dimarts, 29 de març de 2011

TORRENT D'ESTIULA, ENTRE CAMPDEVÀNOL I LES LLOSSES (EL RIPOLLES)

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Àrea de lleure de la Font de Querol, Campdevànol
Caminants: Salva i Francesc
Data: 28-03-2011
Hora d'inici caminada: 08:21:10
Hora d'arribada: 17:42:46
Duració: 09:21:36
Alçada punt de sortida: 780 m
Alçada mínima assolida:780 m
Alçada màxima assolida: 1360 m
Desnivell màxim: 580 m
Guany: 580 m
Ascensió acumulada:1117 m
Descens acumulat: 1133 m
Distancia recorreguda:19.36
Velocitat mitjana: 2 Km/h (sense descomptar parades)
Gorg del Colomer
Pel telefon hem quedat amb el Salva de que es arribat el moment de fer una sortida de la que fa temps que parlem, fer l'itinerari del Torrent d'Estiula mes conegut com Torrent de la Cabana a Campdevànol, com el recorregut "oficial" es d'uns minsos nou quilometres, cerco per Internet  que mes podem veure i cerco informació envers alguna antiga capella, ermita o església que es trobin pels rodals. Diumenge al vespre truca el Jose, li comento i semble que no l'abelleix massa i s'excusa.
Font de Querol
Avui a dos quarts de vuit recullo al Salva a Hostalets de Balenyà i per la C-17 ens dirigim envers Ripoll, d'aquí ens dirigim envers Campdevànol i ultrapassat el poble arribem davant del Càmping El Pirinec deixem la carretera i aparquem el vehicle al pàrquing de l'Àrea de lleure de la Font de Querol on te l'inici la caminada d'avui. Aquí ja ens trobem les marques verdes i blanques d'Itinerari del Torrent de la Cabana que comencem a seguir sense mes dilació, creuem l'àrea de lleure, arribem a la Font de Querol i ja ens endinsem per un corriol que ens va apropant al Torrent d'Estíula. 
Torrent d'Estíula o de la Cabana
Als pocs metres de caminar ja comencem a escoltar la cantarella del torrent, malgrat aixo no podem gaudir de la seva visió degut a que transcorre mol enclotat per aquest tram, fet un quilometre passem per les restes de la casa de La Mosquera i uns cent metres mes endavant per la Font de la Mosquera. Aquí ja comencem a tenir alguna visió del torrent que baixa curull d'aigua neta i transparent, cinc-cents metres mes i som davant del Gorg de la Cabana, aquí ja s'inicia un espectacle de aigua que omple els ulls i les oïdes durant uns tres quilometres.
Gorg de la Cabana
En aquest tram d'uns tres quilometres, baixem  a la llera i tornem al corriol uns quants cops per gaudir de la bellesa dels Gorgs de La Cabana, de La Tosca, de L'Olla, de La Bauma, del Forat, Gorg Petit del Colomer i com a cloenda, el Gorg del Colomer, entre els gorgs del Forat i del Petit, tenim que creuar el torrent per damunt d'unes pedres i seguir per l'altre riba, a tocar del Gorg del Colomer trobem una font de la que no he trobat informació en lloc. Aquí te la seva fi el tram aquàtic de la caminada, ens enfilem a trobar el Camí de l'Auró per on sense res a remarcar i en uns dos quilometres arribem a Sant Feliu d'Estíula.
Sant Feliu d'Estíula
L'església parroquial de Sant Feliu d'Estiula es troba al sector NE del terme, al fons de la vall d'Estiula, en una elevació a 989 m d'altitud, dominada al N per la serra de Sant Marc, coronada pel santuari de Sant Marc (1 387 m d'altitud); envolten la vall el pla de l'Auró, al S, i la serra de les Ajagudes (contrafort dels rasos de Tubau), a l'W. L'església és a l'esquerra del torrent d'Estiula o de la Cabana, afluent del Riu Merdàs, a l'indret on hi hagué la vila rural d'Estivola, donada per Guifre el Pelós al monestir de Ripoll abans del 890. El 1040 consta que és dedicada a sant Pere, i a partir del segle XIII a sant Pere i a sant Feliu, advocació que prevalgué des del segle XVIII. El primitiu edifici del segle XI es transformà del tot el 1731, quan s'allargà i s'apujà la nau, i s'hi afegí un campanaret i dues capelles laterals.
Sant Feliu d'Estíula
El lloc es bonic i respira pau, davant l'església es troba una edificació i pels rodal hi han unes taules de pedra, visitat el lloc reiniciem la caminada pel sender que per darrera l'església gira cap a l'esquerra i que va a trobar el Camí de Llentes a La Garsa, quan portem fets en total uns vuit quilometres deixem a la nostra dreta la pista que porta a la casa de La Garsa, uns metres mes i som al Collet de Reixac, aquí i sempre seguin les marques grogues i/o vermelles deixem la pista i agafem un corriol que per la nostra dreta s'interna per la baga de la Miranda.
restes de la casa de Les Ajagudes
Després de aproximadament un quilometre pel mig de la baga, sortim altre cop a pista ample al lloc del collet de la Miranda, obviem la pista i seguim el corriol que va carenejant per la Serra de Les Ajagudes. Mig quilometre mes i som davant de les restes de la casa de Les Ajagudes, desconec l'us i activitats de la casa però tenia unes dimensions mes que considerables. Seguim ruta per corriols uns trams mes marcats i altres menys però sempre seguin les marques grogues fins que fets uns dotze quilometres arribem a les restes de Sant Marc d'Estíula.
Sant Marc d'Estíula
Sant Marc d'Estíula Santuari situat a 1 387 m alt., al cim de la serra de Sant Marc (continuació vers l'Est dels rasos de Tubau, que separa les valls de Gombrèn i d'Estiula), al municipi de les Llosses (Ripollès), dins l'antic terme de Viladonja. 
El temple és documentat des del 1672 com a depenent de la parròquia d'Estiula. Es tracta d'un edifici rectangular petit dels que avui en dia a penes se n'aguanten dues parets. El cim és termenal dels municipis de Campdevànol, Gombrèn i Viladonja.
Sant Marc d'Estíula
Vistes i enregistrades les poques pedres que en resten en peus, seguim la caminada fen els  escassos cinc-cents metres que separen les restes de la casa de Can Sant Marc, petit mas que semble estar en restauració, aixoplugats del vent per les seves parets parem a fer el mos del migdia gaudint d'unes immillorables vistes de les muntanyes i valls. Enllestit el mos reiniciem la caminada encaminant-nos a trobar Can Bac i a tocar de la casa les restes de Sant Quinti de Puig Rodon.
absis de Sant Quinti de Puig Rodon
Sant Quintí de Puig-rodon és una antiga parròquia del municipi de Campdevànol, que està situada a la serra de Sant Marc, a 1.122 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Es troba a la comarca del Ripollès.
La parròquia va ser una donació que va fer el comte Bernat II de Besalú al monestir de Ripoll al 1096 i passà a formar part de la baronia del monestir. 
Sempre ha estat un lloc amb poca població, tot i que a partir del segle XV va tenir una parròquia agregada: la de Sant Pere d'Auira. Al 1868, es va unir a la parròquia de Sant Llorenç de Campdevànol. 
L'església és un edifici romànic del segle XII i forma un conjunt juntament amb la rectoria, unes capelles laterals i un alt campanar que s'acaba amb una teulada de doble vessant. La part més externa de l'església fou construïda als segle XVII i XVIII. A l'església també hi ha adossada una sagristia.
interior de Sant Quinti de Puig Rodon
 Aixo es lo que he trobat envers l'església buscant a Internet,  la trista realitat es que avui en dia es un femer on tenen aixopluc ramats d'ovelles i que ofèn menys a la vista degut a que la natura pietosa, ha recobert part de les restes amb un mantell verd com si s'avergonyís del seu deplorable estat.  Realment em resta un mal sabor de boca, en part, el motiu d'allargar per aquí la caminada era visitar aquests edificis, i si be sabia que estaven mig enrunats, corprèn veure en que es converteix part del nostre llegat cultural e històric.
arribant a Vilamitjana amb el permís de la senyora vaca
Re-emprenem la marxa, ara ens dirigim a trobar la casa de Vilamitjana on arribem un pic portem en les botes uns catorze quilometres i mig, la casa encara esta en us i habitada, un dels estadants de raça bovina semble no estar disposat a deixar-nos passar i el Salva no les te totes, però el pobre animal es un Bon Jan i passem sense complicacions, sempre seguint les marques vermelles o grogues arribem al Serradell, la casa, de grans dimensions esta reconvertida en casa de turisme rural i fa goig de ben arranjada que es veu.
el Serradell
Passada la casa ens desviem de la pista per un corriol que baixa a trobar el riu Merdàs que creuem per un petit pont, passades les instal·lacions del càmping Serradell les marques ens porten a sortir a la GI-401 per on al nostre pesar tenim que caminar fins arribar a Sant Llorenç de Campdevànol, arribats visitem el lloc sempre per fora ja que rau tancat.
Sant Llorenç de Campdevànol
Sant Llorenç de Campdevànol. La funció parroquial de Sant Llorenç consta en les llistes del bisbat de Vic des de l’any 1075, fet que indica la seva existència amb anterioritat a aquesta data. En els segles XI i XII surt esmentada com a “St. Laurencio de Campo Avandali » o « Vanalo ».
Sant Llorenç de Campdevànol patí la primera destrucció parcial al segle XVII; en restà solament de la primitiva església romànica, part del campanar i bona part dels murs. L’any 1674 fou reedificada; es conservà part del campanar, i als murs que restaren en peus s’hi afegiren la nova construcció d’una capella a la cara sud, dues a la cara nord i la sagristia. La teulada es va fer amb arc apuntat, es recobrí la pedra dels interiors amb decoracions de guix i se suprimí l’absis. Durant la Guerra Civil (1936-39) les tropes republicanes van cremar part de la rectoría i van deixar l’església plena d’armament i municions, que posteriorment van retirar les tropes franquistes, les quals, per evitar el perill d’aquesta actuació, van incendiar el temple. Així quedà destruïda la major part de la teulada i de les parets de la cara oest i nord, així com la rectoria.
L’any 1990 el bisbat de Vic va fer donació del recinte a la familia Capdevila, que la rehabilità: acabà el campanar amb les arcuacions llombardes i plafons del segon pis, i la coberta a quatre aigües, conservà els murs de pedra i reedificà les parets de les cares oest i nord, així com la teulada i el sostre de la capella sud.
Sant Llorenç de Campdevànol, detall
A partir d'aquí surt un bonic i tranquil passeig per vianants pel que anem fent camí fins que després de vorejar les instal·lacions del Càmping El Pirinenc i sempre acompanyats per les aigües del riu Merdàs, arribem altre cop a l'Àrea de lleure del la Font de Querol on posem punt i final a la caminada d'avui. Agafem el cotxe i ens dirigim envers Hostalets de Balenyà on deixo el Salva i ja em dirigeixo envers Martorelles. Ha estat un dia ple de sensacions, unes agradables i altres no tant, malgrat aixo el balanç es positiu, bona companyia i natura, que mes es pot demanar.



 




divendres, 25 de març de 2011

CAMINANT ENTRE CIRERERS I FONTS

Lloc de trobada: carrer Horta, Martorelles
Lloc inici caminada: Cami de Can Girona a tocar del Viver Castell se sant Foix
Caminants: Julio, Jordi,  i Francesc
Data: 24-03-2011
Hora d'inici caminada: 07:52:50
Hora d'arribada: 11:38:21
Duració: 03:45:31
Alçada punt de sortida: 175 m
Alçada mínima assolida:172 m
Alçada màxima assolida: 459 m
Desnivell màxim: 287 m
Guany: 284 m
Ascensió acumulada:397 m
Descens acumulat: 370 m
Distancia recorreguda:9.190 Km
Velocitat mitja: 2.4 Km/h (sense descomptar parades)
flors de cirerer
Ahir varem quedar amb el Julio de apropar-nos a veure els cirerers de Can Barbeta per si podíem gaudir de l'espectacle de la floració, aixi dons quan avui ens trobem els tres, dic d'agafar el cotxe i deixar-lo al final del Camí de Can Girona per estalviar una mica de temps, aixi ho fem i aparco el vehicle al costat del viver i iniciem la caminada anant a trobar Can Girona, aquí ens desviem pel Camí Antic de Martorelles a Montornès, que després de passar per Can Oliveres ens porta al Coll de Mercader, arribats al coll ja agafem el corriol que per la dreta i després de creuar una cadena es va obrint pas pel mig del Bosc del Castell fins arribar als cirerers.
cirerers de can Barbeta
Arribats, ens trobem que la floració malgrat haver començat no es pot dir que estigui en el seu punt mes àlgid, aixo no impedeix que ens entretinguem treien unes quantes fotos, enllestida la sessió fotogràfica diem de apropar-nos a la Font d'en Gurri. Comento de com anem be de temps, fer una mica de volta per evitar en lo possible la pista ample i feixuga que porta al Coll de la font d'en Gurri, cap vot en contra, aixi que arribem al Coll de Can Corbera i agafem la pista que en suau davallada ens portaria a sortir a les instal·lacions del golf de Vallromanes.
Dolmen de Can Gurri
Quant portem fet un quilometre des de el coll deixem la pista i ens endinsem per un corriol que surt per la dreta i que s'endinsa en el Bosc de Can Malloles, el corriol es fresquívol i encara que puja constantment es de mol bon fer, especialment en els dies calorosos d'estiu. Després d'uns sis-cents metres de corriol anem a espetegar a la pista uns cent metres per sota del Dolmen de Can Gurri, com no pot ser d'altre manera es apropem a fer complida visita, amb mes motiu ja que el Jordi no el coneixia, decidim que el lloc es tan bo com altre per fer el mos.
Castell de Sant Miquel des del Coll de la font d'en Gurri
Enllestit el mos i com anem força be de temps decidim que en lloc de anar directament a trobar la Font de Can Gurri, ens arribarem dalt del coll i pel GR-92 anirem en direcció el Turó Galzeran fins que trobem el corriol que passant per la Font del Llorer va a sortir a la d'en Gurri, aixi ho fem, arribem al coll i girem envers la dreta i anem fent camí per la pista que es correspon amb el GR, arribats davant el corriol ens  endinsem i en menys de cent metres trobem el cartell que indica la Font del Llorer, arribats a la font ens portem una desil·lusió, nomes surt un petit fil d'aigua, cosa que ens estranya molt.
Font del Llorer
Tornem al corriol i seguim davallant per aquest fins que anem a sortir a la clariana on es troba la Font d'en Gurri on arribem després de saltar per damunt del troc caigut d'un dels grans pollancres que donaven ombra al lloc. La font deu treure un bon doll d'aigua suposem, ja que s'ha creat un bassal el nivell del qual sobrepassa el boc. aquí podem comprovar la força de la natura si la deixem fer, de les soques d'un dels pollacres que la ventada va tombar estan sortint una gran quantitat de rebrots que  si ningu ho impedeix tornaran a donar aixopluc a la font i els seus rodals.
Font d'en Gurri amb basal d'aigua
Sortim a la pista que baixa del Coll de la Font d'en Gurri per on iniciem la davallada, ara, recordant el comentari del Toni Seuma sobre la "Fonteta de Can Gurri" cerquem el pas del que parla, i encara que les bardisses comencen a tapar-ho altre cop ens endinsem per trobar-la, i tal com ell explica allí esta, un humil tub de plàstic deixa anar un ges menyspreable raig d'aigua que va a engruixir el cabal del Sot dels Verns, per la seva situació es mes que probable que com el Toni diu sigui el sobrant de la font de dalt.
"Fonteta" de Can Gurri
Tornem a la pista i fets uns dos-cents metres som davant de la cadena que barra el pas al Camí de Can barbeta, com no coneixen la mina de Can barbeta ens desviem els cent metres que ens separen del corriol que ressegueix el torrent on es troba la boca de la mina, un cop visitada tornem sobre les nostres passes  i seguim davallant fins arribar a l'entrada del caminoi que porta a la Font de Can Santpare, com tampoc la coneixen ens desviem per visitar-la, tornem a la pista i ja no parem fins que som a la Font de la Mercè on ens aturem per refrescar-nos amb les seves aigües.
Font de la Mercè
Ara ja es qüestió de seguir pel Camí de Can Barbeta fins arribar a Can Girona i ja fer el pocs metres que ens separen de on hem deixat el vehicle unes hores abans, l'agafem i ens dirigim envers Martorelles on arribem i ens acomiadem fins la propera. Ha estat un altre agradable mati gaudint de la natura i en bona companyia.




dilluns, 21 de març de 2011

TORRENTS DE SENTMENAT, del Torrent de Guanta al torrent de Can Montllor

Lloc de trobada: Santa Perpetua de Mogoda
Lloc inici caminada: Font den Fargues, Sentmenat
Caminants: Salva, Jose,  i Francesc
Data: 21-03-2011
Hora d'inici caminada: 07:43:50
Hora d'arribada: 15:40:02
Duració: 07:56:12
Alçada punt de sortida: 282 m
Alçada mínima assolida:272 m
Alçada màxima assolida: 638 m
Desnivell màxim: 366 m
Guany: 355 m
Ascensió acumulada: 673 m
Descens acumulat: 749 m
Distancia recorreguda:14.30 Km
Velocitat mitja: 1.8 Km/h (sense descomptar parades)
Salt de Can Montllor
Dijous passat, mentre restàvem embadalits davant l'espectacle  que ens oferia el Torrent de Can Girona tan al Salt de Can Ros com a la Font del Racó, vaig tenir clar que avui la caminada tenia que transcorre a prop de algun corrent d'aigua, i de seguida em va venir al cap el Salt de Guanta i el Salt de Can Montllor a Sentmenat. Tan es aixi que quan diumenge em truca el Salva l'exposo la idea i li sembla be, mes tard truco al Jose i també esta d'acord, quedem que el Salva em recollira a Martorelles i anirem a buscar al Jose a Santa Perpetua.
Riera de Sentmenat
Avui, a un quart i cinc de vuit recollim al Jose i ja posem rumb envers Sentmenat. arribem, seguim un quilometre en direcció a Castellar, girem pel Camí de Guanta i deixem el cotxe  passada la Font d'en Fargues. Iniciem la caminada pel Camí de Can Senosa que transcorre paral·lel a la Riera de Sentmenat, encara que la vegetació no ens deixa veure la riera, la remor que ens arriba ja ens fa pensar que el dia serà profitós, arribem al petit pont que permet al camí salvar la riera, aquí ja podem gaudir de la visió de l'aigua corrent, visitem la capelleta que la devoció popular ha erigit en honor a la Moreneta.
Font del Bou a tocar de la Riera de sentmenat
Ara ens endinsem en un corriol  que surt per l'esquerra del camí i que va resseguint en tot moment la riera, fet aquest que ara si ens permet anar gaudint de l'espectacle que ens proporciona l'aigua escolant-se per mig de pedres i petits salts, aixi embadalits arribem al bucòlic racó que guarda la Font del Bou, visitat el lloc seguim la riera fins que ens trobem sota mateix del Salt de Guanta, aquí ja si que ens quedem bocabadats d'allò mes, possiblement sigui el cop que mes aigua he vist baixar.
Salt de Guanta, inici de la Riera de sentmenat
Després de comentar que avui la velocitat mitja serà per riure pel temps que perdem fent fotos, reiniciem la marxa, creuem la riera saltant de pedra en pedra i ajudats per un corda pugem a trobar el Forn de Calç, d'aquest i seguint el costerut corriol anem a sortir al Camí,  de Guanta per on arribem a la casa del mateix nom, seguim pista endavant fins arribar al diposit d'aigua on ja ens desviem pel corriol que porta a la Font de les Nueretes i al petit embassament a tocar d'aquesta, la font treu un doll d'aigua com poques vegades l'hem vist.
Font de les Nueretes, a tocar del Torrent de Guanta
Pel costerut i a cops complicat corriol anem resseguint el Torrent de Guanta, aixo si, anem parant cada dos per tres, aquest tram te una munió de gorgs i petits salts d'aigua que paguen la pena de perdre uns minuts, en veient que son casi les deu, decidim parar a fer el mos cosa que fem acompanyats per la remor del torrent. Enllestit el mos seguim corriol amunt fins que anem a sortir a la ample pista que ens apropa als Tren Pins, aquí el Jose diu d'apropar-nos a visitar l'Avenc del Castellet ja que el Salva no el coneix, dit fet, arribem al lloc després de deixar enrere la casa del Castellet de Dalt.
Font del Canyadell
Ara ja uns trams per pista, altres per corriols i altres per corriols que semblen torrents, anem a trobar el Torrent de Can Montllor, la fita es arribar a la Font de la Fagina i al Salt de Can Montllor, malgrat aixo i esperonats per la ressenya de l'amic Luis feta després de la caminada que varen fer per aquestes contrades, decidim anar a buscar la Font del Canyadell que fins ara s'ens havia resistit, seguint les indicacions del Luis i després de donar una mica de volta trobem la font, no es un exemple de disseny, al seu costat i mig amagada per les bardisses trobem una mena de mina per on no ens endinsem ja que no portàvem llanternes.
Font de la Fagina
De la font ja anem a trobar el corriol que mena a la Font de la Fagina, el corriol es mes apte per animals de quatre potes que per nosaltres però a la fi, arribem a la font, el sobreeixidor treu una quantitat d'aigua que fa goig de veure, ens desempalleguem de les motxilles i passant per la Font de la Fagina Petita o Fagina 2, baixem les escales que porten a la part baixa del Salt de Can Montllor. El lloc es encisador de per si, però amb el cabdal d'aigua que porta si no fos per l'alçada, crec que poc te a envejar de salts mes famosos com el de Sallen a Rupit per exemple.
Salt de can Montllor
Quan ens cansem de fer fotos tornem a pujar per les escales amb l'idea de recuperar els atuells i seguir ruta, el Salva diu que encara es aviat, però ja que tenim taules i bancs per seure potser aprofitem i fem l'àpat del migdia, aixi ho fem acompanyats per la cantarella de la font. Amb el cuc mig apaivagat es hora de pensar en que fer, el Jose diu d'anar a trobar Can Padró. jo dic que ja que hem vingut amb l'idea de veure aigua, salts i gorgs, millor agafem el corriol que va resseguint el Torrent de Can Montllor aigües avall, optem per lo segon i ens posem en camí tornant a baixar les escales.
petit salt al torrent de Can Montllor
Ara com ja anem mes tranquils i encara que resseguim el torrent, per aquí aquest no ofereix tants llocs encisadors, sense dedicar-nos a fons, anem collin algun que altri espàrrec, amb el resultat que tan el Salva com jo mateix ens anem amb un petit manat cadascú, arribats a Can Montllor  de Dalt agafem la pista ample que ens portara a trobar les primeres cases de la urbanització de Can Vinyals, aquí el Jose comenta que com es el primer cop que el Salva camina per aquí, que podem portar-lo a veure el Dolmen de Serra Cavallera. 
Dolmen de Serra Cavallera
Ens desviem i fem els pocs metres que ens porten  a ser davant del dolmen, visitat el lloc desfem l'ultim tram fet  i tornem a la pista, uns pocs metres mes endavant agafem un corriol que per l'esquerra s'interna en el bosc i que ens condueix a trobar el Camí de Guanta, arribats, girem envers l'esquerra i fem els pocs metres fins arribar on aquest mati hem deixat el vehicle. Pugem i el Salva ja posa rumb envers Santa Perpetua, deixem el Jose i ara em porta a Martorelles on ens acomiadem fins la propera.
simpàtiques reproduccions en miniatura del dolmen
La sortida d'avui estava pensada per que fos una caminada podem dir que monotemàtica al voltant de l'aigua aprofitant les ultimes pluges i aixi ha estat, hem passat per una munió de llocs ja coneguts, es pot dir que excepte la Font del Canyadell tots m'eren mes que familiars, però ha estat molt gratificant poder gaudir de l'espectacle tant visual com sonor que la natura ens ha proporcionat, aixo, junt a la bona companyia ha donat com a resultat un altre dia a guardar en el calaix dels bons records.





divendres, 18 de març de 2011

MARTORELLES-TURÓ GALZERAN-MARTORELLES

Lloc de trobada: carrer Horta, Martorelles
Lloc inici caminada: plaça Anselm Clave, Martorelles
Caminants: Julio, Jose, Jordi i Francesc
Data: 17-03-2011
Hora d'inici caminada: 08:18:06
Hora d'arribada: 12:16:06
Duració: 03:58:00
Alçada punt de sortida: 115 m
Alçada mínima assolida:114 m
Alçada màxima assolida: 470 m
Desnivell màxim: 356 m
Guany: 354 m
Ascensió acumulada: 455 m
Descens acumulat: 465 m
Distancia recorreguda:11.19 Km
Velocitat mitja: 2.8 Km/h (sense descomptar parades)
Torrent de Can Girona al seu pas per la Font del Racó
Ahir em truca el Julio per quedar, comentem de fer una visita per les fonts després de l'episodi de pluja ultim, quedem aixi, truco al Jose i li comento, s'apunta i quedem per avui a tres quarts de vuit, a l'hora en punt ens trobem i es comenta de pujar al Turó Galzeran en lloc de lo parlat, aixi es que el Jose diu de agafar el seu vehicle i deixar-lo a tocar del Castell de Sant Foix per guanyar una mica de temps, enfilem Avga. Piera amunt amb tan mala fortuna que rebenta una roda arribant a la plaça d'Anselm Clave, aparquem i canviem la roda, lo que ens fa perdre uns quants minuts, enllestit el tema iniciem la caminada.
passera per a vianants paral·lela a la BV-5006
Per Santiago Rusiñol anem a sortir a la BV-5006, agafem el passeig per a vianants i ja ens adonem que els petits torrents baixant ben curulls d'aigua, arribem a Santa Maria de Martorelles i anem a trobar el carrer de la Font del Ca, girem pel primer carrer que trobem per l'esquerra i sortim a un corriol que ens apropa a la Cantera de Can Gallemí, la anem vorejant per l'esquerra fins que som damunt d'aquesta, trèiem el cap per fer unes fotos i seguim a trobar el Coll de Castellruf, ens desviem de la pista per complimentar al Dolmen de Castellruf i ja anem a buscar el Turó Galzeran.
Dolmen de Castellruf
Per aquí el camins estan tots plens de petits reguerons i els humits marges ploren, en un parell d'ocasions tenim que fer equilibris per poder creuar uns bons basals que ens trobem al camí, arribem dalt el Turó Galzeran, contemplem les vistes que de dalt estant es poden albirar i decidim que el lloc es ideal per fer el mos, enllestit l'assumpte i en veient que ja es tard iniciem la tornada desfent l'ultim tram de pista que hem portat, ens desviem per la primera pista que trobem per l'esquerra, que ens porta per un altre sender al Coll de Castellruf.
vèrtex geodèsic del Turó Galzeran
Agafem la pista que per la dreta rodeja el Turó i que en forta davallada porta a sortir a la Font de la Mercè, per no fer tanta pista agafem un tram de corriol que surt d'aquesta i la retroba uns metres mes avall, pocs metres abans d'arribar a la Font de la Mercè ens trobem que els petits torrents que mes avall s'ajunten per formar el Torrent de Can Girona baixen ben plens d'aigua, tan es aixi que davant de la font no saps on es el torrent i on es el camí, a partir d'aquí anem sentint la remor de l'aigua, el Julio i jo ens delim per apropar-nos al torrent i poder prendre imatges.
Font de la Mercè
Arribant a l'alçada del Salt de Can Ros la remor es tant forta que malgrat ser super tard per a mi, el Julio i jo no es podem estar de baixar fins el salt, quin be de Deu d'aigua, si diumenge varem fer equilibris per creuar, avui seria impossible, les càmeres no paren de fer fotos, llastima de no poder creuar, tornem a la pista i seguim a trobar Can Girona, quan manquen pocs metres per arribar anem sentint un fort brogir com d'aigües braves, brogit que no pot provenir d'en lloc mes que de la Font del Racó, aprofitant que la reixa de Can Girona es oberta decidim arribarnos.
Salt de Can Ros, Torrent de Can Girona
Quina meravella, mai havia vist caure aquesta quantitat d'aigua, quina diferencia de avui amb el diumenge, fins i tot es fa difícil de creure, decideixo gravar un tros de vídeo i tot, llastima que aixo consumeix la poca bateria que em quedava, ara per no tornar a passar per l'interior de Can Girona fem el mateix camí que diumenge, camí que ens porta a rodejar la casa i anar a sortir a l'encreuament de camins per on s'enfila el GR-97-3, seguim pel Camí de Can Girona direcció a Martorelles, arribats a la plaça d'Anselm Clave agafem el cotxe i posem rumb a Can Carrancá on ens acomiadem fins la propera.
Torrent de Can Girona, Font del racó
Sense fer la visita a les fonts com havíem dit en principi, al final hem pujat al Turó Galzeran i a mes a mes hem vist el Salt de Can Ros i la Font del Racó com mai les havíem vist i com possiblement tardarem a veure, resumint, un altre mati de natura, gaudi i bona companyia.


