dijous, 23 de maig de 2013

NAIXEMENT RIU TOIXA (TUEJAR) ELS SERRANS

Lloc inici caminada: carrer Almazara Vieja, Toixa (Tuejar) Els Serrans
Caminants: Francesc
Data:23-05-2013
Hora d’inici caminada: 07:52:18
Hora d’arribada: 14:15:55
Duració:06:23:37
Temps en moviment: 04:30
Temps parat: 01:53
Alçada punt de sortida: 576 m
Alçada mínima assolida: 529 m
Alçada Màxima assolida: 869 m
Desnivell màxim: 340 m
Ascensió acumulada: 566 m
Descens acumulat: 562 m
Guany: 292 m
Distancia recorreguda: 18.93 Km
Velocitat mitjana: 2.9 Km/h
Velocitat en moviment:4.3 Km/h
El Nevero, petit pou de glaç a la Rambla de Arquela
 Feia dies que tenia preparada una eixida per visitar el Paratge Natural del Naixement del Riu Tuejar a la comarca d'Els Serrans, ahir comento amb la dona la possibilitat de poder disposar del cotxe, no te res urgent a fer, aixi es que decideixo que aquest dijous gaudiré d'una caminada que em portara a descobrir nous espais. Aquest mati em llevo i després d'un lleuger desdejuni agafo el vehicle i vaig a trobar la CV-35 per on faig cap fins arribar al poble de Tuejar, com la zona es de parla castellana crec adient respectar la toponímia en aquest idioma el reste del relat. Arribat que soc al poble aparco el vehicle i dono inici a la caminada quan pasen uns pocs minuts de tres quarts de vuit del mati.
Puente Tudela
Encara que no esta englobat dins el recorregut "oficial" he vist per internet que no gaire lluny es troba  l'aqüeducte romà  de La Dorca, aixi es que decideixo ampliar el recorregut per visitar-ho, agafo el Camino de Cantalobos, fet un quilometre es solapa al camí el PR-CV93 que ve de Xelva, uns metres mes i tot colgat per la vegetació i a l'altre llera del riu puc veure l'aqüeducte, es casi impossible poder fotografiar-lo, he vist que mes endavant es pot creuar el riu a gual, aixi dons continuo amb l'idea de creuar i desfer camí per tal d'arribar-mi, arribat al gual, la quantitat i la força que porta l'aigua fan que m'ho repensi amb tot el dolor.
Fuente el Saz
Quan porto fets uns dos quilometres i mig, soc a tocar del Puente Tudela, per on la CV-390 salva l'esvoranc del riu, aquí te inici de manera oficial l'Espai Natural, ara ja el sender va resseguint en tot moment el davallar de les aigües, uns cinc-cents metres mes i arribo a la Fuente Saz i a l'àrea recreativa, fa goig de veure la quantitat d'aigua que treuen els dos brocs. Per un pont de ferro creuo a l'altre riba i fets uns cinc-cents metres mes arribo a un petit mirador enlairat respecte al riu i d'on es pot gaudir de la vista de l'aigua saltant per damunt de una presa d'origen romà, aquí, te el seu origen l'Aqüeducte de Peña Cortada que vaig visitar en l'eixida del desembre passat.
presa romana, inici de l'aqüeducte de Peña Cortada
Cinc-cents metres mes i arribo al Puente de Molino Marco que permet el pas de la CV-35, el nom del pont ve d'un antic moli que s'hi troba a tocar, sempre seguint el sender i quan porto fets una mica menys de sis quilometres arribo a l'Area Recreativa del Azud, un espai ple de taules i bancs de pedra, fogons per coure i envoltat per les aigües del riu que li donen un bucòlic encant. Després d'una acurada visita, segueixo la ruta prevista, aquesta m'ha de portar en primer lloc a visitar els abrics on es troben las pintures rupestres de Los Corrales de Silla, lloc on arribo quant porto als peus una mica mes de set quilometres, ací  i sota una balma, es troben les restes dels corrals on  s'aixoplugava el bestiar i a mitja pared i protegides per un reixat es poden mig endevinar les restes de les pintures.
El Azud
Vist el lloc decideixo que es hora de fer el mos del mati, per la qual cosa cerco un lloc assolellat i proper al riu i assegut en unes pedres faig desaparèixer lo que portava. La zona de l'azud es considerada com el naixement del riu Tuejar ja que a partir del lloc, la Rambla de Arquela sol baixar eixuta excepte moments de pluges, avui he tingut sort i la dolça cantarella de l'aigua m'acompanya fins que seré arribat al pou de glaç conegut com El Nevero, aixo si, l'aigua llisca suaument, dolçament, com si volguera rescabalar a la llera de altres moments de fúria salvatge. Acabat el mos reinicio la caminada fins arribar al Nevero quant porto fets uns deu quilometres.Aquest, es un petit pou de glaç totalment restaurat i una de las "joyas" del paratge.
balma on s'aixopluguen les pintures rupestres
Vist el lloc i no amb una mica de pena, m'acomiado de la Rambla de Arquela que en tot moment m'ha acompanyat des de l'inici de la caminada, torno enrere uns metres i deixant el Camino de Arquela, m'endinso en el Camino de la Solana Carreras per on transcorre el PR-CV 93-1. Aci comença un tram podríem dir que difícil, tant per la quantitat de pedres soltes que entapissen el sol , com per la pronunciada pendent que salva en pocs quilometres. No soc partidari de tornar pel mateix camí sempre que aixo, sigui possible, però avui, es un d'aquells dies que si no hagués estat per que volia arribar-me a la Peña del Mediodia on es troba el Mirador del Azud, haguera tornar pel mateix lloc.







Continuara.............

dilluns, 13 de maig de 2013

CAMINADA TROTACAMINS MAIG - TORRENT D'ESTÍULA O DE LA CABANA, CAMPDEVANOL

Lloc inici caminada: Zona de lleure de la Font del Querol, Campdevànol, Ripollès
Caminants:Josep Maria i la seua filla, Julio, Pepi, Domènec,  Dolors, Tere, Salva, Josep, Rosa, Iko i la seua novia i Francesc..........
Data:12-05-2013
Hora d’inici caminada: 10:37
Hora d’arribada: 16:22
Duració: 05:45
Temps en moviment: 02:51
Temps parat: 02:54
Alçada punt de sortida: 769 m
Alçada mínima assolida: 761 m
Alçada Màxima assolida: 998 m
Desnivell màxim: 237 m
Ascensió acumulada: 566 m
Descens acumulat: 544 m
Guany: 228 m
Distancia recorreguda: 12.21 Km
Velocitat mitjana: 2.1 Km/h
Velocitat en moviment:4.1 Km/h


Aquest diumenge estava prevista l'eixida dels Trotacamins de Martorelles per realitzar l'itinerari que ressegueix el fresquívol torrent d’Estíula, conegut popularment com el torrent de la Cabana, com ja es recurrent últimament i nomes producte de la casualitat, aquest cap de setmana la dona i jo havíem pujat a BCN per visitar a la família, evidentment decideixo aprofitar i apuntar-mi.  Per  motius de salut no hem pogut gaudir de la companyia de l'Antonio i la Manuela , desitjo que sigui per poc temps, també teníem una mica lesionat al Joan Sanjuan i ha preferit reservar-se ja que dijous inicia un tram del Camí de Sant Jaume. A l'hora prevista ens trobem davant la masia cinc expedicionaris i el Joan que malgrat tot, no s'ha pogut estar de venir a desitjar-nos una bona caminada.
el grup a La Font del Querol
En dos vehicles ens hem desplaçat fins l'estació de la Renfe de Mollet-Santa Rosa, aquí s'ens agrega la Teresa, arriba el tren, pugem i ens disposem a gaudir del trajecte, arribats a La Garriga pugen la Dolors i el Domenec, diem d'aprofitar i guanyar temps fent el mos aquí mateix, arribem a Campdevànol i ens trobem amb el Josep Maria, la seua filla i la Rosa que han vingut directament des de Cànoves i també amb l'Iko i la novia, a la fi, el grup esta format per 12+1 expedicionaris, com no cabem tots en els dos vehicles fem un primer viatge fins a la Zona de lleure de la Font del Querol i el Josep Maria torna al poble a recollir als tres que quedaven.
Gorg de La Cabana
Un pic tots al lloc iniciem la marxa tot seguint les marques del sender local, malgrat que uns quants ens coneixem a la perfecció el camí. Anem caminant i gaudint de la bellesa del paisatge que degut a les ultimes pluges ens obsequia amb uns colors meravellosos. Després de passar a tocar de les restes de la casa de La Mosquera i de la seua font, arribem al primer gorg, el de la Cabana i ja es un constant pujar i baixar i embadalir-nos amb la bellesa dels salts i els gorgs, així es que  anem visitant  els  gorgs de: La Cabana, La Tosca,  L'Olla,  La Balma, arribats aquí, fem parada per que els que no han vingut amb el tren puguin fer el mos, encara que solament sigui per "solidaritat" amb ells, mengem alguna cosa.

