dilluns, 26 d’abril de 2010

ELS SOTS FERÉSTECS

Lloc de trobada: Masia Can carranca, Martorelles
Lloc d'inici i final de la caminada: estació de RENFE del Figaró
Hora d'inici caminada: 07:33:13
Hora d'arribada: 18:13:45
Duració: 10:40:32
Alçada punt de sortida: 329 m.
Alçada mínima assolida: 296 m.
Alçada màxima assolida: 694 m.
Guany: 363 m.
ascensió acumulada: 723 m.
descens acumulat:726 m.
Distancia recorreguda: 19.804 m.
Velocitat mitja: 1,8 km/h.
El Figaró vist de La Cuspinera
Ahir tornant de Rupit, vaig trucar al Jose i varem quedar en trobar-nos avui a les set a la Masia Can Carranca sense concretar mes, aixi dons a les set en punt ens trobem, parlem d'on anar, jo dic de anar al Figaró per fer un tomb pels llocs per on transcorren els fets de la novel·la "Els Sots Feréstecs del Raimon Caselles, com ho troba be, pugem al seu vehicle i anem a trobar la C-17 que no deixem fins que som arribats al poble del Figaró, aparquem prop de l'estació del tren i ja iniciem la caminada.
gran pi pinyer, Patrimoni Natural del Figaró
Pel carrer Ramon Mestre i en sentit nord comencem a caminar, arribem a un pas a nivell, esperem a que s'aixequi la barrera, creuem i ja ens endinsem en el Sot de Bac, petita vall que baixa dels Cingles de Bertí i va a trobar el riu Congost, anem seguint les marques del PR-33, passem per davant d'un gran exemplar de Pinus Pinea o pi pinyer, declarat patrimoni del Figaró, mes endavant, quan portem fets uns dos quilometres trobem una petita balma, seguim caminat i ja comencem a sentir el so inconfusible d'un salt d'aigua, aixi es, en pocs metres mes arribem al començament del corriol que baixa a trobar el Salt del Prat, salt d'aigua amb el seu corresponent gorg, el lloc es encisador, potser no arriba als que varem veure ahir amb la dona, però crec que val la pena d'apropar-si per fer-li una visita.
Salt del Prat i el seu gorg (detall)
A prop del salt es troben l'Agulla i les Dues Germanes, agulles que junt amb les parets properes, son lloc habitual d'escalada, tornem al camí que poc a poc es va enlairant i ens va allunyant del Sot del Bac i l'horitzó es va eixamplant, ja comencem a divisar a l'altre costat del Figaró la vall de Vallcarquera, i part del massis del Montseny, una mica mes endavant, ens trobem a tocar del camí i sobresortint de la cinglera una agulla que per la seves característiques om anomena el Tap de Xampany, per aquí es fan notar encara els efectes dels incendis del 94.
el Tap de xampany
Quan portem uns quatre quilometres i mig, arribem dalt el Turó de la Cuspinera amb la seua creu de ferro i la seua senyera que tants cops he divisat circulant per la C-17, donada l'hora i les vistes que d'aquí estan s'albiren, decidim que es bon lloc per fer un primer mos, cerquem un lloc arrecerat sota mateix de la senyera i procedim a la sempre agradable obligació de recuperar forces, enllestit l'assumpte, reiniciem la caminada tornant a la cruïlla de camins del turó, aquí optem per agafar el Camí del Castell a pesar de que "algú" a escrit en el cartell indicador "PROBIBIDO EL PASO" tal qual.
placa commemorativa al Turó de la Cuspinera
Arribem sota el turo i Castell de Montmany quan portem uns sis quilometres, agafem un petit corriol que s'atansa a les ruïnes, però ens trobem que el "algú" ho te rodejat amb filat del que es fa servir per armar el formigo, semble que fa servir el lloc per que pasturi un ramat de cabres, tornem al sender i ens trobem que també esta tallat, ens diem: Estem seguint una pista ample, un itinerari promogut per la Diputació i el Consell Comarcal del Vallés Oriental..... tot lo qual ens fa optar per com podem, travessar el filat i seguir camí, passat el Coll de Montmany trobem altre cop el filat que tornem a travessar i seguim pel sender que va davallant fins trobar la carretera de Montmany per on girem envers la dreta.
