dimecres, 12 de març de 2014

SEGART-MOLA DE SEGART-PIC DE L'AGUILA-SEGART

Lloc inici caminada: Plaça del Castell, Segart, Camp de Morvedre
Caminants:  Francesc
Data: 12-03-2014
Hora d’inici caminada: 07:33:06
Hora d’arribada: 11:52:12
Duració: 04:19:06
Temps en moviment: 03:20
Temps parat: 00:59
Alçada punt de sortida: 269 m
Alçada mínima assolida: 251 m
Alçada Màxima assolida: 560 m
Desnivell màxim: 309 m
Ascensió acumulada: 480 m
Descens acumulat: 479 m
Guany: 291 m
Distancia recorreguda: 12.71 Km
Velocitat mitjana: 2.9 Km/h
Velocitat en moviment: 3,76 Km/h.

vèrtex geodèsic Mola de Segart
Continuant amb la meua particular descoberta de La Calderona, hui torne a Segart per pujar a dos dels emblemàtics cims de la serra, hui tinc previst fer el cim a La Mola de Segart primer i al Pic de l'Àguila després, la gent de l'Oratge han pronosticat pluja, malgrat desitjar que ho encertint, espere que em permeti acabar la caminada sense entrebancs. Ix de casa i per la CV-370, A-7 i A-23 vaig a trobar Segart, arribe i deixe el cotxe a la Plaça del Castell i done inici a la caminada quant son dos quarts de huit del mati. Carrer Major, Plaça de l'Ajuntament i ja m'endinse en el Barranc de la Font seguint les marques del GR-10, fet un quilometre més, deixe les marques i gire envers l'esquerra.
Barranc de la Font, GR-10
A partir d'ací, camine pel Camí de la Rodana, quan porte uns tres quilometres creue l'asfalt del Camí de Serra a Segart i ja entre en el Paratge del Rodeno, deixe a la meua dreta el llampant edifici de l'Albergue Betania, ara el sender inicia una suau davallada, com si volguera agarrar forces, abans de  fer l'ultim esforç abans d'arribar dalt La Mola de Segart. Arribat dalt el primer que trobe és la placa d'orientació on pots posar nom a bona part dels cims que d'ací dalt s'albiren, faig els pocs metres que manquen per arribar al vèrtex geodèsic, llastima que el dia s'ha llevat rúfol i emboirat i fora dels cims més propers poca cosa mes es pot albirar.
taula d'orientació,  Mola de Segart
Decidisc iniciar la davallada, en principi havia de baixar pel mateix camí portar en pujar, malgrat açò, veig un corriol que semble em portara abaix també i decidisc provar, aquest transita per una xicoteta canal que fa que la baixada sigui entretinguda i divertida de fer. Arribe a pista i gire a la dreta i uns trams per pista i altres per senda, arribe a on comença la xicoteta pujada final per arribar dalt el Pic de l'Àguila, ací em trobe com dalt la Mola, fora dels pics més propers tot es difumina, ací tenia previst fer una pronunciada davallada que em portaria fins al Convent del Sant Esperit i tornar a pujar, però per segon colp em cauen unes gotes, cosa que fa que decidisca obviar aquesta part i enfilar ja en direcció a Segart.
dalt el Pic de l'Àguila
Quan són tres quarts d'onze i porte fets un poquet mes de nou quilometres, decidisc parar per fer el mos de mig matí, enllesteixo rapit el tema i reinicio la caminada, ací trobe altre colp les marques del GR-10 que ja no deixaré fins al final, m'endinse pel Camí del Campaner que va perden alçada ràpidament, arribe a la Font del Campaner que rau seca del tot, el camí va resseguint en tot moment el Barranc de Segart fins que arribe a les primeres cases del poble, l'altre dia i mentre esperava que arribaren els companys per fer la Canal del Garbí, vaig veure un corriol que em va semblar interessant, per no perdre temps no m'hi vaig endinsar, hui si i així arribe a la Font de Sant Josep que treu un minso fil d'aigua.
Font de Sant Josep
Torne arrere i pel carrer Sant Josep creue el poble fins a eixir a la Plaça de l'Ajuntament, ací gire pel carrer Major fins a arribar a la Plaça del Castell on aquest matí he deixat el vehicle, arribat done per acabada la caminada de hui, trams per pista, senda, corriols, alguna que altra grimpada i desgrimpada, precioses vistes "intuïdes" tot açò ha fet que hagi estat un bonic matí de senderisme i contacte amb la natura per aquesta inesgotable Serra Calderona. Malgrat la pluja m'ha respectat, i per sort, mentre escric aquesta xicoteta crònica ha començat a caure la tan desitjada aigua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada