vistes, ni pagant les podríem tenir de millors, tota la vall que el Xúquer ha anat creant amb els pas dels anys als nostres peus.
al fons, Alcalà del Xùquer
Ací hem arribat al punt més alt de la ruta, ara el sender transita per una zona plana que s'aboca al tall produït pel riu, malgrat la falta de desnivell, anem no massa de presa, ja que el terra és molt irregular i cada poc parem per admirar la panoràmica. Fets uns 9 km, arribem a Las Casillas de Tolosa, un conjunt d'edificacions en més bon estat unes que altres, passades aquestes, deixem el camí i agafem una senda que en una constant i inacabable siga-saga, inicia un imparable descens.
Tolosa, darrera el Xúquer
Mentre anem perdent altitud ja podem contemplar a l'altra banda del canó, La Gila, un altre de les pedanies d'Alcalà del Xúquer, i al final de la baixada, Tolosa, altra pedania de què disposa Alcalà, a la fi, arribem baix i travessem Tolosa anant a eixir a una carretera o pista asfaltada que comunica el lloc amb Alcalà, fem uns metres i de seguida girem a l'esquerra i entremig d'oliveres anem a trobar el pont que ens permetrà creuar el Xúquer, creuar el pont, girem a dreta per agafar el Camino de la Vereda de Tolosa.
pont damunt el Xúquer
Aquest és l'equivalen sense asfaltar de la pista que hem deixat a l'altra riba, fins a arribar ací no hem tingut cap moment on ens hàgem pogut protegir del sol, inclús en la baixada, hem suat de valent, ara ja és tot un passeig per dintre un bonic bosc de ribera a banda dreta i pins a l'esquerra. Si la visió que teníem des de dalt era espectacular, ara és una delícia per als ulls l'espectacle d'ocres i grocs que ens regalen els caducifolis del bosc de ribera.
colors de tardor
Quan ja portem uns 15,5 km arribem a les primeres cases del poble, passem l'estació d'aforament de les aigües del riu i anem a trobar el vehicle per descarregar-nos de les motxilles i cercar un lloc on dinar, n'escollim un que d'entrada no semble el més idoni, però al final, resulta prou bo i amb una correcta relació qualitat/preu. Ben menjats i descansats diem que deixar el poble sense visitar una de les famoses coves, seria tot un pecat.
no tot ha d'estar caminar
Primer donem un tomb pel parc, ja que a primera hora la llum encara era més aviat escassa, tornem a creuar el pont romà, tornem a enfilar carrers amunt, ara se'm fa més dur, entre les diferents coves, escollim la de Masagó, paguem l'estrada que dóna dret a una consumició i ens passegem per les dependències de la cova, Aquesta creua tot l'esperó rocós i ix a l'altre costat per unes terrasses i finestres, el conjunt te més de 1000 m2 i sembla que en principi havia d'haver estat un monestir troglodita..
interior de la cova de Masagó
Ara ja sí que diem de donar per finalitzada aquest dia de senderisme i cultura i tornem sobre les nostres passes i ja anem a trobar el cotxe, pugem i eixim a la carretera CM-3201 per on iniciem la tornada, després d'algun tram amb retencions, ja siga per obres com per algun vehicle lent, arribem a Vilamarxant havent passat un altre meravellós dia en contacte amb la natura i en tan bona companyia.

Powered by Wikiloc

2 comentaris:

  1. Hola Francesc! Desconeixia la ruta que ens presentes, i m'ha agradat molt. La vaig a anotar en preferents perquè veig que les panoràmiques del recorregut són excel·lents. També la comida va estar bé, no?.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio: La veritat es que ens va sorprendre agradablement, possiblement el moment escollit amb els colors de la tardor, tinga alguna cosa a veure. La bellesa del poble també es te que tenir en compta. Tot ell junt, ens va deixar un molt bon sabor de boca, tant com per tornar a la zona, encara que no immediatament.

      Salut i camins.

      Elimina