Caminar despres dels 50

SAU ENTRE BOIRES

2012-01-24T23:50:00.007+01:00

Lloc de trobada:Hostalets de Balenyà

Lloc inici caminada: Vilanova de Sau

Caminants: Salva i Francesc

Data: 24-01-2012

Hora d'inici caminada: 08:32:54

Hora d'arribada:17:35:49

Duració: 09:02:55

Alçada punt de sortida: 560 m

Alçada mínima assolida: 404 m

Alçada Màxima assolida: 783 m

Desnivell màxim: 379 m

Ascensió acumulada:1505 m

Descens acumulat: 1497 m

Guany: 223 m

Distancia recorreguda: 23.99 Km

Velocitat mitjana:2,6 Km/h (sense descomptar parades).

pantà de Sau

Aquesta setmana com tinc un compromís dilluns, hem quedat amb el Salva de fer la sortida aquest dimarts, aixi mateix em quedo encarregat de trobar una ruta pels voltans del pantà de Sau, destí aquest que ja fa temps del que venim parlant-ne. Aixi dons amb els deures fets, aquest mati ens trobem a Hostalets de Balenyà, deixo el meu vehicle i amb el del Salva posem rumb envers Vilanova de Sau, lloc aquest d'on tinc previst sortir en la caminada d'avui.
Arribem al destí enmig d'una espesa boira que fa que la visibilitat estigui mol minvada, comentem que si no s'aixeca, poca cosa podrem veure avui. Aparquem el vehicle al carrer de les Guilleries i donem inici a la caminada quan son dos quarts de nou del mati. Ens allunyem del poble en direcció als Cingles de Vilanova i seguint les marques del GR-151 també conegut com Camins del Bisbe i Abat Oliba, arribats al peu de la cinglera salvem el desnivell per un sender que va fent marrades per un grau. Arribats dalt, ja som al Pla de Brugueres i hem salvat un desnivell d'uns dos-cents metres.

El pantà de Sau. És un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi de Vilanova de Sau, i al peu de la serralada de les Guilleries, que s'estén pels termes de Vilanova de Sau, les Masies de Roda, Tavertet i Santa Maria de Corcó, a la comarca d'Osona.

Juntament amb el de Susqueda i amb el del Pasteral, forma part d'un sistema de tres pantans que uneix la comarca d'Osona amb la de la Selva. L'embassament té una llargada de 17 Km. i 3 Km. d'amplada, amb una capacitat màxima de 151,3 hm³. Actualment, es permet la pràctica d'esports nàutics.

El pantà, inaugurat el 1962, va cobrir el poble de Sant Romà, les restes del qual, especialment el campanar de l'església romànica del segle XI, són visibles quan el nivell de l'aigua embassada és baix.

Parador deSau

Ens desviem una mica de la ruta per arribar-nos al mirador que es troba al Puig de Casadevall, on constatem que la boira no ens permet albirar pràcticament res del paisatge, seguim la ruta prevista sempre vorejant la cinglera uns trams mes aprop i uns altres mes retirats i amb algun que altre intent sempre infructuós d'albirar quelcom del paisatge. Quant portem uns set quilometres arribem a la zona de pàrquing que es troba a uns tres-cents metres del Parador de Sau, seguim endavant i quan falten uns pocs metres per arribar al Parador, agafem el trencall que mena al Monestir de Sant Pere de Casserres, monestir que segons els rètols es troba a uns quatre quilometres.

Parador de Sau. El parador esta situat a la península de Casserres, davant del Pantà de Sau, d’aquí que se l’anomeni també el Parador de Turisme de Sau. L’edifici reprodueix una típica masia senyorial catalana i està ubicat en un dels paratges més bonics de la comarca d’Osona. Una masia amb vistes.
El Parador es troba en un dels paratges més bells de la comarca d'Osona, amb la serralada de les Guilleries al fons i el pantà de Sau als peus. La tranquil·litat de l'entorn predisposa a practicar esports relacionats amb la natura i l'aventura, i a visitar antiquíssimes esglésies romàniques.
En les seves instal·lacions, entre el setembre i el desembre de 1978 una comissió de vint parlamentaris catalans, redacten el text de l'estatut d'autonomia que despres es discutira a les corts espanyoles i que s'aprova a l'agost del 1979 no sense una substancial retallada de les competències. És per aixo que l'estatut del 79 es conegut també com l'Estatut de Sau.

homenatge a l'Estatut de Sau

Per un corriol que va resseguint sempre la carretera que porta al monestir, fem els quilometres previstos fins que som davant del Centre d'Acollida del Monestir, esta tancat per vacances.........rodegem l'edific i pel Camí dels Monjos, fem els metres que ens separen del monestir. El trobem tancat amb pany i forrellat, aixi no ens queda mes remei que fer un tomb pels rodals, aprofitar uns bancs per fer el primer i tardà mos del dia i aprofitant que la boira comença a esvair-se, gaudir de les vistes tan espectaculars que ens brinda el lloc.

Monestir de Sant Pere de Casserres. Es un antic monestir benedictí situat al terme de les Masies de Roda, a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau. El monestir de Sant Pere de Casserres, l'únic de l'ordre benedictí a Osona, va ser erigit sota el patronatge de la família vescomtal osonenca. Amb anterioritat a la construcció del monestir, hi havia en aquest indret un castell termenat documentat a l'Arxiu Capitular de Vic des del 898, amb una capella dedicada a sant Pere, que els vescomtes decidiren convertir en monestir.

Sant Pere de Casserres

Una antiga llegenda diu que el monestir de Sant Pere de Casserres fou fundat pels vescomtes d'Osona i Cardona perquè un infant, fill dels vescomtes, va parlar tres dies després d'haver nascut i va dir que no viuria més de trenta dies. Un cop mort el seu cos fos posat dins d'una arca tancada, sobre una mula. Allà on s'aturés l'animal s'havia d'edificar un monestir sota l'advocació de sant Pere.
A partir del 1012 començà a haver-hi vida comunitària, si bé fins al 1050 l'església monàstica no fou consagrada. Després dels primers abats, Casserres baixà aviat a la condició de priorat (1060), segurament per no poder mantenir els dotze monjos necessaris per a continuar essent abadia.

Sant Pere de Casserres

El conjunt es d'estil romànic, tot i que ha anat tenint alguns canvis evolutius, especialment després dels terratrèmols del segle XV i amb l'abandonament de la vida religiosa i posterior us per a feines del camp.
L'església, singularment més ampla que llarga, té tres naus separades per dos pilars en forma de creu. La nau central és la més alta. Les tres naus acaben en absis semicirculars que tenen tots els elements decoratius de l'època: Finestres cegues, frisos amb dents de serra. Per dins estaven decorats per pintures murals al fresc, algunes de les quals encara es conserven. El campanar és de torre molt baixa, ja que sol té dos pisos i segurament es va construir quan el conjunt estava acabat. Junt a l'absis, a la zona exterior, es conserven unes tombes antropomòrfiques.

Sant Pere de Casserres

El claustre es va construir la segona meitat del segle XI i es conserven pocs elements; el pòdium, un pilar d'angle, dues columnes i alguns capitells que van ser trobats en algunes excavacions posteriors. Amb les restes s'ha pogut reconstruir i se sap que tenia uns porxos i una sola filera de columnes.
Fora del conjunt monàstic es troba un edifici de planta rectangular que era l'hospital.

Santa Maria de Vilanova de Sau

Vist el lloc, omplert el pap i gaudit de les vistes, reiniciem la caminada desfent el camí que ens a dut fins aquí, quant portem fets uns tretze quilometres entre unes coses i altres, som altre cop davant d'unes amples escalinates treballades a la roca i que ja abans hem vist, ara si que les pugem i arribem dalt del Turó del Quintà, on podem gaudir un cop mes d'unes magnifiques vistes del Pantà de Sau i dels seus encontorns. Seguim desfent camí i aixi arribem altre cop al Parador de Sau, ara ens hi aturem una estona per fer un tomb i prendre unes imatges tant del parador com del monument erigit en commemoració de les deliberacions que van donar com a fruit el conegut com a Estatut de Sau.

Seguim ruta i quan arribem a la zona de pàrquing, agafem la pista asfaltada que voreja el pantà i que en uns nou quilometres ens tornarà a Vilanova de Sau, creia que anant com va a ran de pantà la visió que tindríem d'aquest, seria constant, no es aixi, ja que la vegetació que es troba en l'estreta franja que separa la pista de la riba del pantà, ho impedeix. En tres o quatre ocasions ens desviem de la pista i per corriolets, ens apropem a ran d'aigua, fets una mica mes de vint quilometres arribem a una zona on sembla que els vilanovins exploten la avinentesa de tenir tan aprop el pantà, ja que esta ple de cases de colònies, escoles de natura, semble que algun lloc preparat per fer acampada i lo que anomenen l'Embarcador.
Aprofitem uns bancs i taules de fusta per fer el segon mos del dia encara que ja son quarts de cinc, enllestit l'assumpte i esperonats pel fred que comença a fer, fem els últims quilometres que ens porten altre cop a Vilanova de Sau, arribats ens aturem per prendre unes imatges de Santa Maria, església d'origen romànic encara que amb afegits posteriors.

Santa Maria de Vilanova de Sau. El temple es trobava dins l'antic terme del castell de Conill, que ja apareix documentat en l'any 917, i en desaparèixer aquest, passà a formar part del terme de la Vall de Sau. Des dels seus inicis té la categoria de parroquial.
Les primeres notícies documentades d'aquesta església les trobem l'any 1025, en un llistat de parròquies de la zona, on consta que tenia com a sufragània l'església de Sant Andreu de Bancells. En un llistat posterior, aproximadament del 1154, també apareixen com a sufragànies els temples de Sant Pere de Castanyadell i Sant Romà de Sau.

Vilanova de Sau

El temple que contemplem va ser construït a finals del segle XI, substituint a un edifici anterior. Cinc segles més tard se li van afegir dues capelles laterals, una a cada banda. La del costat sud va ser enderrocada en 1870 per construir-hi tres noves capelles, que tenen l'aparença d'una segona nau. També es va reformar la façana oest, construint una nova portalada neoclàssica i convertint l'antic campanar de cadireta de dos ulls en un campanar de torre.
Durant aquesta reforma també es va sobrealçar la nau i l'absis semicircular, amb que està capçat el temple. La finestra que s'obre en la part central del tambor absidal és l'única original que es conserva. L'exterior de l'absis està decorat amb un fris d'arcs cecs, separats per lesenes. Al seu damunt, encara es conserva el fris de dents de serra. Aquesta decoració es conserva, tot i que molt fragmentada, en el mur nord del temple.

Vist el lloc anem a trobar el vehicle, ens hi aposentem i enfilem envers Hostalets de Balenyà, ens acomiadem i pujant al meu vehicle ja poso rumb envers Martorelles. El tram de pista asfaltada que voreja el pantà, se'm ha fet llarguíssim, sempre em passa amb l'asfalt, malgrat aixo i al fet de la boira del mati, ha estat un altre dia que m'endure a la motxilla dels bons records.

EL TRET PER LA CULATA O QUE DUR ES SER UN TROTACAMINS

2012-01-12T17:04:00.003+01:00

arribant al Camp de Tir en mig de la boira

Avui com es costum, la Secció dels Dijous dels Trotacamins de Martorelles, havíem quedat a un quart de vuit del mati per fer una de les nostres sortides exploratòries, arribats al punt de trobada i en veient l'espesa boira que ho envaïa tot, hem decidit passar al pla "B" mentre discutíem quin era aquest, el Joan Sanjuan ens ha presentat una proposta impossible de rebutjar, sempre pensant en el be dels Trotacamins naturalment, es tractava de que ja que hem parlat en diverses ocasions de fer una sortida amb esmorzar al Camp de Tir de Mollet inclòs, avui, podíem fer el sacrifici de fer-li una visita per valorar la idoneïtat del lloc.

instal·lacions del Camp de Tir

La proposta anava acompanyada de l'afegit de que convidava ell........sigueu sincers, qui de vosaltres s'hagués negat a sacrificar-se en nom de tant lloable fi. Aixi dons, deixem el cotxe aparcat i donem inici a la caminada anant a trobar el Parc de la Verneda, seguim pel pont nou fins arribar al trencall que porta a La Casilla, nomes jo havia passat per la passera per a vianants que uneix La Casilla amb Mollet centre i ens venia de gust creuar per allí. Pels carrers de Can Pantiquet ens anem apropant a la via del tren, arribats, girem a la dreta i anem resseguint aquesta un tram.

Anem una mica sense saber ben be on sortirem, però per aixo som agosarats exploradors, a la fi, arribem davant l'entrada a les instal·lacions del Camp de Tir que mig endevinem mes que veure, ens aposentem i seguint el suggeriment del Jordi (de mes esta dir que ho feia amb coneixement de causa) ens decidim per un "Morro de porc" a la brasa, acompanyat per unes mongetes i unes bones llesques de pa torrat, l'apartat beguda queda omplert a base de vi de la casa amb gasosa i una Coca Cola, que consti que en aquest cas no era per a mi.

tot sigui pel be dels Trotacamins

Desprès de deixar els plats ben nets, son moments de crisis i seria pecat lo contrari, i de una agradable estona de ferla petar, en veient l'hora dic de iniciar la tornada envers Martorelles, cosa que fem evidentment amb renovades forces i amb aquest esperit aventurer que ens caracteritza. Arribem a Martorelles passat un quart de dotze no sense haver deixat abans al Jordi al passar per davant de sa casa, ens acomiadem quedant emplaçats per dijous vinent.

sigueu sincers.......qui pot dir que no davant aquestes poderoses raons

QUE SACRIFICAT QUE ES SER UN TROTACAMINS DE MARTORELLES..................

COLLSACABRA, DEL PLA D'AIATS AL SANTUARI DE CABRERA

2012-01-09T23:40:00.010+01:00

Lloc de trobada:Hostalets de Balenyà

Lloc inici caminada: Cantonigros

Caminants: Salva i Francesc

Data: 9-01-2012

Hora d'inici caminada: 08:31:08

Hora d'arribada:15:52:05

Duració: 07:20:57

Alçada punt de sortida: 927 m

Alçada mínima assolida: 880 m

Alçada Màxima assolida: 1311 m

Desnivell màxim: 431 m

Ascensió acumulada:1133 m

Descens acumulat: 1179 m

Guany: 384 m

Distancia recorreguda: 14.04 Km

Velocitat mitjana:1.8 Km/h (sense descomptar parades).

l'Ayats, o sigui, Jo, dalt el Pla d'Aiats

Ahir, durant la caminada dels Trotacamins comentem amb el Salva on anar avui, quedem en que ens trucarem al vespre a veure si hem pensat en algun lloc, el truco i cap dels dos ha trobat res, mentre parlem, sento com la Joaquina li diu que per que no pugem al Pla d'Aiats. Ja fa temps que durant les nostres sortides per Osona, La Garrotxa, o Collsacabra, els ulls se'm en van a la figura inconfusible del Pla d'Aiats i em ve al cap la imatge del ET dient allò de MI CASA..........en la creença de que el meu cognom te quelcom a veure amb el topònim del lloc. Per suposat que acceptem de bon grat el suggeriment de la Joaquina i quedem que prepararé una ruta que ens porti allí.

Pla d'Aiats vist des de Cantonigros

Aquest mati quan manquen quinze minuts per les vuit ens trobem a Hostalets de Balenyà, ens pugem al cotxe del Salva i ens dirigim a trobar Cantonigros, deixem el vehicle al costat del restaurant Punti i donem inici a la caminada quant son dos quarts de nou. Per la C-153 fem els aprop de cinc-cents metres que ens separen del Pont de la Rotllana, arribats, agafem el Camí d'Aiats per on caminem deixat a banda i banda les cases de Caselles a esquerra i La Rotllana a dreta, sempre resseguint el Torrent de la Rotllana o Torrent d'Aiats. Fets casi dos quilometres arribem a un trencall que agafem per apropar-nos a la casa d'Aiats.

casa d'Aiats

Rodegem la casa i iniciem el tram mes costerut de la caminada d'avui, en menys d'un quilometre salvem el desnivell de mes de tres-cents metres que ens porta dalt del Pla d'Aiats pel Grau de l'Escaleta, arribats dalt lo primer que ens trobem son les restes de les Cabanes del Pla d'Aiats, girem envers la dreta i vorejant la cinglera arribem a un mirador on ens extasiem amb les vistes, es domina tota la plana de Vic, la Garrotxa, la Selva, el Pirineus, Montserrat, el Pedraforca...........i m p r e s s i o n a n t, paga la pena l'esforç. Aquí es el lloc ideal per fer el mos, malgrat aixo li comento al Salva de fer els cinc-cents metres que manquen per arribar al punt mes alt del pla.

Grau de l'Escaleta

Arribem al punt mes alt del pla, 1311 metres, foto de rigor i tornem enrere fins al mirador on procedim al ritual del primer mos del dia, poques vegades ho hem fet amb unes vistes tant espectaculars. Enllestit el mos reiniciem la caminada, ara es tracta de arribar-nos a Cabrera, per lo que travessem el Pla d'Aiats caminant en mig de grans extensions de falgueres seques i per fagedes amb les seves rames nues, arribats al Coll d'Aiats trobem un cartell indicador on el responsable a escrit el nom amb la grafia tal com el porto jo, la qual cosa em referma mes en el pensament de que els dos noms tenen un únic origen.

vistes des de el Pla d'Aiats

Seguim davallant fins que quant portem fets uns sis quilometres i mig, arribem al Coll de Brams, aquí tenim dues opcions per pujar dalt de Cabrera, pujar pel costerut i aeri tram de escales que formen el Grau Nou, o per Les Marrades, camí empedrat que com el seu nom indica salva el desnivell fent marrades, seguint els consells del Salva optem per Les Marrades, aquest tros em recorda sobre-manera el tram del mateix nom del Grau d'Olot. Xino xano anem salvant els aprop cent vint metres de desnivell fins arribar dalt el Pla de Cabrera.

Cabrera, el Grau Nou vist des de Coll de Brams

El santuari de Santa Maria de Cabrera (1 294 m) és dalt la serra de Cabrera, en un pla que forma una miranda extraordinària de tot el Cabrerès, de la Plana de Vic i fins dels Pirineus, les Guilleries i la Garrotxa.
Santa Maria fou l'església del castell de Cabrera, coneguda des del 1144. Als segles XII i XIII rebé diverses dotacions dels castlans del castell, i s'hi arribaren a crear cinc beneficis.
Ensorrada amb el terratrèmol del 1428, fou reedificada.
El santuari actual fou erigit en 1611-41, quan només quedava un beneficiat, que no hi residia, i l'ermita era administrada per ermitans sotmesos al rector de Sant Julià de Cabrera.
El campanar és posterior, i la casa dels ermitans fou refeta també al segle XVII i ampliada el 1783.
L'antiga imatge de marbre del segle XIII fou destruïda el 1936 i fou reemplaçada per l'actual, també de marbre, que en vol ser una reproducció.

Santuari de Cabrera

Arribats dalt, lo primer que veiem es el campanar del Santuari de la Mare de Deu de Cabrera, d'aquí estant les vistes també son espectaculars, encara que els arbres tapen algun tram, després d'un petit descans seguim a trobar el punt mes alt del Pla de Cabrera, 1299 metres, on a part d'un vèrtex geodèsic, una senyera i una taula d'orientació, es troben les minses restes que queden del Castell de Cabrera, seguim endavant i creuem l'Osca de Cabrera per un tram de camí equipat amb esglaons i baranes de ferro, arribem a la Font de l'Osca racó senzill però ple de bucòlica bellesa, seguim uns metres mes per arribar fins l'avetosa del Pla del Prat, el contrast del verd dels avets amb els camps de falgueres seques i els faigs nus, si mes no, es impactant.

Font de l'Osca

Tornem sobre les nostres passes fins arribar al santuari, aquí, en veient l'hora, lo idoni del lloc i amb el sol acaronant-nos, decidim fer el mos del migdia, ens aposentem al voltant de una gran taula de pedra i procedim, sense pressa encara que sense pausa a donar compte de les vitualles reservades a tal efecte. Enllestida la qüestió gastronòmica decidim iniciar la davallada, ara si optem per fer-ho pel Grau Nou, sempre ajudats per la barana de ferro anem davallant, el seder es molt aeri, malgrat aixo, el factor psicològic de la barana fa que no tingui sensació de vertigen.

baixant pel Grau Nou

Arribats al Coll de Brams agafem el sender que porta a les Bores d'en Masallera, a mida que ens hi apropem el camí es va fent mes aeri, amb estimball a banda i banda, arribats a les Bores contemplem l'esberla des de dalt, semble que els mes agosarats s'hi passegen pel fons, però, que hi fan dos "sesentones" ficant-se en aquests fregats? seguim una mica mes per l'aeri sender amb l'idea de arribar-nos fins a l'Agullola de la Tuta, als pocs metres començo a notar aquella sensació de fluixesa a les cames que acompanya a la sensació de vertigen. Llastima, per que hagués estat be arribar-hi i saludar a la cabra que allà habita i que semble ser de lo mes sociable.

escletxa de les Bores de Masallera

Les Bores de Masallera. Es tracta d'un fenomen geològic ben curiós. Una gran berla de roca està separada del nucli principal de la cinglera, com si es volgués esbalçar marges avall. De fet mirant des de baix, la franja on hi ha les Bores, les roques extra-plomen. Així doncs entre la gran berla de roca separada i la resta del cingle s'ha format un estret passadís d'uns 60 o 70 metres d'alçada, amb alguns punts tancats per grans blocs de roques que han anat caient. En alguns punts estem dins d'una cova, i en altres tot i que també ho sembli, si mirem cap amunt veiem el cel.

Agullola de la Tuta, en primer pla, el sender per arribar-hi

Tornem sobre les nostres passes fins trobar un corriol que abans hem descartat, aquest, va resseguint en tot moment el Torrent d'Aiats, inclús en alguns trams va per la llera mateix, davallant sempre, arribem a on aquest mati hem girat per anar a trobar la casa d'Aiats, arribem al Pont de la Rotllana i per la carretera arribem a on aquest mati hem deixat el vehicle, ens hi pugem i posem rumb envers Hostalets de Balenyà, arribats aquí ens acomiadem i jo agafo el meu cotxe i cap a Martorelles. Nomes per les vistes ja ha valgut la pena l'esforç fet, si a sobre li poso la satisfacció personal per haver realitzat quelcom que portava tant de temps amb ganes de fer, es pot dir que ha estat un altre dia per guardar al bagul dels bons records.

