dissabte, 30 de maig de 2015

VI VOLTA AL TERME DE VILAMARXANT, AMB SENDERISTES LES RODANES. 1ª Etapa

Lloc inici caminada: Plaça del Llavador, Vilamarxant, Camp del Túria.
Caminants:  18 agosarats senderistes
Data: 30-05-2015 
Hora d’inici caminada: 07:34:33
Hora d’arribada: 14:44:34
Duració: 07:10:01
Alçada punt de sortida: 108 m
Alçada mínima assolida: 93 m
Alçada Màxima assolida: 249 m
Desnivell màxim: 156 m
Ascensió acumulada: 355 m
Descens acumulat: 260 m
Guany: 140 m
Distancia recorreguda: 23.47 Km
Velocitat mitjana: 3.3 Km/h (sense descomptar parades).
el grup davant el Llavador poquet abans d'iniciar la caminada
Per aquest cap de setmana estava previst com cada any per aquestes dades, fer la Volta al terme que enguany, era la sisena. la Vola es divideix en tres etapes, aquest matí és la primera. Poquet abans de l'hora prevista per a l'eixida va arribant la gent, enllestim els "tràmits burocràtics" i quan passen uns poquets minuts, donem inici a la caminada anant a trobar el Barranc de Teulada per visitar l'Almenara, una xicoteta represa que arreplegava les aigües del barranc per al seu ús i que fa poquet ha estat feta valdre per a poder ser visitada.
l'Almenara
Eixim a la CV-370 que creuem i agarrem el camí de la Fonteta Pistola, ens és impossible visitar-la, ja que la vegetació de tot tipus s'ha apoderat del barranc, ara seguim a trobar la Font de Sant Joan Francés que també es troba dins la llera del Barranc de l'Om, a tocar de la font encara es conserven unes basses que antigament es feien servir per a posar en remull l'espart. i per alguns xiquets es donara un bany a l'estiu.
font de Sant Joan Frances, Barranc de l'Om
Seguim camí anant a eixir al camí de les Plantades, passat el Barranc de la Monxolina girem pel Camí de la Ferradura, camí que també deixem per a seguir a trobar el Búnquer, d'ací ens encaminem a El Clau i per la senda del Pepe primer i per la del Ricardo després, arriben quasi a tocar de la Rodana del Pic, girem per la Pista que va a eixir al Camí del Massís i poquet abans d'arribar a l'aljub girem a la dreta i per pista amb algun tram força erosionat, i després de passar per la senda adaptada, arribem a Bassa Barreta.
fent el mos sota el Pi de Bassa Barreta
Ací ja trobem la furgoneta de l'Enrique que l'ha deixat i ha eixit al nostre encontre per a caminar un tram amb el grup, açò ho repetira diversos colps tot el matí, i gràcies a ell el, caminar es farà de millor fer, i no és per la furgoneta, que és velleta, si no pel que porta dintre, begudes de tota mena i ben fresquetes, olives, cacaus, café, alguna botelleta de begudes espirituoses........, si açò és la guerra, que no vinga la pau. GRACIES ENRIQUE!!! Òbviament ens apliquem en la sempre dura feina d'alleugerar les motxilles de les viandes mentre riem i xerrem.
la furgona de l'Enrique, mireu-la que bonica
Reiniciem la marxa anant a trobar la senda Porrina, per aquesta primer i per altres, creuem el Massís i eixim al Pla d'Horquera, ací ens desviem un poquet de la ruta per visitar una cova de què semble que s'extreia el mineral per fabricar el tint Azul Cobalto. Eixim a pista i agarrem el Camí de la Creu d'Horquera per on arribem a l'Aljub d'Horquera, arribats a la pedrera del Bufas girem a la dreta i ens trobem amb un catxirulo, sempre per pista anem fent camí i així arribem a una gran bassa de rec i al seu costat un xicotet catxirulo.
cova del vernís Cobalto
Ací agarrem una senda que ens porta a eixir al Camino de Riba-Roja que coincideix amb l'antiga via pecuària del Cordel De Castilla, eixim a la CV-383 per on caminem un tram fins que per una sendera ens fiquem en la Rambla de Chiva, ací em sorprén trobar les fletxes grogues del Camino de Santiago, semble que per ací transita un tram del Camí de Llevant. Deixem la rambla per una pista que ens porta a creuar pel mig de tancats plens de bestiar boví i que per les pintes han de ser dels que es fan servir en les festes.
hay miradas que matan.......
Tornem a creuar la rambla i arribem a les vies del tren que també creuem, girem a l'esquerra i per un passeig arribem a les primeres cases de Xest, ací Pepe el Coto i jo, ens acomiadem de la resta i anem a trobar el seu cotxe, que aquest matí ha deixat, ja que no podia quedar-se a dinar, com jo tampoc puc li he demanat de tornar amb ell, arribem al vehicle, pugem i ja posa rumb envers Vilamarxant. La resta del grup es queden a dinar a Xest i de vesprada faran la segona etapa de la Vola al Terme.