Gorg de la Balma, parada per fer el mos
Re-iniciem la caminada i visitem el gorg del Forat i el Petit del Colomer, decidim deixar el del Colomer per la tornada i seguim ruta a visitar l'ermita de Sant Feliu d'Estiula, arribats al lloc i després de les fotos de rigor i del repic de campanes, decidim que el lloc es perfecte per fer l'àpat del migdia, en una de les taules de pedra que allí es trobem ens entaulem i procedim a alleugerir una mica el pes de les motxilles, entre acudits i tonteries mil anem fent desaparèixer les viandes, arribats als postres fan aparició que si xocolate, que si galetes,  bombons, postres de music...... i per rematar, una ampolla de patxaran fet pel Domènec, que fa que alguns, optin per intentar una petita migdiada.Tot plegat ha donat com a resultat un d'aquells moments de grata camaraderia que costa d'oblidar.
Sant Feliu d'Estíula
Quan creiem que ja es l'hora, iniciem el retorn desfent el camí fins arribar a tocar del Gorg del Colomer, aquest esta a vessar de gent, quina diferencia amb la solitud d'aquest mati, ens hi recreem una estona, ara creuem el torrent e iniciem l'ascens per la Baga del Colomer fins arribar al Collet de Daguí, aquí agafem l'antic Camí de Gausacs a La Mosquera, el sender ja va en lleugera baixada, cosa d'agrair a aquestes hores, passem a tocar de la casa de Gausacs i els seus verds prats,que ens obsequien amb una bella i bucòlica estampa, mes endavant entrem en una frondosa avellaneda que es troba al Bac del Querol i per aquesta fem camí fins anar a eixir altre cop a la Font del Querol, ara ja es cosa de anar resseguint el Riu Merdàs fins arribar a la Zona Industrial dels Quintans de Niubò on hem deixat els vehicles aquest mati.
Gorg del Colomer
Aquí tornem a fer lo mateix, un parell de viatges i ja som tots a l'estació del tren, ens acomiadem dels que han vingut amb cotxe, mentre esperem fem desaparèixer els postres de music que havien quedat del dinar, arriba el tren, pugem i agraïm que vagi mig buit ja que ens podem asseure, a La Garriga s'acomiaden la Dolors i el Domènec  arribats a Mollet s'acomiaden el Salva i el Josep.  La Pepi, la Tere el Julio i jo, fent cas a la amable invitació del Joan, ens apropem a sa casa on fem petar  la xerrada mentre piquem una mica, ara ja ens acomiadem i la Tere ens apropa al Julio i a mi fins a casa. aquí ja es el comiat final, bé, final final......nomes fins a la propera ocasió.

REPORTATGE FOTOGRÀFIC DEL JULIO 

diumenge, 5 de maig de 2013

I MARXA SOLIDARIA VILAMARXANT, CAMP DEL TURIA

Caritas de Vilamarxant amb la col·laboració del Club d'Atletisme VILAMARXANT i Senderistes LES RODANES en la preparació i realització, i  de l'Ajuntament de Vilamarxant en el tema intendència i seguretat viaria, han organitzat la I Marxa Senderista Solidaria, en quan vaig vore els cartells tingué clar que m'hi apuntava, l'eixida estava prevista per avui a dos quarts de nou del mati, encara que es tenia que estar al lloc una mica abans per confirmar assistència i fer entrega de l'aportació tant en especies com monetària. La inscripció prèvia donava una quantitat de 179 persones, encara que abans de eixir, s'havien apuntat bastants mes participants.
punt d'inici
Mes o menys a l'hora prevista hem eixit del punt de trobada i sota l'atenta vigilància de la Policia Local i baix el guiatge de l'incombustible "Porrina" i l'altre gent de Senderistes LES RODANES, hem anat a trobar el sender que porta al paratge del Cavallo dels Forners, per aquest hem anat a eixir a la carretera de Xest on te l'inici el sender de Les Rodanes. A partir d'ací ja ens hem endinsat en zona arbrada i amb un ritme bastant rapit hem salvat el desnivell que ens ha portat dalt La Rodana Gran amb els seus 350 m. Arribats dalt, hem fet una parada per reagrupar-nos ja que la gran quantitat de gent, l'amplada del sender, i les diverses aptituds han fet que la distancia entre el cap i la cua fos considerable.
el grup dalt La Rodana Gran
Reagrupats, hem donat inici al descens fins anar a eixir al Camí de Bassa Barreta, fets els pocs metres que menen a la bassa i aixoplugats sota l'acollidora ombra del Pi de Bassa Barreta, em procedit a fer el mos, Protecció Civil  ha posat al nostre abast aigua per a beure. Ací i després de matar el cuc, era previst que es separaven els dos recorreguts, jo he optat pel recorregut llarg, aixi dons, ens hem separat i nosaltres hem anat a trobar el Camí del Massis, pista ample de terra que va a eixir al Camí de Porxinos. Arribats a l'alçada on es troba l'Aljub dels Caçadors ens hem endinsat en la senda que puja a trobar La Rodana del Pic d'Àguila amb els seus 326 m.
dalt La Rodana del Pic d'Àguila
Arribats dalt i després de fer les fotos de rigor, hem donat inici a la davallada per la pista que ens ha portat fins el paratge d'El Clau, ací comença el tram del recorregut que va resseguint les trinxeres de la Guerra in-Civil, arribats al bunker he decidit que, donat que aquest era el punt on mes proper estava de casa, en lloc de seguir fins al final, m'acomiadava del grup i posava rumb a eixa. L'organització tenia prevista una picaeta en arribar al punt d'inici i final, però s'haguera fet massa tard per a mi. Ha estat un mati agradable i sense res important a destacar, cosa que ha estat possible gracies al desinteressat treball de la gent de Senderistes LES RODANES als que vull felicitar i agrair la seua feina.