fes clic damunt l'imatge per anar al video




diumenge, 13 de març de 2011

PUJADA AL CASTELL DE SANT MIQUEL, Caminada de març dels Trotacamins

Lloc de trobada: Masia Carranca, Martorelles
Lloc inici caminada: Masia carranca, Martorelles
Caminants: 15 trota-camins
Data: 13-03-2011
Hora d'inici caminada: 09:02:26
Hora d'arribada: 13:51:11 a Can Carranca
Duració: 04:48:45
Alçada punt de sortida: 69 m
Alçada mínima assolida:69 m
Alçada màxima assolida: 415 m
Desnivell màxim: 346 m
Guany: 345 m
Ascensió acumulada: 469 m
Descens acumulat: 424 m
Distancia recorreguda:13.42 Km
Velocitat mitja: 2.8 Km/h (sense descomptar parades)
Castell de Sant Miquel, Torre de l'Homenatge
 Aquest mati a les set, trec el cap per la finestra i per fi, i després de mes de 24 hores de pluja, veig el sol, i no es que tingui res contra la pluja, ans al contrari crec que ha estat una pluja molt bona, però ja diuen que mai plou a gust de tothom, avui tocava caminada mensual dels Trotacamins i feia una mica de rabia el fet de que es tingues que suspendre, per sort no ha estat aixi i avui, a l'hora convinguda ens trobaven davant Can Carranca deu trota-camins sense por a res, be es fins a cert punt lògic que molts en veient el temps ahir, donessin per fet que avui no sortiríem.
Font de Can Camps
Quan passen uns pocs minuts de les nou iniciem la caminada Avg. Piera amunt, teníem previst un altre recorregut, però fem uns canvis d'última hora suposant que trobaríem la herba tota mullada, arribats que som davant de les escales que baixen a la Font de Can Camps baixem per visitar-la, treu el bon doll d'aigua que treu sempre, i el safareig continua deixant anar aigua per l'esvoranc que algun escamot de la B.B. (brigada de brètols) va fer, arribats a la plaça d'Anselm Clave baixem a trobar la Font de Can Roda, punt previst de la caminada i endemés, lloc de trobada amb quatre trota-camins mes.
Font de Can Roda
D'aquí i després de parar un moment davant de la Font de la Canal que baixa  plena d'aigua, anem a trobar el carrer del Carme a Santa Maria de Martorelles per on arribem passant a tocar de Can Coll, ens dirigim a creuar la BV-5006 i després de deixar enrere el cementiri ens endinsem entre mig de camps de conreu fins anar a sortir a Can Bernades, seguim en direcció a Can Girona no sense parar a fer visita de la Font de Beu i Tapa, que per sort continua tal com la va deixar el Toni Seuma.
Font de Beu i Tapa
Arribem a Can Girona i allí s'incorpora la Rosa, ultim trota-camins que ens quedava per recollir, ara ens enfilem per la pista que després de passar a tocar de Ca n'Oliveres ens porta en un tram de pujada de certa intensitat al Coll de Mercader, arribats aquí ja agafem el corriol que resta tancat per una cadena, pel mig del Bosc del Castell ens anem apropant a les Vinyes de Can Barbeta, pel mig d'aquestes arribem al Coll de Can Corbera, aquí agafem la pista ample que primer pel mig de vinyes i després de bosc, arriba a l'esplanada on te el seu inici l'ultim tram de corriol estret i herbat que mena a les restes del Castell i de la capella de Sant Miquel.
el Vallés vist des de el castell de Sant Miquel
Alguns trota-camins diuen d'esperar aquí mentre la resta ens apropem a visitar les restes i a gaudir de les vistes que de dalt estat s'albiren, vist el lloc i omplerts el ulls amb les vistes donem inici a la tornada, arribats a l'esplanada ens aposentem pel ritual del mos ja que un cop omplerts el ulls, ara es fa imprescindible omplir el pap, complerta la feixuga tasca ja donem inici a la tornada, encara que ara anem a trobar el camí de Can Barbeta on sortim a uns escassos cent metres de la Font de la Mercè, malgrat aixo no ens hi apropem i seguim en direcció a Can Girona.
creuant el torrent de Can Girona per damunt del Salt de Can Ros
 Fets uns pocs metres som davant del corriol que baixa a trobar el Torrent de Can Girona, aquí uns quants trota-camins diuen de baixar per veure el Salt de Can Ros, altres tenen una mica de presa, aixi es que es fan dos grups, els uns continuen per la pista i els altres ens endinsem en el corriol, el torrent baixa amb mes aigua de lo normal i tenim que fet equilibris per creuar, un cop som a l'altre banda del torrent, ens trobem que els corriol semblen petits torrents degut a la pluja, passem a tocar d'un parell d'antigues carboneres i d'un petit pou de glaç, arribem a la Font del Raco,  petita desil·lusio, esperàvem trobar-la amb mes caudal d'aigua.
Font del Racó
Ara ja pugem a trobar el Camí de Can Barbeta a tocar de Can Girona, agafem el Camí de Can Girona i ja posem rumb envers Can Carranca, encara que fins al final nomes arribem el Julio i jo, la resta a mida que anàvem passant aprop de casa seva s'anaven acomiadant. Ja donem per finalitzat un altre mati de natura, gaudi i bona companyia.