PRIMERA CAMINADA TROTACAMINS 2012- TORRENT DE COLOBRERS-TOGORES

2012-01-08T20:18:00.010+01:00

el grup davant la masia

Avui hem donat inici a les Caminades dels Trotacamins de Martorelles en aquest any 2012. A les 09 h. tal com es costum (es bo no perdre les bones costums) l'Antonio a donat el tret de sortida amb la foto de grup, ens hem distribuït en els vehicles i hem posat rumb envers Sabadell, després de creuar-lo, i per la carretera que porta a Castellar del Vallès, hem arribat a Can Pagès on hem aparcat els vehicles donant inici a la caminada capbussant-nos en el Torrent de Colobres, que malgrat l'època de l'any, no deixa de meravellar per la bellesa dels seus racons. Ens hem aturat per prendre imatges de tants i tans bonics llocs, la Font de la Tosca, Els Degotalls, La Foradada........costa donar mes de tres passes seguides sense aturar-te, aixi, fins arribar a la fi d'aquest tram del torrent.

davant la Foradada

Amb pena hem deixat el torrent i pel camí de Can Moragues hem fet cap a la Font de Can Moragues, aquí hem procedit al ritual del mos, enllestit aquest reiniciem la caminada anant a trobar el Camí de Can Casamada, per aquest arribem a la ferida que en el paisatge ha produït la rassa realitzada amb motiu de les obres del oleoducte Martorell-Figueres, transitem uns metres per la rassa fins que agafem el Camí de Togores, per aquest arribem davant Can Vilar, masia del segle XII encara que modificada en varies èpoques. Sense deixar el camí, arribem a l'ermita de Togores.

ermita de Togores, interior

L'ermita de la Mare de Déu de Togores (o, senzillament, de Togores) va ser bastida damunt les restes d'una vella construcció romana. Té l'absis vuitavat que dóna a llevant, pel cantó de migdia està unida a la masia per un arc. La masia, que ja existia al segle XIV, conserva el portal adovellat, de punt rodó. Modernament ha estat restaurada i ampliada.La dada documental més antiga que fa referència al topònim Togores és de l'any 986, quan s'esmenta el lloc al Cartulari de Sant Cugat. Es creu que el nom de Togores prové del llatí “tuguri” en referència a les cabanes que servien per a aixoplugar-se. La capella en concret sabem que ja existia l'any 1323 i que, durant el segle XV, va ser residència de monges. En aquella època la quadra de Togores formava part del domini de Sant Llorenç del Munt. La Mare de Déu de Togores s'hi venera des del segle XVII.

Des de l'any 1922, cada any, en arribar la primavera, s'hi celebra un aplec tradicional.

ermita de Togores

Vist el lloc seguim cami, ara anant a trobar la font i la bassa de La Torre del Canonge, d'aquesta anem a sortir a les restes de la Torre del Canonge i la seva capella de la Mare de Deu dels Dolors, en aquest tram ens trobem que tenim que creuar un parell de cops les "turbulentes aigües" del Riu Tort lo que dona un toc aventurer i fa que jo perdi les ulleres, un bon samarità les troba i seguim camí. Ara ja es qüestió de mentre anem fent llaçades, anar perdent alçada fins que arribar a l'àrea de lleure del Moli de l'Amat, des de aquí anem resseguint el Ripoll aigües amunt fins que som davant la passera que creuant el riu ens permet apropar-nos a visitar Sant Vicenç de Jonqueres

Sant Vicenç de Jonqueres

El conjunt de Sant Vicenç de Jonqueres està format per l'edifici de l'església, que té adossada pel costat de ponent la rectoria i pel costat de llevant i de migdia el clos del cementiri. Cap document no permet datar amb certesa el moment de la construcció de l'edifici. No obstant això, l'anàlisi de l'estructura dels murs dóna una cronologia constructiva que es desglossa en diverses etapes. Així, el conjunt conserva elements romànics, gòtics, renaixentistes i d'època barroca.

L'any 1992 es va rehabilitar el conjunt edificat, que es trobava molt degradat, i es va adequar l'entorn. L'antiga església s'ha cedit a una entitat d'interès cultural: el Servei General d'Informació de Muntanya. La rectoria s'ha cedit a uns masovers i la planta baixa d'aquesta a un taller artesanal.

Sant Vicenç de Jonqueres

Vist el lloc tornem a creuar el riu per visitar les instal·lacions de la depuradora biològica encara que aquesta semble estar fora de servei, coses de la crisis potser???? Ara ja es tracta de seguir camí fins arribar on tenim els vehicles, pujar a aquests i posar rumb envers Martorelles on arribem a l'hora prevista. A estat un altre mati de natura, historia i sobre tot, bona companyia .

VEURE FOTOS DEL GINO

VEURE FOTOS DE L'ANTONIO

VEURE FOTOS DEL JULIO

COSTUMS NADALENQUES, EL CAGANER

2011-12-22T15:07:00.003+01:00

El Caganer és una de les figures més populars dels pessebres nadalencs, sovint amagada en un racó, on fa les seves necessitats a l'aire lliure i amb tota la calma del món. Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos i barretina, té un posat que fa riure menuts i grans.
'Cagador', 'home que caga', 'home que fa les seves feines': també amb aquests noms es coneix aquest personatge, que a vegades es representa, així mateix, fumant amb pipa, que li dóna un aire parsimoniós, desentès dels esdeveniments que l'envolten.

L'origen de la tradició del Caganer, arrelada sobretot al Principat, sembla que se situa al tombant dels segles XVII-XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Ara, de bon principi la figura del Caganer no era pas exclusiva del pessebre. De fet, s'han trobat rajoletes ben antigues que el representen i romanços que s'hi refereixen.

Sigui com sigui, aquest personatge ha perdurat fins als nostres dies, qui sap si per la creença que posar-lo al pessebre portava bona sort i alegria, i no posar-l'hi portava malastruga.

Fora del Principat, el caganer també apareix al pessebre d'alguns altres indrets. És el cas de Múrcia, on en diuen 'cagón'; dels 'cagão' o 'caganeiro' de Portugal, i del 'cacone' de Nàpols. A Catalunya Nord, a Bèlgica i a països com Puerto Rico, Mèxic i Bolívia, el Caganer és també una figura popular, encara que no surti a les escenificacions del naixement de Jesús.

Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó en col·locar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se'l considera un símbol de prosperitat i bona sort per l'any vinent. Amb ell hi havia la salut i la tranquil·litat de cos i ànima que cal per muntar el pessebre, amb el goig i l'alegria que comporta el Nadal a la llar. Col·locar aquesta figura al Pessebre porta bona sort i alegria; si no es col·loca, comporta desventures. També hi ha qui hi veu una exemplificació del caràcter irònic dels catalans, car el Caganer trenca la dolçor i el to idíl·lic de les escenes del pessebre. I no són pocs els qui creuen que aquest homenet és, de fet, una representació de la gent corrent, amb virtuts i defectes...

El personatge del Caganer ha variat amb el temps. Abans era habitual de representar-lo únicament com un pagès, fet ben comprensible, si pensem que fins ben entrat el segle XIX la majoria de gent es dedicava a la pagesia. Però avui les coses són diferents. Si feu un tomb per alguna de les moltes fires nadalenques de Santa Llúcia, veureu que, de caganers, n'hi ha de tota mena i manera: n'hi ha que van vestits de futbolista (preferentment del Barça o de l'Espanyol); n’hi ha que figuren personatges populars, d'ací o de fora, (Shakira per exemple......) o fins tot polítics.

Si heu tingut la santa paciència d'arribar fins aquí, potser us preguntareu el motiu d'aquesta dissertació, si tireu una mica enrere i llegiu lo destacat, us adonareu que es simplement la meva personal, irònica i sincera manera de desitjar que el any vinent us sigui lo mes favorable possible.

PASSEJANT PER OSONA (GUILLERIES SAVASSONA)

2011-12-20T11:22:00.021+01:00

Lloc de trobada:Hostalets de Balenyà

Lloc inici caminada: Sant Julià de Vilatorta

Caminants: Joaquina, Salva i Francesc

Data: 19-12-2011

Hora d'inici caminada: 08:30:47

Hora d'arribada:17:30:55

Duració: 09:00:08

Alçada punt de sortida: 594 m

Alçada mínima assolida: 480 m

Alçada Màxima assolida: 704 m

Desnivell màxim: 224 m

Ascensió acumulada:552 m

Descens acumulat: 603 m

Guany: 98 m

Distancia recorreguda: 23.31 Km

Velocitat mitjana:2.6 Km/h (sense descomptar parades).

Moli de la Calvaria (Ruta dels Molins, Calldetenes)

Tal com ja vaig posar en el comentari de la sortida "dominguera" del proppassat 26 de novembre, en aquella ocasió, varem passar per racons que ens van deixar amb ganes de tornar-hi mes tranquil·lament, tan es aixi que dilluns passat, baixant del Tibidabo, vam comentar amb el Salva de que avui, aniríem a fer la Ruta del Molins de Calldetenes. Com aquesta es mes aviat minsa, quedem en que cercaré possibles ampliacions. Mirant per Internet em quedo meravellat dels llocs a visitar per la zona.

A la fi em surt una ruta de poc mes de vint quilometres que amb origen i final a Sant Julià de Vilatorta, passa pel Casol de Puigcastellet, Tavèrnoles, Castell de Savassona, Sant Feliu de Savassona i els seus voltants plens de restes megalítiques, també ens porta a visitar la capella de sant Jordi de Puigseslloses i el seu Dolmen, acabem fent la Ruta dels Molins que surt de Calldetenes i acaba al Parc de les Set Fonts a Sant Julià de Vilatorta. Com la dona del Salva tenia ganes de fer la Ruta dels Molins, s'agrega a la caminada.

Sant Julià de Vilatorta

Sant Julià de Vilatorta. Església situada dins l'antic terme del castell de Sant Llorenç, substituït més tard pel de Meda. Des dels seus inicis tingué categoria de parroquial, que conserva en l’actualitat. El lloc de Vilatorta és citat l’any 935, quan Ermengúncia vengué al seu fill Sunyer diversos bens, situats a l’apèndix de Sant Llorenç, al lloc anomenat Vilatorta, si bé no trobem documentada l’església de Sant Julià fins l'any 1050, moment en que fou consagrada. L’edifici romànic original començà a patir ampliacions i modificacions ben aviat. En el segle XII es va afegir un atri que s'ha conservat fins els nostres dies. En aquest pòrtic molt probablement hi havia una portada esculpida. Des del segle XII i XIII hi ha documentats els altars secundaris consagrats a sant Salvador i santa Maria, els quals es devien allotjar en unes absidioles desaparegudes en el curs de reformes posteriors.

Sant Julià de Vilatorta

Les reformes més importants es portaren a terme l’any 1592 quan la nau central fou perforada per dos arcs, un a cada banda per donar pas a les dues naus laterals afegides. En 1655 el temple patí una nova reforma que afectà a la façana i al pòrtic, el qual fou incorporat a l’església, en allargar les naus. Ja en el segle XIX es procedí a reformar l’interior de temple, amb realçament de la volta de la nau juntament a la de l’absis, que fou decorat en estil neoclàssic. L’any 1896, es construí la capella del Santíssim, s’obri un gran arc entre l’església i la capella. Així doncs les restes romàniques han anat quedant ocultes per les reformes i afegits posteriors. Externament només són visibles l'absis, una part del campanar de torre i fragments d'alguns murs, tots ells molt modificats. L’absis ha estat sobrealçat i totalment transformat interiorment.

capella de Sant Roc, Sant Julià de Vilatorta

Encara conserva la seva estructura semicircular, decorada externament per un fris d’arcuacions llombardes, en sèries de tres entre lesenes. En l’interior de només s’aprecia l’estructura romànica en una banqueta dels fonaments de l’absis. El campanar, molt transformat, conserva només una part de la decoració de motius llombards, consistent en frisos d’arcuacions entre bandes laterals i frisos en dents de serra, mot malmesos, també es conserven alguns fragments de murs romànics, així com algunes finestres cegades. Durant unes obres dutes a terme al temple l’any 1945, foren trobades dues peces molt interessants, la lipsanoteca i una tapa de fusta que cobria el reconditori en el qual i havia la lipsanoteca amb les relíquies. Aquest elements es conserven actualment al Museu episcopal de Vic.

Arribats a Sant Julià, donem un tomb pel poble amb l'idea de trobar una fleca on comprar pa, no en trobem cap d'oberta i donem inici a la caminada anat a trobar la capella de Sant Roc, passada aquesta ens endinsem per camps de conreu fins arribar a la casa de l'Arumi, deixant aquesta i quan hem fet uns tres quilometres agafem el corriol que per la dreta de la pista ens dura dalt el Puig-castellet on es troben les restes del Casol de Puig-castellet, restes de un poblament iber, aprofitem la parada per fer un ràpid mos, acabat aquest desfem el tram de corriol per tornar altre cop a la pista.

Casol del Puigcastellet, Folgueroles

Casol del Puigcastellet. La fortalesa ausetana del Casol de Puigcastellet és situada al nord-est de la vila de Folgueroles. S'hi accedeix per la carretera de Vilanova de Sau, pel trencant que hi ha a la sortida de la vila, i que porta a les masies de l'Arumí i al Mas d'en Coll .L'assentament és al cim del turó que separa les dues cases.

La fortalesa està formada per un gran pany de muralla de 64 metres de llargada i 3 d’amplada. A la part externa s’hi adossa una torre massissa quadrangular, en talús. Tanquen els extrems, per l’interior, dos grans murs laterals que limiten amb els espadats. Entre els dos braços s’hi obren deu àmbits amb una funció domèstica i artesanal. Dos patis empedrats als extrems conclouen el conjunt arquitectònic.

L’assentament es construí a mitjan segle III aC com ho indica el material ceràmic i numismàtic i fou abandonat, com a màxim, uns cinquanta anys més tard.

La seva funció i la cronologia tan curta es poden explicar per la seva situació geogràfica als límits del que seria el territori del poble ibèric dels Ausetans i, l’abandonament, caldria relacionar-lo amb la presència militar romana a la zona.

Casol del Puigcastellet, Folgueroles

Sant Esteve de Tavèrnoles. Tavèrnoles és un municipi de la comarca d'Osona. El topònim està documentat al segle x com Tavernulas, provinent del llatí tabernulas, «petites tavernes» en referència a les parades en la via romana d'Ausa a Bàrcino coneguda com Strata Francisca. En els fogatges dels segles xv i xvi consta Tavèrnoles en la vegueria de Vic. En els primers censos del segle xix es va registrar com Tabérnolas. El 1933 es va recuperar el nom tradicional, canvi anul·lat el 1939 pel franquisme fins el 1983.

Sant Esteve de Tavèrnoles

Temple ja documentat l'any 981 quan desenvolupava tasques de parròquia dins del terme del castell de Savassona. L'edifici actual data de l'any 1070, malgrat que va ser modificat durant els segles XVII i XVIII, moment en que es van construir les capelles laterals del costat nord i el portal de la façana oest i es va sobrealçar la nau. En la restauració realitzada en la dècada dels seixanta, es torna la nau a la seva alçada original. El temple té una sola nau coberta amb volta de canó i acabada a l'est amb un absis semicircular. Aquest està decorat externament seguint el model llombard amb un fris de grans arcs cecs, agrupats de cinc en cinc i separats per lesenes.

Sant Esteve de Tavèrnoles

El fris d'arcs cecs es prolonga pels murs laterals, sobre el que també trobem un fris de dents de serra. Adossada al mur sud trobem la torre de campanar. Té planta quadrada i tres pisos d'alçada. L'inferior, que és tant alt com la nau, correspon al sòcol i no té decoració. Els dos superiors, en canvi, tenen dues finestres geminades en cada un dels costats, emmarcades entre un fris d'arcs cecs, un de dents de serra i lesenes.

En el mur sud, prop del campanar, trobem l'antiga porta d'accés al temple, avui cegada. Està formada per senzill arc de mig punt adovellat, protegit per una arquivolta adovellada.

Castell de Savassona

Fets uns sis quilometres i mig, arribem a la Font dels Foquers, aquí comença un tram de 260 esglaons que es el camí mes curt per anar de Tavèrnoles a Folgueroles, creuem la Riera de Tavèrnoles i ja arribem al poble, prenem algunes imatges i com no hi ha cap fleca, entrem a un restaurant a veure si ens poden vendre una mica de pa, amb el pa al sarró ens endinsem en el Bosc de Savassona, per un corriol esglaonat arribem dalt el Pla del Castell no sense passar abans per bonic racó que formen la balma de la Baronessa i la seva font. Vist el lloc seguim ruta i arribem davant el Castell de Savassona fets una mica mes de nou quilometres.

Castell de Savassona. antic castell termenat. Té elements medievals com els murs de defensa i la torre triangular. Fou renovat als ss. XVII i XIX, iés encara habitat, format per un ampli casal i una capella que estan rodejats per una muralla. Un portal de fusta dóna accés al recinte per la part de migdia. La façana que mira a aquest sector presenta un portal dovellat, mutilar per uns àbacs que sostenen una amplia balconada que ocupa tot el primer pis. Al segon pis, damunt del portal hi ha un escut i un medalló a més de diverses finestres.

Per la part de llevant està assentat damunt la roca viva . A ponent el mur està sostingut per un contrafort on s’hi obren unes galeries d’arc rebaixat amb tres arcades sostingudes per pilars. El mur d’aquesta façana descansa sobre un precipici d’uns 20 metres. A tramuntana sobresurt un cos quadrat al qual s’hi adossa una torre amb merlets i finestres geminades, d’arc deprimit convex

Castell de Savassona

La major part de la construcció sembla ser del s. XVII i no té gaire interès. Les muralles, del propi temps, més que defenses són parets de tanca. La torre en 3/4 de cercle, del mateix temps, és una fortificació força dèbil. Materials de construcció són maçoneria amb arrebossat damunt, amb elements de ressalt de pedra vista.

En un cim estratègic, a 611 metres d’alt, amb un entorn arbrat. Amb una bona panoràmica damunt La Plana de Vic

Castell de Savassona

El Castell de Savassona, existia ja l’any 890, sota el domini dels vescomtes d’Osona i regit per una família de cavallers, els Savassona. Al segle XII, seguia sota el domini d’aquesta família, del darrer membre sabem que fou Canonge a Vic. Sense descendència directa foren venudes castell i senyoria a Ramon de Vilanova, castlà del Brull. Al segle XIV, el castell passà a la jurisdicció del Bernat de Cabrera, pimer compte d’Osona. Als fogatges de 1553, s’anomena a Mn. Antoni Vila, militar, senyor del Castell i terme. Del 1650 al 1826, foren senyors del Castell la família Ferrer. Diferents famílies han seguit el domini : els Desprats, els Diaz de Mayorga, els Urbina, ...

Sant Pere de Savassona

Sant Pere de Savassona. Trobem aquesta església junt al castell de Savassona. Era un castell propietat del comte de Barcelona, però que utilitzaven els vescomtes d'Osona i Cardona. Desprès passa a mans dels comtes de Pallars i posteriorment als barons de Savassona, fins que els francesos el van incendiar en 1811. Actualment, el que queda en peu del castell és una propietat particular.

L'església, construïda en la segona meitat del segle XI, té una única nau, que va ser sobrealçada en el segle XVII. La nau està coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals. A l'est està capçada per un absis semicircular. Exteriorment està decorat seguint els cànons llombards amb un fris d'arcs cecs i lesenes. Aquests motius de decoració es repeteixen per tots els murs del temple. Interiorment l'absis està decorat amb cinc fornícules o nínxols semicirculars.

Sant Pere de Savassona

En el mur nord, junt a la capçalera, trobem una absidiola semicircular sense cap tipus de decoració. Curiosament en el mur sud no trobem una absidiola simètrica, com caldria esperar, si no un espai rectangular. En el segle XVII, a banda de sobrealçar-se la nau es van construir dues capelles laterals i una nova portalada en el mur oest. Sobre ella s'hi va obrir un ull de bou. Al cim d'aquest encara es pot veure el fris d'arcs cecs que ressegueix el pendent de l'original teulada a dos aigües. Corona aquesta façana un campanar de cadireta de dos ulls.

En el mur sud es pot veure una porta, avui cegada, de mig punt adovellada i amb una arquivolta també adovellada. Davant el temple es pot contemplar una pica rectangular.

Pedra del Sacrifici

Pedra del sacrifici. Bloc de gres que es troba isolat del cimal (Turó de Sant Feliuet), del qual es desprengué, essent envoltat d’altres blocs de característiques morfològiques similars. Tot aquest conjunt es troba dins un bosc format per roures, amb algun pi roig i pinassa. Per tradició oral es coneix per la Pedra del Sacrifici, degut a la creença de que en aquest indret s’hi celebraven rituals de sacrifici.

Pedra del Sacrifi

Les excavacions han aportat diversos materials als arqueòlegs. Enterraments en posició fetal dels primers ramaders i pagesos de la comarca. Es tractaria d’una cultura neolítica de la qual se’n troben relativament poques a Osona, i aquesta a Savassona.

Sant Feliu de Savassona

Vist el castell i l'església de Sant Pere de Savassona que esta a tocar d'aquest, seguim camí a trobar Sant Feliu de Savassona, sota del turo on es troba la ermita trobem un jaciment megalític format per roques de grans dimensions que semble es varen desprendre del turo granític, aixi veiem El Dau i la Pedra del Sacrifici, arribem dalt el turo i gaudim de els vistes i del lloc, aquí dalt, apart la ermita de Sant Feliu de Savassona es troben restes de tombes antropomorfes tallades a la mateixa roca.

Sant Feliu de Savassona. Església del municipi de Tavèrnoles (Osona), situada a poca distància al nord del castell i parròquia de Savassona, dalt un roquissar conegut pel puig de Sant Feliuet. Es troba al centre de l'àmbit ocupat per un antic poblat ibèric, en part excavat, sobre la Pedra del Sacrifici. És coneguda des del 1035, però té el santuari preromànic (s X) i la nau refeta al s XI. Era coneguda per Sant Feliu de la Roca i popularment per Sant Feliuet. Fou restaurada el 1962 pel Centre Excursionista de Vic.

Sant Feliu de Savassona, interior

Sant Feliuet de Savassona és una església preromànica, en un planell on s'assenta en roca viva i envoltada de tombes antropomorfes i una cisterna tallades a la roca. Construcció d'una sola nau amb coberta de canó, lleugerament rebaixada, descentrat en relació amb l'eix de la nau, a la qual s'obre mitjançant una simple plec que fa la degradació. La porta original s'obre a la façana de migjorn i té un simple rebaix ornamental que l'emmarca. A la façana de ponent, rematada per un esvelt campanar és d'espadanya s'obre una segona porta amb un arc de grans dovelles.

Sant Jordi de Puigseslloses

Vist el lloc desfem el camí que ens ha portat aquí dalt, arribats a la carretera ens despistem i decidim seguir per la carretera fins arribar a Tavèrnoles, no ens aturem i seguim la ruta prevista, quan considerem que es hora, parem a fer el mos del migdia. Enllestit aquest seguim la caminada, ara el objectiu es arribar a Sant Jordi de Puigseslloses, hi arribem quan portem als peus uns setze quilometres.

Sant Jordi de Puigseslloses. El turó de Puigseslloses, petit serradet de 531 m, situat al NW de Folgueroles, no és al centre de la Plana de Vic, però des del seu cim fa l’efecte que en sigui l’eix. De molt antic, de mil·lennis enllà, devia ser tingut com un lloc privilegiat pels pobladors dispersos de la contrada. Van edificar-hi un dolmen, és a dir un sepulcre fet de grans lloses verticals plantades a terra i cobertes, formant galeria, per unes altres de planes. Això va donar nom al puig.

El prestigi religiós del turó potser va travessar els segles i fins devia prevenir als osonencs ja cristians. Això explicaria que Arnau de Folcs, un home que va fer testament el dia 26 de novembre de 1403, disposés que allí dalt es repartís dels seus béns, i per l’amor de Déu, un pa de blat a cada pobre que hi anés el dia de la Mare de Déu de Març després de la seva mort. Encara no hi havia cap capella.