Castell de Montmany
En un revol de la carretera es troba un petit mirador natural dels Sots Feréstecs, seguim caminant i ens venen a rebre tres petits senglars que semblen acostumats a la presencia humana, com les reserves d'aigua ja son minses i he vist que per aquí es troba la Font de l'Estalviada, procedim a la cerca, la trobem bevem, omplim les botelles i tornant a la carretera seguim ruta, pocs metres mes endavant trobem un àlber monumental declarat també patrimoni del Figaró, pocs metres mes i s'acaba l'asfalt, en un gir pronunciat ens topem amb l'Ullar, masia de grans dimensions encara que amb un entorn totalment degradat, semble mes un desballestament o una deixalleria que un mas.
masia de l'Ullar
Com ja fa estona que anem divisant la silueta del Puiggracios i he comentat al Jose que tenim que pujar-hi, arribats aquí ja li surt la vena aventurera i en lloc de seguir la ruta que jo tenia preparada diu d'agafar un altre, aixi ho fem i sense saber-ho, ens perdem la visita de lo que queda en peus de l'ermita de Sant Pau de Montmany i de la seua rectoria, en un quilometre i mig salvem els cent-deu metres de desnivell que separant l'Ullar del Santuari del Puiggracios.
Santuari del Puiggracios
Un cop aquí dalt, visitem els voltants del santuari, la primitiva ermita, la torre del telègraf òptic que l'exercit va bastir allà el segle XIX, el santuari es troba en perfecte estat de conservació, semble estar regit per una comunitat de benedictines, feta la visita seguim per l'ample pista que en poc mes d'un quilometre ens porta a trobar el veïnat del serrat de l'Ocata, conjunt de petites masies que si mes no donen una estampa poc habitual, aquí, en lloc de girar a l'esquerra com jo portava, diu de seguir per la carretera del Puiggracios cosa que fem un tros fins que a tocar del Turó Puioret ens endinsem en el bosc per un corriol que ens surt per l'esquerra i que ens mena a trobar el Camí de la Garriga.
veïnat del Serrat de l'Ocata
Per camins i corriols anem caminant ara ja deixada l'iniciativa en les seves mans, quan portem uns catorze quilometres i veien que ja son un quart de quatre passats, decidim parar i fer el segon mos del dia, cerquem un lloc adient i aixi ho fem, enllestit el tema reiniciem la ruta, passem per la masia de Can Boget, al seu costat veiem una cova, com no portem llanterna no ens hi endinsem, una mica mes de dos quilometres i arribem a can Oliveres, masia de grans dimensions que recull un ampli ventall d'estils constructius, de la primitiva masia fins a parts amb marcar caràcter modernista amb jardins perfilats al mes pur estil versallesc.
Can Oliveres
Seguim endavant guiats pels indicadors de l'itinerari 1 del Figaró, resseguint per l'esquerra el torrent de Can Oliveres fins que poc abans de que aquest entregui les seues aigües al Congost ,ens apropem a la Font del Pontet on ens refresquem amb les seues fresques aigües, seguim caminant i poc abans d'arribar a les piscines municipals del Figaró, trobem una petita balma obrada, creuem el Congost per un pont i girem envers la dreta per l'antiga Carretera de Ribes per apropar-nos a visitar el veïnat de Gallicant a tocar del Figaró però que pertany a La Garriga.
veïnat de Gallicant
Visitat el lloc, per la mateixa carretera ens dirigim envers Figaró, passem per dessota del Viaducte de Sant Jordi, viaducte ferroviari construït a finals del segle XIX, pocs metres mes endavant tornem a creuar el congost ara per un pont penjant de caire modern i pels carrers d'un petit polígon industrial primer i per la Carretera de Montmany després arribem altre cop al costat de l'estació del Figaró on aquest mati hem deixat el vehicle, ara ja ens hi pugem i tornem envers Martorelles, arribats que hi som ens acomiadem i quedem que ja ens farem una trucada.


