dijous, 23 de maig de 2013

NAIXEMENT RIU TOIXA (TUEJAR) ELS SERRANS

Lloc inici caminada: carrer Almazara Vieja, Toixa (Tuejar) Els Serrans
Caminants: Francesc
Data:23-05-2013
Hora d’inici caminada: 07:52:18
Hora d’arribada: 14:15:55
Duració:06:23:37
Temps en moviment: 04:30
Temps parat: 01:53
Alçada punt de sortida: 576 m
Alçada mínima assolida: 529 m
Alçada Màxima assolida: 869 m
Desnivell màxim: 340 m
Ascensió acumulada: 566 m
Descens acumulat: 562 m
Guany: 292 m
Distancia recorreguda: 18.93 Km
Velocitat mitjana: 2.9 Km/h
Velocitat en moviment:4.3 Km/h
El Nevero, petit pou de glaç a la Rambla de Arquela
 Feia dies que tenia preparada una eixida per visitar el Paratge Natural del Naixement del Riu Tuejar a la comarca d'Els Serrans, ahir comento amb la dona la possibilitat de poder disposar del cotxe, no te res urgent a fer, aixi es que decideixo que aquest dijous gaudiré d'una caminada que em portara a descobrir nous espais. Aquest mati em llevo i després d'un lleuger desdejuni agafo el vehicle i vaig a trobar la CV-35 per on faig cap fins arribar al poble de Tuejar, com la zona es de parla castellana crec adient respectar la toponímia en aquest idioma el reste del relat. Arribat que soc al poble aparco el vehicle i dono inici a la caminada quan pasen uns pocs minuts de tres quarts de vuit del mati.
Puente Tudela
Encara que no esta englobat dins el recorregut "oficial" he vist per internet que no gaire lluny es troba  l'aqüeducte romà  de La Dorca, aixi es que decideixo ampliar el recorregut per visitar-ho, agafo el Camino de Cantalobos, fet un quilometre es solapa al camí el PR-CV93 que ve de Xelva, uns metres mes i tot colgat per la vegetació i a l'altre llera del riu puc veure l'aqüeducte, es casi impossible poder fotografiar-lo, he vist que mes endavant es pot creuar el riu a gual, aixi dons continuo amb l'idea de creuar i desfer camí per tal d'arribar-mi, arribat al gual, la quantitat i la força que porta l'aigua fan que m'ho repensi amb tot el dolor.
Fuente el Saz
Quan porto fets uns dos quilometres i mig, soc a tocar del Puente Tudela, per on la CV-390 salva l'esvoranc del riu, aquí te inici de manera oficial l'Espai Natural, ara ja el sender va resseguint en tot moment el davallar de les aigües, uns cinc-cents metres mes i arribo a la Fuente Saz i a l'àrea recreativa, fa goig de veure la quantitat d'aigua que treuen els dos brocs. Per un pont de ferro creuo a l'altre riba i fets uns cinc-cents metres mes arribo a un petit mirador enlairat respecte al riu i d'on es pot gaudir de la vista de l'aigua saltant per damunt de una presa d'origen romà, aquí, te el seu origen l'Aqüeducte de Peña Cortada que vaig visitar en l'eixida del desembre passat.
presa romana, inici de l'aqüeducte de Peña Cortada
Cinc-cents metres mes i arribo al Puente de Molino Marco que permet el pas de la CV-35, el nom del pont ve d'un antic moli que s'hi troba a tocar, sempre seguint el sender i quan porto fets una mica menys de sis quilometres arribo a l'Area Recreativa del Azud, un espai ple de taules i bancs de pedra, fogons per coure i envoltat per les aigües del riu que li donen un bucòlic encant. Després d'una acurada visita, segueixo la ruta prevista, aquesta m'ha de portar en primer lloc a visitar els abrics on es troben las pintures rupestres de Los Corrales de Silla, lloc on arribo quant porto als peus una mica mes de set quilometres, ací  i sota una balma, es troben les restes dels corrals on  s'aixoplugava el bestiar i a mitja pared i protegides per un reixat es poden mig endevinar les restes de les pintures.
El Azud
Vist el lloc decideixo que es hora de fer el mos del mati, per la qual cosa cerco un lloc assolellat i proper al riu i assegut en unes pedres faig desaparèixer lo que portava. La zona de l'azud es considerada com el naixement del riu Tuejar ja que a partir del lloc, la Rambla de Arquela sol baixar eixuta excepte moments de pluges, avui he tingut sort i la dolça cantarella de l'aigua m'acompanya fins que seré arribat al pou de glaç conegut com El Nevero, aixo si, l'aigua llisca suaument, dolçament, com si volguera rescabalar a la llera de altres moments de fúria salvatge. Acabat el mos reinicio la caminada fins arribar al Nevero quant porto fets uns deu quilometres.Aquest, es un petit pou de glaç totalment restaurat i una de las "joyas" del paratge.
balma on s'aixopluguen les pintures rupestres
Vist el lloc i no amb una mica de pena, m'acomiado de la Rambla de Arquela que en tot moment m'ha acompanyat des de l'inici de la caminada, torno enrere uns metres i deixant el Camino de Arquela, m'endinso en el Camino de la Solana Carreras per on transcorre el PR-CV 93-1. Aci comença un tram podríem dir que difícil, tant per la quantitat de pedres soltes que entapissen el sol , com per la pronunciada pendent que salva en pocs quilometres. No soc partidari de tornar pel mateix camí sempre que aixo, sigui possible, però avui, es un d'aquells dies que si no hagués estat per que volia arribar-me a la Peña del Mediodia on es troba el Mirador del Azud, haguera tornar pel mateix lloc.







Continuara.............

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada