CAMINANT ENTRE CIRERERS I FONTS

Lloc de trobada: carrer Horta, Martorelles

Lloc inici caminada: Cami de Can Girona a tocar del Viver Castell se sant Foix

Caminants: Julio, Jordi,  i Francesc

Data: 24-03-2011

Hora d'inici caminada: 07:52:50

Hora d'arribada: 11:38:21

Duració: 03:45:31

Alçada punt de sortida: 175 m

Alçada mínima assolida:172 m

Alçada màxima assolida: 459 m

Desnivell màxim: 287 m

Guany: 284 m

Ascensió acumulada:397 m

Descens acumulat: 370 m

Distancia recorreguda:9.190 Km

Velocitat mitja: 2.4 Km/h (sense descomptar parades)

flors de cirerer

Ahir varem quedar amb el Julio de apropar-nos a veure els cirerers de Can Barbeta per si podíem gaudir de l'espectacle de la floració, aixi dons quan avui ens trobem els tres, dic d'agafar el cotxe i deixar-lo al final del Camí de Can Girona per estalviar una mica de temps, aixi ho fem i aparco el vehicle al costat del viver i iniciem la caminada anant a trobar Can Girona, aquí ens desviem pel Camí Antic de Martorelles a Montornès, que després de passar per Can Oliveres ens porta al Coll de Mercader, arribats al coll ja agafem el corriol que per la dreta i després de creuar una cadena es va obrint pas pel mig del Bosc del Castell fins arribar als cirerers.

cirerers de can Barbeta

Arribats, ens trobem que la floració malgrat haver començat no es pot dir que estigui en el seu punt mes àlgid, aixo no impedeix que ens entretinguem treien unes quantes fotos, enllestida la sessió fotogràfica diem de apropar-nos a la Font d'en Gurri. Comento de com anem be de temps, fer una mica de volta per evitar en lo possible la pista ample i feixuga que porta al Coll de la font d'en Gurri, cap vot en contra, aixi que arribem al Coll de Can Corbera i agafem la pista que en suau davallada ens portaria a sortir a les instal·lacions del golf de Vallromanes.

Dolmen de Can Gurri

Quant portem fet un quilometre des de el coll deixem la pista i ens endinsem per un corriol que surt per la dreta i que s'endinsa en el Bosc de Can Malloles, el corriol es fresquívol i encara que puja constantment es de mol bon fer, especialment en els dies calorosos d'estiu. Després d'uns sis-cents metres de corriol anem a espetegar a la pista uns cent metres per sota del Dolmen de Can Gurri, com no pot ser d'altre manera es apropem a fer complida visita, amb mes motiu ja que el Jordi no el coneixia, decidim que el lloc es tan bo com altre per fer el mos.

Castell de Sant Miquel des del Coll de la font d'en Gurri

Enllestit el mos i com anem força be de temps decidim que en lloc de anar directament a trobar la Font de Can Gurri, ens arribarem dalt del coll i pel GR-92 anirem en direcció el Turó Galzeran fins que trobem el corriol que passant per la Font del Llorer va a sortir a la d'en Gurri, aixi ho fem, arribem al coll i girem envers la dreta i anem fent camí per la pista que es correspon amb el GR, arribats davant el corriol ens  endinsem i en menys de cent metres trobem el cartell que indica la Font del Llorer, arribats a la font ens portem una desil·lusió, nomes surt un petit fil d'aigua, cosa que ens estranya molt.

Font del Llorer

Tornem al corriol i seguim davallant per aquest fins que anem a sortir a la clariana on es troba la Font d'en Gurri on arribem després de saltar per damunt del troc caigut d'un dels grans pollancres que donaven ombra al lloc. La font deu treure un bon doll d'aigua suposem, ja que s'ha creat un bassal el nivell del qual sobrepassa el boc. aquí podem comprovar la força de la natura si la deixem fer, de les soques d'un dels pollacres que la ventada va tombar estan sortint una gran quantitat de rebrots que  si ningu ho impedeix tornaran a donar aixopluc a la font i els seus rodals.

Font d'en Gurri amb basal d'aigua

Sortim a la pista que baixa del Coll de la Font d'en Gurri per on iniciem la davallada, ara, recordant el comentari del Toni Seuma sobre la "Fonteta de Can Gurri" cerquem el pas del que parla, i encara que les bardisses comencen a tapar-ho altre cop ens endinsem per trobar-la, i tal com ell explica allí esta, un humil tub de plàstic deixa anar un ges menyspreable raig d'aigua que va a engruixir el cabal del Sot dels Verns, per la seva situació es mes que probable que com el Toni diu sigui el sobrant de la font de dalt.

"Fonteta" de Can Gurri

Tornem a la pista i fets uns dos-cents metres som davant de la cadena que barra el pas al Camí de Can barbeta, com no coneixen la mina de Can barbeta ens desviem els cent metres que ens separen del corriol que ressegueix el torrent on es troba la boca de la mina, un cop visitada tornem sobre les nostres passes  i seguim davallant fins arribar a l'entrada del caminoi que porta a la Font de Can Santpare, com tampoc la coneixen ens desviem per visitar-la, tornem a la pista i ja no parem fins que som a la Font de la Mercè on ens aturem per refrescar-nos amb les seves aigües.

Font de la Mercè

Ara ja es qüestió de seguir pel Camí de Can Barbeta fins arribar a Can Girona i ja fer el pocs metres que ens separen de on hem deixat el vehicle unes hores abans, l'agafem i ens dirigim envers Martorelles on arribem i ens acomiadem fins la propera. Ha estat un altre agradable mati gaudint de la natura i en bona companyia.

TORRENTS DE SENTMENAT, del Torrent de Guanta al torrent de Can Montllor

Lloc de trobada: Santa Perpetua de Mogoda

Lloc inici caminada: Font den Fargues, Sentmenat

Caminants: Salva, Jose,  i Francesc

Data: 21-03-2011

Hora d'inici caminada: 07:43:50

Hora d'arribada: 15:40:02

Duració: 07:56:12

Alçada punt de sortida: 282 m

Alçada mínima assolida:272 m

Alçada màxima assolida: 638 m

Desnivell màxim: 366 m

Guany: 355 m

Ascensió acumulada: 673 m

Descens acumulat: 749 m

Distancia recorreguda:14.30 Km

Velocitat mitja: 1.8 Km/h (sense descomptar parades)

Salt de Can Montllor

Dijous passat, mentre restàvem embadalits davant l'espectacle  que ens oferia el Torrent de Can Girona tan al Salt de Can Ros com a la Font del Racó, vaig tenir clar que avui la caminada tenia que transcorre a prop de algun corrent d'aigua, i de seguida em va venir al cap el Salt de Guanta i el Salt de Can Montllor a Sentmenat. Tan es aixi que quan diumenge em truca el Salva l'exposo la idea i li sembla be, mes tard truco al Jose i també esta d'acord, quedem que el Salva em recollira a Martorelles i anirem a buscar al Jose a Santa Perpetua.

Riera de Sentmenat

Avui, a un quart i cinc de vuit recollim al Jose i ja posem rumb envers Sentmenat. arribem, seguim un quilometre en direcció a Castellar, girem pel Camí de Guanta i deixem el cotxe  passada la Font d'en Fargues. Iniciem la caminada pel Camí de Can Senosa que transcorre paral·lel a la Riera de Sentmenat, encara que la vegetació no ens deixa veure la riera, la remor que ens arriba ja ens fa pensar que el dia serà profitós, arribem al petit pont que permet al camí salvar la riera, aquí ja podem gaudir de la visió de l'aigua corrent, visitem la capelleta que la devoció popular ha erigit en honor a la Moreneta.

Font del Bou a tocar de la Riera de sentmenat

Ara ens endinsem en un corriol  que surt per l'esquerra del camí i que va resseguint en tot moment la riera, fet aquest que ara si ens permet anar gaudint de l'espectacle que ens proporciona l'aigua escolant-se per mig de pedres i petits salts, aixi embadalits arribem al bucòlic racó que guarda la Font del Bou, visitat el lloc seguim la riera fins que ens trobem sota mateix del Salt de Guanta, aquí ja si que ens quedem bocabadats d'allò mes, possiblement sigui el cop que mes aigua he vist baixar.

Salt de Guanta, inici de la Riera de sentmenat

Després de comentar que avui la velocitat mitja serà per riure pel temps que perdem fent fotos, reiniciem la marxa, creuem la riera saltant de pedra en pedra i ajudats per un corda pugem a trobar el Forn de Calç, d'aquest i seguint el costerut corriol anem a sortir al Camí,  de Guanta per on arribem a la casa del mateix nom, seguim pista endavant fins arribar al diposit d'aigua on ja ens desviem pel corriol que porta a la Font de les Nueretes i al petit embassament a tocar d'aquesta, la font treu un doll d'aigua com poques vegades l'hem vist.

Font de les Nueretes, a tocar del Torrent de Guanta

Pel costerut i a cops complicat corriol anem resseguint el Torrent de Guanta, aixo si, anem parant cada dos per tres, aquest tram te una munió de gorgs i petits salts d'aigua que paguen la pena de perdre uns minuts, en veient que son casi les deu, decidim parar a fer el mos cosa que fem acompanyats per la remor del torrent. Enllestit el mos seguim corriol amunt fins que anem a sortir a la ample pista que ens apropa als Tren Pins, aquí el Jose diu d'apropar-nos a visitar l'Avenc del Castellet ja que el Salva no el coneix, dit fet, arribem al lloc després de deixar enrere la casa del Castellet de Dalt.

Font del Canyadell

Ara ja uns trams per pista, altres per corriols i altres per corriols que semblen torrents, anem a trobar el Torrent de Can Montllor, la fita es arribar a la Font de la Fagina i al Salt de Can Montllor, malgrat aixo i esperonats per la ressenya de l'amic Luis feta després de la caminada que varen fer per aquestes contrades, decidim anar a buscar la Font del Canyadell que fins ara s'ens havia resistit, seguint les indicacions del Luis i després de donar una mica de volta trobem la font, no es un exemple de disseny, al seu costat i mig amagada per les bardisses trobem una mena de mina per on no ens endinsem ja que no portàvem llanternes.

Font de la Fagina

De la font ja anem a trobar el corriol que mena a la Font de la Fagina, el corriol es mes apte per animals de quatre potes que per nosaltres però a la fi, arribem a la font, el sobreeixidor treu una quantitat d'aigua que fa goig de veure, ens desempalleguem de les motxilles i passant per la Font de la Fagina Petita o Fagina 2, baixem les escales que porten a la part baixa del Salt de Can Montllor. El lloc es encisador de per si, però amb el cabdal d'aigua que porta si no fos per l'alçada, crec que poc te a envejar de salts mes famosos com el de Sallen a Rupit per exemple.

Salt de can Montllor

Quan ens cansem de fer fotos tornem a pujar per les escales amb l'idea de recuperar els atuells i seguir ruta, el Salva diu que encara es aviat, però ja que tenim taules i bancs per seure potser aprofitem i fem l'àpat del migdia, aixi ho fem acompanyats per la cantarella de la font. Amb el cuc mig apaivagat es hora de pensar en que fer, el Jose diu d'anar a trobar Can Padró. jo dic que ja que hem vingut amb l'idea de veure aigua, salts i gorgs, millor agafem el corriol que va resseguint el Torrent de Can Montllor aigües avall, optem per lo segon i ens posem en camí tornant a baixar les escales.

petit salt al torrent de Can Montllor

Ara com ja anem mes tranquils i encara que resseguim el torrent, per aquí aquest no ofereix tants llocs encisadors, sense dedicar-nos a fons, anem collin algun que altri espàrrec, amb el resultat que tan el Salva com jo mateix ens anem amb un petit manat cadascú, arribats a Can Montllor  de Dalt agafem la pista ample que ens portara a trobar les primeres cases de la urbanització de Can Vinyals, aquí el Jose comenta que com es el primer cop que el Salva camina per aquí, que podem portar-lo a veure el Dolmen de Serra Cavallera. 

Dolmen de Serra Cavallera

Ens desviem i fem els pocs metres que ens porten  a ser davant del dolmen, visitat el lloc desfem l'ultim tram fet  i tornem a la pista, uns pocs metres mes endavant agafem un corriol que per l'esquerra s'interna en el bosc i que ens condueix a trobar el Camí de Guanta, arribats, girem envers l'esquerra i fem els pocs metres fins arribar on aquest mati hem deixat el vehicle. Pugem i el Salva ja posa rumb envers Santa Perpetua, deixem el Jose i ara em porta a Martorelles on ens acomiadem fins la propera.

simpàtiques reproduccions en miniatura del dolmen

La sortida d'avui estava pensada per que fos una caminada podem dir que monotemàtica al voltant de l'aigua aprofitant les ultimes pluges i aixi ha estat, hem passat per una munió de llocs ja coneguts, es pot dir que excepte la Font del Canyadell tots m'eren mes que familiars, però ha estat molt gratificant poder gaudir de l'espectacle tant visual com sonor que la natura ens ha proporcionat, aixo, junt a la bona companyia ha donat com a resultat un altre dia a guardar en el calaix dels bons records.

MARTORELLES-TURÓ GALZERAN-MARTORELLES

Lloc de trobada: carrer Horta, Martorelles

Lloc inici caminada: plaça Anselm Clave, Martorelles

Caminants: Julio, Jose, Jordi i Francesc

Data: 17-03-2011

Hora d'inici caminada: 08:18:06

Hora d'arribada: 12:16:06

Duració: 03:58:00

Alçada punt de sortida: 115 m

Alçada mínima assolida:114 m

Alçada màxima assolida: 470 m

Desnivell màxim: 356 m

Guany: 354 m

Ascensió acumulada: 455 m

Descens acumulat: 465 m

Distancia recorreguda:11.19 Km

Velocitat mitja: 2.8 Km/h (sense descomptar parades)

Torrent de Can Girona al seu pas per la Font del Racó

Ahir em truca el Julio per quedar, comentem de fer una visita per les fonts després de l'episodi de pluja ultim, quedem aixi, truco al Jose i li comento, s'apunta i quedem per avui a tres quarts de vuit, a l'hora en punt ens trobem i es comenta de pujar al Turó Galzeran en lloc de lo parlat, aixi es que el Jose diu de agafar el seu vehicle i deixar-lo a tocar del Castell de Sant Foix per guanyar una mica de temps, enfilem Avga. Piera amunt amb tan mala fortuna que rebenta una roda arribant a la plaça d'Anselm Clave, aparquem i canviem la roda, lo que ens fa perdre uns quants minuts, enllestit el tema iniciem la caminada.

passera per a vianants paral·lela a la BV-5006

Per Santiago Rusiñol anem a sortir a la BV-5006, agafem el passeig per a vianants i ja ens adonem que els petits torrents baixant ben curulls d'aigua, arribem a Santa Maria de Martorelles i anem a trobar el carrer de la Font del Ca, girem pel primer carrer que trobem per l'esquerra i sortim a un corriol que ens apropa a la Cantera de Can Gallemí, la anem vorejant per l'esquerra fins que som damunt d'aquesta, trèiem el cap per fer unes fotos i seguim a trobar el Coll de Castellruf, ens desviem de la pista per complimentar al Dolmen de Castellruf i ja anem a buscar el Turó Galzeran.

Dolmen de Castellruf

Per aquí el camins estan tots plens de petits reguerons i els humits marges ploren, en un parell d'ocasions tenim que fer equilibris per poder creuar uns bons basals que ens trobem al camí, arribem dalt el Turó Galzeran, contemplem les vistes que de dalt estant es poden albirar i decidim que el lloc es ideal per fer el mos, enllestit l'assumpte i en veient que ja es tard iniciem la tornada desfent l'ultim tram de pista que hem portat, ens desviem per la primera pista que trobem per l'esquerra, que ens porta per un altre sender al Coll de Castellruf.

vèrtex geodèsic del Turó Galzeran

Agafem la pista que per la dreta rodeja el Turó i que en forta davallada porta a sortir a la Font de la Mercè, per no fer tanta pista agafem un tram de corriol que surt d'aquesta i la retroba uns metres mes avall, pocs metres abans d'arribar a la Font de la Mercè ens trobem que els petits torrents que mes avall s'ajunten per formar el Torrent de Can Girona baixen ben plens d'aigua, tan es aixi que davant de la font no saps on es el torrent i on es el camí, a partir d'aquí anem sentint la remor de l'aigua, el Julio i jo ens delim per apropar-nos al torrent i poder prendre imatges.

Font de la Mercè

Arribant a l'alçada del Salt de Can Ros la remor es tant forta que malgrat ser super tard per a mi, el Julio i jo no es podem estar de baixar fins el salt, quin be de Deu d'aigua, si diumenge varem fer equilibris per creuar, avui seria impossible, les càmeres no paren de fer fotos, llastima de no poder creuar, tornem a la pista i seguim a trobar Can Girona, quan manquen pocs metres per arribar anem sentint un fort brogir com d'aigües braves, brogit que no pot provenir d'en lloc mes que de la Font del Racó, aprofitant que la reixa de Can Girona es oberta decidim arribarnos.

Salt de Can Ros, Torrent de Can Girona

Quina meravella, mai havia vist caure aquesta quantitat d'aigua, quina diferencia de avui amb el diumenge, fins i tot es fa difícil de creure, decideixo gravar un tros de vídeo i tot, llastima que aixo consumeix la poca bateria que em quedava, ara per no tornar a passar per l'interior de Can Girona fem el mateix camí que diumenge, camí que ens porta a rodejar la casa i anar a sortir a l'encreuament de camins per on s'enfila el GR-97-3, seguim pel Camí de Can Girona direcció a Martorelles, arribats a la plaça d'Anselm Clave agafem el cotxe i posem rumb a Can Carrancá on ens acomiadem fins la propera.

Torrent de Can Girona, Font del racó

Sense fer la visita a les fonts com havíem dit en principi, al final hem pujat al Turó Galzeran i a mes a mes hem vist el Salt de Can Ros i la Font del Racó com mai les havíem vist i com possiblement tardarem a veure, resumint, un altre mati de natura, gaudi i bona companyia.

fes clic damunt l'imatge per anar al video

PUJADA AL CASTELL DE SANT MIQUEL, Caminada de març dels Trotacamins

Lloc de trobada: Masia Carranca, Martorelles

Lloc inici caminada: Masia carranca, Martorelles

Caminants: 15 trota-camins

Data: 13-03-2011

Hora d'inici caminada: 09:02:26

Hora d'arribada: 13:51:11 a Can Carranca

Duració: 04:48:45

Alçada punt de sortida: 69 m

Alçada mínima assolida:69 m

Alçada màxima assolida: 415 m

Desnivell màxim: 346 m

Guany: 345 m

Ascensió acumulada: 469 m

Descens acumulat: 424 m

Distancia recorreguda:13.42 Km

Velocitat mitja: 2.8 Km/h (sense descomptar parades)

Castell de Sant Miquel, Torre de l'Homenatge

 Aquest mati a les set, trec el cap per la finestra i per fi, i després de mes de 24 hores de pluja, veig el sol, i no es que tingui res contra la pluja, ans al contrari crec que ha estat una pluja molt bona, però ja diuen que mai plou a gust de tothom, avui tocava caminada mensual dels Trotacamins i feia una mica de rabia el fet de que es tingues que suspendre, per sort no ha estat aixi i avui, a l'hora convinguda ens trobaven davant Can Carranca deu trota-camins sense por a res, be es fins a cert punt lògic que molts en veient el temps ahir, donessin per fet que avui no sortiríem.