El dia 30 de desembre de 1476 el vicari general del bisbe Guillem Ramon de Montcada, corresponent al desig d’uns quants fidels, autoritza que hi sigui edificada una ermita dedicada a sant Jordi. Els amos de Puigseslloses, la masia veïna que havia pres nom del turó, el cedeix íntegrament per a aquest fi. El rector de Folgueroles s’hi avé i Andreu Noguerol, un beneficiat de la seu vigatana especialment devot del sant, en fa de procurador. Uns quants homes de la rodalia es comprometen amb jurament a col·laborar-hi. Sembla que al cap de dos anys era enllestida i s’hi feia culte. Com tots els edificis antics, deu haver estat reparada i renovada més d’un cop al llarg dels segles. Sabem que el 1833 s’hi van fer obres importants.

Dolmen de Puigseslloses

El beat Francesc Coll, fundador de les Germanes Dominiques de l’Anunciata, que, allunyat, per les circumstàncies polítiques, del seu convent de Girona, s’havia acollit al mas de Puigseslloses, va cantar-hi missa l’any 1839. També Jacint Verdaguer, que, fill de Folgueroles, havia tingut sempre l’ermita de Sant Jordi a l’horitzó de les seves caminades per la Plana i dels seus somnis de poeta, va dir-hi missa nova el dia 2 d’octubre de 1870.

La capella de Sant Jordi de Puigseslloses, singular per tants motius històrics, ho és encara per l’escassetat d’esglésies dedicades al Patró de Catalunya. La raó és senzilla: quan va divulgar-se per la nostra terra la devoció al gloriós cavaller, les esglésies que han arribat fins a nosaltres ja eren quasi totes aixecades i tenien assignat titular.

"La vall hermosa de Vic planera n'és i rodona, planera com un diner, rodona com una mola, sobretot per qui la veu des del cim de Puigseslloses que d'eixa plana és el cor, el botó d'aqueixa roda. Entre eix dolmen i eix altar amb sa cadena de roses comptarà vint-i-cinc anys que alta cantí missa nova"

"El dolmen de Sant Jordi"

Jacint Verdaguer

Moli del Pujol

De Sant Jordi de Puigseslloses ens dirigim a trobar Calldetenes on te el seu inici la Ruta del Molins Fariners, arribem al Moli del Pujol fets una mica menys de vint quilometres, aquí iniciem el recorregut que va resseguint el Torrent de Sant Martí i que passa per sis antics molins fariners, rescloses, fonts i per sota de l'església de Sant Martí de Riudeperes, al arribar al Moli de Rosanes, ens trobem amb les servituds del "progres" les obres de desdoblament de la C-25 han malmès part de les instal·lacions del moli.

Ruta dels Molins. La Ruta dels Molins Fariners de Calldetenes, inaugurada el 1994, ha permès la recuperació d'un camí que voreja el torrent de Sant Martí i dels diferents elements hidràulics que abastien anys ha els sis molins que hi ha al llarg del seu recorregut. Es tracta d'un camí amb poc desnivell, amb ponts i passos que permeten observar al llarg de gairebé 3 km tot un seguit de canals i recs, basses, rescloses, fonts, "cadiretes" i molins; tots ells elements d'arquitectura hidràulica que permetien aprofitar tot el cabal d'aigua del torrent.

Torrent de Sant Martí, Ruta dels Molins

També, al voltant d'aquesta ruta, s'hi agrupen algunes de les cases més antigues del poble. El recorregut és de poca llargada, suau i planer, i enllaça els pobles de Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta. A més, ens convida a descobrir racons amagats de la natura alhora que ens il·lustra sobre la primera indústria que hi va haver al municipi.

Resseguint el torrent arribem al Parc de les Set Fonts a Sant Julià de Vilatorta on te el final la Ruta dels Molins, arribats al poble i després de desprenden's de les motxilles, cerquem un bar per prendre la Joaquina i el Salva un cafè amb llet ben calent i jo una coke ben freda, ara ja ens pugem al vehicle, els deixo a Hostalets de Balenyà, ens acomiadem i desitgem bones festes i ja poso rumb envers Martorelles. A estat un dia intens amb un fort quilometratge als peus, però ha valgut la pena per la quantitat de racons que he descobert.

TOTS AMB LA MARATO DE TV3

2011-12-18T22:08:00.000+01:00

TOTS AMB LA MARATÓ DE TV3

CERDANYOLA DEL VALLES-TIBIDABO-CERDANYOLA DEL VALLES

2011-12-13T11:03:00.005+01:00

Lloc de trobada: Masia Can Carrancà

Lloc inici caminada: Avga. de Horta, Cerdanyola del Vallés

Caminants: Salva i Francesc

Data: 12-12-2011

Hora d'inici caminada: 07:56:37

Hora d'arribada:16:52:29

Duració: 08:55:52

Alçada punt de sortida: 66 m

Alçada mínima assolida:65 m

Alçada Màxima assolida:509 m

Desnivell màxim: 444 m

Ascensió acumulada:831 m

Descens acumulat: 798 m

Guany: 442 m

Distancia recorreguda: 25.14 Km

Velocitat mitjana:2.8 Km/h (sense descomptar parades)

Hem fet el cim

Abans de l'aqüeducte de la Purisima-constitución, havíem comentat amb el Salva que li venia mol de gust tornar repetir la caminada que varem realitzar l'octubre del 2009 des de Cerdanyola del Vallès al cim del Tibidabo (veure ressenya) quedem en que la repetirem aquest dilluns si res ho impedeix. Aixi dons, avui a dos quarts de vuit ens trobem davant Can Carrancà, em pujo al seu cotxe i ens dirigim a Cerdanyola, arribats al barri de Can Canaletes aparquem al Passeig d'Horta i donem inici a la caminada quan manquen tres minuts per les vuit.

Santa Maria de les Feixes

Després de passar per dessota de les restes de l'aqüeducte de Can Canaletes, que semble servia per portar l'aigua de Collserola a Barcelona i després de deixar a la nostre esquerra la ermita de Santa Maria de les Feixes, agafem el Camí de Can Catà, un pic hem deixat enrere l'entrada a Can Codina, el deixem per agafar el Camí de Can Codina, per aquest, arribem a Can Coll, passem per la Resclosa i seguim per la pista que marxa paral·lela a la BV-1415 i que ens portaria a Can Cerdà, per un corriol baixem a creuar el torrent de Can Cerdà, seguim el corriol que en aquest tram semble mes un xaragall, pugem a la carretera que creuem i ens endinsem en el Camí de Can Borrell.

Sant Adjutori

Fets un quilometre i mig pel Camí de Can Borrell, creuem la Riera de Sant Medir per un nou i ample pont fet per facilitar el pas de vehicles al restaurant. A partir de la casa ja es qüestió de anar resseguint la riera que anirem creuant i tornant a creuar unes quantes vegades, tal como si portéssim a terme un agradable joc amb ella, quan som davant del trencall que mena a l'ermita de Sant Adjutori i com l'altre vegada no hi varem passar ens desviem per fer-li visita, en apropem al Forn Iber i ens portem la desagradable sorpresa que a estat visitat per les B.B. (brigades de brètols) han malmès la claraboia que el protegia de les inclemències. Clar que la "solució" aportada pels responsables es també gloriosa, tapar-ho amb una lona blava.

Forn Iber "abrigat" amb una lona

Tornem al sender i sense res a destacar i gaudint de la bellesa i la tranquil·litat, arribem al Camp del Miracle de Sant Medir fets una mica mes de vuit quilometres de caminada. L'hora i el lloc son d'allò mes adient per fer el primer mos del dia, tasca en la que ens apliquem sense cap recança. enllestit l'assumpte reiniciem la caminada. Arribats a un encreuament de camins on convergeixen tant el que varem fer de pujada com de baixada l'altre cop, decidim agafar-los en sentit invers, quan estem a poc mes de cent metres de la Font Groga decidim agafar un corriol per veure on ens porta.

Font Groga

Després de un quilometre sempre de pujada sortim a Vista Rica, amb lo qual, tenim que fer mig quilometre ara de baixada per apropar-nos a la Font Groga, visitat el lloc ens toca desfer el camí i tornar a Vista Rica, resseguint la BV-1418 primer i la BV-1417 després, arribem al cim del Tibidabo amb els seus 512 sobre el nivell del mar. Donem una volta pel lloc, gaudim de els vistes sobre el Barcelonès, el Maresme i els Vallès, cerquem un lloc adient per fer el mos del migdia i un pic tips i descansats donem inici a la tornada.

cim del Tibidabo

Del mirador que es troba davant del Hotel Florida agafem un corriol que baixa a trobar la BV-1417, la creuem, deixant a la nostre esquerra les restes del Gran Casino de l'Arrabassada, ens passegem pel Viaducte de Can Ribes i ja agafem un corriol que pràcticament tota l'estona va carenejant per la cresta de la Serra de l'Arrabassada. Quan portem al peus uns vint quilometres arribem altre cop a Can Borrell. Sense res a destacar, a partir d'aquí anem desfent el camí que hem portar aquest mati fins arribar a Can Coll, arribats davant el trencall que porta al Puig de la Guàrdia, el salva diu de arribar-nos, encara que va contra els meus "principis" agafar pujades després de dinar, decidim pujar-hi.

dalt el Puig de la Guàrdia

Arribats dalt, gaudim de les vistes sobre Cerdanyola, les cases de Montflorit, les restes del Poblat Ibèric de Can Oliver, ara ja iniciem la davallada per un corriol que ens porta a sortir a la part posterior de Can Canaletes, la voregem i anem a sortir al Camí de Can Catà entre el Aqüeducte de Can Canaletes i la Riera de Sant Cugat, ja es qüestió de fer els poc metres que ens separen del vehicle, ens hi pugem i enfilem envers Martorelles, arribem i ens acomiadem fins dilluns. ara toca dutxa i una mica de relax abans de anar a la reunió per planificar les sortides del 2012 dels Trotacamins.

CAMINADA DESEMBRE TROTACAMINS

2011-12-11T17:13:00.012+01:00

Tal como estava previst, avui, quan passaven pocs minuts de les nou del mati,donàvem inici a la caminada mensual dels Trotacamins de Martorelles, hem anat a trobar la B-500 que hem agafat en sentit Badalona fins arribar al Camí de l'Església Vella de Sant Fost, arribats al barri de Sant Pere ens hem aturat a visitar les restes de l'església i el lledoner quasi mil·lenari que marcava el limit de la seva sagrera. D'aquí ja ens hem dirigit a trobar la pista ample que passant per Can Torrents Vell ens ha portat a Sant Cebrià de Cabanyes, en arribar hem trobat que l'ermita restava oberta ja que estaven procedint a la seva neteja, després de tants anys es el primer cop que he pogut visitar el seu interior.

el grup davant Can Carrancà

Feta la visita i aprofitant el mur de pedra, la gent s'ha acomodat per fer el mos, acabat aquest, hem reiniciat la caminada desfent les passes que ens han dut fins al lloc, passat Can Torrents Vell hem deixat la pista per agafar un corriol que pel mig del bosc ens ha portar a sortir davant del cementiri. arribats a la B-500 l'hem creuat i agafat el carrer de les Heures, arribats a la Font de les Heures, hem fet una petita parada per visitar-la i rebre una petita però interessant explicació respecte a la seva historia a càrrec del Salvador de Sant Fost.

a Sant Cebrià de Cabanyes

Agafem per Avinguda d'Antoni Mauri amunt fins arribar al carrer Montseny, aquí ja ens hem endinsat en una zona de camps erms fins sortir a la pista ample que uneix Sant Fost amb Santa Maria de Martorelles, arribats a la Font de Baix l'Antonio i jo hem parat a fer unes fotos del lloc, per la Baixada de la Font ens apropem a la Fira de Nadal, aqui ja cada qui es dedica a mirar i a anar per les parades aixi es que encara que no estava previst, donem per acabada la caminada, llastima que al no estar previst no ens hem acomiadat i desitjat bones festes.

degustant les melmelades de la "trotacamins" Neus

Havíem quedat amb la dona que ens trobaríem aquí, la busco i fem un vol per les paradetes, després i en veient que pràcticament no queda ningú del grup i ja que ella ha vingut amb el cotxe, l'anem a buscar i posem rumb envers Martorelles.

VEURE LES FOTOS DEL GINO

VEURE LES FOTOS DE L'ANTONIO

VEURE LES FOTOS DEL JULIO

GR-92 CAMINS DE RONDA, DE S'AGARO A TORRE VALENTINA (SANT ANTONI DE CALONGE)

2011-11-29T11:59:00.006+01:00

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà

Lloc inici caminada: Platja de Sant Pol, S'Agaró

Caminants: Salva, Jose i Francesc

Data: 28-11-2011

Hora d'inici caminada: 09:48:27

Hora d'arribada:17:20:37

Duració: 07:32:10

Alçada punt de sortida: 2 m

Alçada mínima assolida:0 m

Alçada Màxima assolida:41 m

Desnivell màxim: 41 m

Ascensió acumulada:105 m

Descens acumulat: 85 m

Guany: 38 m

Distancia recorreguda: 20.66 Km

Velocitat mitjana:2.7 Km/h (sense descomptar parades)

Camins de Ronda, entre mar i muntanya

Camins de ronda. T'agrada el mar i la muntanya? A la Costa Brava tens la combinació perfecta. Camins que voltegen els penya-segats amb vistes al mar, tot seguint el sender GR-92, conegut popularment com sender del Mediterrani perquè recorre tota la costa catalana, i que al seu pas per la costa gironina, coincideix en alguns dels seus trams amb els camins de ronda, des dels quals es gaudeix d'impressionants vistes de la Costa Brava. De punta a punta de la ruta, que transcorre entre Portbou (l'Alt Empordà) i Blanes (la Selva), hi ha 12 trams, que es poden fer en diferents etapes. Són uns 215 quilòmetres, que si t'ho proposes, els pots fer en 15 dies, més o menys.

Fer tot aquest camí et permetrà veure que la Costa Brava no és uniforme. Primer, trobaràs la part més abrupte de tota la costa catalana a la Serra de l'Albera i al Cap de Creus, amb muntanyes que superen els 200 metres d'alçada a tocar de costa i on la forta tramuntana no deixa créixer els arbres. Per això, a la part més nord de la ruta, difícilment hi trobaràs ombra. Si comences el camí per aquí, et faràs una idea del que t'espera un cop arribis al Coll del Frare, a Portbou, des d'on es gaudeix d'una impressionant panoràmica de tota la part nord del Cap de Creus, de Colera a Port de la Selva.

De mica en mica, els imponents penya-segats es van suavitzant i cada cop hi ha més pins. Ens acostem a la frontera entre l'Alt i el Baix Empordà, marcada pel massís del Montgrí, que separa l'Escala i Torroella de Montgrí. Si fins ara caminar arran de costa era una prova contra el vertigen, ara tot es torna molt més fàcil per a aquells que no els agrada les altures.

Camins de Ronda

Els camins de ronda aquí són ja un clàssic pels turistes i et porten des de l'Estartit fins a Sant Feliu de Guíxols, passant per Palamós, Begur, Calonge i Platja d'Aro. La majoria de municipis han arreglat i senyalitzat els camins amb tots els avantatges i inconvenients que això suposa: camins més transitables però també més transitats, cosa que fa que, a l'estiu, quan més turistes hi ha, la quantitat de gent que passi per aquí faci perdre part de l'encant del paratge. Però quan vegis aquest paisatge costaner entendràs perquè té tant èxit. La combinació de pins, mar i roca i la barreja dels seus olors t'atraparan de seguida i faran de la teva excursió un agradable passeig.

Quan arribem a Sant Feliu de Guíxols entrem a la recta final de la ruta, a la comarca de la Selva, que ens porta fins a Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes. En tan sols 20 quilòmetres passem de la tranquil·litat de Tossa i la seva petita vila medieval al bullici del més gran centre turístic de la Costa Brava, Lloret de Mar, i al municipi costaner gironí amb més vida comercial, Blanes. La massiva edificació dels darrers anys entre Lloret i Blanes han fet desaparèixer part del camí originari i l'han convertit en carreteres d'urbanitzacions. Però encara queden cales on refugiar-se del bullici turístic de l'estiu com Cala Sant Francesc, a Blanes, i Cala Canyelles i Santa Cristina, a Lloret.

La millor època de l'any per fer aquesta ruta és a la primavera i a la tardor, quan fa sol però les temperatures són suaus i no hi ha massa turistes. A l'estiu, però, tens l'al·licient que pots refrescar-te a les cales que hi ha pel camí i que potser no trobaries si anessis en cotxe.

S'Agaró, Platja de Sant Pol

Feia temps que teníem parlat amb el Salva de fer algun tram dels camins de Ronda per la Costa Brava. però uns dilluns pel temps i altres per motius diversos no havia estat possible. Dissabte en veien que portàvem uns dies assolellats quedem en fer-ho aquest dilluns. diumenge truca el Jose, de l'estiu ençà no ens havíem vist, li comento la jugada i encara que no gaire convençut pel alt quilometratge en vehicle, al final s'apunta.

Avui a un quart de vuit el recullo a Santa Perpetua i ens dirigim a Hostalets de Balenyà, ja veiem que el temps ha fet un canvi, el cel esta mig ennuvolat i arribant a Hostalets comença la boira, ens canviem al cotxe del Salva i anem a trobar la C-25 que semble ser la ruta mes directa segons el navegador. després de molts quilometres i de trams lents tant per culpa de la boira com per les obres del desdoblament, arribem a S'agaro, aparquem a tocar de l'extrem nord de la Platja de Sant Pol, i donem inici a la caminada quan passen tres minuts de tres quarts de deu.

Camins de Ronda, entre S'Agaró i Calonge

Nomes iniciada aquesta, ens surt a l'encontre el tram del Camí de Ronda que va del Racó de S'Agaró a Punta Prima, aquí es troba la bocana de la Marina de Port d'Aro, complexe de habitatges que gira al voltant de un canal artificial d'aigua. Aquest tram es ple de petites caletes, Cala del Ferro, Cala de la Marieta de l'Hostal, Cala Pedrosa i algunes mes. Creuem la Platja de Sa Conca. i enfilats dalt de Punta Prima amb vistes al Mediterrani, fem el primer mos del dia.

Enllestit el mos reiniciem la caminada baixat a trobar el carrer de Punta Prima, per aquí continuen les marques del GR-92, nosaltres decidim que no tots els dies podem caminar contemplant vaixells de tota mena, aixi que deixem les marques i anem resseguint el canal de la marina, aixo ens fa donar una mica de volta, sortint de la marina anem a trobar la C-253 on retrobem les marques blanques i vermelles, ultrapassat el Riudaura girem envers la dreta i pel marge esquerra del riu anem a sortir al Passeig Marítim de Platja d'Aro.

estàtua al Passeig Marítim de Platja d'Aro

Fem el quilometre i mig del passeig, arribem a la Punta d'en Ramis amb el seu Cavall Bernat, per un estret túnel sortim a la Platja de Cala Rovira i ja ens allunyem de la costa per anar a buscar altre cop la C-253 no sense aturar-nos a visitar les restes de la vil·la romana del Pla de Palol, anem fent camí per la carretera fins que a l'alçada de l'hotel Cap Roig ens parem a prendre imatges de la Capella de Sant Jordi, capella de planta circular que es troba dintre de una zona de habitatges anomenada Comtat de Sant Jordi. Arribant davant de Cala Gogo girem envers la dreta per anar a trobar altre cop la costa, voregem la Platja de ses Torretes i la de Can Cristos i ja ens endinsem en un altre tram de camí de ronda.

Torre Valentina

Després de passar per una munió de cales i esculls, arribem a la Platja de Torre Valentina a l'extrem sud de la Badia de Palamós, Torre Valentina es una torre de planta circular que es va construir per vigilar l'arribada del vaixells pirates, s'hi accedia per una escala exterior ja que la torre no te ni porta ni escales interiors. Avui en dia es troba mig amagada per blocs d'apartaments. Arribats aquí i després de una cervesa ben fresca, donem inici a la tornada. Donada l'hora decidim parar a fer el mos del migdia, cosa que fem asseguts en unes roques contemplant el anar i venir de les onades. Ara ja es tracta de desfer el camí portat a l'anada amb l'única diferencia de que ens estalviem el tram que hem fet per dintre de la Marina de Port d'Aro.

S'Agaró, Platja de Sant Pol al capvespre

Arribem a on hem deixat el vehicle aquest mati, ens hi pugem i ara ens toca fer el llarg recorregut fins arribar a Hostalets de Balenyà, arribats ens acomiadem del Salva i pujant al meu cotxe ens dirigim a Santa Perpetua, qui deixo al Jose i ja poso rumb envers Martorelles. A estat una caminada diferent, un petit tast, no se si hem conegut el millor tram dels camins de Ronda, però m'ha agradat, llastima que el dia no ha acompanyat

SALT DE LA MINYONA-FOLGUEROLES-SANT MARTI DE RIUDEPERES-SANT JULIA DE VILATORTA-ESPINELVES

2011-11-27T00:03:00.003+01:00

Feia temps que teníem programada una sortida en plan "dominguero" amb la Joaquina i el Salva, dilluns passat em va fer memòria ja que se'm havia oblidat, quedem que avui ens trobarem a les nou davant de casa seva. A l'hora en punt allí ens trobem, agafem el seu vehicle i donem inici a una sortida que si be te alguns trets mig envestats, l'idea es anar improvisant sobre la marxa, el primer lloc a visitar serà el Salt de la Minyona a tocar de Folgueroles.

Salt de la Minyona amb el Pedró de la Verge dels Cingles

Salt de la Minyona. El salt de la Minyona és un bonic mirador que es troba al cim dels Munt, dominant el cingles de Vilanova. Des d'aquest punt, que es troba a més de vuit-cents metres d'alçada sobre el nivell del mar, es poden admirar gran part de les Guilleries. Trobarem el salt una vegada passat Folgueroles en direcció a Vilanova de Sau, just després del pont del Vent. En aquest punt, deixant la carretera podem agafar una pista que puja als Munts i és apta per a vehicles.
Diu la llegenda que la Minyona dels Munts era molt devota i no faltava cap diumenge a missa. Un dia que se li havia fet tard, quan encara estava dalt la cinglera, va escoltar que ja tocaven les campanes per començar la missa. Com que no volia arribar tard de cap manera, va saltar cingle avall sense pensar en l'alçada que hi havia. Miraculosament no li va passar res i va poder arribar a missa just a temps. Pocs dies després, va necessitar tornar a baixar al poble i va pensar que per estalviar-se temps i camí podia tornar a repetir el salt. Però aquesta segona vegada el miracle no es va produir i la pobra minyona va tenir un accident molt greu que li va costar la vida. Des de llavors aquell indret va començar a dir-se el salt de la Minyona, i ningú més ha tornat a intentar saltar.
Una simple barana de ferro de més de 80 m que contorneja les cingleres, separa del buit que origina un espadat d’extremada verticalitat.
En aquest mirador; conegut també com la M. de Déu del Cingle s’hi assenta el Pedró de la Verge dels Cingles.

Cingles dels Munts, sota el Salt de la Minyona

Vist el lloc i omplerts els ulls amb la bellesa de les vistes que d'aquí dalt estant s'albiren, desfem el tram de pista que ens ha dut fins aquí, sortim a la carretera i ens dirigim a trobar Folgueroles, poble natal de Jacint Verdaguer, abans d'arribar al nucli urbà, fem visita a l'ermita de la Damunt i a la font del mateix nom, el lloc es conegut per sortir anomenat en la seva composició L'Arpa, una estrofa de la qual, esta gravada a la pedra que corona la font. Vist el lloc seguim fins arribar al centre del poble, visitem l'església de Santa Maria i els seus voltans, fem un petit mos en un bar de la plaça i tornant al vehicle seguim ruta.

ermita de la Damunt

Ermita de la Damunt. El culte en aquest indret ve d’antic, probablement en el mateix indret hi havia un petit pedró. Les primeres notícies documentals de l’ermita daten del segle XIII i fou ampliada i renovada als segles XVI i XVII. És un edifici d’una sola nau, de planta rectangular acabada amb un absis semicircular i coberta a dues vessants. Està orientada de llevant a ponent. A la part nord s’hi adossa un cos de planta rectangular cobert a dues vessants amb el carener perpendicular a la nau. Els goigs de la Verge de la Damunt parlen de la Damunt com l’escut sagrat que ha d’alliberar la Plana dels udols del mal esperit i de la pesta. Al llarg del anys el temple ha esdevingut el centre espiritual dels folguerolencs. Verdaguer, conta que de petit hi anava sovint amb la seva mare, avui podem considerar-lo un dels llocs verdaguerians més emblemàtics per ser l’escenari d’ una de les seves composicions més destacades: L’Arpa.
"Damunt de mon poblet hi ha una capella d’una roureda secular voltada, és son altar lo trono d’una verge d’aquella rodalia sobirana...."

Folgueroles, església de Santa Maria

Folgueroles. Es un petit municipi d’Osona que està situat a cavall de la plana de Vic i de l’inici de les Guilleries, les quals accidenten el sector oriental del terme. El relleu suau de ponent, esquitxat de masies i alguns petits turons (de les Mentides, Sant Jordi de Puiseslloses), es torna abrupte a llevant, amb barrancs i fondalades plenes de vegetació per on discorren torrents com el de Folgueroles (afluent del Gurri) o el Lledoner. Té el veïnatge dels termes de Tavèrnoles i Gurb (N), Sant Sadurní d’Osormort i Vilanova de Sau (E), Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta (S) i Vic (O). Dista 5 km de Vic, 37 km de Ripoll, 60 km de Girona i 75 km de Barcelona.
El nucli urbà de Folgueroles es formà durant l’alta edat mitjana entorn de l’església de Santa Maria (documentada el 967). El segle XV es constituí en una petita batllia i a finals del XVI es va formar el nucli del poble, constituït bàsicament per un carrer que es va anar ampliant paral·lelament al creixement demogràfic. Al segle XVIII el nucli s’amplià amb el barri del Passavant, la Ricardera i el carrer de la Font.
L’església parroquial dedicada a Santa Maria és un edifici bastit amb gres de Folgueroles i pertany a grans trets a dues etapes constructives: una d’estil romànic llombard (segles XI-XII) de la qual es conserva l’àbsis, una part de la nau i la portalada, i l’altra d’estil barroc tardà (segles XVII- XVIII) que li dóna la fesomia actual amb una àmplia façana i un campanar d’espadanya.

Folgueroles, Plaça Jacint Verdaguer

Ara ens dirigim envers Sant Julià de Vilatorta, però abans ens aturem a visitar l'església de Sant Martí de Riudeperes que malgrat estar a tocar de Folgueroles, pertany a Calldetenes, donem un tomb pels seus rodals i aixi ens endinsem en un tram de la Ruta dels Molins de Calldetenes que ressegueix el Torrent de Sant Martí. A tocar de l'església es troba el Moli de la Calvaria, aquests semble estar en bones condicions i es pot visitar per dintre els diumenges, el lloc ens agrada tant que entre el Salva i jo comentem que serà objecte d'una acurada visita en altre moment.

Sant Martí de Riudeperes

Sant Martí de Riudeperes. Documentada per primera vegada el 1050, en l'acta de consagració de l'església de Sant Julià de Vilatorta a la qual el bisbe de Vic va subjectar l'església de Sant Martí de Riudeperes.
L'església romànica de Sant Martí és d'una sola nau, de planta rectangular, construïda en dues etapes del romànic. La capçada és a llevant. Té un únic absis semicircular, ornat exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes, en un ritme de dos arcs entre lesenes i sobre les quals s'insinua una cornisa llisa, situada a manera de barbacana allà on hauria d'arrencar la coberta de l'absis. Al punt central de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada amb dovelles.
La llargada de la nau primitiva es distingeix clarament des de l'exterior de l'ampliació posterior, ja que mentre que la construcció original té unes mateixes arcuacions i bandes seguint el ritme de l'absis, a l'ampliació del segle XII les bandes i arcuacions es van substituir per una cornisa, que a l'època era la barbacana de la teulada. Avui aquesta cornisa forma part del mur, perquè el segle XVII es va alçar la nau i s'hi va incorporar un ull de bou a sobre la porta.

Sant Martí de Riudeperes, antic comunidor

Un altre element que ens ajuda a distingir la construcció del segle XI de la del segle XII és que l'aparell dels murs més antics és de pedres irregulars, no excessivament carejades, i unides amb morter de calç. En la segona etapa, les pedres són carreuades, de mides considerables, i posades en fileres regulars, amb el morter dissimulat.
Actualment la porta d'entrada és situada a la part afegida, sobre el mur de ponent oposat a l'absis. Aquest cos d'edifici formava un atri o pòrtic obert en les seves tres façanes per dues arcades bessones, avui aparellades, de les quals només se'n conserven senyals en el mur. L'atri devia aixoplugar la portada, actualment desapareguda, i de la qual se'n conserven restes a la porta de l'hort veí. La nau és coberta amb teulada de dues vessants, igual que l'absis, que només és visible des de l'exterior ja que a l'interior és totalment amagat darrere l'altar major.
L'edifici romànic va ser la base de múltiples ampliacions i afegits d'època barroca, que van consistir en el ja esmentat aixecament de la nau, en l'addició de dues capelles laterals a ambdues bandes de l'absis formant creuer amb la nau existent, i amb el campanar de planta quadrada cobert a quatre aigües amb teules de ceràmica vidriada.
Actualment l'interior de l'església és tot enguixat i la volta de la nau plena de cornises, medallons i nervadures. Destaquen a l'interior dos nínxols excavats als murs, a cada costat de la nau, amb arc escarser, que sembla que van guardar dos sepulcres, dels quals avui no en queda res.
Davant la porta de l'església hi ha un recinte clos que distribueix l'accés a diferents llocs com el cementiri, l'hort veí, la porta de l'església, l'accés a l'espai que voreja el mur de tramuntana i l'accés des de la carretera, que antigament passava just per davant d'aquesta porta. L'accés des del camí es fa passant per un petit espai cobert, amb un banc a cada banda, que era l'antic comunidor.

Moli de La Calvaria

Tornem al vehicle i ens arribem a Sant Julià de Vilatorta, nomes entrar al poble ens crida l'atenció un complex de caire modernista, es el Col·legi del Roser, erigit per Josep Puig i Cunyer l’any 1907, seguim i ens arribem a la capella de Sant Roc construïda el 1873 amb motiu d'una promesa feta per invocar al sant contra una epidèmia de pesta que va fer molts estralls al poble. Mes tard la capella va servir com a lloc d'hostatge per a vianants, refugi i magatzem. Es va reparar al 1853 i finalment al 2005 es fan les darreres reformes a càrrec de l'ajuntament.

capella de Sant Roc

Ens capbussem pels carrers del poble, val la pena fer una tranquil·la passejada, moltes llindes porten dades del segle XVIII, es troben façanes amb esgrafiats dignes de veure, llastima que alguns presentin un avançat estat de degradació, tot passejant, ens arribem al Parc de les Set Fonts, El parc va ser construït on hi havia la Font Noguera. Inicialment, constava de cinc brocs en el mateix mur actual. El parc va ser construït el 1933 amb la col·locació de dos brocs més ( els seus orígens es poden remuntar al 1723 ). Era una zona on les dones del pobles rentaven la roba i, per això, hi ha dos safareigs. Al costat de les fonts hi passa el torrent de Sant Julià, que va ser soterrat el 1964 i actualment discorre per sota el parc.

Sant Julià de Vilatorta

Ara, en veient l'hora, decidim que es temps de començar a cercar un lloc on dinar, preguntem on podem menjar i ens aconsellen arribar-nos al agregat de Vilalleons que es troba a uns quatre quilometres del nucli urbà, arribats, decidim fer una visita al Santuari del Puig-l'Agulla que es troba a dos quilometres per pista o a un per corriol. Visitat el lloc i després d'embadalir-nos un cop mes amb les vistes, tornem a Vilalleons i entrem a l'únic restaurant que trobem i ens entaulem. Ben tips donem un tomb per les quatre cases i per l'església de Santa Maria de Vilalleons.

Santuari de Puig-l'Agulla

Vilalleons i el Santuari de Puig-l’agulla. Vilalleons és un poble de poc més d’un centenar d’habitants situat a quatre quilòmetres de Sant Julià, amb el qual es fusionà l’any 1945. L’edifici que concentra gran part de l’interès historicoartístic de Vilalleons és l’església parroquial de bells trets romànics. Tot i que l’estructura de la primera edificació s’ha vist modificada pel comunidor aixecat sobre el magnífic absis i la torre-campanar construïda davant la nau al segle XII; per dins, l’església de Santa Maria de Vilalleons constitueix un preciós exemple de les magnituds que assolí l’art romànic català: Fins i tot els bells retaules barrocs, únics a la comarca es compenetren amb les primitives parets de pedra vermella. A finals de l’any 1654 l’exèrcit francès incendià l’església i cremà el valuós arxiu parroquial, els retaules i la talla romànica de la Mare de Déu. Davant l’adversitat, el poble, enlloc d’abandonar el culte a la Verge, passà a venerar l’indret on la llegenda situa el trobament de la imatge: a Puig-l’agulla, santuari de pelegrinatge marià. Aquesta església, d’estil renaixentista, fou consagrada l’any 1775 i es troba situada a la falda del puig-agut, a poc més d’un quilòmetre del nucli de Vilalleons. Un altre tret peculiar del poble de Vilalleons cal cercar-lo en les cases de pagès, disseminades per l’antic terme parroquial. Tots aquests masos són d’una tradició antiquíssima ja que alguns són esmentats des de l’alta edat mitjana.

Vilalleons

Vist el lloc i un cop semble que el opípar dinar s'ha aposentat una mica, tornem al cotxe sense tenir molt clar on anar ara, fins que veiem un indicador que posa Espinelves, com tant la Isa com jo no hem estat, alli ens dirigim. Arribem i donem un tranquil tomb pel poble, tranquil·litat que quedar trencada en uns pocs dies, ja s'endevinen aqui i alla preparatius per la Fira de l'Avet que enguany sera del 3 al 11 de decembre

Espinelves

Espinelves. Es un poble de la comarca d´Osona, però pertanyent a la demarcació de Girona. És popular pel seu entorn natural, la seva església romànica i la seva peculiar especialitat en avets de Nadal. Espinelves està situat dins del bosc més gran de Catalunya, a la zona del Montseny-Guilleries, en plena muntanya i prop del mar. És una zona amb fresques arboredes, aigües netes i aires purs. El paisatge, que conjuga totes les tonalitats del verd, complementa tota la suma d' elements que fan d' aquest lloc un paradís pel visitant. Està a 84Km. de Barcelona; 21 de Vic i 45 de la Costa Brava. En el mateix Eix Transversal entre Vic i Girona.

El nom d'Espinelves sembla derivar d'Espines albes, és a dir, Espines blanques. El poble d'Espinelves va a cavall de la història de l'església. És un dels pocs pobles del romànic que encara es conserven a Catalunya, i on hi podem trobar peces úniques de l'art d'aquella època i en un perfecte estat de conservació

La silueta del campanar de l'església romànica dóna una fisonomia inconfusible al poble, que enfilat a l'esquerra de la riera se'ns presenta petit i acollidor. La localitat ha guardat amb cura un aspecte net i agradable, amb les cases d' estructura de pedra, els carrers pavimentats amb lloses i les edificacions més modernes que harmonitzen amb el conjunt. La història d´Espinelves gira al voltant de la seva església: Sant Vicenç d´Espinelves.Original del segle XI-XII, fou ampliada amb una segona nau i absis al S.XVII

A l´interior conserva el portal primitiu, traslladat en part a la nau afegida al segle XII. L'actual portal presenta un àbac treballat, dos capitells amb figura humana i fulles, i dos absis amb arcuacions.

Cal destacar el seu magnífic campanar de planta quadrada, de tres pisos, amb finestres bessones i capitells trapezoïdals, i també la Verge, del S.XV, dedicada al Roser. El retaule de l´anomenat mestre d´Espinelves és actualment al Museu Episcopal de Vic. Fa pocs anys fou objecte d´una acurada restauració.

típica botiga d'Espinelves

Visitat el poble ara ja iniciem la tornada a Hostalets de Balenyà, arribats que hi som, pugem una estona a casa de la Joaquina i el Salva i ja ens dirigim a Martorelles, Ha estat un dia ple de descobriments tant per la Isa i per a mi mateix, i tot, sense sortir de la comarca d'Osona.
La veritat es que hem mig entrevist llocs on valdrà la pena apropar-se tot caminat tranquil·lament.

SORTIDA GUIADA AL REC COMTAL

2011-11-23T09:56:00.001+01:00

Dintre del Taller d'Història de Catalunya que realitza el Joan Sanjuan a la Biblioteca de Martorelles, es portaran a terme dues sortides guiades. La primera serà aquest dissabte dia 26 i anirà fins a Montcada i Reixac per visitar el Rec Comtal, Adjunto cartell informatiu de la sortida. LA SORTIDA ES OBERTA A TOTHOM ENCARA QUE NO PARTICIPI EN EL TALLER.

SANT ESTEVE DE CANYAMARS-POU DEL GLAÇ-SANTUARI DEL CORREDOR-DOLMEN DE CA L'ARENES

2011-11-21T20:42:00.009+01:00

Lloc de trobada: carrer Horta, Martorelles

Lloc inici caminada: carrer Major, Canyamars

Caminants: Salva i Francesc

Data: 21-11-2011

Hora d'inici caminada: 08:45:23

Hora d'arribada:14:56:21

Duració: 06:10:58

Alçada punt de sortida: 220 m

Alçada mínima assolida:216 m

Alçada Màxima assolida: 640 m

Desnivell màxim: 424 m

Ascensió acumulada:616 m

Descens acumulat: 581 m

Guany: 419 m

Distancia recorreguda: 18.14

Velocitat mitjana:2.9 Km/h (sense descomptar parades)

Santuari del Corredor, punt culminant de la sortida d'avui

Diumenge ens truquem amb el Salva per comentar que fem, tot semble indicar que tindrem un dilluns passat per aigua, malgrat tot, decidim que si el dia no es lleva plovent, ens arriscarem, comento que tinc a la borsa una caminada circular pel Montnegre-Corredor, per la zona el sol esta compost de sauló, lo que fa que inclús plovent, sigui de bon caminar, li semble be i quedem en trobar-nos a Martorelles pels vols de tres quarts de vuit. Quant passen uns minuts de l'hora, ens trobem al carrer d'Horta, pujo al vehicle i ja posem rumb envers Dosrius, arribats que hi som, agafem la carretera que porta a Canyamars, deixem el vehicle al carrer major a tocar de Cal Víctor i donem inici a la caminada quan son tres quarts de nou.

Pel camí del Pou de Glaç ens anem allunyant del poble, nomes deixar aquest ja ens adonem de que es una sortida on l'aigua serà un factor important, la Riera de Canyamars baixa ben ufana, també el sender es creuat cada dos per tres de petits reguerols d'aigua. Resseguint la riera arribem al Pou de Glaç de Canyamars. Aquest no es potser el mes gran, però si un dels millors conservats que he vist, no recordo on ho he llegit, però inclús es celebrant casaments en el seu interior, per aixo potser a tocar del pou hi ha una gran zona d'aparcament.

Pou de Glaç de Canyamars

Pou de Glaç de Canyamars. Antiga construcció del segle XVI destinada a la fabricació de glaç, que va estar en funcionament fins a mitjan segle XIX. El pou de Canyamars és un dels més importants i ben conservats de Catalunya. Té planta rodona, amb cúpula semiesfèrica i contraforts, i és de grans dimensions, semblant a una fortificació medieval. A la part de dalt hi ha la bassa on s'estancava l'aigua que es glaçava durant les nits d'hivern i a partir de la qual es tallaven els blocs de gel que posteriorment s'emmagatzemaven al pou. El gener de 2007 va ser adquirit per l'Ajuntament de Dosrius al seu propietari, Ricard Prats, que n'havia tingut cura durant molts anys.

Pou de Glaç de Canyamars, rampa que porta a la bassa

Visitat el lloc reiniciem la caminada sempre acompanyats per la cantarella de l'aigua de la Riera de Canyamars primer i aigües amunt, del Torrent de Rupit. Fem un bon grapat de quilometres sense res a destacar, gaudit de la bellesa del bosc de ribera primer amb les tonalitats que la tardor posa en les fulles dels caducifolis i que poc a poc, a mida que guanyem alçada, va canviant pel verd dels pins i de les alzines sureres i tot el sotabosc que els acompanya.
Arribem a una cruïlla de camins on a tocar de l'entrada a Can Rupit, es troba la Creu de Rupit, aquesta es una creu d'uns 2,5 m. d'altura feta de tub de ferro galvanitzat, agafem el sender de mes a l'esquerra que coincideix un tram amb el GR-83 o Camí del Nord o del Canigó, aquest és un sender de gran recorregut que uneix la ciutat de Mataró amb la ciutat de Prada de Conflent.

Creu de Rupit

Després de dos o tres quilometres deixem el GR-83 i amb un gir a l'esquerra agafem una pista que coincideix amb el GR-92 sender de Gran Recorregut que travessa tota Catalunya de nord a sud resseguint la costa. Neix a Portbou a l’Alt Empordà, i arriba fins a l Pont de l’Olivar a Ulldecona, al Montsià. Poc mes d'un quilometre i anem a sortir al Camí de Vallgorguina al Corredor, que ja en un tres i no res, ens deixa a tocar del Santuari del corredor.

Santuari del Corredor

Santuari del Corredor. El Santuari es troba molt aprop del cim (633,5 msnm) de la serra del Corredor (642,2 msnm), dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de Dosrius. És d'estil gòtic tardà, i fou bastit a finals del segle XVI.

La planta de la nau és de creu llatina, i hi ha dues petites capelles laterals al creuer. En un petit cambril, cambra elevada i accessible situada al darrere de l'altar, s'hi venera la Mare de Déu dels Socors. Envoltant el cambril destaca el retaule major, obra cinccentista. El campanar és una torre quadrada rematada per merlets i amb gàrgoles als angles. L'origen del santuari seria una capella que cap el 1530 va construir el pagès Salvi Arenes, de la parròquia de Sant Andreu del Far. Obra d'aquest mateix seria la imatge original de Nostra Senyora del Socors, que el 1815 fou substituïda per una imatge nova, i desplaçada a una altra ubicació dins del santuari. El 1920 fou traslladada a la rectoria de Llinars del Vallès, d'on desaparegué durant un saqueig el juliol de 1936. En l'actualitat, l'aplec del Dilluns de Pasqua és el més popular dels que s'hi celebren.

Santuari del Corredor

Ens arrecerem del vent aprofitant les parets del santuari per fer el mos, mos que avui, s'ha fet esperar, enllestit aquest fem una volta rapida ja que el vent semble portar alguna que altre gota, ara ja tornem al camí amb l'idea d'anar a trobar La Pedrera, aquí marro la ruta i tenim que creuar pel mig dels bosc fins anar a sortir a La Pedrera, ara ja anem seguint per la pista que en tres quilometres ens portara fins el Dolmen de Ca l'Arenes, dit aixi per trobar-se a prop de la casa del mateix nom.

Dolmen de Ca l'Arenes

Dolmen de Ca l'Arenes. És un dolmen situat al Parc Natural del Montnegre i el Corredor, dins el terme municipal de Dosrius, a la comarca del Maresme. Es troba a l'entorn megalític de la serra del Corredor, on també hi ha altres dòlmens com ara el de la Pedra Gentil, de Pedrarca, de les Lloses del Trull i de la Pedra Llarga.

És un sepulcre megalític del tipus petita galeria catalana, se li atribueix una antiguitat d'uns 5.000 anys i data del neolític final.
Va ser descobert l'any 1997 i entre el 2006 i 2007 va ser excavat i restaurat en dues campanyes.

Dolmen de Ca l'Arenes

Arribats prenem unes imatges del lloc i després de llegir les explicacions d'un panell informatiu, reiniciem la marxa Una mica mes endavant deixem la pista que ens menaria a la Font del Ferro i a les restes del Pou de Glaç de Can Bosc, girant envers l'esquerra anem a trobar Ca l'Arenes, aquí, fem un gir per evitar passar pel mig i deixant enrere la casa anem a sortir a la Carretera del Corredor.
La creuem i agafem una pista que es va allunyat de la carretera en sentit est, arribats al Coll de la Creu d'Aguilar, deixem la pista i ens endinsem en un estret corriol, aquest ens porta a sortir a la part alta de Can Canyamars, pels seus carrers ens anem apropant a l'Església de Sant Esteve de Canyamars, poc abans de arribar, comença a ploure, primer de manera suau, però poc a poc va a mes, tan es aixi que arribats a l'església nomes fem dos o tres fotos i ja anem a trobar el vehicle que hem deixat a pocs metres del lloc.

Sant Esteve de Canyamars sota la pluja

Sant Esteve de Canyamars. Canyamars es un poble del municipi de Dosrius (Maresme), al fons d'una vall, entre les serres del Corredor, de Montalt i de Can Bruguera, a la dreta de la riera de Canyamars que neix al vessant meridional de la serra del Corredor i que forma, juntament amb la riera del Far, la riera d'Argentona. El 1485 esdevingué "carrer" de Barcelona.

L'església que presideix el nucli de Canyamars està documentada des de l'any 1334 com a sufragània de la parroquial de Dosrius, però de bon segur el seu origen és anterior, d'època romànica. D'inici era una capella d'una sola nau coberta amb volta de canó i absis semicircular. Al segle XVIII va ser ampliada amb capelles laterals i un presbiteri poligonal. També és d'època tardana la façana principal, amb un campanar d'espadanya amb quatre ulls. L'accés a l'espadanya es realitza a través d'una escala exterior del temple, sense barana de seguretat. L'espadanya, de quatre finestres, està coberta per una teulada a dos aigües, la qual recolza sobre una biga de ferro.

Sant Esteve de Canyamars, presbiteri poligonal

Ara portàvem l'idea de cercar un lloc adient per fer el mos del migdia, tal com s'ha posat el temps desistim i aprofitant que hem deixat el vehicle davant de Cal Víctor, decidim que avui, dinarem com uns senyors, aixo si, uns senyors tocats per la crisis, preu del menú, 9,90€, dinem d'allò mes be i un cop farts i descansats, ens pugem al cotxe i ens dirigim envers Martorelles, arribem, ens acomiadem i el Salva posa rumb cap a Hostalets de Balenyà, Altre cop ens hem arriscat amb la pluja i altre cop, aquesta ha estat benevolent amb nosaltres.

EL REC COMTAL, FONT DE VIDA ENCARA AVUI

2011-11-18T09:47:00.003+01:00

inici del Rec Comtal, principis segle XX

Rec Comtal. Entrats els anys 70 del segle passat, pràcticament tota la ciutat de Barcelona estava urbanitzada. A Sant Andreu, però, encara quedaven hortes, masies amb producció agrícola i alguna que altra ovella deixada anar. La raó es diu Rec Comtal i els historiadors asseguren que té prop de 2.000 anys. Se sap que la Barcino Romana es proveïa d'aigua per dos canals. L'un procedia de la serra de Collserola i l'altre, del Besòs, a prop de Montcada. I es creu que la sèquia Comtal construïda pel comte Mir d 'aquí el carrer Regomir: Rec del Mir al segle X no era sinó una reconstrucció d'aquella via d'aigua romana. D'aquí el seu doble mil·lenarisme: des de la Barcino romana fins als nostres dies.No és poc. Perquè a més és ben sabut que només els nuclis que saben proveir-se de la suficient quantitat d'aigua constant opten al desenvolupament i la supervivència. Cap 1700, el Rec Comtal ja subministrava energia a 13 molins fariners i regava les terres de Sant Andreu i Sant Martí. És llavors quan comença l'ús del canal com a subministrament d'aigua a la ciutat de Barcelona: es va desviar aigua per regar els arbres de la Rambla, passant pel barri de la Ribera, i suposava l'única font pública d'aigua de llocs com el populós barri de Sant Pere. Cal tenir en compte que el creixement demogràfic i industrial de Barcelona al segle XVIII va multiplicar la necessitat d'aigua fins a nivells desconeguts. Ja des de l'època medieval, els adobers i altres artesans del tèxtil usaven la l'aigua procedent del Rec Comtal. Per això, la zona de Sant Pere de les Puelles i Portal Nou es van convertir en l'àrea industrial d'aquest sector, perquè el Rec entrava a la ciutat per aquests barris. En 1877 la necessitat d'aigua va portar a construir una mina a Montcada i Reixac que augmentava considerablement el cabal. De fet, d'aquesta mina encara raja aigua. Amb la urbanització i la modernització de finals del segle XIX, la gran sèquia va anar perdent importància. No obstant això, va seguir regant les terres de Sant Andreu fins ben entrat el segle XX. I per això, en els camps del que ara és un districte de Barcelona, es podien veure ovelles i masies en ple funcionament mentre la resta de la ciutat arribaven el 600s i els Beatles. Encara avui, en continua regant, i algunes obres de la zona de Sant Andreu o Sant Martí deixen al descobert en les seves perforacions trams de l'oblidat Rec Comtal que durant dos mil anys ha permès a Barcelona arribar a ser el que és avui.

Rec Comtal avui en dia

El Joan Sanjuan dintre de l'interessantíssim taller sobre Historia de Catalunya, ha programat un parell de visites guiades i ens ha honorat als Trotacamins de Martorelles amb la seva sol·licitud de col·laboració, com a part d'aquesta, avui, el Joan, el Julio i jo, hem anat a fer una ullada a un dels llocs que seran motiu de visita, el Rec Comtal, aquest te el seu inici a Montcada i Reixac, per la qual cosa, després de trobar-nos com tots el dijous al carrer Horta, hem agafat el vehicle i per la carretera de La Roca ens hem desplaçat fins a Montcada.

Rec Comtal

Un cop aparcat el vehicle hem anat a trobar el Parc de les Aigües, zona verda a cavall dels barris de Ribera i Can Sant Joan, dintre del parc es troba l'inici visible del rec, aquest surt a la llum de sota de lo que fou la seu de la "Junta Directiva de las Aguas de la Acequia Condal y sus Minas" ara reconvertir en casal de la gent gran del barri. Vist aquest primer i curt tram abans de quedar soterrat momentàniament, ens hem endinsat pels carrers del barri, carrers amb reminiscències com el carrer de la Mina, del Moli, del Rec......fins sortir a tocar de la via del tren Barcelona-Porbou, aquí el rec torna a sortir a l'aire lliure i segueix una estona paral·lel a la via.

vida al Rec Comtal

Arribant a la Plaça Primer de Maig, ja dintre del barri barceloní de Vallbona, es torna a soterrar per creuar per sota la via fèrria de Barcelona a Puigcerdà, sortint altre cop a la llum a fregar de la part posterior de les cases del carrer de la Torre Vella i passant per sota d'un pont fet amb volta de mig punt a base de maons. Semble que amb modificacions posteriors, el pont es part del rec primigeni, ara el rec va resseguint la part muntanya de la zona d'horta coneguda com "La Ponderosa" una de les poques zones d'horta que queden a tocar de la conurbació metropolitana, en aquest tram la llera del rec esta formigonada i encaixonada entre La Ponderosa y una zona de horts periurbans mes degradada.

pont del Rec Comtal

Arribant a la benzinera que es troba en un dels laterals de la C-17, donem per acabada la recerca, ja que encara que semble que després d'aquesta, hi ha algun tram vist, la dificultat de l'accés desaconsella la visita, aixi es que donem mitja volta i desfem el camí fins arribar altre cop a la Llar de la Gent Gran, aquí el Joan ens convida a un pantagruèlic esmorzar. Acabat aquest, el president del casal es brinda a ensenyar-nos la "Joya" que l'edifici guarda, baixem unes escales i ens mostra la part del rec que transcorre sota mateix de l'edifici, el Joan i el Julio ja ho coneixien per lo que nomes jo em quedo sorprès.

interior del Rec sota la Llar de la Gent Gran

Un cop agraït el detall, ens acomiadem i ens dirigim a visitar encara que nomes sigui per fora la Casa de les Aigües, complex d'edificacions de caire modernista de la segona mitat del segle XIX. Ara ja toca anar a cercat el vehicle, pujar i posar rumb envers Martorelles, arribats que hi som, ens acomiadem fins dijous que ve en principi.

Casa de les Aigües, detall

La Casa de les Aigües de Montcada i Reixac es una antiga central d'extracció i bombejament d'aigües captades del cabal subterrani del riu Besos. Coneguda en un principi com Els Pous de Montcada, fou una intervenció d'urgència de l'Ajuntament de Barcelona, atesa l'extrema sequera que patia la ciutat el 1878.

El projecte fou encarregat a l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, qui planteja un projecte ambiciós i modern pel subministrament d'aigua potable, capç de satisfer les necessitats d'una ciutat en expansió davant el repte de la construcció de l'eixample barceloní. L'any 1989 la Casa de les Aigües, propietat de l'Ajuntament de Barcelona, va deixar de funcionar per problemes de concentració de contaminants a les aigües de l'aqüífer de Besòs.

En aquest recinte enjardinat i emmurallat, es troba un valuós conjunt arquitectònic que en l'actualitat es una peça clau del patrimoni industrial català i un punt de referencia del modernisme local.

SANTA MARIA SAVALL-SAUVA NEGRA-CASTELL DE CASTELLCIR-SANTA MARIA SAVALL

2011-11-14T23:15:00.004+01:00

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà

Lloc inici caminada: Santa Maria Savall

Caminants: Joaquina, Salva i Francesc

Data: 14-11-2011

Hora d'inici caminada: 11:19:08

Hora d'arribada:16:12:35

Duració: 04:53:27

Alçada punt de sortida: 845 m

Alçada mínima assolida:672 m

Alçada Màxima assolida: 951 m

Desnivell màxim: 279 m

Ascensió acumulada:457 m

Descens acumulat: 454 m

Guany: 105 m

Distancia recorreguda: 14.23 Km

Velocitat mitjana:2.9 Km/h (sense descomptar parades)

Sauva Negra

Dilluns passat mentre caminàvem per la Fageda d'en Jordà em vingué al cap la bellesa de la Sauva Negra en aquesta època, aixi que li dic al Salva de fer-li visita, ell no ha estat encara, aixi que accepta de bon grat, ahir durant la caminada dels Trotacamins concretem i quedem en que si no ens llevem plovent, ens arriscarem. La Joaquina n'ha sentit parlar tant de la Sauva Negra que diu que s'agrega.

un petit moment de sol

Jo havia fet sempre l'aproximació pel Vallés Oriental arribant amb el vehicle fins a Castellcir, pero donat que tinc que passar per Hostalets de Balenya a recollir-los comento de fer l'aproximació des de allí. Al sortir dels túnels del Figaró em trobo que el vehicles estant aturats i comença un tram de caravana que no s'acaba fins pocs metres abans de la sortida de Centelles on ha estat l'accident, aixo fa que arribi mes tard del previst, arribo, pugen al cotxe la Joaquina i el Salva i ja ens dirigim envers Centelles, aquí agafem la carretera de Banyeres i ens enfilem fins arribar dalt la urbanització del Puigsagordi.

mas Puig-alt, on hem fet el mos

Deixem el vehicle i aquí em trobo que he confiat massa en el meu sentit de l'orientació, ja que després de fer algun quilometre i de parar a fer el mos asseguts davant el Mas Puig-alt, decidim tornar al vehicle, ens pugem i seguint les indicacions del Salva que es coneix una mica la urbanització anem descendint fins que arribem a la resclosa que forma el pantà de Sant Josep, sota mateix de les restes de Santa Maria Savall.

pantà de Sant Josep, sota Santa Maria Savall

Santa Maria Savall (Balenyà, Osona) Antiga església i petit convent, a l'extrem meridional del municipi, a la capçalera de la riera de Castellcir i davant el massís de la Sauva Negra. Existia ja el 1121 amb el nom de Santa Maria de Sauva Negra. Entre el 1218 i el 1236 fou ampliada amb un atri o segona nau pels senyors de Cassoles i s'hi erigí una petita comunitat de donades, sota l'obediència d'un rector o sacerdot, la qual durà poc temps. Depenia de la parròquia de Santa Coloma Sasserra. Tingué rectors propis fins al s XVIII i culte fins al XIX. Resten importants ruïnes a l'extrem de la moderna urbanització de Puigsagordi. Sota seu, hom ha construït una petita resclosa.

restes de Santa Maria Savall

Creuem la resclosa i per un carrer "asfaltat" i en forta pendent ens aproximem al Coll de Prims, abans d'arribar-hi, girem envers la dreta i ja ens endinsem en la Sauva Negra pròpiament dita. comentem que hem encertat el moment, els colors tardorencs son espectaculars, anem fent camí i fotos, fotos i camí i aixi arribem a la Font de la Sauva Negra, tastem la seva aigua i seguim la ruta, no parem fins arribar a la Casa Nova del Castell, a cada visita em semble que esta mes destrossada, com si algú gaudis fent destrosses. Aquí ens cauen unes gotes, cosa que fa que accelerem el pas i posem rumb envers el Castell de Castellcir.

Font de Sauva Negra

Castell de Castellcir o de la Popa. Documentat des de l'any 1014, la seva principal funció era la defensa de la vall de la riera de Castellcir - el Tenes. Popularment, és conegut per castell de la Popa, nom al·lusiu a la forma del penyal que li fa de base, el qual li confereix un aspecte espectacular. És un monument històric inscrit en el registre de Béns Culturals d'Interès Nacional del patrimoni català i en el de Béns d'Interès Cultural del patrimoni estatal amb el codi RI-51-0005246.

castell de Castellcir o de la Popa

Amb la forma Castellcirvio, aquest castell apareix documentat el 1014 a la documentació de Sant Benet de Bages, tot i que anteriorment se sap de la seva existència, amb el nom de Castell de Tenes. A partir del 1020 s'abandona del tot la denominació antiga, i, amb variants com Castello-cirvi, Castro-cirvi o Castro Cervi, ja apareix en la forma que, amb el pas del temps, donaria Castell Cir i Castellcir.

restes de la capella del castell

El castell es va mantenir en força bon estat fins a principis del segle XX, com es pot apreciar en les fotografies conservades d'aquella època. En bona part, pel fet que, deixant de ser castell, va esdevenir masoveria i com a tal es mantingué habitat fins gairebé mitjan segle XX. Una part de les dependències van ser aprofitades com a corrals, estables i pallers. Ara bé, des del seu abandonament definitiu la degradació ha augmentat exponencial ment, fins arribar a l'estat actual.

castell de Castellcir

El conjunt del castell està format per les muralles, avui fragmentades, les restes de l'edifici principal i la capella de Sant Martí de la Roca. Les edificacions, encara imponents, ocupen una àrea de 570 m², repartits en una fortalesa de planta i dos pisos. Tot el castell de la Popa està aixecat sobre la pedra, sense fonaments i actualment presenta un avançat estat de degradació; les poques estructures que resten dempeus amenacen clarament la seva ruïna. La longitud de la plataforma on s'assenta el castell és d'uns 100 metres, mentre que l'amplada no supera mai els 7. Això fa que el recinte sigui allargassat, amb el cos principal cap a ponent i la capella en el de llevant. Les edificacions més antigues es troben a la part baixa del cos principal, i alguns elements propers a la capella.

Visitat el castell i en veien que la pluja semble que no arriba, decidim continuar amb lo previst i enfilem a trobar Sant Andreu de Castellcir on arribem no sense abans passar abans a tocar de les restes de la Torrassa del Moro, creuem la Riera de Castellcir que una mica mes abaix donara pas al Tenes, ultrapassat Ca l'Antoja arribem a Sant Andreu de Castellcir.

Sant Andreu de Castellcir

Santa Andreu de Castellcir és l'antiga església parroquial del poble de Castellcir, en el terme municipal homònim, a la comarca del Moianès, si bé adscrit administrativament a la del Vallès Oriental.
Té cementiri propi, l'antic cementiri de la parròquia, i està situada a llevant de l'actual poble de Castellcir, a l'esquerra de la riera de Castellcir, al fons de la vall d'aquesta riera. Forma un petit veïnat no agrupat amb la masia de Cal Tomàs, situada al costat sud-oest de l'església, la Rectoria Vella i les properes, més a ponent, de Can Gregori, Cal Jaumet i, més llunyana al sud-sud-oest, la Codina.

Sant Andreu de Castellcir

És una església romànica bastant modificada amb el pas dels segles. Fou consagrada al segle XI, dedicada als apòstols Andreu, Jaume i Joan; ampliada al segle XII, una de les dues absidioles es consagrà a Santa Maria. Dels absis originals, només es conserva el del costat nord. Hi ha una torre-campanar quadrada i, a l'interior, un cor damunt de capitells treballats i columnes. Se'n coneix l'existència entre 1092 i 1116.
El camí per arribar-hi travessa la Riera de Castellcir pel Passant de Sant Andreu, i accedeix en poc tros més a l'església.

Torrassa del Moro

Visitat el lloc i fet el mos del migdia a resguard de les parets de la Rectoria Vella, donem inici a la tornada, desfem el camí fet fins arribar als Camps de la Torrassa, aquí en lloc de creuar la riera, seguim pel seu marge dret, arribats al Pas de la Tuna creuem ara si la riera, deixem enrere les restes de la casa de la Tuna i anem pujant de manera suau, quan portem uns dotze quilometres fets, som davant de Pou Cavaller, aquest, es un antic pou de glaç del que nomes en resten part de les parets perimetrals mig amagades a l'esquerra del camí.

Sauva Negra

Aquí deixem la pista i després de passar una portella ja som altre cop dintre de la Sauva Negra, per a mi, aquesta part del recorregut es el que amaga trams de mes gran bellesa, nomes passejar per aquí paga la pena de l'esforç fet, seguim endavant i quasi amb pena ens anem apropant a la resclosa on hem iniciat el recorregut d'avui. Arribem al vehicle felicitat-nos per que la pluja ens ha sigut benèvola, pugem al vehicle i sempre seguint les indicacions del Salva retornem a Centelles ja sota una fina pluja. Arribats a Centelles, aparquem i al cafè de la plaça, ens prenem ells un tallat i jo, la meva dosis de Coke.

Tornem al cotxe i ja enfilem envers Hostalets, aquí ens acomiadem i ara ja em dirigeixo envers Martorelles sempre sota una fina pluja, malgrat els contratemps de primera hora, ha estat un dia ple de sensacions agradables.

CAMINADA NOVEMBRE TROTACAMINS DE MARTORELLES

2011-11-13T18:59:00.007+01:00

el grup davant la masia

Seguint la programació de les caminades dels Trotacamins, avui estava previst apropar-nos a Centelles per fer la Ruta dels Molins, ruta aquesta que ens dona a conèixer part de l'aprofitament que l'home a fet dels recursos naturals al llarg del temps. Aixi dons quan manquen pocs minuts per les vuit, comencem a arribar gent al punt de sortida davant de la Masia Carrancà. Després de les salutacions de rigor i un cop la Toñi ens ha fet l'obsequi de un "pitó" a cadascú, per allò de si un ressagat........ens encabim en els vehicles i ja posem rumb envers Centelles.

Sant Antoni de les Codines

Arribem al poble i tal com aviem quedat, deixem els vehicles al costat de l'ermita de Sant Antoni de les Codines i donem inici a la caminada. per l'Avinguda d'Ildefons Cerdà arribem a la rotonda on Centelles ret homenatge a un dels seus fills predilectes, ara seguim a trobar el Turo de Bellesguard on diu la tradició que en l'edat mitjana penjaven a les dones acusades de bruixeria. Creuem la C-1413B i per la carretera de Banyeres anem deixant enrere la zona de xalets, arribem a la Font de Can Terrades que dona goig per la quantitat d'aigua que deixa anar, passem pel davant del Mas Banyeres, avui casa de colònies, aquí ens trobem una munió de gent que després de deixar els vehicles, s'equipen per fer la Via Ferrata de les Baumes Corcades.

Turo de Bellesguard, lloc on penjaven a les bruixes

Seguim caminant i arribem al Cercle de les Bruixes, cercle format amb xiprers on semble es reunien les dones de Centelles per celebrar els seus rituals esotèrics, el dia s'ha llevat emboirat i dona una sensació de recolliment e intimitat nomes trencada per les xerrameques del grup. Seguim endavant i no parem fins que som a la Font Calenta, aquesta font roman mig amagada al final d'unes escales i dins mateix del Torrent de la Cira. Semble ser que aquesta font i la no llunyana font sulfurosa de la Sauva Negra, son llocs amb un alt grau d'energies tel·luriques.

dins el Cercle de les Bruixes

Aquí, aprofitant uns bancs i taules, fem el preceptiu mos, un pic enllestit el tema gastronòmic reiniciem la caminada, ara es tracta de arribar-nos al Moli de l'Estrada on encara es pot veure part del recorregut que feia l'aigua i una font que es troba al seu costat, ens endinsem altre cop pels carrers del poble visitant els antics safareigs, deixem enrere el casc urbà i anem a trobar la zona industrial del carrer del Mas Llavina, aquí ja baixem per visitar primer per dalt i desprès per sota el Salt del Purgatori, llastima que a pesar de les ultimes pluges, rau sec.

Font Calenta

De sota el salt anem resseguint el sender que ens porta a un dels plats forts de la sortida, la Font Grossa. Surgència natural condicionada des d'antic amb unes piques de pedra. L'any 2005 es van descobrir un camí empedrat i dos espais per fer foc, lo que fa pensar en un punt de tractament de la llana per part dels paraires, un dels gremis mes rellevants de Centelles al segle XVI. Vist el lloc i pel cami empedrat pugem a trobar la casa de l'Ollic, ultrapassada aquesta i fent un lleuger gir a la dreta ens arribem al Moli de la Llavina, altre dels punts forts de la caminada.

a la Font Grossa

El Moli de la Llavina es un dels molins medievals mes ben conservats de Catalunya, els dos molins, un de fariner i l'altre de draper, articulen el conjunt d'edificacions e infraestructures hidràuliques que inclouen la totalitat del moli fariner i la bassa del moli draper. El Mas i el seu moli son documentats al segle XI i els Llavina, actuals propietaris s'en van fer càrrec al segle XV.

Moli de la Llavina

Aquí la boira ploranera ja s'ha convertit en una pluja que encara que no massa forta, ens comença a calar, els que em portar alguna mena de protecció ens la posem i després de cridar al ordre a la gent mig desperdigolada, seguim la ruta prevista, creuem el torrent per un bonic pont de fusta i després de passar per la Font del Llobató i la del Rossell, arribem davant de la Masia del Rossell.

Font del Llobató

Aquest mas es documentat ja l'any 1038 en el testament de la comtessa Engúncia d'Osona. El nom Rossell prove del color de els terres argiloses acumulades a la part baixa del torrent de la Llavina. El moli, avui en dia quasi enderrocat i del que nomes en resta algun tram de pared mig colgat per les bardisses, feia servir l'aigua del Congost que una resclosa desviava i conduïa a una bassa de grans dimensions.

El Rossell

Ara ja i en veient que la pluja no te intencions de parar, ja posem la directa i fem els ultims metres que ens resten per arribar a l'ermita de Sant Antoni de les Codines, inici i final de la caminada d'avui.

La capella es trobava al límit entre les antigues jurisdiccions dels castells del Brull i de Centelles. Els antics senyors de Centelles i els bisbes de Vic, senyors del Brull, hi van crear, entre el 1290 i el 1330, la capella de Sant Antoni, amb sacerdot beneficiat, i un hospital o hostal de camí ral. La capella era un edifici de la darreria del segle XIII, de planta rectangular, d'un estil de transició del romànic al gòtic. Les exigències d'ampliació de la carretera moderna el 1965 van fer que la capella patís la primera modificació quan es va haver de retallar un metre i mig a conseqüència de l'ampliació del pont que hi havia a la sortida de la població.

Finalment, el 1987 va haver de ser aterrada i traslladada a l'emplaçament actual, dins el municipi de Centelles. Tot i que algunes pedres van quedar sepultades sota la carretera, les de més valor es van recuperar. La benedicció de la nova capella de Sant Antoni es féu al setembre del 1991.

Nota: De Martorelles hem sortit vint agosarats expedicionaris i a Centelles s'han afegit al grup la Joaquina i el Salva per una part i el Josep Maria, un altre esser vivent tocat per la bogeria del caminar i que venia de Cànoves i Samalús.

VEURE FOTOS DEL GINO

VEURE FOTOS DE L'ANTONIO

VEURE LES FOTOS DEL JULIO

ERMITA DE SANTA JUSTA, LLIÇA DE MUNT-POUS DE GLAÇ DE CAN GURRI, LLIÇA DE VALL

2011-11-10T21:55:00.001+01:00

Ermita de Santa Justa Dibuix fet pel mestre Manel Zorrilla i Giné

Avui aviem quedat amb el Julio de apropar-nos a Lliça de Munt per mirar de trobar la ermita de Santa Justa, a les vuit del mati ens trobem al carrer d'Horta el Jordi, el Julio, el Joan Santjoan i jo, agafem el meu cotxe i ens dirigim envers Lliça, aparquem i pel Parc del Tenes donem inici a la caminada que avui mes que caminada serà un passeig.

Un imprevist ens fa canviar el recorregut, el Tenes baixa tant curull de liquid element que ens impedeix creuar a gual tal como teníem previst, aixi que improvisem sobre la marxa i després de un parell de marrades, arribem al bosquet que dona aixopluc a l'ermita.

o ens arremanguem o cerquem una alternativa

Santa Justa és una ermita romànica ubicada en el terme de Lliçà d'Amunt, al Vallès Oriental. El lloc on es troba la capella és molt antic i fou habitat ja en època romana. Es troba documentació del 1101 i del 1125. L'any 1139 Guislabert féu donació a la seva filla Arsenda de l'església de Santa Justa. El 1159 el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, empenyora a Guillem Mainart el que té a Santa Justa per 2.500 morabetins, (equivalent al Dinar d'or musulmà dels almoràvits). El 1508 es reformà la façana i es construí el campanar. El 1936 Santa Justa va ser cremada i el 1975 es va reconstruir. S'inaugurà el 1982.
L'edifici és d'una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant i cobert amb volta de quart d'esfera. Està decorat amb faixes llombardes i arquets cecs amb conjunts de quatre. Enmig de cada tram hi ha centrada una finestra de doble esqueixada. Al mur nord hi ha adossada la capella del Roser, de forma quadrada, aprofitant el mur de contrafort.

ermita de Santa Justa, Lliça de Munt

A la cara sud hi ha la porta dovellada, d'accés actual. A la façana principal hi ha la porta primitiva que estava tapiada enmig de runes. La coberta és a dues vessants i a la façana s'aixeca un campanar d'espadanya o cadireta de dues parets formant angle, que té dues fileres d'obertures, amb dues finestres al primer nivell i quatre al segon. Sembla que inicialment fou una cadireta amb dues obertures per a les campanes. Dins de la capella del Roser es troba un retaule gòtic al·lusiu a la vida i martiri de les Santes Justa i Rufina.

ermita de Santa Justa, Lliça de Munt

Vist el lloc donem inici al retorn improvisant altre cop per evitar creuar el Tenes, que avui baixa amb un cabdal fora de lo normal, arribem al Parc del Tenes i d'aquí, a on hem deixat el vehicle, com es aviat els dic de apropar-nos a visitar el Pous de Glaç de Can Gurri a Lliça de Vall, pugem al vehicle i aparquem en el polígon industrial que es troba aprop de Can Gurri i a peu ens dirigim a visitar el pous de glaç

ermita de Santa Justa, interior

Els pous de glaç de can Gurri. Estan situats prop de la masia del mateix nom, en el camí de la Marineta. La masia de can Gurri tenia dos pous en propietat. És tracta d'uns pous de glaç de planta cilíndrica i coberts amb cúpula, la construcció respon a la tipologia del pous que tenen una part del tronc del pou vist a l'exterior i sobre aquest hi arrenca la cúpula, la forma és una mica atalussada. Sobre la cúpula hi havia la coberta de teules, encara se'n poden veure les primeres fileres. Normalment les obertures dels pous es troben sobre la cúpula, en aquest cas estan en el cos cilíndric. La porta sud, està feta amb llindes i brancals de pedra i arc de descarrega i la porta nord amb l'arc a plec de llibre fet amb maó. Els murs que estan fets amb paredat de còdols,encara conserven els encaixos dels travessers per a les feines d'empouar. Un dels dos te actualment la cúpula ensorrada, tot el que es pot veure és part del cos cilíndric.

Pou de Glaç de Can Gurri, Lliça de Vall

Ara ja tornem al vehicle i posem rumb envers Martorelles, on arribem i ens acomiadem fins diumenge que ens veurem en la caminada de novembre.

SENDERS DE LA GARROTXA 2- FAGEDA D'EN JORDA, ZONA VOLCANICA

2011-11-07T20:22:00.005+01:00

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà

Lloc inici caminada:Punt d'informació de la Fageda d'en Jordà

Caminants: Salva i Francesc

Data: 07-11-2011

Hora d'inici caminada: 08:50:58

Hora d'arribada:15:33:26

Duració: 06:42:28

Alçada punt de sortida: 562 m

Alçada mínima assolida:560 m

Alçada Màxima assolida: 882 m

Guany:319 m

Desnivell màxim322 m

Ascensió acumulada:722 m

Descens acumulat: 712 m

Distancia recorreguda: 15.43 Km

Velocitat mitjana:2.3 Km/h (sense descomptar parades

antigues graveres del Volcà Croscat

monument a Joan Maragall a la Fageda d'en Jorda

La Fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d'alçada i que reben el nom local de tossols.Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Fageda d'en Jordà amb els seus característics Tossols

Es troba a la comarca de la Garrotxa, dins el municipi de Santa Pau, i amb una altitut aproximada de 550 msnm. te a prop el coll de can Batlle i Sant Miquel de Sacot (església romànica del segle XI) i pel pla de Sacot i pel collet de Bassols se situa al flanc sud-oest del volcà de Santa Margarida. La Fageda està envoltada de bona part dels vint-i-un volcans que hi ha a la comarca de la Garrotxa.

instal·lacions de la Cooperativa La Fageda

Cooperativa La Fageda Al mig de la fageda s'hi troben les instal·lacions de la cooperativa La Fageda, una empresa sense ànim de lucre que es dedica a l'elaboració de iogurts i altres productes làctics que comercialitzen per tota la comarca i la resta de Catalunya. La peculiaritat d'aquesta empresa és que el 70% de treballadors són persones amb alguna discapacitat. A part de productes làctics, també tenen un viver de plantes amb el qual s'encarreguen del manteniment dels parcs de la ciutat d'Olot.


Cooperativa La Fageda

Sant Miquel Sacot

Sant Miquel Sacot és una església romànica de La Cot, nucli disseminat de Santa Pau (la Garrotxa, Catalunya). És a uns 640 msnm. És una església romànica reconstruïda i ampliada al segle XVIII en estil neoclàssic. Durant el segle XVIII, era possessió del Monestir de Sant Pere de Besalú. El lloc pertanyia a la baronia de Santa Pau. Forma part del Parc Natural de la zona Volcànica de la Garrotxa.

Sant Miquel Sacot, interior

Castell de Colltort. Castell roquer, en ruïnes, de la vall d'Hostoles (terme de Sant Feliu de Pallerols), al cim del turó de Colltort (845 m alt.), a l'extrem oriental de la serra del Corb.

Entre aquest turó i la serra de Fontpobra s'obre el coll Tort (825 m alt.), damunt la vall de Sant Iscle, on hi ha el poble de Sant Iscle de Colltort. El castell és esmentat des del 1017; havia estat donat en feu pel comte Ramon Borrell de Barcelona al comte de Besalú, Bernat Tallaferro.

restes del Castell de Colltort

El castell fou escenari de les revoltes remences per alliberar-se dels mal usos i servituds fins que en el segle XV la sentencia arbitral de Guadalupe arbitrada per Ferran el Catòlic, posa fi al conflicte en lo que es va anomenar la "Pau Remença" alliberant als pagesos dels mal usos i servituds.
La jurisdicció passà a la senyoria d'Hostoles i, després, als Santapau; al s. XVII formava part de la batllia reial d'Hostoles.
L’any 1698, Sant Iscle, com la vila de Sant Feliu de Pallerols i el lloc de Sant Miquel de Pineda –tots del mateix districte municipal– eren de la batllia reial d’Hostoles. El castell, però, va perdre ben aviat la seva funció defensiva i poc a poc s’anà enderrocant, quedant actualment només part dels seus murs des d’on s’albira una magnífica panoràmica de la zona volcànica d’Olot.

Santa Pau vist del Castell de Colltort estant

Volcà Santa Margarida. El volcà de Santa Margarida és un volcà apagat de 700 m d'altitud situat a la regió volcànica d'Olot. Es troba al pla de la Cot, a l'oest del municipi de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa), i forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Va entrar en erupció fa uns 11.000 anys.

ermita romànica de Santa Margarida dins el crater del volcà del mateix nom

És un dels més importants del sector, de 682 m d'altitud i la seva extensa boca, que avui és un prat, té uns 2000 m. de perímetre. Al mig del pla format pel cràter hi ha l'ermita Santa Margarida, d'origen romànic, i que dóna nom al volcà.

baixada del volcà Santa Margarida

Volcà del Croscat. El volcà del Croscat es troba al bell mig del Parc Natural, entre Santa Pau i Olot. S'hi accedeix des de l'àrea de Santa Margarida al quilòmetre 6 de la carretera GI-524, d'Olot a Santa Pau i després a peu s'ha de seguir la senyalització de l'itinerari 15 fins arribar a les grederes del Croscat.

ferida deguda a l'antiga explotació de gredes al volcà

El Croscat s'aixeca davant el pla de Massandell entre el volcà de Santa Margarida (al sud), el Puig Martinyà (a l'est) i el Pujalós (al nord).

El volcà és el resultat d'una única erupció de curta durada que va constar de dues activitats eruptives: la primera explosiva de tipus estrombolià, que va generar el con volcànic i la segona efusiva que va originar la colada de lava.

Presenta un edifici cònic lleugerament estirat cap l'est amb un cràter esvorellat, a l'oest i en forma de ferradura. Es troba envoltat de petits cons secundaris, el més jove dels quals, el turó de la Pomareda, és l'únic que va emetre una petita colada de lava.

La colada de lava s'estén a l'oest seguint el pendent al llarg de 6 km fins a Olot. En el tram més oriental de la colada hi creix la Fageda d'en Jordà.

rodals del Croscat

El con volcànic es troba tot cobert de vegetació amb excepció de l'àrea excavada en el flanc nord, resultat d'una antiga explotació minera. Els impactes generats al seu voltant, l'explotació minera i la localització d'un abocador, van servir de detonant de mobilitzacions que provocaren la protecció de la zona volcànica.

búfal petrificat o caprici de la naturalesa, Croscat

Dimensions: Base lleugerament ovalada amb eixos màxims de 850 per 1300 m. Superfície de la base: 101 ha. Alçària relativa: 156 m. Mides del cràter: 600 metres de llargada per 350 d'amplada.

FONTALBA-PUIGMAL-NURIA-FONTALBA

2011-10-19T10:24:00.004+02:00

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà

Lloc inici caminada: Coll de Fontalba

Caminants:Joaquina, Salva i Francesc

Data: 17-10-2011

Hora d'inici caminada: 08:52:09

Hora d'arribada:17:48:38

Duració: 08:56:29

Alçada punt de sortida: 2047 m

Alçada mínima assolida:2000 m

Alçada Màxima assolida: 2899 m

Guany:851 m

Desnivell màxim:899 m

Ascensió acumulada:1577 m

Descens acumulat: 1516 m

Distancia recorreguda: 14.06 Km

Velocitat mitjana:1.5 Km/h (sense descomptar parades

Dalt el cim del Puigmal

Fontalba és un paratge dels Pirineus situat al terme municipal de Queralbs, al Ripollès i a uns 2000 m d'alçada. S'hi pot arribar gràcies a una pista forestal d'uns 11 km oberta als anys 1970 per tal de poder baixar el bestiar i també era un projecte de carretera per arribar al santuari de Núria, que finalment no s'acabà de fer. Al final de la pista comença una ruta clàssica per a l'ascensió del Puigmal i un camí d'accés a peu a Núria sense gaire desnivell que en hi porta en una hora aproximadament.

Coll de Fontalba

El Puigmal (anomenat també Puigmal d'Er a l'Alta Cerdanya) és una muntanya del Pirineu Oriental (2.909,6 m. situada entre les comarques de l'Alta Cerdanya i el Ripollès i possiblement una de les més emblemàtiques de Catalunya.

Està situat entre els termes municipals de Queralbs (Ripollès) i Er (Alta Cerdanya) i s'alça com el més alt dels cims que configuren l'anomenada Gran Olla, que rodeja la vall de Núria. És un pic ample i arrodonit i la seva ascensió és senzilla si les condicions climàtiques no són molt adverses. Al seu cim hi ha una creu de ferro forjat, una placa amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer i l'olla i la campana, símbols de Núria.

el Puigmal vist de Fontalba estant

VILANOVA DEL VALLES-SANTA QUITERIA

2011-10-19T10:12:00.000+02:00

Lloc de trobada:carrer Horta, Martorelles

Lloc inici caminada:Vilanova del Vallés

Caminants:Julio, Jordi i Francesc

Data: 14-10-2011

Hora d'inici caminada: 08:38:18

Hora d'arribada:10:54:59

Duració: 02:16:41

Alçada punt de sortida: 100 m

Alçada mínima assolida:100 m

Alçada Màxima assolida: 192 m

Guany:92 m

Desnivell màxim:92 m

Ascensió acumulada:135 m

Descens acumulat: 111 m

Distancia recorreguda: 5.962 Km

Velocitat mitjana:2.6 Km/h (sense descomptar parades)

SENDERS DE LA GARROTXA-SANTA PAU

2011-10-19T10:02:00.000+02:00

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà

Lloc inici caminada:Santa Pau

Caminants:Salva i Francesc

Data: 03-10-2011

Hora d'inici caminada: 08:41:27

Hora d'arribada:15:50:09

Duració: 07:08:42

Alçada punt de sortida: 502 m

Alçada mínima assolida:320 m

Alçada Màxima assolida: 530 m

Guany:27 m

Desnivell màxim: 210 m

Ascensió acumulada:769 m

Descens acumulat: 741 m

Distancia recorreguda: 20.62 Km

Velocitat mitjana: 2.9 Km/h (sense descomptar parades)

5ª CAMINADA NOCTURNA DE FESTA MAJOR, MARTORELLES

2011-09-11T13:32:00.003+02:00

Altre cop es arribada la Festa Major, altre cop i per cinquè any consecutiu hem preparat la caminada nocturna, fins l'any passat sota el patrocini de l'Associació Progressista de Dones i al desaparèixer aquesta, ara organitzada pels Trotacamins de Martorelles i la inestimable col·laboració de la gent de l'Associació Escolta Galzeran i del nostre ajuntament.

abans de la sortida, foto gentilesa de l'Antonio

Quan passaven uns pocs minuts de les 21h; i després de la ja clàssica foto de grup a càrrec de l'Antonio com a fedatari de tot allò que d'interès succeeix a Martorelles, 80 agosarats "senderistes" hem donat inici a la caminada. Pel carrer Primavera hem sortit al Torrent de Can Sunyer, i sempre resseguint el torrent hem passat pel carrer Lleida, Parc de Can Sunyer, carrer de La Timba, Font de Can Roda i Can Roda. Aquí hem pujat a trobar les vinyes de Can Roda, arribats a Can Coll hem fet una petita parada per que el grup es reagrupes, pel Camí Ral i Can Bernades hem fet cap a Can Girona i ja sense deixar el Camí de Can Barbeta ens hem arribat a la Font de la Mercè.

el grup a Can Coll, Santa maria de Martorelles

Arribats a la font i mentre la gent es refrescava amb la seva fresca aigua hem fet temps per tornar a estar tots plegats, un pic tots junts i apaivagada la sed, hem donat inici a la tornada, desfent el camí portat fins arribar a Can Bernades, aquí hem girat a la dreta per agafar la pista que ens ha portat a passar per Can Matons i la seva font, sortim a Anselm Clave i per evitar al màxim la circulació de vehicles ens desviem pel passadís que abans d'arribar a Ca la Xica ens porta a sortir al barri de la Bòbila passant per l'antic escorxador. Arribats davant les escales que baixen a la Font de Can Camp les agafem i entre mig de vegetació anem a sortir al Parc de Can Sunyer.

a la Font de la Mercè

Al carrer Lleida fem una ultima parada de reagrupament, quan hi som tots ja ens dirigim envers la Masia Carrancà desfent el camí que hem portat a l'anada, arribats a la masia ens dirigim al pati on l'ajuntament ens te preparat un petit refrigeri a base de pastes de full salades i refrescos que ens cauen d'allò mes be. Aqui fem petar la xerrada mentre donem compte de les pastes, l'opinió generalitzada es que la caminada a anat prou be i sense cap mena d'entrebanc, cosa a la que han contribuït de manera important la gent de l'A. E. Galzeran que situats estratègicament en els punts on fora fàcil marrar el camí, han donat seguretat a la caminada, cosa que des d'aquí els agraeixo sincerament.

refrigeri al pati de la masia

"Vet aquí un Gat, vet aquí un gos i aquest conte ja s'ha fos" i espero que ens retrobem pels camins.

SOM ESCOLA.CAT

2011-09-07T15:13:00.001+02:00

Encara que aixo no te res a veure amb el senderisme, aquesta es una ocasió d'aquelles en que val la pena fer una excepció per defensar la nostra llengua i les nostres senyes d'identitat

Estem cansats de sentències polítiques en contra de la nostra llengua.
Les entitats cíviques i educatives que integren Somescola.cat han fet una crida a la mobilització per al proper 12 de setembre, dia d’inici del curs escolar, amb concentracions a les 19 h davant els ajuntaments de totes les viles i ciutats.

Jo hi aniré, i tu?

TANCANT PER VACANCES

2011-07-20T20:05:00.000+02:00

Ens retrobarem a primers de setembre. Aquest bloc os desitja que passeu un bon estiu i que ens trobem tots la pròxima temporada de caminades

RETROBADA AMB EL TORRENT D'ESTIULA

2011-07-19T11:56:00.003+02:00

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà

Lloc inici caminada:La Font del Querol, Campdevànol

Caminants:Salva, Jose i Francesc

Data: 18-07-2011

Hora d'inici caminada: 08:54:27

Hora d'arribada:14:28:43

Duració: 05:34:16

Alçada punt de sortida: 780 m

Alçada mínima assolida:780 m

Alçada Màxima assolida: 1008 m

Guany:228 m

Desnivell màxim: 228 m.

Ascensió acumulada:602 m

Descens acumulat: 637 m

Distancia recorreguda: 11.29 Km

Velocitat mitjana: 2 km/h (sense descomptar parades)

Gorg del Colomer, un racó paradisíac

Havíem quedat amb el Jose i el Salva que avui faríem el comiat de la temporada, a mitja setmana el Salva truca i parlant d'on anar i com jo tenia ganes d'acabar la temporada amb una bona remullada, diu de tornar al Torrent d'Estiula, aixo si, en plan mes "dominguero", recórrer el tram dels gorgs, donar-nos alguna remullada on ens vingues de gust, parar a fer el mos i un cop de retorn a la Font del Querol, agafar el vehicle i anar a dinar a algun restaurant de la zona, diumenge truco al Jose i quedem que el passaré a recollir a l'hora habitual.

Gorg de la Cabana

Aquest mati a les set, recullo al Jose a Santa Perpetua, el dia esta ennuvolat i alguna gota cau al parabrises, fem el cord fort i posem rumb envers Hostalets de Balenyà, aquí i com porto un parell de dies amb lleugers mareigs, aparco el cotxe i agafem el del Salva, tornem a la C-17, arribats a Ripoll girem envers Campdevànol, creuem el poble per la carretera que mena a La Pobla de Lillet i deixem el vehicle a la zona d'aparcament de la Font del Querol, al costat del càmping Pirinenc, veiem un cartell que diu que de divendres a dilluns es te que pagar 5 € per deixar el vehicle, però no veiem a ningú que cobri, aixi que pensem que a la tornada ja pagarem i donem inici a la caminada.

Gorg de la Tosca

Sempre seguint les marques del sender local anem de pujada, fets una mica mes del quilometre som a les restes de la casa de la Mosquera i uns metres mes endavant la font del mateix nom, ara el sender ja es va apropant al torrent i ja comença l'espectacle, primer arribem al Gorg de La Cabana, després passem pel Gorg de La Tosca, uns metres mes i ja som al Gorg de l'Olla mes endavant pel Gorg de la Bauma, arribats aquí, decidim fer una petita parada per el mos matinal. Mentre ens ocupem en tant feixuga tasca comentem que el dia esta fresc i que lo del bany........encara que jo no perdo l'esperança.

Gorg de la Bauma

Acabat el mos reiniciem la caminada, uns metres mes endavant tenim que canviar de riba, creuem el torrent per unes pedres i arribem al Gorg del Forat, seguim i ja som al Gorg Petit del Colomer, aquí ens separem una mica del torrent, passem per la Font del colomer que rau eixuta i ja davallem a trobar el Gorg del Colomer on arribem a dos quarts de dotze, la temperatura es fresca i el sol encara no arriba al lloc per lo qual el bany queda posposat, decidim arribar-nos a Sant Feliu d'Estiula que ens semble recordar esta a uns dos quilometres.

Sant Feliu d'Estiula

Dit i fet, ens enfilem per anar a trobar el Camí de l'Auró que sense cap mena de complicació ens porta fins a l'església de Sant Feliu d'Estiula, vist el lloc i fet un petit descans tornem sobre les nostres passes i quan som altre cop al Gorg del Colomer dic que m'abelleix donar-me un bany i els altres, quin remei..........accepten de "bon grat" la veritat es que l'aigua esta freda amb ganes, ells es donen un bany curt, lo just per immortalitzar el fet, jo m'entretinc una mica mes, dintre la sensació de fred es forta, però quan surts ja tens ganes d'entrar altre cop, ens eixuguem, vestim i re-emprenem la caminada.

paradisíac, nomes desentona el banyista

Per no tornar pel mateix lloc creuem el torrent i anem reseguint les marques groques que ens van guiant a trobar el Collet de Daguí, aquí enllacem amb el Camí de Gausacs a La Mosquera, passem a tocar del Mas Gausacs, sempre camí endavant ens anem apropant a la fi de la caminada, arribem altre cop a la zona de lleure de la Font del Querol, no hi ha cap persona que cobri, agafem el vehicle i ens dirigim a Ripoll on el Salva sap d'un lloc on es menge be i be de preu. La veritat es que quedem mes que satisfets, ara fer fer una mica de temps abans de ficar-nos en carretera, agafem el cotxe i el Salva ens porta a Les Llosses la veritat es que no se on, però ens ensenya un parell de racons ideals per fer un tranquil bany.

bonic racó en un punt indeterminat de Les llosses

Tornem al cotxe i ara ja si que posem rumb envers Hostalets de Balenyà, arribats, ens acomiadem del Salva fins al setembre i agafant el meu vehicle ens dirigim a Santa Perpetua, aquí altre cop comiats i desitjos d'un bon estiu, ja cap a Martorelles, llastima que el dia no ha acompanyat per haver estat mes temps dins de l'aigua, però malgrat aixo ha estat un altre bon dia de contacte amb la natura i amb bona companyia.

COLL DE BRACONS-PUIGSACALM- PUIG DEL LLOP-COLL DE BRACONS

2011-07-15T17:14:00.003+02:00

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà

Lloc inici caminada:Collada de Bracons

Caminants:Salva, Jose i Francesc

Data: 11-07-2011

Hora d'inici caminada: 08:39:31

Hora d'arribada:13:31:36

Duració: 04:52:05

Alçada punt de sortida: 1109 m

Alçada mínima assolida:1108 m

Alçada màxima assolida: 1458 m

Desnivell màxim:350 m

Guany:348 m

Ascensió acumulada:742 m

Descens acumulat: 759 m

Distancia recorreguda:9773 m

Velocitat mitjana: 2 km/h (sense descomptar parades)

dalt el Puigsacalm

Aprofitant diumenge la caminada de cloenda dels Trotacamins, el Salva i jo parlem d'on anar avui, a la fi decidim fer el Puigsacalm, cim emblemàtic i de visita quasi obligada de tot amant de la muntanya a Catalunya, a la tarda truco al Jose i quedem que el passaré a recollir per Santa Perpetua. Avui a les set ens trobem amb el Jose, puja al cotxe i ens dirigim envers Hostalets de Balenyà, recollim al Salva i ja agafem la C-57, ens desviem per la C-37, passem els túnels de Bracons, ens desviem envers Joanetes i ja aquí per la GV-5273 arribem a la Collada de Bracons, deixem el vehicle i donem inici a la caminada.

grimpada nomes començar

Grimpem per una pared de pedra que es troba a la part tancada del revolt i agafem un sender amable i de bon fer que es va obrin pas per la part obaga de la carena del Puigsacalm, pràcticament tot ell transcorre pel mig d'una preciosa, fresca i fosca fageda, tan es aixi que tinc problemes per poder fer algunes fotografies. Al quilometre i mig aproximadament arribem a la Collada de Sant Bartomeu, si seguíssim el sender que portàvem aniríem a parar a Sant Bartomeu de Covidases, aixi es que agafem un corriol que puja a la dreta.

