Pàgines

diumenge, 3 de novembre del 2013

GR-4 SETENA ETAPA, SANT PAU DE PINÓS (Lluçanès)-SANTA MARIA DE CORNET (Bages)

Lloc inici caminada: Sant Pau de Pinós, Santa Maria de Merlès (Lluçanès)
Caminants:  Joaquina, Salva, Jose Maria, Julio i Francesc
Data: 02-11-2013
Hora d’inici caminada:09:37:32
Hora d’arribada: 16:22:45
Duració: 06:45:13
Temps en moviment: 04:22
Temps parat: 02:23
Alçada punt de sortida: 773 m
Alçada mínima assolida: 412 m
Alçada màxima assolida: 773 m
Desnivell màxim: 361 m
Ascensió acumulada: 297 m
Descens acumulat: 666 m
Guany: 0 m
Distancia recorreguda: 18.35 Km
Velocitat mitjana: 2.7 Km/h
Velocitat en moviment: 4.13 Km/h

el grup al complert
Aquest cap de setmana teníem decidit pujar a Barcelona per visitar la família, fa uns dies i parlant amb el Salva em comenta que dissabte dia dos tenen previst fer un etapa del GR-4 ja que només els hi manquen dos per enllestir-ho, quedem que si no surt cap entrebanc,  m'afegiré al grup, divendres a la nit truca el Julio i em comenta que també s'ha agregat al grup, entre trucada i trucada quedem que ens trobarem davant la Masia entre tres quarts i les set.  Dissabte a l'hora prevista ens trobem davant la masia el Julio i jo, al poc temps arriba el Jose Maria, pugem al seu cotxe i ens dirigim envers Hostalets de Balenyà per trobar-nos amb la Joaquina i el Salva. Arribats el Salva i el Jose Maria que són els conductors "es posen d'acord" i ja enfilem a trobar Prats de Llucanes.
Sant Pau de Pinós
Arribats, el Jose Maria s'ha dona de què s'ha confós, així doncs hem de fer un rodeig per anar a trobar la BP-4313 on deixem el vehicle del Salva a l'alçada del km 32,800 on trobem unes marques de Gr que pensem són les del GR-4, ens encabim tots en el vehicle que queda i ens dirigim envers Sant Pau de Pinós punt de partida de l'etapa de hui. Arribem al lloc i després d'aparcar el cotxe i de visitar l'ermita només per fora, ja que roman tancada, donem inici a la caminada de hui. De seguida ens endinsem en una zona boscosa on domina el pi, amb un sotabosc, molt atapeït.
Seguim pel bosc i ben aviat arribem a una masia que queda a l'esquerra, la Casa Cremada, com el seu nom indica, semble haver estat past de les flames fa temps. Ara el camí transita pel mig de camps verds i ens remunta fins a l’ermita de Sant Amanç, la trobem oberta, però en un lamentable estat de conservació. Passem a tocar del Pedrós, primera d'un bon grapat de grans masies que ens anirem trobant.
Sant Jordi de Lloveres a tocar de la casa que li dona nom
 Sempre guiats per les marques del GR i amb alguna ullada de tant en tant al track, anem fent camí uns trams per amples pistes i altres per estret i emboscats corriols, fets sis quilòmetres, arribem a la Cruïlla de la Bassa, ací i en llegir una de tantes banderoles amb indicacions, ens assabentem del fet que el GR-176 que se superposa al GR-4 en pràcticament tota l'etapa de hui, també s'anomena Sender de les 20 Ermites, de fet, tres-cents metres més endavant ens topem amb Sant Jordi de Lloveres, tercera ermita des  que hem donat inici a la caminada. L'ermita ja és esmentada a mitjans segle XI malgrat que l'edifici actual siga del XIII, està en molt bon estat de conservació almenys per fora, ja que també la trobem tancada.

Seguim ruta i quan portem un poc menys de vuit quilòmetres arribem al Coll de Pitxell i la casa del mateix nom, cinc-cents metres més i ens surt al camí Sant Miquel Nou quarta ermita que trobem avui.
Sant Miquel de Terradelles
L'ermita s'annexa a l'edifici de la rectoria, tot el conjunt és datat del segle XVIII, també la trobem tancada, aquí ens desviem uns tres-cents metres de la ruta per arribar-nos a visitar la primigènia ermita de Sant Miquel de Terradelles a tocar de la casa que hi donà nom. El lloc ja és esmentat el segle XI dins el terme del Castell de Gaià, l'església fou construïda durant el segle següent i fou sufragània de Santa Maria de Gaià entre els s. XIV i XIX, també la trobem tancada.

Visitat el lloc tornem a la pista i re-emprenem la caminada, fets un quilòmetre i mig i en una cruïlla de camins al Coll de Comadons, trobem un pedró amb creu de terme al damunt , uns metres més endavant la pista fa un pronunciat gir a la dreta i deixem a l'esquerra la casa del Comadons, gran masoveria com la majoria dels que ens trobem.
Santa Maria de Cornet
Sense res a destacar, sempre caminant xine xano i xerrant, ja que  la bondat de la caminada de hui ho permet, anem deixant a dreta i a esquerra masoveries que semblen estar habitades i en plena producció totes elles: Viranes, Cal Ponç, Cal Serra, El Prat de Cornet, fins que fets uns quinze quilometres arribem al poblet de Cornet. Aquest, és un agregat de Sallent i compren una cinquantena de masos i algunes capelles, entre totes elles destaca Santa Maria de Cornet. L'església potser la més gran de totes les que hem vist, és documentada del segle XI, encara que semble que d'origen anterior, l'edifici ha patit nombroses reformes, ja que les capelles laterals i el campanar, són posteriors. Aquí teòricament s'acaba l'etapa del GR-4, tot i això i degut a haver deixat el segon vehicle uns tres quilometres més enllà, decidim que el lloc és idoni per a fer el mos del migdia.
Santa Maria de Pinós
Enllestit el tema alimentari ens posem en marxa altre cop i fent un quilòmetre per pista encimentada anem a sortir a la BP-4313 per on havem de transitar un poc més de dos quilòmetres fins a arribar al vehicle del Salva, ens encabim i ens dirigim a Sant Pau de Pinós a recollir el vehicle del Jose Maria, arribats al lloc el Jose Maria diu d'apropar-nos amb els vehicles a visitar l'església de Santa Maria de Pinós, ells la vàren visitar en fer la cinquena etapa del GR, així ho fem. L'església és documentada al segle XII malgrat tenir algunes característiques que fan pensar en un origen anterior, en reformes posteriors es va canviar la porta de lloc i es va  afegir un pòrtic.

Ara ja sí que pugem als cotxes i posem rumb envers Prats de Lluçanés, on parem a  prendre quelcom i el Jose Maria compra pa per a casa i un trossos de coca per a tots que entren d'allò més bé, ara ja ens acomiadem del Salva i la Joaquina, pugem al cotxe del Jose Maria i enfilem envers Martorelles,   baixem el Julio i jo i el Jose Maria continua envers Cànoves. Ha estat un dia en bona companyia, en contacte amb la natura i descobrint un altre tros de Catalunya.
 Feu clic per   VEURE LES FOTOS DEL JULIO

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada