dilluns, 28 d’abril de 2014

MARXA BLUME, HUERTA DEL MARQUESADO, CUENCA

Lloc inici caminada: Huerta del Marquesado, Cuenca
Caminants:  entre 350 i 400 senderistes
Data: 26-04-2014
Hora d’inici caminada: 09:39:17
Hora d’arribada: 15:05:32
 Duració: 06:26:15
Alçada punt de sortida: 1264 m
Alçada mínima assolida: 1264 m
Alçada Màxima assolida: 1823 m
Desnivell màxim: 559 m
Ascensió acumulada: 708 m
Descens acumulat: 689 m
Guany: 558 m
Distancia recorreguda: 21.20 Km
Velocitat mitjana: 3.1 Km/h (sense descomptar parades)
a punt d'iniciar la marxa
El 29 d'abril de l'any 1959 el vol 42 d'Iberia, un Douglas DC-3, que feia el trajecte entre Barcelona i Madrid, s'estavella a pocs metres del cim del Collado Bajo de 1839 metres d'altitud, punt més alt del terme municipal de Huerta del Marquesado en la provincia de Cuenca. Entre els seus 25 ocupants,  es trobaven l'atleta barceloní (fill de la vila de Gràcia) Joaquin Blume Carreras, la seua dona i un fill, no varen haver-hi sobrevivents. des de fa uns anys, l'ajuntament de Huerta del Marquesado organitza la Marcha Blume en record de tan luctuós accident..
antic llavador reconvertit en part del Museo del Agua Clara
Alguns membres de Senderistes Les Rodanes  ja varen participar l'any passat, enguany i tornaven i em varen oferir l'oportunitat de participar, després de comentar-ho amb la dona decidim anar-hi, així doncs el 25 de vesprada agarrem els cotxes i ens dirigim a trobar Huerta del Marquesado, ací  havien reservat una casa de turisme rural, arribem al poble i després d'aposentar-nos i repartir-nos les habitacions, eixim a donar un tomb pel poble, aquest, és un petit i ben cuidat poble serrà, tornem a la casa i preparem un opípar sopar amb allò que cada qui ha portat. Després de sopar i d'un moments d'agradable sobretaula, ens agitem que demà serà un dia dur.
panell informatiu sobre els fets del 1959
Dissabte 26, ens llevem aviat, petit desdejuni i ens dirigim a l'ajuntament a recollir els tikets i els obsequis, una tassa/termo que ens servira pel caldo que ens donaran en arribar dalt el cim i una gorra d'un "discret" color roig. l'hora prevista d'eixir és dos quarts de deu, com és habitual donem inici a la caminada quan passen uns deu minuts. eixim del poble per un bonic sender que va resseguint l'Arroyo de la Hoz, a poc a poc el sender va guanyant alçada. Quant portem uns cinc quilometres parem a fer el mos del matí en un bucòlic racó a tocar de la corrent d'aigua, acabat el mos alguns del participants aprofitem i pugen en algun dels vehicles de l'organització  per fer el que manca per arribar dalt el cim.
fent el mos
 La resta ens posem en marxa sense més dilació,  ara bé la part més costeruda de la marxa que uns trams per senders i altres per pista ens fa salvar els aproximadament quatre-cents metres de desnivell que ens manquen per fer, passem per la Fuente de los Alimentos on ens aturem per fer les fotos de rigor i continuem, ara la pendent és ja de consideració encara que no presenta cap mena de dificultat, arribem al lloc on es va erigir un monument de pedra en record de l'accident, parada i fotos i a continuar, ara ve el tram més costerut, tant és així que han instal·lat unes cordes per ajudar en la pujada, salvem aquests tres-cents metres i ja som dalt el cim del Collado Bajo.
Fuente los Alimentos
 Ací ens retrobem amb els que han escollit l'opció de pujar amb tot terreny, als que per cert trobem mig gelats, bufa un vent d'allò més fresc encara que als que hem pujat caminant, de moment no ens molesta gaire, donem un tomb i fotos de rigor, al poquet ja comencen a repartir begudes fresques, un deliciós brou ben calent i els entrepans i peces de fruita a dojo. al moment comencen a caure unes gotes la qual cosa fa que tinguem  d'haver de posar els impermeables, enllestim ràpid i després de cercar vehicle per als integrants del grup que no volen baixar a peu, donem inici a la tornada.
monument en record de l'accident
Per baixar obvien l'ultim i costerut tram i donant un petit rodeig agarrem per una pista de bon fer el que ens permet una distesa conversa, poc abans d'arribar a la Fuente los Alimentos ens incorporem a l'itinerari de pujada, xino xano, xino xano, anem fent quilometres i aprofitant que la pluja ha parat podem anar gaudint de l'entorn. Arribem al poble i enfilem cap a la casa rural, després d'una dutxa reparadora i d'un xicotet descans eixim al carrer per anar al lloc on l'organització ens ha  preparat unes exhibicions i un xicotet mercat amb productes de la zona. Acabades les exhibicions han de preparar el lloc per al sopar, així és que tornem a la casa per a descansar mentre fem temps.
tram amb forta pendent...............be, hi ha una mica de trampa eh
Poc abans de l'hora indicada ens dirigim altre cop al pavelló i arribem quant estan donant els últims tocs, agafem  lloc i al poc comencen a portar platets amb diferents tipus de menjar, el sopar esta amenitzat per un grup d'animació que ens fa passar algun bon moment, quan ja s'ha acabat el sopar comencen a retirar taules i cadires per a prepar per al ball. El grup que toca ho fa prou bé i la gent té ganes de gresca, tot plegat fa que passem una estona de allo més agradable, quant ja en tenim prou ens retirem que ens hem guanyat un merescut descans i l'endemà encara ens queden coses a fer.
el sopar
Diumenge ens llevem i després de desdejunar  agafem els vehicles i ens dirigim a visitar la Laguna del Marquesado bonic embassament d'aigua que es nodreix de diverses corrents d'aigua i on te'l  naixement el Rio Mayor. Tornem al poble perquè dintre de les activitats programades es troba la visita a un antic molí fariner i batan, mentre esperem al guia fem visita a l'església parroquial, arriba el guia i fem el poc d'un quilòmetre fins al molí, obre les comportes de l'aigua i es posa en funcionament primer el batan i després el molí fariner. Tornem al poble i ja a preparar el foc i parar taula per a fer un opípar dinar de cloenda a base de torrada i les restes del que s'havia portat pel sopar de divendres.
la part femenina al Molino del Batan
Després d'una agradable sobretaula i de recollir tot, agarrem el cotxes, el Miguel té pensat fer parada per fer un tomb per Cañete, arribem i caminant caminat passem per les muralles i ens apropem a visitar Las Chorreras i els seus voltants. Las Chorreras, és un bonic salt d'aigua que fa l'Arroyo Las Fuentes abans d'entregar les seues aigües al mateix Rio Mayor que hem vist al matí eixint de la Laguna del Marquesado, tornem al centre del poble i parem en un bar a prendre alguna cosa, semble com si ens costara dir adéu a un cap de setmana tan ple de bons moments. A la fi, tot té un final, tornem als cotxes i després del comiats ja posem direcció a Vilamarxant on arriem sense cap contratemps.

FOTOS MIGUEL "PORRINA"

dilluns, 14 d’abril de 2014

CAN CUC- SANT SALVADOR DE TERRADES-EL SUI-CASTANYER DE CAN CUC-CAN CUC

Lloc inici caminada: Hotel restaurant Can Cuc, Cànoves i Samalús, Vallés Oriental
Caminants:  Jose Maria, Pepi, Maria Clara, Salvador, Julio, Joan i Francesc
Data: 12-04-2014
Hora d’inici caminada: 08:53:
Hora d’arribada: 14:55:
 Duració: 06:01
Temps en moviment: 03:24
Temps parat: 02:37
Alçada punt de sortida: 744 m
Alçada mínima assolida: 739 m
Alçada Màxima assolida: 1324 m
Desnivell màxim: 585 m
Ascensió acumulada: 878 m
Descens acumulat: 817 m
Guany: 579 m
Distancia recorreguda: 13.18 Km
Velocitat mitjana: 2.2 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 3,86 Km/h.
Dalt el Sui
La d'avui, en principi era una caminada un xic diferent, la gent de "Caminant pel Ripollès" havien contactat amb el Jose Maria Baro per tal que prepares una caminada  pel seu programa de televisió, després de varies converses per anar polint el tema, havien quedat en fer un tomb per la part mes meridional del Parc Natural  del Montseny i dintre el terme de Cànoves i Samalús, aquesta zona del parc es potser menys coneguda però no per aixo menys digna de visitar. Hui a les set em trobo a Can Carranca amb la gent de Martorelles, agafem el vehicle del Joan i ens dirigim envers Cànoves on hem quedat amb la resta de la gent.
Plaça Major de Cànoves
Arribem i ja trobem al Jose Maria i a la Mª Clara, al poc arriben els de Caminant pel Ripollès, un cop fetes les presentacions ens dirigim a visitar l'Església Parroquial de Sant Muç  gracies a les gestions del Jose Maria podem visitar el seu interior i pendre unes imatges del mateix.
façana de l'Església de Sant Muç, Cànoves
El terme de Cànoves es troba citat per primera vegada en el Cartulari de Sant Cugat, els anys 1002 i 1007; i les primeres vegades que s'esmenta la parròquia es troben en el llibre de visites pastorals dels anys 1303 i 1307. El temple té una sola nau. Les voltes són de pedra vista, de palets. La façana és de carreu petit i té un portal rodó i un ull de bou. A migjorn hi ha una finestra quadrada amb la data de 1643, a l'absis i la paret nord hi ha diverses espitlleres sobreposades. Al damunt de la façana hi ha un comunidor. El campanar és quadrat, acabat amb merlets, amb quatre finestres de mig punt per a les campanes. La portada té dos arcs de mig punt, un sobre l'altre. El cor és molt senzill i fou construït l'any 1880, per renovar-ne un que n'hi havia de fusta. Les primeres visites pastorals ja parlen que hi havia l'altar major, el de Sant Muç, i el de Santa Maria, l'any 1379
Can Cuc de Muntanya
 Visitada l'església, pugem als vehicles i ens dirigim a trobar Can Cuc de Muntanya, aquest es un mas de grans dimensions que ha estat reconvertit amb molt bon gust en hotel i restaurant de muntanya, aquí fem la segona parada per a gravar un segon tall de veu, vist el lloc reiniciem la caminada dirigit-nos a trobar la ermita de Sant Salvador de Terrades. En arribant a la Font de la Muixera el realitzador rep una trucada que l'avisa de quelcom que fa que tot l'equip tingui que deixar la caminada i tornar cap a casa, nosaltres seguim i en pocs metres arribem  a Sant salvador de Terrades. Estava previst poder visitar també el seu interior però un malentés fa que no sigui possible.