Collada de Sant Bartomeu

Seguim pel corriol que a part de fressat, esta bastant ben indicat, quan portem fets una mica menys de tres quilometres arribem a la Font Tornadissa, el lloc es encisador, tant es aixi que decidim parar a fer el primer mos, mentre ens apliquem en tan gratificant tasca va arribant un bon grapat de bestiar boví que venem a apaivagar la sed en l'abeurador d'obra que recull l'aigua de la font. Un pic enllestit el tema alimentari, reiniciem la caminada no sense fer acopi d'aigua.

Font Tornadissa

A partir d'aquí el sender es mes feixuc, la pendent es força pronunciada i bona part transcorre pel mig de pastures, arribem al camí que ve de Vidrà, girem envers la dreta i en pocs metres arribem al Rasos de Manter, ampli espai de pastures i amb unes vistes magnifiques, pocs metres mes i deixem el sender i agafem un corriol que ens fa creuar una porta per bestiar, per aquí, on no hi ha fageda, predomina la falguera, fets uns pocs metres mes dels quatre quilometres i mig, arribem dalt el Puigsacalm.

cim del Puigsacalm

Puigsacalm (1513 m.) El Puigsacalm és un dels cims més coneguts de Catalunya, i la seva estratègica ubicació, a cavall de les comarques d’Osona i la Garrotxa, fa que la seva ascensió sigui quasibé imprescindible per a qualsevol excursionista. Permet gaudir d’unes magnífiques vistes en totes direccions (Al Nord observarem els Pirineus Orientals; a l’Oest, la serralada del Cadí i el Pedraforca; A l’Est, la Garrotxa i la seva extensa quantitat de cims volcanics, i finalment, al Sud, el Montseny i la plana de Vic).

dalt el Puig del Llop, al fons, el Puigsacalm

Un pic hem gaudit de les vistes, ens hem fet les fotos de rigor i ens hem fet un fart d'espantar mosquits reiniciem la caminada i ens dirigim al Puig del Llop, aquest es un altre dels cims destacats de la serralada, ens endinsem en uns veritables boscos de falgueres tant o mes alts que nosaltres i fem els set-cents metres que ens separen del puig del Llop, arribats fem les fotos de rigor, contemplem les vistes, d'aquí dalt estant es divisa a la perfecció l'ermita de Santa Magdalena del Mont, diem d'apropar-nos però el Salva que ja hi ha estat diu que el camí es molt dolent i que la ermita casi es veu millor d'aquí que de mes aprop.

Santa Magdalena del Mont

Ara ja donem inici a la tornada desfent el camí que hem portar de pujada, arribats als Rasos de Manter en lloc d'anar a trobar la font Tornadissa, decidim agafar un corriol poc marcat que gira envers l'esquerra, no sense alguna complicació, ja que en alguns trams mes que veure el corriol tenim que endevinar i o inventar, a la fi, anem a sortir altre cop a la Collada de Sant Bartomeu, ara ja tornem a caminar sobre les passes que hem portar, arribem a la Collada de Bracons, aquí parlem de que fer, el Salva diu d'apropar-nos a Sant Feliu de Pallerols, a tocar del riu Brugent hi ha un àrea de lleure amb taules i banca per dinar còmodament.

petit gorg al brugent, perfecte per remullar-se

Agafem el cotxe i ens dirigim envers Sant Feliu, arribem, deixem el vehicle en un petit aparcament a ran de carretera i baixem a trobar l'àrea de lleure de la Font de la Fontana, el Brugent porta una quantitat d'aigua mes que acceptable, tant es aixi que no puc resistir la temptació i els hi dic que em vaig a donar un bany, el Jose també s'anima i baixem a la llera del riu, l'aigua esta fresca amb ganes, però quin plaer, estem una estona dintre el riu, ja sortim i mentre ens eixuguem fem el segon mos del dia.

Font de la Fontana, Sant Feliu de Pallerols

Ens apropem al poble i en l'antiga estació del carrilet reconvertida en bar, punt d'informació i WC i dutxes pels que fan la Via verda, prenem ells un cafè i jo una cola, tornem al cotxe i ja enfilem cap a Hostalets de Balenyà, on deixem al Salva, ara toca deixar al Jose a Santa Perpetua i ja posar rumb envers Martorelles. Avui la caminada ha estat curta, malgrat aixo el fet de haver fet el Puigsacalm, fita que fa tems tenia prevista complir, fa que el dia es pugui considerar ha esta profitós i com sempre, en bona companyia

CLOENDA TEMPORADA 2010/2011 DELS TROTACAMINS DE MARTORELLES

2011-07-10T18:15:00.005+02:00

brindis per tots nosaltres i per una rapida recuperació del Gino
foto propietat de l'Antonio

Tal com estava previst, aquest mati, allà cap a les vuit, s'han començat a aplegar davant la masia un heterogeni grup de gent de tot tipus i mides, alts, baixos, prims, mes.................grassets, dones, homes, una cosa si tenien tots en comú, tots ells i elles formen part del grup dels Trotacamins de Martorelles, avui, era el dia, avui fèiem la caminada que baixa el telo de la temporada de caminades, com ja es quasi tradició, la caminada tenia com a destinació la Font dels Castanyers i una taula ben parada. Per uns motius o altres, tant l'Antonio i la Manuela, com la meva dona i com l'Adolf aniran en cotxe fins al restaurant per lo qual, quan es dona el tret de sortida iniciem la caminada dotze agosarats caminaires.

els caminaires a punt per prendre la sortida

Pel pont nou anem a trobar la carretera de Badalona per on anem fent via fins arribar al Camí de l'Església Vella on ens desviem, aquí el Julio i jo ens apropem a fer unes fotos a una font, bassa i safareig que es troben a tocar del Torrent de Sant Fost, seguim i arribem a la plaça de l'Església Vella, petita parada i continuem, passem per la Creu dels Carlins, arribem als carrers del Mas Llombard després d'un tram de selva casi impenetrable, ja que som aquí i encara que no estava al programa, decidim visitar la Font Better que alguns no coneixen i altres feia anys que no hi venien.

a la Font Better

Anem a trobar el carrer del Bosc per on girem a la dreta i passats els blocs d'apartaments agafem la drecera que ens mena a sortir al Camí dels Castanyer, en un tres i no res ja som a la font, allí ja esperen la Manuela, l'Antonio i la Isa, tastem l'aigua de la font i després d'una estona d'esbarjo ens entaulem, mentre demanem i ocupem els llocs, arriba l'Adolf, entre bromes i xerrameques donem complida compta de les viandes i les begudes posades a la nostra disposició. Un pic enllestit el tema gastronòmic sortim afora, fem petar la xerrada una estona i algú treu a col·lació que enguany no hem brindat amb cava.

calen paraules?

Dos desinteressats voluntaris entren i encarreguen una botella de cava i copes, al voltant de la font fem el brindis per tots nosaltres i pel Gino i la Toñi que no han pogut estar aquí per l'operació d'ell, ara els que han vingut amb vehicle diuen si algú vol tornar amb ells, però cap diu que si, aixi que donem inici a la tornada Camí dels Castanyers avall, agafem el corriol que porta a la Font de la Canaleta, d'aquí anem a sortir a Can Torrens Vell, agafem la drecera que surt davant el cementiri, sortim a la carretera i ja no parem fins arribar a Martorelles, aquí ja ens acomiadem fins el setembre i ens desitgem bones vacances.

FOTOS DE L'ANTONIO

CALDES DE MONTBUI.GORG DE LES ELIES-SANTA Mª DEL GRAU-SANT SEBASTIA DE MONTMAJOR-PIC DEL VENT-CALDES DE MOTBUI

2011-07-10T16:21:00.002+02:00

Lloc de trobada: Santa Perpetua de Mogoda

Lloc inici caminada: BV-1243, punt quilomètric 2,8, Caldes de Montbui

Caminants:Jose i Francesc

Data: 04-07-2011

Hora d'inici caminada: 07:26:08

Hora d'arribada:17:33:35

Duració:10:07:27

Alçada punt de sortida: 363 m

Alçada mínima assolida:322 m

Alçada màxima assolida:792 m

Desnivell màxim:470 m

Guany:428 m

Ascensió acumulada:1086 m

Descens acumulat: 1106 m

Distancia recorreguda:23.88 Km

Velocitat mitjana: 2.3 Km/h (sense descomptar parades)

placa, Pic del vent

Aquest dilluns el Salva no podia sortir amb nosaltres, truco al Jose i li comento que no tinc res preparat, que escolleixi ell, nomes dir-ho, ja em penedeixo......però ja esta fet. Aixi es que avui a les set recullo al Jose i enfilem envers Caldes, aquí agafem la carretera de Sant Sebastià de Montmajor, deixem el vehicle a l'alçada del km 2,8 i ja donem inici a la caminada anant a trobar el Camí de la Torre Nova, passem pel davant d'aquesta i anem fent camí per la Baga del Farell fins que quan portem uns sis quilometres i deixats enrere el Hort del Baió sortim a la Riera de caldes a l'alçada de la Resclosa de Les Elies.

Gorg de Les Elies

Creuem la riera i l'anem resseguint aigües amunt, passem per la casa de Les Elies i sempre caminant a prop de la riera ens arribem al Gorg de Les Elies, malgrat baixar aigua pel salt, trobem el lloc molt desendreçat, amb brutícia i la vegetació descontrolada, a partir d'aquí deixem la riera a la nostra dreta i anem a trobar l'ermita de Santa Mª del Grau on arribem fets vuit quilometres, tampoc la trobem en el seu millor moment, si no es fa res aviat entrara en una fase de deteriorament irreversible, aprofitem per fer una curta parada pel mos matinal.

Santa Mª del Grau

Reiniciem la caminada, deixem enrere les restes de Can Just, i uns trams per sender senyalitzat i altres per corriols arribem a Sant Sebastià de Montmajor fets una mica mes de tretze quilometres, fem un tomb pel lloc i parlant de per on seguir, ja li sur al Jose el rampell que em fa tremolar, agafem la carretera de Sant Sebastià per on fem una mica mes de tres quilometres, per asfalt i en pujada, aixo em castiga força les plantes dels peus, tant es aixi que s'hem fa una ampolla en un peu arribats dalt el Coll d'en Vila, aquí la carretera comença a davallar, però nosaltres ens endinsem pels carrers de la urbanització del Farell i seguim pujant fins que som dalt del Pic del Vent, punt culminant de la Serra Llisa a 815 m d'altitud.

Sant Sebastià de Montmajor

La veritat es que aquest ultim tram he patit força, malgrat aixo les vistes amb una panoràmica de 360º s'ho valen, des de dalt estant contemplem les cortines d'aigua que cauen per bona part del Vallés i del Maresme, ens arrecerem de l'aire i fem el segon mos del dia. Després de descansar una estona i de omplir el pap reiniciem la caminada seguint les marques del PR, aquí dona inici una ininterrompuda i forta baixada a traves de la Serra Llisa que en uns cinc quilometres de pistes corriols i carretera ens porten a sortir on aquest mati hem deixat el vehicle.

Pic del Vent, taula d'orientació

Pugem a aquest i posem rumb envers Santa Perpetua, deixo al Jose i cap a Martorelles, arribo, em dutxo i la dona em posa una pomada calmant a la cama, el anar trepitjant de forma incorrecte per culpa de la ampolla del peu ha fet que s'anés carregant la cama i el costat, res que no es curi amb uns dies de descans, malgrat aixo, per fi he pujat al Pic del Vent, una fita que feia temps que volia realitzar.

PR-C54 SENDER D'ORIS. A LA SEGONA VA LA VENÇUDA

2011-06-21T22:48:00.007+02:00

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà

Lloc inici caminada:Vinyoles d'Orís

Caminants:Salva i Francesc

Data: 20-06-2011

Hora d'inici caminada: 08:19:05

Hora d'arribada:17:21:40

Duració: 09:02:35

Alçada punt de sortida: 527 m

Alçada mínima assolida:522 m

Alçada màxima assolida: 957 m

Desnivell màxim:435 m

Guany:430 m

Ascensió acumulada:1478 m

Descens acumulat: 1446 m

Distancia recorreguda:24073 m

Velocitat mitjana: 2.6 Km/h (sense descomptar parades)

a la font de les donzelles

Ahir durant la sortida dominical quedem amb el Salva que avui farem el PR-C54 o sender d'Orís, que va quedar a mig fer fa un parell de dilluns. a tres quarts de vuit arribo a Hostalets de Balenyà, espero una estona i quan arriba el Salva pugem al meu cotxe i anem a trobar la C-17 que abandonem per la sortida 72, per la C-17z arribem a Vinyoles, aparquem el vehicle al carrer principal i comencem la caminada d'avui.

Com el tram fins arribar a Sant Genis d'Orís ja el varem fer l'altre dia el recorrem sense emprar gaire temps en prendre fotos, passem per davant de Sant Esteve de Vinyoles on semble que Mossèn Cinto Verdaguer va exercir de vicari durant uns anys, seguint el sender trobem la primitiva església romànica de Sant Esteve de la que es tenen noticies ja en el 957 formant part del terme del Castell d'Orís. Sense res mes a destacar fem els poc mes de quatre quilometres i mig que manquen fins arribar a Sant Genis d'Orís i a tocar el Castell d'Orís enlairat dalt un turó.

Sant Genis d'Orís

Sant Genis d'Orís. Petit nucli de poblacio on destaquen l'esglesia i l'antiga rectoria avui en dia reconvertida en hostal. L'església parroquial de Sant Genís d'Orís fou construïda entre el 1791 i el 1799. És una església de tipus barroc neoclassicista, amb una nau, capelles laterals i cimbori. El campanar no fou construït fins després del 1814.
El 1936 va perdre tots els antics retaules i imatges, llevat d'una talla amb restes de policromia del segle XIV que representa la Mare de Déu amb el Nen, a la qual mossèn Jacint Verdaguer dedicà uns goigs. Aquesta església va substituir-ne una altra documentada des del 943 i de la qual només en resta un petit mur ja que les seves pedres foren aprofitades per a la construcció d'edificacions posteriors .

restes del Castell d'Orís

El castell d'Orís, per la seva magnífica panoràmica que domina una bona part de la vall del Ter i els castells de Torelló, Besora i Sarreganyada, sentinelles de l'entrada nord de la Plana de Vic és un dels més visitats i coneguts de la comarca. També hi han contribuït la facilitat de l'accés, un bon enllumenat de les ruïnes i el penyal i sobretot l'obertura de la carretera i la conversió de l'antiga rectoria en hostal.
Les primeres notícies del castell són del 914. L'edificació és de forma quasi quadrada. Encara que en runes, s'hi poden veure uns murs força elevats a la part N. que daten dels S. XV al XVII, una cambra subterrània, amb volta de pedra d'època gòtica, cap a la part E, i la planta de l'antiga capella romànica de Sant Pere, probablement del s. XII. També conserva la cisterna i altres restes de dependències dintre el que fou clos fortificat que en el seu moment podia encabir 200 homes i 25 cavalls.
La manera d'ésser construït mostra almenys quatre etapes ben diferenciades que van del segle XII a la fi del segle XVII.
El castell fou fet volar en bona part durant la primera guerra Carlina (1833-40), i més tard fou espoliat de finestrals i altres elements de pedra treballada.
Amb tot es té una bona documentació de com era el castell gràcies als croquis de la planta i una descripció detallada de cada dependència fetes per un espia francès a l'entorn del 1670, quan les tropes de Lluís XIV planejaven l'ocupació de la Plana de Vic i consideraven aquest castell com un bon lloc per establir-se ja que l'edificació no és dominada per cap altra altura veïna.
Al començament del s. XX, l'arquitecte Josep M. Pericas aixecà una planta del que restava del castell on es constata la seva degradació en relació a l'anterior croquis.

El terme del castell comprenia inicialment les parròquies actuals de Sant Genís d'Orís i Sant Esteve de Vinyoles, però aquesta darrera es va unir a la demarcació de Voltregà abans del 1250, i només restà subjecta a Orís la demarcació de Sant Genís, inferior, per tant, al municipi actual, que comprèn també Saderra.
La documentació no reflecteix cap procés constructiu, únicament podem constatat que durant la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II tingué una certa importància i que al final de les activitats bèl·liques encara estava dempeus.

restes de la capella de Sant Pere d'Orís dintre el recinte del Castell

Sempre seguint les indicacions del pr anem avançant, fets uns set quilometres i veient que ja va sent hora, parem un moment per fer el primer mos del dia, un cop recuperades una mica les forces reiniciem la caminada que transcorre tota ella per mig del típic paisatge osonenc, dos quilometres i mig mes endavant trobem una font, de bon gust ens hauríem refrescat però aquesta resta tancada per una munió de filats i no gosem traspassar-los. aixi que seguim endavant, fets uns pocs metres arribem a una cruïlla que semble el punt central d'un vuit mal fet, per la dreta el sender s'enfila a trobar Sant Salvador de Bellver i per l'esquerra s'ajunta el que hi torna.

arribant a Sant Salvador de Bellver

Aquí comença la part mes feixuga de la caminada, en uns dos quilometres tenim que salvar un desnivell de uns dos-cents metres amb algun tram de forta pendent, a la fi arribem dalt del turó on es troba l'església de Sant Salvador de Bellver damunt del Cingle Negre lo que fa que les vistes que es poden albirar siguin espectaculars, llastima que avui el dia s'ha llevat enboirat i no ho permet.

interior de Sant Salvador d'Orís o de Bellver

Sant Salvador de Bellver. Aquesta església d'origen romanic es troba citada l'any 1110. Des de començaments del segle XII hi havia en aquest lloc una comunitat de preveres i clergues que seguia la regla de sant Agustí. Aquesta comunitat havia quedat reduïda el 1278 a un sol membre, en canvi adquirí força importància una confraria que també hi tenia la seu. La canònica no es va recuperar mai més. Actualment es coneix com Sant Salvador de Bellver.

També es coneguda com Sant Salvador d'Orís, ja que es troba a prop d'aquest poble, en un cim de 950 metres malgrat estar situat en el extrem est del terme de Sant Boi de Lluçanès.

Sant Salvador d'Orís o de Bellver

Després de descansar una mica, de demanar una mica d'aigua a la persona que semble tenir cura del lloc i després de visitar l'església que trobem oberta, decidim seguir el nostre camí, el sender es va obrint pas uns trams per pistes, altres per estrets corriols sense res a destacar, quan portem uns catorze quilometres fets, un cartell ens fa notar que uns cent metres cap a l'esquerra i damunt el sender, es troben les restes de la balma de Serinya, balma obrada de no grans dimensions que encara manté alguna de les parets, ens endinsem pel corriol per visitar-la i tornem al sender per seguir la marxa.

balma de Serinya

Fets encara no dos-cents metres, un cartell ens fa saber que si ens desviem per un sender a la dreta un quilometre, podrem gaudir de la Font de les Donzelles, no ens ho pensem i ens endinsem pel corriol, aquest segueix en bona part el Torrent de Talamanca que malgrat discórrer entre una espesa vegetació, deixa entreveure algun que altre petit racó de bon veure. Fet el quilometre arribem a la Font de les Donzelles, aquí ens trobem un racó de gran bellesa i encant. El Torrent de Talamanca realitza un gran salt que malgrat la minsa quantitat d'aigua que porta ens permet imaginar-lo en moments mes abundants.

Font de les Donzelles

La filtració per les roques de part de l'aigua fa que sota el salt es trobin una gran quantitat de petites fonts que deixen anar el preuat element tot relliscant per les roques i la vegetació. Semble que el lloc esta associat a les llegendes de Les Dones d'Aigua:

"Una vegada un pastor, o un soldat, baixant per la font de les Donzelles va relliscar i va caure. Va demanar auxili. Se li van aparèixer set o vuit noies, joves, boniques,donzelles. Aquestes noies el van ajudar, el van curar i van tornar a marxar, Les donzelles van desaparèixer i no les van veure més".

Torrent de Talamanca, Salt de les Donzelles

Llastima que donant per suposat que en la sortida d'avui no trobaríem cap corrent d'aigua no hem portat ni calçat d'aigua ni tovallola per eixugar-nos, amb la calor que fa una mica de remull hagués estat immillorable, tot i aixo ens remullem la cara i els braços abans de desfer l'ultim quilometre que ens ha portat fins aquí. Tornem al cartell que ens ha fet desviar, uns pocs metres mes endavant i mig amagat dintre el bosc trobem les restes d'un antic forn de calç. Ara i com cantava en Serrat "el camí fa baixada i me'n vaig a peu........" aixi que posem una mica mes de ritme i sense res a destacar arribem a Sant Miquel d'Ordeig quan manquen dos-cents metres pels vint-i-tres quilometres.

Sant Miquel d'Ordeig

Sant Miquel d'Ordeig. Dins el veïnat de Sant Miquel d’Ordeig, prop de Vinyoles d’Orís del terme de les Masies de Voltregà (Osona), trobem l’església de Sant Miquel d’Ordeig Antoni Pladevall i Albert Benet indiquen que “el lloc d’Ordeig es documenta el 975” quan s’esmenta una ‘villa Ordege’ i afegeixen que l’existència del temple religiós “es constata el 1059, quan el bisbe Miró Foguet, que més tard havia d’ésser senyor del castell de Voltregà, dóna l’església de Sant Miquel amb el domini de la quadra d’Ordeig al monestir de Santa Maria d’Amer”. Però la majoria de referències que en tenim, daten de l´època feudal. L´any 1104 el bisbe Arnau la va consagrar com l´església de San Michaelis d´Ordeig. El 1618 s´hi varen realitzar importants obres; s´hi va fer un campanar de cadireta i es va canviar la porta de costat. L´any 1654, els saqueigs de les tropes franceses provocaren una destrucció quasi be total del temple i el seu arxiu. A partir de la seva reconstrucció i per raons de seguretat, Sant Miquel l´Ordeig va perdre la parroquialitat en favor de Vinyoles i passà a dependre de Sant Esteve. Al 1978 es va realitzar una reforma que li va donar la imatge actual.

Sant Miquel d'Ordeig

Visitat el lloc reiniciem la caminada fent el poc mes d'un quilometre que ens separa del lloc on aquest mati hem deixat el vehicle, arribem, ens instal·lem dintre i ja posem rumb envers Hostalets de Balenyà, arribats ens acomiadem i ja faig cap envers Martorelles. Ha estat una caminada que ja pressuposàvem feixuga, per la calor, per la distancia i alçades a superar........malgrat tot la visita a tants llocs d'interès i la "guinda" de la troballa de la Font de les Donzelles ha fet que hagi quedat mes que content de l'experiència.