Font de Can Camps

Quan passen uns pocs minuts de les nou iniciem la caminada Avg. Piera amunt, teníem previst un altre recorregut, però fem uns canvis d'última hora suposant que trobaríem la herba tota mullada, arribats que som davant de les escales que baixen a la Font de Can Camps baixem per visitar-la, treu el bon doll d'aigua que treu sempre, i el safareig continua deixant anar aigua per l'esvoranc que algun escamot de la B.B. (brigada de brètols) va fer, arribats a la plaça d'Anselm Clave baixem a trobar la Font de Can Roda, punt previst de la caminada i endemés, lloc de trobada amb quatre trota-camins mes.

Font de Can Roda

D'aquí i després de parar un moment davant de la Font de la Canal que baixa  plena d'aigua, anem a trobar el carrer del Carme a Santa Maria de Martorelles per on arribem passant a tocar de Can Coll, ens dirigim a creuar la BV-5006 i després de deixar enrere el cementiri ens endinsem entre mig de camps de conreu fins anar a sortir a Can Bernades, seguim en direcció a Can Girona no sense parar a fer visita de la Font de Beu i Tapa, que per sort continua tal com la va deixar el Toni Seuma.

Font de Beu i Tapa

Arribem a Can Girona i allí s'incorpora la Rosa, ultim trota-camins que ens quedava per recollir, ara ens enfilem per la pista que després de passar a tocar de Ca n'Oliveres ens porta en un tram de pujada de certa intensitat al Coll de Mercader, arribats aquí ja agafem el corriol que resta tancat per una cadena, pel mig del Bosc del Castell ens anem apropant a les Vinyes de Can Barbeta, pel mig d'aquestes arribem al Coll de Can Corbera, aquí agafem la pista ample que primer pel mig de vinyes i després de bosc, arriba a l'esplanada on te el seu inici l'ultim tram de corriol estret i herbat que mena a les restes del Castell i de la capella de Sant Miquel.

el Vallés vist des de el castell de Sant Miquel

Alguns trota-camins diuen d'esperar aquí mentre la resta ens apropem a visitar les restes i a gaudir de les vistes que de dalt estat s'albiren, vist el lloc i omplerts el ulls amb les vistes donem inici a la tornada, arribats a l'esplanada ens aposentem pel ritual del mos ja que un cop omplerts el ulls, ara es fa imprescindible omplir el pap, complerta la feixuga tasca ja donem inici a la tornada, encara que ara anem a trobar el camí de Can Barbeta on sortim a uns escassos cent metres de la Font de la Mercè, malgrat aixo no ens hi apropem i seguim en direcció a Can Girona.

creuant el torrent de Can Girona per damunt del Salt de Can Ros

 Fets uns pocs metres som davant del corriol que baixa a trobar el Torrent de Can Girona, aquí uns quants trota-camins diuen de baixar per veure el Salt de Can Ros, altres tenen una mica de presa, aixi es que es fan dos grups, els uns continuen per la pista i els altres ens endinsem en el corriol, el torrent baixa amb mes aigua de lo normal i tenim que fet equilibris per creuar, un cop som a l'altre banda del torrent, ens trobem que els corriol semblen petits torrents degut a la pluja, passem a tocar d'un parell d'antigues carboneres i d'un petit pou de glaç, arribem a la Font del Raco,  petita desil·lusio, esperàvem trobar-la amb mes caudal d'aigua.

Font del Racó

Ara ja pugem a trobar el Camí de Can Barbeta a tocar de Can Girona, agafem el Camí de Can Girona i ja posem rumb envers Can Carranca, encara que fins al final nomes arribem el Julio i jo, la resta a mida que anàvem passant aprop de casa seva s'anaven acomiadant. Ja donem per finalitzat un altre mati de natura, gaudi i bona companyia.

VEURE LES FOTOS FETES PEL JULIO

VEURE LES FOTOS DE L'ANTONIO