Imprimir Post

diumenge, 25 d’abril de 2010

PASSEJANT PEL COLLSACABRA

Feia dies que la dona em venia insistint en que volia que la portes a visitar Rupit, ja que feia molts anys que no havia estat, parlant del tema amb el Salva i amb el Francesc de Granollers em diuen que si anem, no deixem de visitar tant La Foradada a Cantonigros com el Salt de Sallent a Rupit. Avui, ens llevem no gaire aviat tot es te que dir, fem un petit desdejuni i agafem el vehicle i anem a trobar la C-17, d'aquesta a la C-153 fins arribar a Cantonigros, aparquem el cotxe i donem una volta pel poble, res a destacar, es un poble crescut a partir del segle XVI al voltant de un hostal, el hostal de Can Toni Gros sobrenom amb que es coneixia a Antoni Prat un francès afincat a la zona.
Església de Sant Roc de Cantonigros
Visitem l'església emblanquinada de Sant Roc. El temple fou bastit amb caràcter votiu l’any 1845 amb motiu d’una epidèmia de còlera, i ampliat el 1861, encara que quan anem a entrar resulta que estan tancant un cop acabats els serveis religiosos, aixi que ja anem a trobar la zona esportiva on comença el sender que porta a La Foradada, no cal mirar els pals indicadors, la munió de gent que va i be es la millor senyalització possible.
Salt de La Foradada vist de dalt
Després de poc mes d'un quilometre arribem allà on conflueixen els torrents de Sitjar, Sant Julià i la riera d’Aiats, en un laberíntic paratge de cingleres i ressalts, l’aigua salta i s’embassa en un espectacular i murallat toll d’aigua cristallina. Vora la cascada la natura capriciosa ha excavat un gran forat. Quan els raigs de sol el travessen, es creen uns jocs d'ombres quasi teatrals.
Salt i Gorg de La Foradada, Cantonigros
El lloc esta ple de gent gaudint de la seua bellesa, un grup de minyons escoltes inclús gosen remullar-se, per unes pedres creuo la riera i vaig donant la volta a la cinglera fins a sortir a l'altre costat del gran forat, d'aquí estant es te altre visió del engorgat.
vista de l'altre banda de La Foradada
Torno on s'ha quedat la Isa i ja iniciem el retorn que ara es tot en pujada fins que arribem on hem deixat el vehicle, ens hi pugem i ja enfilem envers Rupit on arribem en pocs quilometres, com la circulació de vehicles per dintre del poble esta limitada als residents, deixem el vehicle en una zona de pàrquing a l'entrada del poble, total, es un euro tot el dia.

RUPIT Poble mil·lenari

Rupit és un trosset de món, enfonsat al cor de les fagedes de Collsacabra, un poble d'aquells que potser d'aquí vint anys ja haurà perdut la fesomia, però ara encara aguanta amb les teulades que ballen, amb els balcons de fusta primparada, amb els carrerons de pujades i de baixades, i amb unes casetes adormides, alguna amb finestres gòtiques i la majoria del disset, de l'època dels sants barrocs, de les Mares de Déu carregades de llàgrimes, de les cançons d'amor, dels bandolers, de l'Hereu Riera, d'En Serrallonga, i de Perot el lladre. El disset català és tota la Catalunya heroica i sentimental, és la flor del nostre cançoner i la túnica platejada de les nostres llegendes. I el poble de Rupit és això,un trosset viu, humilíssim i amagat del segle disset català( ...)