ermita de sant salvador de Terrades
Aquesta ermita es troba emplaçada en plena muntanya al nord del terme municipal, a una altitud de 740m. La ermita d'estil neogòtic es va construir el 1930 segons el projecte de Josep M. Pericas, en el mateix lloc on s'alçava l'antiga ermita.
Aquesta, ja es documentada al s. XIII, fou fundada possiblement pels senyors del Castell de Cànoves. L'actual edifici és d’una sola nau, amb creuer i absis pentagonal. La façana, emmarcada per pilastres que acaben en arquets cecs, té en el centre un gran arc apuntat, la porta adintellada i tres finestres també apuntades. En el capcer hi ha un gran arc parabòlic rematat per una creu de pedra. A la dreta, damunt el creuer, s'alça el campanar d'espadanya amb tres obertures d'arc de mig punt.
Collet dels Pous d'en Bessa
 Seguint l'itinerari preparat pel Jose Maria ens endinsem en un bonic corriol, a partir d'ací i fins arribar dalt del cim del Sui,  el camí serà  de pujada per salvar els prop de 600 m. de desnivell que tenim pel davant, el corriol ix al Coll Tasco i a una pista que semble carenejar per la Serra de Palestrins, ara ens toca caminar per ample pista una bona estona, passem pel Coll de Palestrins, quant portem uns quatre quilometres i mig ens incorporem al Camí dels Pous d'en Bessa, just on comença el tram de marrades que agafarem a la tornada. Uns pocs metres mes i arribem al Collet dels Pous d'en Bessa, ací fem la preceptiva aturada per el mos del mati mentre gaudim de les vistes malgrat la boirina.

Pou de Glaç d'en Cuc
Un cop acabat el mos, toca seguir caminat, la propera fita, es pujar dalt el cim del Sui, aquest, amb els seus 1318 metres no es pot comparar amb el Turo de l'Home o amb el Matagalls, no obstant, es un lloc amb unes vistes privilegiades, el cim es troba dins el serrat Llarg, contrafort que uneix el Pla de la Calma amb el Turó de Samont, en el camí de pujada passem a tocar del Turó del Pi Novell on ens parem a visitar les restes del Pou de Glaç d'en Cuc. Deixem enrere el Turó d'en Cuc i el Coll del Roure Gros i quant portem fets uns sis quilometres i mig, arribem dalt del cim del Sui.
arribant dalt el Sui
Després d'una estona de gaudir del lloc i les seues vistes, donem inici a la davallada desfent el camí que hem portat, arribem al Collet dels Pous d'en Bessa i ja agafem el Camí dels Pous d'en Bessa, arribem a la cruïlla on te l'inici de les marrades i que hem descartat abans, anem fent marrades mentres anem perden alçada, arribats a l'encreuament amb la pista que duu fins a la Casa del Bosc i al Castanyer de can Cuc, ens desviem i arribem al castanyer. El Castanyer d'en Cuc (780 m). esta considerat arbre monumental des de l'any 1989, aquest castanyer de 11,7 metres de perímetre, és l'exemplar més gruixut de Catalunya. Té el tronc buit formant una cavitat amb dues entrades.  Durant un temps,  va estar la vivenda d'un carboner.
Castanyer Gros d'en Cuc
Vist el castanyer reiniciem la caminada anat a trobar Can Cuc de Muntanya on hem començat la caminada aquest mati, com ja feia estona que avisava, ens cau a sobre un xàfec que fa que ens tinguem que posar la roba d'aigua, arribem a l'hotel i ens prenem unes fresques cerveses gentilesa de la direcció de l'hotel, després d'una estona d'agradable conversa  mentre s'eixuga una mica la roba, donem per acabat aquest mati  en el que hem gaudit de natura bona companyia com no podia estar d'altre manera. Agafem el vehicles i després dels comiats, posem rumb envers Martorelles on arribem sense cap contratemps.


diumenge, 6 d’abril de 2014

II MARXA SENDERISTA SOLIDARIA, VILAMARXANT

Lloc inici caminada: Avga. Dos de Maig, Vilamarxant, Camp del Túria
Caminants:  Aprox. 150 senderistes
Data: 06-04-2014
Hora d’inici caminada: 08:39:
Hora d’arribada: 13:21:
 Duració: 04:44
Temps en moviment: 03:20
Temps parat: 01:24
Alçada punt de sortida: 112 m
Alçada mínima assolida: 101 m
Alçada Màxima assolida: 345 m
Desnivell màxim: 233 m
Ascensió acumulada: 609 m
Descens acumulat: -609 m
Guany: 230 m
Distancia recorreguda: 17.94 Km
Velocitat mitjana: 3.6 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 5,07 Km/h.

Caritas de Vilamarxant amb la col·laboració del Club d'Atletisme VILAMARXANT i Senderistes Les Rodanes en la preparació i realització, i  de l'Ajuntament de Vilamarxant en el tema intendència i seguretat viaria, han organitzat la I Marxa Senderista Solidaria. Aixi començava ara fa onze mesos la meua crònica de la I Marxa Senderista Solidaria i aixi començo la de la segona. Aquest mati poc abans de les huit, arribe a l'Avinguda, faig la aportació solidaria i vaig xerrant amb els coneguts, quan passen uns deu minuts de dos quarts de nou donem inici a la caminada. Anem a trobar el Barranc de teulada que creuem per la passera de ferro, passem pel davant del poliesportiu i ja deixant l'asfalt ens endinsem en el sender del Cavallo dels Forners.
recollint els dorsals i entregant la col·laboració
Per senda de bon fer i millors vistes anem a eixir a la CV-50, sense creuar-la agarrem el Camí del Racó de Zamora fins arribar a l'encreuament amb el PR-175 o Sender de les Rodanes, arribem dalt La Rodana Gran on fem una parada per reagrupar-nos i recuperar un poquet l'ale, iniciem el descens per la Pista del Massis fins arribar a la senyal de la senda de Bassa Barreta, per on continuem fins eixir al Camí de Bassa Barreta, arribats a la bassa trobem la furgoneta amb aigua per a beure, ací es previst fer el mos cosa que fem de bon grat mentre aprofitem per ferla petar.
abans de separar-se els dos recorreguts
Acabat el mos i descansats reiniciem la marxa, ací es separen el recorregut curt i el llarg, el curt se'n va a trobar la Senda dels Quartelets i nosaltres anem a trobar la Pista del Massis que agarrem en direcció al Camí de Porxinos, arribats a l'Aljub del Caçadors  altre colp trobem les marques del PR-175, girem cap a l'esquerra i sempre seguint el Pr arribem dalt de la Rodana del Pic, després de gaudir de les vistes donem inici a la baixada, agarrem la senda que porta a La Ferradura i a la variant del Pr de les Trinxeres, arribem al bunker on vaig estar diumenge passat fent les fotos de la cursa, d'ací ja eixim a la pista que ve de La Ferradura, anem a trobar el Camí de Bassa Barreta per on caminen fins a trobar la Senda dels Quartelets i altre colp la furgoneta amb aigua.
fent la picaeta
Ara ja seguint la bonica senda una bona estona fins que eixim al Camí Dels Algepsars, passem pel davant del cementeri i un colp som davant del Poliesportiu ja es tracta de desfer el camí que hem fet a primera hora, arribem a l'Avinguda on ens tenen preparada una taula amb aigua i tota classe de picaetes tant dolces com salades. Després de picar alguna cosa i de comentar com a anant la caminada i quant em decidisc a trucar a la dona per que vinga a arreplegar-me, veig que arriba, me acomiado i cap a casa. A estat un mati en contacte amb la Natura, ben acompanyat i per a arrodonir-ho, col·laborant en una bona causa, que mes es pot demanar.