dilluns, 25 de maig de 2015

CAMÍ DE SANT JAUME 3ª PART, NOVÈ DIA. PUENTE VILLARENTE-LEÓN

Diumenge 17/5/2015
Em lleve pensant que açò s'acaba, hui és l'últim dia (per ara) que trepitjaré les passes de tants i tants peregrins que al llarg dels segles han transitat aquest camí de peregrinació, introspecció, potser encontre amb un mateix?, qui ho sap, el cert és que  per què tanta gent de totes les races, cultures i religions dediquen un temps a realitzar-ho, els peus plens de ferides que pots albirar en arribar a l'alberg i altres "inconvenients" que tot "peregrí" a passat en un moment o altre, i que son bona prova de què no es tracta d'un bonic passeig per la natura, son senyal inequívoc de què quelcom deu tenir.

dient adéu a Puente Villarente
Després d'un ràpid desdejuni, isc al carrer i done inici a l'etapa de hui per la vorera de l'esquerra de la N-601, en arribar a  l'altura del Restaurant Avellaneda deixe la carretera  per prendre una pista que neix a la nostra dreta. Per ella creue el canal de Arriola, Km 2, creue més endavant la carretera que es dirigeix a Sanfelismo i continue de front. Després d'una lleugera  pujada, al començament de la qual, han habilitat un àrea de descans coberta, arribe a Arcahueja. Km 4,2. 
església de Valdelafuente amb el clàssic niu de cigonyes
Després  d'aquesta  població  el camí inicia  un puja i baixa.  Deixe a la  meua esquerra,  la ja clàssica estampa de  l'església amb els ja coneguts nius de cigonyes i el desviament a  Valdelafuente  Km 5,9, seguisc caminant i arribe a un polígon situat al peu de la N-601.  Per una passarel·la metàl·lica per als vianants,  salve el nus viari de la N-601 i seguisc en direcció a Puente  Castro, barri de León separat del centre pel riu Torío. Puente Castro va estar en la edad mitjana el principal barri jueu de la ciutat. Entre en  Puente Castro pel carrer Simón Arias, creue l'avinguda de Madrid  i seguisc a la  dreta fins a arribar a una passarel·la per on creue el riu Torío. A la dreta d'aquesta es troba el pont de pedra del XVIII. Km 10,10
entrant a León, pont damunt el riu Torio
Creuat el riu Torío ja en León, prenc  el carrer de l'Alcalde Miguel Castaño, trobe un alberg que encara que tancat per l'hora, en el seu interior veig que estan fent tasques de manteniment, demane si em poden segellar la credencial i com arribar a l'estació del tren. Seguint les indicacions em dirigisc a trobar la plaça de toros i girant a dreta seguisc pel passeig que va resseguint el riu Bernesga. Arribat a l'estàtua de Guzman el Bueno, creue el riu per un pont i ja em trobe amb l'estació del tren, solucionat el tema del bitllet, decidisc anar a visitar la ciutat, demane per la consigna per deixar la motxilla i.......... Resulta que no hi ha.
León, catedral
Carregat amb la motxilla em dirigisc a trobar la Plaça Major i d'allí ja done inici a una rapida visita pels monument més emblemàtics de la ciutat. La catedral de León és el primer lloc com no podia estar d'altra manera, les muralles medievals, unes xicotetes excavacions de restes romanes, em desplace fins al complex de San Marcos amb el parador nacional, el museu, l'església de San Marcos i el Puente de San Marcos per on ix del centre urbà el Camí de Sant Jaume, vist el lloc torne enrere i decidisc entrar en un establiment per a dinar.
Plaza de San Marcos, Parador nacional
Ara ja tranquil·lament encamine les passes a trobar l'estació del tren, arribe amb molta antelació així que em toca asseurem i esperar, el tren arriba amb mitja hora de retard, puge  i al poc, es posa en marxa, arribat a l'estació d'Atocha a Madrid, i per no se quines maniobres, afegeix més retard encara, en el bar del tren em menge un sandwich per sopar i després d'unes llargues quasi set hores, arriba a l'estació de Joaquim Sorolla a València, ací m'està esperant la Raquel, puge al cotxe i ja ens dirigim a casa.
San Marcos, claustre
Ací pose punt final a aquesta tercera part del Camí amb un regust entre agre i dolç, agre per què açò enganxa i haguera continuat i dolç, per la satisfacció de haver acomplert la fita que m'havia proposat, sense incidents dignes de recordar.

CAMI DE SANT JAUME 3ª PART, VUITÉ DIA. CALZADILLA DE LOS HERMANILLOS-PUENTE VILLARENTE

Dissabte 16/5/2015
Em lleve, endrece la motxilla i després d'un lleuger desdejuni isc al carrer disposat a fer un altre tram del Camí. En els propers desset quilòmetres fins arribara a Reliegos no hi ha cap possibilitat d'aprovisionament, així és que he fet provisió de reserves de aigua i de menjar, deixe arrere Calzadilla encara en mig de la foscor i per una carretera local camine fins que en un encreuament de carreteres, s'acaba l'asfalt i done inici una pista de terra que semble segueix les petjades de l'antiga calçada romana un altre colp. Km 3,5. Deixe a l'esquerra una xicoteta zona lacustre, Km 6, i més endavant el que sembla un baixador de la línia fèrria, Km 13,20. 
tram de calçada romana
Arribe a un panel informatiu de la calçada romana i aprofite per fer una parada per descansar, en el tram següent trobe un seguit de trams de l'antiga calçada que han estan delimitats, ja que semble conserven força bé l'estructura original. Seguisc camí i arribe a un punt ja a les envistes de Reliegos, on puc seguir a trobar Mansilla de las Mulas per la calçada  romana, o girar a l'esquerra i enllaçar amb el Camí Francés en el mateix Reliegos. 
Reliegos, bodegues típiques de la zona
Opte per aquesta ultima i entre en el poble passant per davant d'unes "bodegas", una de les construccions típiques de les terres lleoneses. Km 19,30. Aquests cellers tradicionals i molt estesos, estan construïts en rajola i tova, i es fan servir per a conservar el vi però fonamentalment com a lloc on passar les caloroses tardes de l'estiu. 
Reliegos, església parroquial
Travesse Reliegos   no sense abas parar a fer un xicotet mos, isc del poble pel carrer Real, on va impactar un meteorit en 1947. Deixe el frontó a un costat per a submergir-me  en les immenses planes de cereal. Uns quatre quilòmetres després de Reliegos,  hi ha un àrea de descans a la vora de la pista arbrada. Deixe la pista artificial, creue la N-601  per un viaducte i sortege un canal de reg per a entrar en Mansilla de las Mulas. entre en lo que havia estat l'antiga ciutat emmurallada en traspassar les restes de la puerta del Castillo, en calç i cant rodat. Done un tomb pel poble i visite l'Arco de Santa Maria, altra de les portes de la muralla, l'esglesia de Santa Maria i l'ermita de Nuestra Señora de Gracia. Km 25,60.
Mansilla de las Mulas, Puerta del Castillo
El Camí travessa Mansilla i condueix fins al pont sobre el Esla. Gens més creuar el pont, cal prendre un camí que naix a l'esquerra i que avança paral·lel a la N-601, al costat de les séquies, els camps de cereal i alguns arbres. Així, arribe a Villamoros de Mansilla. Km 30,40. A l'entrada deixe el camí per a prendre el voral de la N-601. Passe Villamoros per la carretera i de nou per la senda paral·lela, arribem fins a Puente Villarente, on creue el riu Porma per una passera per als pelegrins al costat del pont d'origen medieval.  el traçat de la N-601, fa les vegades de carrer principal d'aquesta localitat que disposa de tot tipus de serveis. Km 31,75.
peregrí que ja tornava de Santiago acompanyat del seu ase
Com sempre, cerque l'alberg, m'acomode, dutxa i a dinar, xicoteta migdiada i isc al carrer a fer un tomb, poquet a veure fora del pont d'origen medieval que he vist a l'arribar i de dos rètols que m'han sobtat trobar  en un xicotet poble de León: La Cova n'és un, i La Fusteria l'altre Cerque una botiga i compre quelcom per fer un rapit sopar, torne a l'alberg, resum de la jornada al face, preparar el llit, sopar i després d'una estona de ferla petar amb algun peregrí, a dormir que hui, és l'ultima nit que passaré en el Camí.
pont medieval a l'entrada de Puente Villarente
Distancia total:                      31.75 Km
Altura mínima:                      789 m
Altura Màxima:                     908 m
Ascensió acumulada:             30 m
Distancia total acumulada:     225,71 Km.

dissabte, 23 de maig de 2015

CAMI DE SANT JAUME 3ª PART, SETÉ DIA. TERRADILLOS DE LOS TEMPLARIOS-CALZADILLA DE HERMANILLOS


Divendres 15/5/2015 
Com cada dia, m'alce, arreglar la motxilla, petit desdejuni i comence l'etapa de hui. Abandone Terradillos per una pista de parcel·lària que ix a la P-905, km 1,4. Un breu tram de carretera dóna pas a una pista que avança entre el cereal i  fileres de pollancres i vegetació de ribera que ressegueixen els rierols de San Juan i de la Huelga. Aquest paisatge ens acompanya fins Moratinos, que llueix cellers excavats i cases de tova. Km 3,3.  A l'alçada de l'església de San Tomàs de Aquino gire a la dreta i isc de la localitat. Dos quilòmetres i mig mes i arribe a San Nicolas del Real Camino, últim poble de Palència. Km 5,8.
Moratinos, esglesia de Santo Tomas de Aquino
A l'eixida de San Nicolas creue el riu Sequillo i gire a la dreta per prendre la senda de pelegrins que avança a la vora de la N-120. Cent cinquanta metres al nord d'aquesta discorre l'A-231, l'autovia del Camí de Santiago. Per la senda traspassem el límit entre Palència i Lleó, darrera província castellana que ostenta el rècord de quilòmetres del Camí. Un total de 214,4.  Km 7,7. Progresse en paral·lel a la N-120 i després de creuar-la passe el riu Valderabuey per un pont de pedra i arribe a una esplanada arbrada on es troba l'ermita de la Virgen del Puente, d'estil romànic mudèjar km 10,3. Al seu costat un monument recorda que Sahagun és el centre geogràfic del Camí.
ermita de la Virgen del Puente
En un poquet més d'un quilòmetre, el Camí ens dirigeix ​​fins a Sahagún. Creuant per sota la N-120  km 11,6, accedisc al nucli urbà d'aquesta localitat lleonesa. Pel carrer Ronda de Estació creue un pont sobre les vies, passe pel  costat de l'alberg municipal i continue pels carrers La Ferreria i Antonio Nicolás. Km 13. Sahagún exhibeix l'art mudèjar a les esglésies de San Lorenzo i San Tirso, aixecades per alarifes que van prescindir de la pedra i van armar les seues obres amb maó. També, al final del carrer Antonio Nicolas, podem veure l'arc barroc de Sant Benet. Més endavant, es creua el riu Cea  pel Puente Canto, on m'acomiade de Sahagún km 13,7.
Sahagun, església de San Tirso
El Camí prossegueix per un passeig arbrat i paral·lel a la carretera d'accés a la N-120. Al peu de la carretera nacional, abans de passar el desviament a Mayorga, desapareixen els arbres i el passeig es converteix en un andadero.  Mig quilòmetre després creuem la N-120. Als pocs metres, un cartell de pedra adverteix, de manera no massa clara, de la doble alternativa que es presenta, de front es continua pel Reial Camí Francés cap Bercianos i el Burgo Ranero. Cap a la dreta, salvant l'autovia A-23 per un pont, s'accedeix  a Calzada del Coto i des d'aquesta població a Calzadilla de los Hermanillos.
Calzada del Coto, església de San Esteban
Ja tenia decidit que optaria per la segona alternativa, així doncs, gire a la dreta i creue la A-23 per un pont, en poquet entre en Calzada del Coto passant per davant de l'ermita de San Roque i més endavant de l'església de san Esteban Km 18,40. Creue el poble de est a oest i seguisc per una ampla pista de terra. Aquesta tram, des de Calzada del Coto fins a Mansilla de las Mulas on es reincorpora altre colp al Camí "oficial", és coneguda com a Ruta Jacobea de la Via Trajana. Gens més lluny de la realitat. De fet, la denominació Trajana no està ben emprada i en realitat, aquest camí romà va ser el camí de Sant Jaume primigeni.
Calzada del Coto, indicador de la Calzada Romana
Dos quilòmetres i mig més endavant creue les vies del tren, Km 21.  Despres d'un llarg i solitari tram de pista arribe a la Fuente del Peregrino, equipada amb taules, bancs i fogons, Km 25. Seguisc camí i despres quasi de dos quilòmetres més,  em surt al pas Calzadilla de los Hermanillos fi de l'etapa de hui. Km 26, 90. Arribat, em dirigisc a l'alberg municipal on em trobe que l'hospitaler és un voluntari italià en el seu primer dia de hospitaler, fet que em permet "practicar" un poquet les minses nocions que en tinc. 
Calzadilla de los Hermanillos
Com sempre, dutxa desfer motxilla i isc a dinar. Seguint les indicacions de l'hospitaler em dirigisc a La Casa del Cura on per poquets diners menge de categoria ates amb grans dosis de simpatia i cordialitat pel encarregat. Li pregunte que es pot visitar i amablement em prepara un tour turístic per copsar les cosetes més interessants: fonts, llavador, petites zones lacustres, el centre d'interpretació de les calçades romanes, ermita i com no podia faltar, l'església de San Bartolome Apostol. en la font annexe al llavador, no em puc estar de ficar els peus en la fresca aigua que hi brolla.
cigonyes al campanar, església de San Bartolome Apostol
 Torne a l'alberg, m'agite un poquet per descansar les cames, isc al carrer decidit a realitzar el recorregut recomanant, és un poble petit però acollidor, arribat al llavador em trobe al meu desinteressat guia que està posant els peus a refrescar en les fresques aigües que brollen de la font annexe. m'invita a fer el mateix i sense dubtar ni un moment obeïsc, m'acomiade i seguisc la gira. Abans de tornar a l'alberg entre en una xicoteta botiga i compre alguna coseta per a fer un frugal sopar. Arribe a l'alberg, prepare el llit, petit resum al Facebook, sopar i a dormir.
petit gran moment
Distancia total:                      26.99 Km

Altura mínima:                       800 m
Altura Màxima:                     892 m
Ascensió acumulada:             160 m
Distancia total acumulada:     193,96 Km.


CAMÍ DE SANT JAUME 3ª PART, SISÈ DIA, CARRIÓN DE LOS CONDES-TERRADILLOS DE LOS TEMPLARIOS

Dijous 14/5/2015
Em lleve, preparar la motxilla, petit desdejuni i eixir al carrer, hui se m'han enganxat els llençols i comence a caminar a un quart de huit, passe pel  davant de l'església de Santiago Apostol i  arribe al riu Carrión, uns poquets metres i sóc davant del monestir benedictí de Sant Zoilo, hui hotel i Centre d'Estudis i Documentació del Camí de Sant Jaume. Avançant pel vial de sortida arribe a la N-120, que creue per agafar la carretera de Villotilla. km 2. 
monestir de San Zoilo
Toca caminar per  l'escàs voral d'aquesta via local, però afortunadament presenta poc trànsit. Als tres quilòmetres del seu inici, albire a mà dreta la propietat del que va ser l'Abadia de Santa Maria de Benevivere. km 4,8. L'abadia, va ser un monestir fundat el 1169 i encomanat als Canonges regulars de sant Agustí. Amb la desamortització de Mendizábal en 1835, els monjos van perdre la propietat del monestir, que va ser gairebé demolit íntegrament. 
restes de l'Abadia de santa Maria de Benevivere
Vuit-cents metres més endavant dic adéu a la carretera per trepitjar la Via Aquitana, calçada romana que va unir Bordeus amb Astorga i que més de dos mil anys després encara conserva part del seu traçat original km 5,6. És aquest un tram on les ombres brillen per la seua absència,  Uns dos quilometres més endavant arribe a la Fuente del Hospitalejo que malgrat no treu aigua, al seu voltant s'ha bastit una zona de descans amb ombra, bancs i taules.  També, just abans de creuar la carretera de Bustillo trobe un improvisat "bar" que sembla només funciona en temporada alta. Km. 10.
Cañada Real Leonesa
Gairebé dos quilòmetres i mig després de l'encreuament de la carretera arribem al costat d'un indicador en pedra que ens informa del pas de la Cañada Real Lleonesa, un dels itineraris espanyols de llarg recorregut utilitzat pels pastors transhumants per conduir al bestiar des de les pastures de estiu (Lleó) a les d'hivern (Extremadura) i viceversa km 12,4. Més de quatre quilòmetres i mig després  arribe finalment a Calzadilla de la Cueza.  Hostal, alberg i restaurant, tot en un, permeten qualsevol possibilitat: des del mer descans i refrigeri fins a la parada definitiva. Km 17. 
Calzadilla de la Cueza
Atés que el bar es troba en un extrem, per prosseguir la marxa cal envoltar el poble i incorporar al carrer Major que desemboca a la N-120. Per la carretera nacional passem el riu Cueza i la creuem per avançar per un andadero que marxa en paral·lel. Al desviament a Santa Maria de las Tiendas, antic hospital conegut també com del Gran Caballero km 18,8, el segueix un tram d'uns tres quilòmetres que salva un desnivell insignificant de 50 metres. Després, en suau baixada, creuem de nou la N-120 per entrar al petit nucli de Ledigos. Km 23,4. 
el nostre vell conegut, el "andadero"
Isc de Ledigos en paral·lel a la carretera nacional, que torne a creuar per reprendre per última vegada el ja vell conegut andadero, que no deixe fins a arribar a Terradillos de los Templarios, poble que pren el seu nom dels Cavallers Templers, orde militar cristiana fundada al segle XII que vigilava en aquest mateix lloc el ja desaparegut hospital de Sant Joan. D'aquesta relacio en dona constancia el nom dels dos albergs que te'l poble: Alberg Los Templarios i Alberg Jaques de Molay últim gran mestre de l'ordre que va morir a la foguera. Km 27,09.
Terradillos de los Templarios, esglesia de San Pedro
Arribat, toca el ritual de cada dia, dutxa, dinar, bugada i agitar-me un poquet per a descansar les cames. Isc a fer un tomb que prompte és fet, el poble és molt xicotet i tret de l'església parroquial, poc te per veure. L'Església de San Pedro, juntament amb la desapareguda de San Esteban, eren els dos temples que acollia la vila de Terradillos de los Templarios. Aixecat sobre una sola nau, el presbiteri estava precedit per un arc triomfal de mig punt. En el seu interior és digne de menció el seu retaule major del segle XVII i un crucifix del XIV. Torne a l'alberg i com cada dia, frugal sopar, deixar la motxilla lo mes preparada posible i després d'enviar un petit resumen pel Facebook, a dormir per a llevar-me fresc i descansat.
Terradillos de los templarios, alberg Jaques de Molay
Distancia total:                      27.09 Km
Altura mínima:                       826 m
Altura Màxima:                     911 m
Ascensió acumulada:             107 m
Distancia total acumulada:     166,97 Km.

divendres, 22 de maig de 2015

CAMÍ DE SANT JAUME 3ª PART, CINQUÈ DIA, BOADILLA DEL CAMINO-CARRIÓN DE LOS CONDES

Dimecres 13/5/2015
Com cada dia em lleve, endrece la motxilla, xicotet desdejuni  i isc al carrer per donar inici a l'etapa de hui, done un ultim cop d'ull al rotllo jurisdiccional i a l'església de La Asuncion i abandone Boadilla del Camino pel carrer Mayor, per a prendre un camí que en breu i després de les últimes naus de la localitat, gira a l'esquerra i avança a trovar el Canal de Castilla. Aquesta obra d'enginyeria va ser concebuda pel Marquès de la Ensenada (1702 - 1781).. La finalitat de la xarxa fluvial de canals, construïda entre 1753 i 1849, era la de transportar el cereal castellà fins al Cantàbric per mitjà de barcasses tirades per bèsties de tir. Va funcionar fins que la implantació  del ferrocarril ho va deixar en desús en 1959. Des de llavors condueix el reg i proveeix a les poblacions properes Km 1,8.
sistema de rescloses del Canal de Castilla
El  camí segueix en paral·lel al Canal durant més de tres quilòmetres i arriba fins a un conjunt de rescloses que en aquest punt permetien a les barques salvar un desnivell de més de catorze metres (Km 5). Creue a l'altre costat del Canal i entre en el casc urbà de Frómista. Km 5,7. En el centre es troba  la  església romànica de San Martín que mereix una visita i com no, unes fotos. Sembla una maqueta, tal és la perfecció de la seua escala i les seues formes. Es va construir en el segle XI gràcies al patrocini de Doña Mayor de Castilla i està formada per tres naus, 46 capitells, una cúpula octogonal i dues torres cilíndriques que miren cap a occident.
Fromista, església romànica de San Martin


Després d'aquesta curta parada, reprenc l'itinerari  i en dirigisc cap a la P-980  en direcció a Carrión de los Condes.Cal sortejar un parell de rotondes,abans de prendre un avorrit "andadero" que circula en paral·lel a la carretera, el ràpid rodar dels cotxes  i els camps de cereal que semblen no tenir fi, són els únics elements de distracció en tot el tram. La primera localitat a eixir al nostre encontre,  és Població de Campos. pocs metres abans passe per l'ermita de San Miguel, al seu costat, un espai amb taules, font i fogons possibilitant fer un reparador descans Km 9,5.
Población de Campos, ermita de San Miguel
A l'eixida, abans de creuar el riu Ucieza, els que vulguen poden prendre la variant alternativa que discorre per Villovieco i que torne a  enllaçar amb el camí "oficial" a Villalcazar de Sirga. Decidisc que preferisc la variant, a seguir tota l'estona al costat de la carretera, gire a la dreta i vaig a trobar una ample pista de terra que entremig de camps em porta a Villovieco Km 13,7.  A partir d'ací, el camí va resseguint la llera del riu Ucieza, malgrat  que el riu va enclotat quasi tota l'estona, la seua visió i la cantarella de l'aigua, alegren el camí, En un moment que el riu es fa mes accessible, pare a fer un mos i no puc resistir la temptació de ficar-me en les fresques aigües. 
ermita de la Virgen del Rio
Reprenc la marxa fins a eixir a la P-981 per on gire a l'esquerra, als poquets metres deixe a la dreta l'ermita de La Virgen del Rio Aquest petit temple, situat a la sortida de Villalcázar de Sirga i a la vora del riu Ucieza, va ser reconstruït al segle XVIII sobre restes d'antigues edificacions dels segles XIII i XVI. En el seu interior, la zona més antiga es troba en la part posterior de la Sagristia. Sembla ser que aquesta part va ser l'ermita d'algun cenobi proper, destruït pels sarraïns.Continue fins a Villalcázar de Sirga, localitat que es creua per un lateral però que mereix fer una parada. Km 19,80.
Villalcazar de Sirga, església de Santa Maria la Blanca
En la plaça s'alça la gran església templaria de Santa María la Blanca, construïda a la fi del XII en transició del romànic al gòtic. M'entretenc en  fer una ullada a la portada sud, que presenta un Pantocràtor envoltat dels Evangelistes i Apòstols sobre un arc apuntat de riques arquivoltes, aprofitant que es oberta faig una rapida visita pel seu interior on es troba una imatge de santa Maria La Blanca ja esmentada en alguns dels escrits de Alfonso X el Sabio.

Villalcazar de Sirga, Santa Maria La Blanca
Abandone Villalcázar de Sirga per a reincorporar-me al ja vell conegut andadero. En aquest tram final trenca l'horitzontal amb alguna que una altra costera sense importància. Sense res a destacar arribe a Carrión de los  Condes, final d'etapa. A la vora del riu Carrión, en temps va ser ciutat emmurallada i estructurada en dos barris dividits. Com en el segle XII,  albergs, tendes de tot tipus i esglésies, com la de Santa María del Camí i la de Santiago Apostol reconvertida en museu, acompanyen el pas del pelegrí per Carrión. La figura del Pantocràtor que es pot veure damunt  la portada a la façana, ja s'ha convertit en icona del Camí  Km 25,8.
Carrión de los Condes, Plaça Major
Després d'una reconfortant dutxa i d'un reparador dinar, m'agite un poquet per a descansar les cames, em lleve, faig la xicoteta bugada i isc al carrer a fer un tomb pel poble, si en Boadilla no hi havia gaire cosa a veure, ací en Carrión, es tot el contrari, esglésies, ermites, museus, botigues, places i boniques zones verdes a tocar del riu, tot ell fa que quasi sense adonar-me arribe l'hora de sopar, enllestit aquest, prepare el llit i em dispose a deixar.me caure en els braços de Morfeo per a llevar-me dema en plena forma.
 Pantocràtor i els quatre evangelistes, portalada església/museu de Santiago
Distancia total:                      25.80 Km
Altura mínima:                      773 m
Altura Màxima:                     853 m
Ascensió acumulada:             105 m
Distancia total acumulada:     139,88 Km.

dijous, 21 de maig de 2015

CAMÍ DE SANT JAUME 3ª PART, QUART DIA (HONTANAS-BOADILLA DEL CAMINO)

Dimarts 12/5/2015
Després d'una nit de son reparador, em lleve, faig la motxilla, petit desdejuni i al carrer a iniciar l'etapa de hui, pel carrer Real de Hontanas isc a la carretera BU-P-4013, que deixe al poquet per a prendre un camí que parteix a la dreta, passe al costat de les restes d'un molí primer i uns metres més endavant del que semble va estar una torrassa,  Km 2,1, fets uns dos quilometres més, torne a eixir a la carretera.  Km 4.
dient adéu a Hontanas
  La via manca de voral, per sort el tràfic és més aviat escàs, per compensar en el seu lloc s'alça una filera de grans freixes l'ombra dels quals, fa de més bon caminar. Prompte, al fons, ja s'albiren les ruïnes del convent de San Antón, els arcs del qual s'eleven sobre la carretera. Va ser fundat en 1146 per Fernando VII. Km 5,6.
ruïnes del convent de San Antón
Deixant enrere les ruïnes  del convent, s'inicia una recta de més de dos quilòmetres que ens planta en Castrojeriz, última vila burgalesa en el camí de Sant Jaume. S'escampa a les faldes d'un turó on destaquen les restes d'un castell. El primer que  ix al pas és l'ex col·legiata gòtica de la Virgen del Manzano. Més endavant es gira per a prendre el carrer Real de Oriente i descobrir un nucli de cases d'arquitectura tradicional. 