Josep Maria de Sagarra (1894-1961)
paisatge de Rupit
Després de llegir aquest tex de l'insigne Josep Mª de Sagarra poca cosa mes queda per dir de Rupit, semble ser que el poble es va anar bastint al voltant del Castell construït pels voltants de l'any mil, substituint el de Fàbregues. Travessant el típic pont penjant construït l'any 1945, comença a plovisquejar aixi i veient l'hora decidim entrar en el primer restaurant que trobem, un pic enllestits del dinar, i veien que no plou, donem un tomb pel poble endinsant-nos en els seus estrets i costeruts carrers, quan estic a Rupit en ve a la memòria Mura i quan soc a Mura me'n recordo de Rupit.
retaule de l'Església de Sant Miquel, Rupit (feta a pols)
Visitem l'església de Sant Miquel, del segle XVII, barroca amb elements neoclàssics, a traves dels vidres faig unes fotos del retaule del segle XVII adquirit a Olot, veient que el tems no esta gaire fi, decidim apropar-nos ja fins el Salt de Sallent, per lo qual anem a agafar el vehicle i agafem pel Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues on arribem en uns tres quilometres.
façana de l'Església de Sant Miquel, Rupit
Sant Joan de Fàbregues
L'antiga parròquia de Sant Joan de Fàbregues, documentada des del 968 i actualment casa de colònies, és a 3 km de Rupit, arran de cinglera (830 m). De fàcil accés gràcies al camí que la uneix amb Rupit. L'església té una nau amb tres absis. L'absis major havia estat mutilat per a fer un presbiteri més ample. El conjunt és de la fi del segle XI o principi del XII, però la porta de migdia és més tardana potser es va construir arran la restauració a causa dels terratrèmols del segle XV. Vers el 1770 s'abarrocà l'interior i es bastí el petit campanar. En l'època parroquial havia arribat a tenir 62 masos. El 1989 hom col•locà una còpia del retaule dels Sants Joans que el 1503 féu Joan Gascó, l'original de la qual es troba actualment al Museu Episcopal de Vic.
Església de Sant Joan de Fàbregues
Visitada l'església per fora, aparquem el vehicle una mica mes endavant en un revol i caminant fem el poc mes d'un quilometre que manca per arribar al Salt de Sallent, en principi anem resseguint la Cinglera de L'Agullola, aquí, nomes en un parell d'ocasions podem entreveure una mica el salt, saltem per damunt la Riera de rupit casi a tocar del lloc per on es precipita, però que des d'aquí no es pot apreciar, seguim caminant fins que arribem al mirador que es troba al Grau de la Donada a l'inici del Cingles de Pujoleras, d'aquí estant si es te una bona visió del salt, la quantitat d'aigua no es massa, però amb els seus prop de cent metres de caiguda es espectacular.
Salt de Sallent, Rupit
Com ja venia avisant fa estona, comença altre cop a plovisquejar, aixi que iniciem la tornada mes de presa de lo normal, i just arribem on hem deixat el vehicle comença a ploure amb mes força, tornem envers Rupit, com semble que torna a escampar, sortint del poble fem una parada per visitar el Moli del Soler, seguim carretera, arribats a la cruïlla d'on surt la pista asfaltada que porta al llogaret de Pruit, ens endinsem per visitar-ho, arribem, nomes son quatre cases al voltant de l'església de Sant Andreu i el cementiri.
Moli del Soler, Rupit
PRUIT
El llogaret disseminat de Pruit (108 h el 2005), amb l'església de Sant Andreu de Pruit i la seva rectoria, la casa del Campaner, Cal Forner, les antigues escoles i la casa del comú, era el centre del municipi de Pruit, unit a Rupit des del 1978. Es troba a 950 m, en una posició dominant, al sector septentrional del terme. L'església és formada per un cos romànic, del segle XII, amb un gran portal adovellat, mutilat en part el 1936, i per un segon cos adaptat a l'anterior, àmplia edificació del segle XVIII. Sembla que els terratrèmols del 1428 enderrocaren l'antiga capçalera.
interior de l'Església de Sant Andreu de Pruit
Feta la visita ara ja si ens posem en ruta i anem a trobar la C-17 per on fem cap envers Martorelles posant punt i final a una agradable jornada dominical.

Imprimir Post

dijous, 22 d’abril de 2010

DE MONGAT A PREMIA DE MAR

Lloc de trobada: carrer Horta cantonada primavera, Martorelles
Lloc d'inici i final de la caminada: quilometre 630 de la N-II a Montgat
Hora d'inici caminada: 07:25:50
Hora d'arribada: 11:02:20
Duració: 03:36:30
Alçada punt de sortida: 5 m.
Alçada mínima assolida: 0 m.
Alçada màxima assolida: 13 m.
Guany: 7 m.
ascensió acumulada: 10 m.
descens acumulat: 0 m.
Distancia recorreguda: 17.120 m.
Velocitat mitja: 4,7 km/h.