VEURE LES FOTOS FETES PEL JULIO

VEURE LES FOTOS DE L'ANTONIO 





divendres, 11 de març de 2011

MARTORELLES-MONTORNES (el Telegraf)-MARTORELLES

Lloc de trobada: Masia Carranca, Martorelles
Lloc inici caminada: Masia carranca, Martorelles
Caminants: Julio, Jordi i Francesc
Data: 10-03-2011
Hora d'inici caminada: 07:43:15
Hora d'arribada: 10:56:53
Duració: 03:13:38
Alçada punt de sortida: 68 m
Alçada mínima assolida: 52 m
Alçada màxima assolida: 244 m
Desnivell màxim: 192 m
Guany: 175 m
Ascensió acumulada: 176 m
Descens acumulat: 187 m
Distancia recorreguda: 8.780 Km
Velocitat mitja: 2.7 Km/h (sense descomptar parades)
Torre del Telègraf
 Avui havíem quedat amb el Julio d'apropar-nos a les restes de l'antiga torre de senyals mes coneguda com "El Telègraf" que es troba a Montornès, quan manquen uns minuts per tres quarts de vuit ens trobem davant la masia, el Jordi, el Julio i jo i donem inici a la caminada Avg. Piera amunt, girem per Montnegre i anem a sortir a la zona esportiva, d'aqui anem a trobar el diposit d'aigua, on veig per primera vegada el nou i mes gran diposit i l'antena de telefonia.
nou diposit d'aigua
Pel mig de les instal·lacions del Pessebre Vivent anem seguin les marques del GR-97-3 fins anar a sortir a la pista ample que careneja per la cresta que separa el Bosc de Can Fenosa de La Vinyassa, aquí ens surten al pas un parell de femelles de faisà de les que prenem unes imatges, a partir d'aquí el sender es una mena de muntanya russa que va pujant i baixant, arribem a un collet amb encreuament de varis senders, agafem el de l'esquerra que en una suau davallada ens apropa fins que som a tocar de la urbanització de Can Bosquerons.
Torre del Telègraf
Per un corriol ens arribem a les restes de la Torre del Telègraf. Torre de guaita, situada en un turó de 200,6 metres d’alçada a sobre mateix de can Bosquerons, des de la qual es domina gran part del Vallès. Va ser construïda al 1848 com a equipament militar de telegrafia òptica i va ser utilitzada només fins a 1862, data en què va ser abandonada a causa de l’aparició de la telegrafia elèctrica. De base quadrada, de 6 metres d’alçada, de 5’5 metres de costat, amb vuit espitlleres per banda i envoltada per un fossat circular, és una fortalesa de dues plantes que tenia la porta d’entrada al pis de dalt. Es comunicava visualment amb la torre del turó de Montcada i també amb la torre de Granollers.
Font de Santa Caterina
 Visitat el lloc i fet un petit mos parlem de que fer, si desfer part del camí fet i cercar un altre forma de tornar o si baixar a trobar el passeig fluvial del Besos, ens decantem per lo segon i per un corriol que surt de la torre anem a sortir al carrer de la Via Augusta de la urbanització de Can Bosquerons, per aquest anem davallant fins arribar a la BV-5001 o carretera de La Roca, a l'altre banda de la carretera veiem un  cartell indicador del Passeig Fluvial del Mogent, semble que algú s'ha posat les piles ja que fa poc tems aixo era un bardissar, on mes d'una esgarrinxada m'havia dut intentant creuar.
Passeig Fluvial del Mogent
Lògicament hi fem cap amb l'agradable sorpresa de trobar-nos amb la Font de Santa Caterina de la que no teníem coneixement, han arranjat el lloc netejant el camí i han incorporat bancs per que la gent pugui fer un petit descans, ens trobem davant mateix de l'aiguabarreig on les aigües del Mogent i del Congost formen el Besos, anem be de temps però no tant com per allargat massa la caminada, aixi dons agafem el sender aigües avall, passem per sota del pont, aquí ens trobem un tram que encara no esta arranjat i tenim que pujar als carrers de la zona industrial, tornem a baixar i ja anem resseguint el Besos en un tranquil i relaxat passeig.
Pont de Montmeló, al fons el Turó de les Tres Creus
Comentem que malgrat no estar del tot sanejat, el Besos ha fet un canvi espectacular, tant es aixi que anem fent fotos a una munió de aus aquàtiques:  ànecs de coll verd, garses, gavines.....aixi, fins arribar a la nova passera per vianants que Adif ha construït per substituir la antiga i que pel l'altura impedia el pas de l'AVE, aquí ja pugem a trobar la B-500 on ens aturem una estona contemplant els treballs previs a la construcció d'una rotonda i semble que també d'una gran superficial comercial, diuen que possiblement un Lidl.
ànec collverd mascle al Besos
Ara ja es tracta de anar resseguint la B-500 camí de casa, lògicament al passar per davant de les instal·lacions de la Derbi no ens podem estar de comentar la delicada situació en que es troba, al passar pel davant de casa del Jordi aquest s'acomiada, nosaltres seguim i arribant al carrer Horta decidim que com es aviat tenim temps de fer una cervesa, un cop feta ens acomiadem fins diumenge que si el temps ens ho permet tenim la sortida mensual dels "Trotacamins".