Castrojeriz, antiga col·legiata de La Virgen del Manzano
Deixe a mà dreta, l'església de Santo Domingo, gòtica i amb una elegant portada plateresca. Com a curiositat a un lateral,  hi ha un parell de calaveres esculpides. Arribe a la plaça Major, dotada de porxades on decidisc prendre un respir mentre faig un petit mos. Km 9,2.
Castrojeriz, porxos de la Plaza Mayor
El Camí em porta a passar per la que va ser església de San Esteban, reconvertida en centre cultural i alberg de pelegrins,  i per l'església de  San Juan, en estil  gòtic  alemany.  Pel mateix carrer,  isc de  Castrojeriz, un quilòmetre i mig i arribe al  riu  Odra que  creue per un  pont de fusta.  A partir  d'ací   té inici un tram d'un quilòmetre i tres-cents metres on se supera un desnivell positiu de 140 m. per a afrontar la pujada al Teso de Mostelares,  Arribats  dalt   ens  rep  un  geomètric  i  restaurat  peiró  Km 12,8. 
al fons, la costera que duu dalt l'Alto de Mostelares
Encara amb la  respiració entretallada, travesse  l'Alto de  Mostelares per a descobrir gradualment l'inabastable paisatge de  Tierra de Campos. Durant quatre quilòmetres, el camí, una línia blanca i enlluernadora al sol,  condueix per un terreny favorable fins al berenador situat al costat de la font del Piojo Km 16,9. Al voltant de la font han bastit un berenador amb taules i un poquet d'ombra, aprofite que hi un avituallament on a canvi d'un donatiu et pots obsequiar amb fruites i begudes i em menge un plàtan i gaudisc d'una fresca coke.
Fuente el Piojo i el seu berenador annexe
A continuació seguisc durant nou-cents metres la carretera que es dirigeix a Itero del Castillo,  i l'abandone per l'esquerra als poquets metres per arribar primer a l'antiga parròquia de San Nicolás  avui reconvertida en alberg de temporada i tot seguit al Puente Fitero o de la Mula sobre el riu Pisuerga. Ací s'acaba Burgos i comença Palència. L'obra original es va construir durant el regnat d'Alfonso VI el Bravo (1072 - 1109), però d'aquesta fàbrica ja no queda res i el que veiem avui són reconstruccions del pont alçat en el segle XVI. Km 18,5.
Puente Fitero, riu Pisuerga, limit entre Burgos i Palència
Un camí rural a la vora del Pisuerga ens acosta fins a Itero de la Vega, primera localitat palentina del Camí Km 20,3. L'ermita de  Nuestra Señora de la Piedad, del segle XIII és el primer monument a eixir al pas. Ja en el poble es trobe l'església de San Pedro i un rotllo jurisdiccional. Km 20,3.
Itero de la vega, Església de San Pedro

Creue Itero pel carrer Santa Ana i, després de creuar una carretera, continue un parell de quilòmetres per pista fins al canal de reg del Pisuerga Km 22,5. Quasi dos quilòmetres més endavant, després de salvar una ondulació del terreny, ja s'albira al fons Boadilla del Camíno. Km 24,3.
construcció típica de Tierra de campos "palomares"
Una inacabable esplanada, curulla de totes les tonalitats del verd em separa encara del poble, a on  arribe després d'un tram final de quatre llargs quilòmetres. Malgrat ser una localitat xicoteta, Boadilla compta amb diversos albergs on pernoctar. Al costat de l'església de l'Asunción destaca un ornamentat rotllo jurisdiccional gòtic de gran port. Km 28,5. 
arribant a Boadilla del camino
Arribat, cerque l'alberg que es troba al costat del rotllo, registre, m'endrece, lleuger dinar, bugada i m'agite a descansar un poquet les cames. Isc a fer un tomb pel poble, torne a temps de sopar, petit resum al Facebook i a dormir. Dema més.

Distancia total:                  29.64 Km
Altura mínima:                  764 m
Altura Màxima:                 911 m
Ascensió acumulada:         203 m
Distancia total acumulada: 114,08 Km.