Ahir parlant amb el Salva varem decidir que avui sortiríem a caminar, però a caminar de debò, i que millor per fer-ho que apropar-nos vora mar, per la qual cosa aquest mati ens hem trobat a les set, hem agafat el meu vehicle i per la B-500 hem posat rumb envers Badalona, com l'altre cop varem fer de Badalona fins arribar al Besos, aquest cop decidim anar en sentit contrari, aixi es que arribats a la N-II girem envers l'esquerra i ultrapassada l'estació del tren de Montgat, aparquem el vehicle i donem inici a la caminada. Nomes deixar a l'esquerra el turó de Montgat, ens topem amb la Torre de ca n'Alzina, rodejada tota ella amb una estructura de ferro ja que semble la estan restaurant.
Torre de Guaita de ca n'Alzina, Montgat
Torre de guaita i defensa que formava part de l'antiga masia de Ca n'Alzina, enderrocada el 1987. Va ser construïda durant el segle XVI, quan la casa era propietat de la família Matheu. És de planta absidal (semicircular per un costat i rectangular per l'altre). Té diverses finestres emmarcades de pedra i restes de matacans.

Encara que l'idea era caminar sense mes, per inèrcia havia agafat la maquina de fer fotos aixi dons.........no me n'estic de fer-hi un parell, seguim marxa passeig marítim endavant, a al dreta la sorra, el mar encalmat i algun que altre pescador, a la nostra esquerra la via fèrria, la N-II i les cases de la façana marítima del poble, d'entre les quals destaca de tant en tant algun edifici singular i alguna que altre façana modernista.
port esportiu del Masnou
Caminant a bon ritme anem fent quilometres, passem pel davant del Club Nàutic i port esportiu del Masnou, el passeig, es un contínuum de gent caminant, corrent o pedalant, quina diferencia de quan anem gaudint de la solitud enmig del bosc, un bon tros abans d'arribar al port esportiu de Premia de Mar ens trobem que estant treballant i col·locant grans blocs de pedra, no se si per arrengar els desperfectes ocasionats per les llevantades, o per tal d'evitar-los.
obres a la façana litoral
Arribats al port de Premia ens endinsem en la sorra de la Platja de Llevant i asseguts en unes pedres fem un petit mos, quin paisatge tant diferent amb el que haurà aquí mateix dintre d'un parell de mesos, enllestit el mos, reiniciem la caminada tornant sobre les nostres passes, sense res a destacar anem desfent el camí fet a l'anada fins que passada la Torre de ca n'Alzina ens topem amb el Turó de Montgat i el seu túnel.

El túnel de Montgat es un dels trets característics del poble, tan es aixi que l'ajuntament el va declarar Be Cultural d'Interès Local i ara ha iniciat el proces per que es declari Be Cultural d'Interès Nacional, el túnel va ser construït el 1848 amb motiu de la construcció de la línia Barcelona Mataró, per lo qual amb els seus 134 m; es el primer túnel ferroviari construït tant a Catalunya com a la resta de la península.
túnel del tren al Turó de Montgat
Rodegem el turo i fem els últims metres que ens queden per arribar al vehicle, arribats que hi som, ens hi pugem i ja anem a trobar altre cop la B-500 que ens portara de tornada envers Martorelles on després d'acomiadar-nos posem punt i final a la sortida d'avui.

