diumenge, 30 de març de 2014

CURSA DE MUNTANYA TRAIL TRES PICS, Vilamarxant

cartell de la cursa
Per hui estava prevista la cursa de Muntanya Tres Pics organitzada pel Club Atletisme Vilamarxant del que en soc soci, des de l'organització em varen demanar si podia col·laborar amb ells fent de reporter gràfic, lògicament vaig dir que si, per la qual cosa hui després de rebre les ultimes instruccions, agarro el cotxe i em dirigisc al punt assignat. L'hora d'inici eren les nou des del Poliesportiu Municipal, pels vols d'un quart d'onze passa pel bunker, lloc que m'han assignat el primer corredor, després ja es un no parar, uns colps d'un en un i altres en grup.
Xe¡¡¡¡ que bo
Cap a dos quarts d'una passa el ultim participant, aixi es que agarrem el cotxe i ens dirigim altre colp al Poliesportiu, el club a preparat un dinar de germanor per a tota la gent que ha col·laborat, com el dinar es previst per allà les tres, dono un tomb per copsar l'ambient i m'hem vaig a casa a donar-me una dutxa i fer una mica de temps, a dos quarts de tres soc altre colp al Poliesportiu, allí fem temps esperant arribi la paella, fent unes cerveses i xerrant, cap a l'hora prevista ens dirigim al frontó que es on s'han preparat les taules, acabem de parar-les. i al poc arriben les dos espectaculars paelles.
tots entaulats
Ens entaulem i donem complida compta dels plats, després d'una estona de sobretaula recollim taules i endrecem tot i ja donem per acabat un dia que ha sortit rodo del tot malgrat estava previst que ploguera, previsió que a la fi no s'ha complert lo que ha permés que tot es desenvolupes de la millor manera. Ara a esperar el proper diumenge que tenim la II Marxa Senderista Solidaria per a col·laborar amb l'economat de Caritas Vilamarxant.

dimecres, 12 de març de 2014

SEGART-MOLA DE SEGART-PIC DE L'AGUILA-SEGART

Lloc inici caminada: Plaça del Castell, Segart, Camp de Morvedre
Caminants:  Francesc
Data: 12-03-2014
Hora d’inici caminada: 07:33:06
Hora d’arribada: 11:52:12
Duració: 04:19:06
Temps en moviment: 03:20
Temps parat: 00:59
Alçada punt de sortida: 269 m
Alçada mínima assolida: 251 m
Alçada Màxima assolida: 560 m
Desnivell màxim: 309 m
Ascensió acumulada: 480 m
Descens acumulat: 479 m
Guany: 291 m
Distancia recorreguda: 12.71 Km
Velocitat mitjana: 2.9 Km/h
Velocitat en moviment: 3,76 Km/h.

vèrtex geodèsic Mola de Segart
Continuant amb la meua particular descoberta de La Calderona, hui torne a Segart per pujar a dos dels emblemàtics cims de la serra, hui tinc previst fer el cim a La Mola de Segart primer i al Pic de l'Àguila després, la gent de l'Oratge han pronosticat pluja, malgrat desitjar que ho encertint, espere que em permeti acabar la caminada sense entrebancs. Ix de casa i per la CV-370, A-7 i A-23 vaig a trobar Segart, arribe i deixe el cotxe a la Plaça del Castell i done inici a la caminada quant son dos quarts de huit del mati. Carrer Major, Plaça de l'Ajuntament i ja m'endinse en el Barranc de la Font seguint les marques del GR-10, fet un quilometre més, deixe les marques i gire envers l'esquerra.
Barranc de la Font, GR-10
A partir d'ací, camine pel Camí de la Rodana, quan porte uns tres quilometres creue l'asfalt del Camí de Serra a Segart i ja entre en el Paratge del Rodeno, deixe a la meua dreta el llampant edifici de l'Albergue Betania, ara el sender inicia una suau davallada, com si volguera agarrar forces, abans de  fer l'ultim esforç abans d'arribar dalt La Mola de Segart. Arribat dalt el primer que trobe és la placa d'orientació on pots posar nom a bona part dels cims que d'ací dalt s'albiren, faig els pocs metres que manquen per arribar al vèrtex geodèsic, llastima que el dia s'ha llevat rúfol i emboirat i fora dels cims més propers poca cosa mes es pot albirar.
taula d'orientació,  Mola de Segart
Decidisc iniciar la davallada, en principi havia de baixar pel mateix camí portar en pujar, malgrat açò, veig un corriol que semble em portara abaix també i decidisc provar, aquest transita per una xicoteta canal que fa que la baixada sigui entretinguda i divertida de fer. Arribe a pista i gire a la dreta i uns trams per pista i altres per senda, arribe a on comença la xicoteta pujada final per arribar dalt el Pic de l'Àguila, ací em trobe com dalt la Mola, fora dels pics més propers tot es difumina, ací tenia previst fer una pronunciada davallada que em portaria fins al Convent del Sant Esperit i tornar a pujar, però per segon colp em cauen unes gotes, cosa que fa que decidisca obviar aquesta part i enfilar ja en direcció a Segart.
dalt el Pic de l'Àguila
Quan són tres quarts d'onze i porte fets un poquet mes de nou quilometres, decidisc parar per fer el mos de mig matí, enllesteixo rapit el tema i reinicio la caminada, ací trobe altre colp les marques del GR-10 que ja no deixaré fins al final, m'endinse pel Camí del Campaner que va perden alçada ràpidament, arribe a la Font del Campaner que rau seca del tot, el camí va resseguint en tot moment el Barranc de Segart fins que arribe a les primeres cases del poble, l'altre dia i mentre esperava que arribaren els companys per fer la Canal del Garbí, vaig veure un corriol que em va semblar interessant, per no perdre temps no m'hi vaig endinsar, hui si i així arribe a la Font de Sant Josep que treu un minso fil d'aigua.
Font de Sant Josep
Torne arrere i pel carrer Sant Josep creue el poble fins a eixir a la Plaça de l'Ajuntament, ací gire pel carrer Major fins a arribar a la Plaça del Castell on aquest matí he deixat el vehicle, arribat done per acabada la caminada de hui, trams per pista, senda, corriols, alguna que altra grimpada i desgrimpada, precioses vistes "intuïdes" tot açò ha fet que hagi estat un bonic matí de senderisme i contacte amb la natura per aquesta inesgotable Serra Calderona. Malgrat la pluja m'ha respectat, i per sort, mentre escric aquesta xicoteta crònica ha començat a caure la tan desitjada aigua.