DIUMENGE DE CARRETERA, PANORAMIQUES, AIGUA I BON MENJAR

2011-06-20T21:55:00.180+02:00

Feia temps que comentàvem de fer una sortida "dominguera" amb el Salva i la Joaquina, a la fi decidim que serà aquest diumenge, quedem a les vuit del mati a Hostalets de Balenyà on deixem el nostre vehicle i agafem el del Salva ja que ell serà el guia de la sortida, decidim que el primer lloc on anirem serà al Santuari de Queralt, arribem a Berga i agafem la carretera que porta al santuari, deixem el cotxe a tocar de l'estació inferior del funicular i pugem per les escales, visitem el lloc i gaudim de les panoràmiques, el dia es clar i assolellat i la visibilitat quasi perfecta.

Santuari de Queralt

El Santuari de Queralt, també anomenat de Santa Maria de Queralt o de la Mare de Déu de Queralt, es troba al nord-oest de la ciutat de Berga (Berguedà).

El Santuari està situat al vessant oriental del Castellberguedà, cim de la serra de Queralt, a una alçada de 1200 metres. L'indret on avui s'aixeca el santuari correspon, segons sembla, a l'espai que hauria ocupat el castell de Guillem de Berguedà.

El conjunt de Queralt l'integren el Santuari on es venera la imatge de la Mare de Déu de Queralt i un edifici annex que acollí al seu moment l'hostaleria del santuari, on avui hi ha el restaurant i l'estació del funicular que hi accedeix des dels aparcaments. Hom considera igualment part del Santuari l'església de La Cova on, segons la llegenda, un pastor de Vilaforniu trobà la imatge de la Mare de Déu el segle XIV

El primitiu santuari fou construït el1386 pel mercader berguedà Francesc Garreta. L'actual església és un edifici construït al segle XVIII, d'estil renaixentista, i es compon d'una nau central amb dues de laterals. La portalada que dóna accés al temple data de 1966. Als anys setanta s'acabà el campanar, de torre circular, que s'aixeca independent al costat de l'església. Als anys 90 es va escometre una restauració definitiva de l'interior de l'església i el cambril sota la direcció de l'arquitecte berguedà Lluís Boixader.

cambril de la verge

Originàriament, al santuari hi hagué un monumental retaule barroc fet per en Pere Costa, que fou destruït el 1936. L'actual retaule data del 1958 i es obra de l'arquitecte Ramon Masferrer. Damunt la sagristia hi ha el cambril de la Mare de Déu, un exemplar gòtic que conserva trets romànics molt marcats. Es tracta d'una talla de fusta d'uns cinquanta centímetres d'alçada que representa la Mare de Déu asseguda. Amb la mà esquerra agafa el seu fill situat dret damunt el genoll el qual sosté un llibre amb la mà esquerra mentre beneeix amb la dreta. Amb la mà dreta sosté una oreneta, animal que ha esdevingut el símbol de Queralt.

Vist el lloc agafem el vehicle i ens dirigim a visitar Les Fonts del Bastareny al municipi de Gisclareny, arribats ens trobem que la sort ens segueix acompanyant, si ja hem ensopegat amb un dia amb visibilitat d'allò mes, aquí ens trobem que la quantitat d'aigua que surt de les fonts es extraordinària lo que fa que l'espectacle sigui superb,

Fonts del Bastareny

El Bastareny. Riu del Berguedà, afluent de capçalera de la dreta del Llobregat. Neix al municipi de Gisclareny a sis quilometres de Bagà.

És de règim nivopluvial, amb fortes oscil·lacions estacionals. Neix a les fonts càrstiques de la Dou, situades a 1077 metres d'altitud també anomenades fonts del Bastareny, i recull les aigües de la serra de Molnell, les del coll de Tancalaporta i les de la baga de Murcurols. El riu forma una vall que flueix en direcció NW-SE per terrenys secundaris i terciaris. Per la dreta rep el torrent de Turbians i per l'esquerra el riu de Gréixer; passa per Bagà i desguassa al Llobregat per Guardiola de Berguedà. En són aprofitades les aigües per a la indústria. El seu naixement es una de les principals atraccions turístiques de la zona. El salt surt fotografiat en innumerables postals. A principis de segle XX, aquí hi havia una serradora i els troncs eren transportats en telefèric fins a Bagà.

riu Bastareny

Després d'una acurada visita i molt al nostre pesar, tornem al vehicle per continuar la excursió, després de parar a Baga per fer un frugal esmorzar, de parar en algun que altre mirador per gaudir de les panoràmiques i de trobar-nos alguna font digna de fotografiar, arribem a Gósol, bonic i petit poble on el Salva a reservat taula per dinar a cal Moixó, petit i acollidor restaurant. Tracte agradable, quantitats i qualitat de restaurant de muntanya dels de tota la vida, presentació amb tocs de nouvelle cuisine i un preu mes que ajustat fan que gaudim d'un dinar quasi perfecte.

Gósol amb el Pedraforca al fons

Donem un petit tomb pel poble per no ficar-nos al vehicle nomes aixecats de la taula, gaudeixo de les vistes al Pedraforca, que fins avui nomes havia mig entrevist des de la distancia, ara ja ens acomodem en el vehicle i decidim iniciar la tornada amb l'idea aixo si, de parar sempre que veiem quelcom interessant, després de parar en algun mirador dels que trobes en qualsevol revol de la carretera, arribem al municipi de La Pedra i La Coma, aquí veig un cartell que que indica el camí a Les Fots del Cardener, em ve a la ment imatges que he vist del lloc i dic d'apropar-nos, cosa que fem recorrent els pocs metres que ens separen de la zona d'aparcament.

Lo primer que ens crida l'atenció es la munió de gent, es motivat per l'existència de una zona d'oci amb graelles, taules i ombra per passar un bon dia de camp. El lloc ens captiva per la seva gran bellesa, molt diferent de Les Fonts del Bastareny aixo si.

Fonts del Cardener

El Cardener. és un riu del Prepirineu. Recull les aigües de les serres del Port del Comte i del Verd, de la Serra de les Comes, del Pedraforca i la Serra d'Ensija. Neix a les Fonts del Cardener, situades al municipi de la Coma i la Pedra, al peu del Port del Comte. Aquestes fonts ja li proporcionen un cabal relativament important. La seva conca de 1.400 km² inclou la meitat occidental del Solsonès, part oriental del Berguedà i algunes zones del Bages i l'Anoia.

En el seu recorregut es troben els embassaments de la Llosa del Cavall (situat els termes municipals de Guixers i Navès) i el de Sant Ponç (situat als termes d'Olius i Clariana de Cardener). Aquest últim ja va ser projectat l'any 1921 i s'hi poden practicar esports aquàtics.
Després d'haver recorregut uns 106 km, finalment desemboca al Llobregat a Castellgalí, 8 km aigües avall de Manresa

Les Fonts del Cardener. en èpoques de desglaç ofereixen un espectacle majestuós: dolls d'aigua brollen d'entre les roques per tots costats, molt sovint en forma de cascada.Segons l'opinió de Torras, són precisament d'aquestes roques o quers del seu naixement d'on prové el nom del riu: dels quers o "cars" se'n derivaria "Cardener". Aquest excursionista descriu a la seva obra l'espectacularitat de l'indret: "El riu al nàixer forma ja una forta y ampla corrent que's llença tumultuosa, escumejanta, brunzenta, joguinejant entre grosses roques, formant escaients, saltants i sovintamagada sota sostre de verdor. El lloc és atraient. L'Aigua és molt freda i bona...".L'entorn del naixement del Cardener és avui un acollidor espai de pícnic. Preparat de tal manera que el visitant pot gaudir d'un dia especial amb la família i amics, coent a les graelles instal·lades a la zona, uns bons talls de carn i botifarres típiques d'aquest bonic indret.


riu Cardener

embasament de La llosa del cavall

Visitat el lloc tornem al vehicle i carretera avall fins que som a tocar de la presa de l'embassament de La Llosa del Cavall on fem una ultima parada per gaudir de la bellesa del lloc, ara si que ja posem rumb envers Hostalets de Balenyà, arribats ens acomiadem felicitat-nos pel dia tan bonic del que hem gaudit. Agafem el nostre vehicle i ens dirigim envers Martorelles on arribem quan son casi les 21,00 hores.

PUJADA NOCTURNA A LES MALESES DELS TROTACAMINS DE MARTORELLES

2011-06-19T23:06:00.003+02:00

Aquest cop si, aquest cop, tal com estava previst sortim de Can Carrancà quan passen uns pocs minuts de les 21,00 h. som pocs, però valents, sortim de la masia deu esforçats expedicionaris encara que uns pocs metres mes endavant s'afegeixen la Paula i la "mama de la Paula" la Paula es una simpàtica nina de nomes set anys que malgrat semblar al principi que no serà capaç, arriba dalt Les Maleses i torna a baixar mes fresca que un gínjol.

el grup a can Carrancà (foto propietat de l'Antonio)

Encarem a trobar Sant Fost, creuem la carretera de Badalona i per la pista de terra que hi va paral·lela comencem la primera pujada de la nit......per obrir boca com diu algú. Tornem a la carretera poc abans d'arribar al camí de l'Església Vella per on girem, arribats davant el cementiri ens endinsem en el bosc per un sender que ens porta a sortit a prop de Can Torrens Vell, seguim endavant pel sender fins arribar a la cruïlla de camins on si continuem endavant arribaríem a Sant Cebrià de Cabanyes. aquí girem envers l'esquerra i per la pista tancada per una cadena donem inici a la part feixuga de la caminada.

pujada a Les Maleses

Xino Xano i fent alguna que altre parada per recuperar l'ale, arribem dalt el Coll de Lliça, aquí ens endinsem pel corriol que entre mig d'una densa vegetació i després de deixar enrere el Turó del Pi Candeler ens porta a trobar les restes del poblat ibèric de Les Maleses, arribats que hi som ens acomodem i donem inici a un sopar que si be no es del mes refinats, es pot dir que el marc, es insuperable, acabant el frugal sopar ja surten la Pepi i la Manuela que han pujat carregades, l'una amb un tapper ple de deliciosa coca de Sant Joan i l'altre amb unes capses de galletes Birba de Camprodon, per a mi, després de les Tries de Santa Coloma de Farners, les millors.

sopar a la llum de la lluna

Ens veiem obligats a deixar els envasos ben buits ja que diuen que no estant disposades a baixar carregades altre cop. ens hi apliquem de bon grat......per fer-lis un favor mes que res, ara el Julio, l'Antonio i jo ens repartim l'us d'un trípode que he portat per poder fer alguna foto de les panoràmiques que d'aquí dalt es divisen. Enllestits tan el tema mes prosaic del jalar com el cultural de les fotos, ja donem inici a la davallada no sense poder gaudir uns moments de la lluna que ha tret el cap per entre mig dels núvols com si ens volgués agrair la visita que l'hem fet.

el Vallés il·luminat

Desfem fil per randa el camí que hem portat a la pujada fins arribar a Sant Fost, aquí en lloc de agafar la pista de terra seguim per la carretera, arribats al carrer del pont nou ens acomiadem de la Paula i de la "mama de la Paula" la resta seguim, traspassat el pont ens deixen la Manuela i l'Antonio, la resta ens dirigim a trobar Can Carrancà ja que la majoria han deixat els vehicles allí, ens acomiadem i donem per acabada una caminada diferent per l'horari però com sempre, envoltada de simpatia I bon ambient com es marca de la casa dels "Trotacamins" de Martorelles

FOTOS DE L'ANTONIO

CAMINADA JUNY TROTACAMINS DE MARTORELLES- VALL D'OLZINELLES

2011-06-12T21:09:00.001+02:00

Aquest mati a les vuit ens trobem davant la masia de Can Carrancà, després d'esperar uns minuts per que s'incorpori un ressagat...... no es diu el pecador, pugem als vehicles i ens desplacem a Sant Celoni, arribats cerquem el pas que per dessota de l'AP-7 creua a l'altre banda, deixem el vehicles a tocar de Can Draper i donem inici a la caminada seguin les marques blanques i verdes del sender local. Fets uns vuit-cens metres ens desviem del sender per visitar el Pou de Glaç de Can Draper, de petites dimensions però en mol bon estat de conservació, vist el lloc tornem al sender.

el grup abans de donar inici a la caminada

Fets uns dos quilometres creuem la BV-5112 Carretera d'Olzinelles i seguim les marques del sender que va paral·lel a aquesta com també a la Riera d'Olzinelles lo que fa que en tot moment caminem pel mig d'un bosc de ribera ombrívol i exuberant, mig quilometre mes i arribem al Pont de Can Plana, una mica mes endavant es troba el Pollancre d'Olzinelles primer de un conjunt d'arbres de grans dimensions que anirem trobat al llarg del sender. Seguim caminant sempre a tocar de la riera lo que ens permet gaudir de la visió d'algun que altre petit salt d'aigua i del so d'aquesta al saltar per les pedres.

creuant la Riera d'Olzinelles

Quan portem fets uns quatre quilometres arribem al conjunt d'interès de La Pega format per, la font, la bassa una plantació d'immensos plàtans i l'Alzina de Can Valls, aquí fem la parada per fer el mos i descansar una mica. enllestit el tema pugem a la carretera, la creuem i ens arribem a visitar els Forns de La Pega de Can Valls, tornem a creuar la carretera i sempre paral·lels a aquesta anem seguin el sender, aquí, tenim un petit canvi d'impressions amb un ramat d'ovelles sobre qui te preferència de pas, a la fi arribem a una entente cordial i ens deixen passar, uns meters mes i deixem el sender ample per agafar un corriol que ens porta a la Font del Senyor Rector.

Sant Esteve d'Olzinelles

D'aquí ja ens arribem a Sant Esteve d'Olzinelles conjunt format per l'església, la rectoria i el petit cementiri, visitat el lloc reiniciem la caminada, creuem altre cop la carretera, passem per la Font de la Rectoria i un metres mes endavant girem a l'esquerra i creuem un petit prat i una palanca de fusta damunt la riera, tornem a girar enver l'esquerra i en pocs metres som davant del Roure del Quintà, altre dels arbres monumentals de la ruta, trobem una bifurcació on agafem el sender de l'esquerra per visitar la bassa i aqüeducte de l'Aranyal, vist el lloc tornem a la bifurcació i seguim el sender que ens porta al Pont de l'Aranyal passant bans pel Cedre de Can Valls, altre arbre de grans dimensions.

Pont de l'Aranyal

El Pont de l'Aranyal fou bastit per salvar el Sot de les Mines, esta flanquejat per una filera de immensos plàtans i te a tocar un faig de grans dimensions. L’existència d’aquests arbres no només es deu a factors biològics i ambientals, sinó també al simbolisme que els habitants de la zona han donat a certes especies i a la decisió de plantar i mantenir alguns exemplars pel seu valor estètic. D’aquesta manera, es conserven pins, roures, alzines i alzines sureres de grans dimensions vora els camins de la vall. També s’hi troben espècies ornamentals, com els plàtans, que formen grans conjunts monumentals vora les fonts i basses.

creuant el sot de les Mines pel Pont de l'Aranyal

Ara el sender marcat s'endinsa pel Sot de les Mines per anar a trobar els Quatre Camins i pel Sot de la Remor tornar a Can Draper, nosaltres decidim que vorejant Can Valls tornarem a la cruïlla on es troben els Forns de la Pega i ja aquí, desfarem el camí que hem portat aquest mati, arribem a Can Draper, ens acomiadem no sense emplaçar-nos per a la caminada nocturna de dissabte que ve i enfilant-nos als vehicles iniciem la tornada a Martorelles on arribem quan son les tretze hores tal i com estava previst. A mi personalment es una caminada que m'agrada molt de fer, espero que hagi estat de l'agrad de la resta.

HOM PROPOSSA I........................................

2011-06-07T22:12:00.001+02:00

Diumenge em truca el Salva per veure que fem dilluns, li comento de fer el PR-C54 sender de petit recorregut que porta a passar per part dels indrets mes interessants del municipi d'Orís, li sembla be, quedem a dos quarts de vuit davant casa seva, nomes penjar truco al Jose, li comento i quedem que em passara a recollir per Martorelles i farem cap a Hostalets de Balenyà amb el seu vehicle.

Sant Esteve d'Orís

Aquest mati a les set en punt ens trobem davant Can Carrancà, pujo al cotxe i anem a trobar la C-17, arribem a Hostalets de Balenyà i recollim al Salva, retornem a la C-17 per on fem via envers Les Masies de Voltregà, aquí per la C-17z arribem a Vinyoles d'Orís on tinc previst iniciar la caminada. Deixem el vehicle al Carrer Major i per aquest ens anem apropant a l'església de Sant Esteve, vista aquesta seguim ruta sempre guiats per les marques blanques i grogues del PR. Ens sobta veure a cada poques passes una placa amb fragments de poesies de Mossèn Cinto, trobem una que indica que el llorer que es a tocar, va ser plantat per l'insigne poeta.

ermita romànica de Vinyoles d'Orís

Ja casi a la sortida del poble es troba una ermita romànica de la que no he trobat informació en lloc, ara ja ens endinsem en un sender que per mig de camps de conreu i pel mig de trams ombrívols i emboscats va guanyant alçada de una manera molt suau. A la poca estona de caminar constatem lo que serà quasi normal durant tota la caminada, per una part aquell ferum típic de les contrades on abunden les granges i per altre la munió de camps plens de patates, no podem oblidar que som a la comarca d'Osona i dintre d'aquesta en la zona de mes tradició en el conreu de la PATATA DEL BUFET. De fet tots el primer cap de setmana d'octubre s'hi celebra el Mercat de la Patata del bufet.

monument commemoratiu de la creació del PR-C54

Quan portem fets una mica mes de tres quilometres truquen al Salva, a la dona li ha donat un atac de lumbàlgia que la ha deixat sense poder-se moure, com no falta gaire per arribar a Sant Genis d'Orís decidim que ens hi arribarem i després de fer la visita i el mos, donarem per acabada la caminada i tornarem sobre les nostres passes, aixi ho fem, arribem al petit nucli de Sant Genis d'Orís, donem un tomb per l'església i la rectoria avui en dia reconvertida en restaurant.

Sant Genis d'Orís

D'aquí estant decidim fer els pocs però costeruts metres que ens separen del turo on es troben les restes del Castell d'Orís i de l'església de Sant Pere d'Orís, el lloc es un magnific mirador, llastima que el dia no ens permeti gaudir de les vistes. Com possiblement tornarem a fer el recorregut complert, no entraré en detalls deixant per llavors entrar mes en matèria. iniciem la davallada i en uns bancs que es troben situats a mig camí parem a fer el primer mos del dia.

restes de Sant Pere d'Orís dintre el recinte del Castell d'Orís

Enllestit el tema gastronòmic ara ja donem inici a la tornada i aprofitant que tot es baixada agafem un bon ritme desfent fil per randa el recorregut que hem portat a l'anada, arribem a Vinyoles, pugem al cotxe i posem rumb envers Hostalets de Balenyà, arribats que hi som ens acomiadem del Salva i ens aturem un moment per decidir que fer, a la fi dic de fer la Ruta dels Molins de Centelles donat que hi som a tocar, dit i fet, entrem altre cop a la C-17 i sortim a la primera sortida, deixem el vehicle a tocar de l'ermita de Sant Antoni de les Codines i donem inici a la caminada.

el Rossell amb la seva torre de defensa, Centelles

Per la pista que passa entre mig de la Teuleria i la depuradora de Centelles arribem a la via fèrria del tren de Barcelona a Puigcerdà, creuem per sota el pont de ferro que salva el Torrent de la Llavina, en pocs metres som davant de la casa del Rossell on ens hi aturem una estona, reiniciem la caminada tot resseguin el torrent, de seguida trobem la Font del Rossell, uns quants metres mes i trobem la Font del Llobató i mes endavant una zona de lleure amb bancs i taules, sempre resseguint el torrent arribem al Moli de la Llavina potser l'ultim moli en funcionament encara que sigui d'una manera testimonial i de cara als visitants.

Moli de la Llavina, Centelles

Vist el lloc seguim el nostre sender sempre guiats per les marques blaves de la Ruta dels Molins, un cop ultrapassat Can Pere agafem l'antic cami empedrat que els antics paraires empraven per baixar a la Font grossa per rentar la llana, arribem a la font i constato que el cabal d'aigua no ha minvat respecte a l'ultim cop que hi vaig estar. Ara ens dirigim aigües amunt del torrent a trobar la part baixa del Salt del Purgatori que rau sec, deixem la llera del torrent i ens enfilem a trobar la part alta de la cinglera i tornem a fer camí sempre seguint les marques blaves.

Font Grossa Centelles

Arribant a tocar de una zona urbana perdem durant una estona les marques i anem al nostre aire fins que poc abans d'arribar al barri de Sant Ferran les tornem a trobar ara acompanyades de les marques vermelles de la Ruta de les Bruixes, seguint les marques arribem davant el casal de Vinyoles que te el seu origen en una vila rural ja esmentada en el any 898 i que fou declarat be cultural d'interès nacional. Vist el lloc seguim endavant i en pocs metres som davant de la Font Calenta, font d'aigües sulfuroses que per desgracia rau seca.

casal de Vinyoles, Centelles

Aquí i en veient l'hora que es, casi les quatre de la tarda i aprofitant uns seients i unes taules de pedra decidim fer el segon mos del dia, omplert el pap, apaivagada la sed, i descansats el peus reiniciem la caminada resseguint el Torrent de la Cira que encara que avui en dia semble impossible va moure uns quant molins i va servir com a primera defensa al primerenc nucli habitat de Centelles, aixi es que arribem al Moli de l'Estrada d'origen medieval encara que va quedar malmès degut a l'assalt a Centelles de les tropes austriacistes.

Font del Moli de l'Estrada, Centelles

Aquí i gracies a un dels habitants de la casa podem gaudir de la bellesa d'un racó mig amagat dessota la casa, el lloc encara conserva restes del carcavà o desguàs del moli i d'un pont de pedra que servia per salvar el torrent aixi com una font d'una bellesa exuberant. Ens acomiadem de l'amable estadant i continuem caminant, camí del poble passem a tocar dels horts de l'Estrada, aquestos son un conjunt d'horts d'origen medieval que aprofitaven l'aigua sobrant del moli per regar i que semble mantenen l'estructura original.

Sant Antoni de les Codines

Travessem la C-1413B i ja ens endinsem en els carrers del poble, arribem al nucli antic i fem un vol per la Plaça Major, visitem els rodals de l'ajuntament, l'església de Santa Coloma, el Palau Comtal i algun dels estrets carrers que conformen el nucli vell. Vist el lloc ja iniciem la davallada a trobar l'ermita de Sant Antoni de les Codines lloc on hem deixat el vehicle, visitada la capella ens pugem al vehicle i ja enfilem envers Martorelles. Al passar les dades al PC m'adono que entre una caminada i l'altre aquestes s'han esborrat, degut a aixo no tinc dades que posar. Malgrat aixo, la distancia recorreguda sumant les dues caminades ha estat d'uns 20/21 km.