dijous, 6 de març de 2014

FONT DEL MARIANET-REBALSADORS-MIRADOR-FONT DE POLL-FONT DEL LLENTISCLE-FONT DE MARIANET

Lloc inici caminada: Font del Marianet, Serra, Camp del Túria
Caminants:  Francesc
Data: 06-03-2014
Hora d’inici caminada: 08:03:29
Hora d’arribada: 13:09:04
Duració: 05:05:35
Temps en moviment: 03:37
Temps parat: 01:28
Alçada punt de sortida: 447 m
Alçada mínima assolida: 430 m
Alçada Màxima assolida: 794 m
Desnivell màxim: 364 m
Ascensió acumulada: 698 m
Descens acumulat: 684 m
Guany: 348 m
Distancia recorreguda: 16.81 Km
Velocitat mitjana: 3.3 Km/h
Velocitat en moviment: 4.58 Km/h.
dalt el cim de rebalsadors
Hui tenia previst continuar amb la meua particular descoberta de La Calderona, i més exactament, pujar al cim de Rebalsadors, remenant pel Wikiloc trobe unes quantes rutes, d'entre totes escullo una que ix de la Font de Marianet a Serra, d'ací vaig eixir per pujar a l'Oronet, i el tram del Barranc dels Tramussos em va deixar molt bon sabor de boca. Així doncs, aquest matí agarre el cotxe i poso rumb envers Serra, creue el poble i tal com l'altre colp, deixe el vehicle davant de la Font de Sant Antoni a la carretera i faig els poquets metres que manquen per arribar a la Font de Marianet, pose em marxa el Gps i ja done inici a la caminada.
creuant el Barranc dels Tramussos
Després de creuar el barranc per unes pedres. el sender el va resseguint sempre acompanyat per les marques de la variant del GR-10, fet un poc mes de quilòmetre i mig deixe el barranc i vaig a eixir a una pista que creue, uns dos-cents metres més i el GR se'n va per la dreta a trobar la Font de la Prunera i jo seguisc per l'esquerra, des de l'inici de la caminada que el sender va pujant, però ara comença un tram força costerut que salva el desnivell que hi ha fins a arribar al vèrtex geodèsic de Rebalsadors amb els seus 801 m d'altitud, arribe dalt i mentre recupero l'alé gaudisc de les vistes que d'ací dalt estant s'albiren. Ara, inicie un tram d'uns dos quilometres quasi pla, que per ampla pista porta fins al Mirador de Mireia.
arribant dalt de rebalsadors
Arribe al mirador i gaudisc de les impressionants vistes: el Camp del Túria, la Serra Calderona, la Serra d'Espadà, València, l'Albufera entre les boirines, fins i tot amb uns bons prismàtics podria veure a la dona si eixís a la terrassa,   pràcticament als peus de Rebalsadors es troba la Cartoixa de Porta Coeli. envoltada de camps de conreu. La Cartoixa de Porta Coeli, Portacoeli o Portaceli (porta del cel en llatí) és un monestir cartoixà fundat el 1272 a la vall de Lullén, al terme municipal de Serra (Camp de Túria, País Valencià). És l'única que segueix habitada de totes les que es fundaren a l'antic Regne de València. La seua fundació se situa entre el 1272 i el 1274, es deu a la iniciativa d'Andreu d'Albalat, dominicà i tercer bisbe de la diòcesi de València,  a més de confident del rei Jaume I i ambaixador, canceller i agent de la corona a Roma. El nou monestir s'ubicaria a la vall de Lullén (on hi havia tres poblats de moros, que passarien a ser propietat de la cartoixa), prop de València i Sogorb, al peu de les Penyes Altes i Rebalsadors, dins la Serra Calderona, i dins l'extensa rectoria de Llíria.
Cartoixa de Porta Coeli
A prop de la cartoixa es troba La Pobleta, un recinte amb un gran casalot, una ermita, corrals, cavallerisses, passejos, laberints, camps presos per la mala herba, una gran bassa de reg i un dipòsit d'aigües de disseny modernista. "En este campo, silencio absoluto, sol mediterráneo, olor a flores. Parece que no ocurre nada en el mundo". Un 20 maig 1937 el president de la República, Manuel Azaña, descrivia així l'ambient de la Pobleta. La masia, construïda al segle XIV, va ser la llar del cap del Govern, Manuel Azaña, quan València va ser capital de la República durant la Guerra Civil. Amb anterioritat havia estat aldea mora, mas dels cartoixans de Portaceli i lloc de descans de la burgesia.
Turó de La Mata amb la torre de guaita
Del mateix Mirador ix un sender pedregós i amb fort desnivell  que fa que perda altura de forma rapida, una mica més de cinc-cents metres i va a eixir al sender per on transita la variant de Rebalsadors del GR-10, gire envers la dreta i en suau pujada vaig fent camí, en tot moment tinc a l'esquerra la inconfusible silueta del Turo de La Mata amb la seua caseta de guaita, quilometre i mig mes i el sender ix a la pista que en forta pendent ve de la Cartoixa de Porta Coeli, sempre de pujada, uns trams més pronunciada i altres menys, arribe al Coll de la Moreria, passe per Les Cases de La Falguera i quan porte als peus uns deu quilometres, arribe a la Font de Poll. ací aprofite per a fer el preceptiu mos i donar un xicotet descans als peus.
Font del Llentiscle
Torne a la pista que en suau pujada i en poc menys de dos quilòmetres em porta davant de la Font del Llentiscle, el lloc és bonic de veure i ben arranjat, llastima que no porte aigua, a partir d'ací, la pista comença a davallar suaument, el transitar per pista fa que aquest tram de caminada siga   molt monòton i sense res a destacar, fets un parell de quilòmetres més trobe l'entrada a la casa de colònies La Prunera, en la pujada al Oronet vaig passar per la part de darrere i per la font del mateix nom. Un poc més d'un quilòmetre i sóc al lloc on el GR creua la pista i per on he passat aquest matí, m'endinse pel corriol que va a trobar el Barranc dels Tramussos i ja només és qüestió de desfer el camí fet al matí.
xicotet gorg que crea l'aigua de la Font de Marianet
Arribe a la Font de Marianet, ací trobe a una persona omplint gran quantitat de garrafes de l'aigua de la font, senyal de la seua bondat si mes no, baixe al barranc per gaudir de l'encisador raconet que forma el barranc en rebre l'aigua de la font, torne dalt i ja faig els poquets metres que em separen del vehicle, puge i ja pose rumb envers Vilamarxant. Ha estat un altre matí de descoberta, de pau, de contacte amb la natura i per què no dir-ho, de suar de valent, semble que la primavera vol fer acte de presència deixant arrere els pocs dies de fred que ens ha obsequiat l'hivern.