dimarts, 20 d’abril de 2010

VILANOVA DEL VALLÉS-SÉLLECS-VILANOVA DEL VALLÉS

Lloc de trobada: Masia can Carranca, Martorelles
Lloc d'inici i final de la caminada: Camí de Cal Sereno, Bosc de Ruscalleda, Vilanova del Vallés
Hora d'inici caminada: 09:29:16
Hora d'arribada: 16:00:05
Duració: 06:30:49
Alçada punt de sortida: 155 m.
Alçada mínima assolida: 135 m.
Alçada màxima assolida: 528 m.
Guany: 372 m.
ascensió acumulada: 466 m.
descens acumulat: 451 m.
Distancia recorreguda: 10.750 m.
Velocitat mitja: 1,6 km/h.
roc al camí que porta a Séllecs
Dilluns, avui a un quart de nou tinc que estar al CAP de Sant Fost per que em treguin sang, per aixo, quan vaig parlar amb el Jose, varem quedar de trobar-nos davant la Masia de Can Carranca allà per les nou, cosa que aixi fem, parlem d'on anar i ell diu que podríem fer la Ruta Prehistòrica de La Roca ja que ell encara no l'ha fet, agafem el seu vehicle i ens dirigim envers Vilanova del Vallés, ja que farem la que jo anomeno versió reduïda de la Prehistòrica que te el seu inici i final al barri del Bosc de Ruscalleda a Vilanova.
vèrtex geodèsic del Turó Rodó
Com es una ruta que ja he ressenyat en mes d'una ocasió, sense anar mes lluny la varem fer amb el Salva el febrer proppassat, no m'estendre en detallar-la, nomes comentar les petites diferencies, com per exemple que abans de arribar dalt el Turó de Séllecs ens hem desviat a trobar el Turó Rodó que amb els seus 530 m. queda nomes uns cinc metres per sota de Séllecs, del Turó Rodó i camí del poblat ibèric de Séllecs ens hem acostat dalt dels rocs on es practica l'escalada i lluitant contra el meu vertigen he tret el cap....... , jo seria incapaç, vist que ja son mes de les dotze i aprofitant que tenim bones vistes decidim per la parada reglamentaria per fer el mos.
vies d'escalada a Séllecs
Aquí dalt estan, el Jose comenta que per aquella serralada que tenim davant deu estar la Roca del Toni, lloc on el vaig portar ja fa temps, jo dic que te que quedar mes lluny, un cop a casa ho miro i si be no estàvem a tocar, no anava desencaminat, de fet no se per que m'estranyo, te una innata capacitat d'orientació, que no per estar ja acostumat em deixa de sorprendre cada vegada.
restes poblat ibèric de Séllecs
Seguim camí i ens apropem a Séllecs, visitem les restes del poblat, seguim a trobar el Turó de Mataró on es troba la torre de guaita, continuem la caminada seguint en tot moment les marques blanques i grogues del PR C-36, arribem al Dolmen de Séllecs o Cabana del Moro, seguim a trobar el Plat de Moli, passat aquest en lloc de seguir la pista que ens portaria a la Pedra de les Orenetes, agafo el que mena a la Pedra de les Creus, feta la visita seguim camí i uns pocs metres mes endavant ens desviem per visitar la Pedra de els Orenetes, vista aquesta, tornem al PR i una mica mes endavant visitem la Roca Foradada i el Dolmen de Can Gol II, aquí, fem una parada i ens cruspim la mica de tiberi que havíem deixat per si un cas.
Dolmen de Can Gol II
Seguim per la pista i arribem a la zona urbanitzada, però encara ens desviem pel carrer de la Ruta Prehistòrica per que vegi el Dolmen de Can Gol I, vist aquest pels carrers del barri anem a trobar el vehicle on arribem quan son les quatre de la tarda, i pugem i ja enfilem envers Martorelles on em deixa no sense acomiadar-nos i quedar en que ja ens trucarem.


dijous, 15 d’abril de 2010

POU DEL GLAÇ DE SANT FOST DE CAMPSENTELLES

Lloc d'inici i final de la caminada: carrer de la Riera, Martorelles
Hora d'inici caminada: 07:03:31
Hora d'arribada: 10:53:47
Duració: 03:50:16
Alçada punt de sortida: 66 m.
Alçada mínima assolida: 46 m.
Alçada màxima assolida: 171 m.
Guany: 105 m.
ascensió acumulada: 379 m.
descens acumulat: 351 m.
Distancia recorreguda: 13.275 m.
Velocitat mitja: 3,4 km/h.
Torrent de Can sunyer camí a trobar el Besos
Com la propera sortida amb l'Associació de Dones s'ha quedat que la farem al Pou del Glaç, m'havia programat per avui apropar-mi per veure com esta el camí i de pas, mirar de trobar una alternativa diferent a arribar-hi rodejant les canteres. Aixi dons, quan passen tres minuts de les set dono inici a la caminada, pel carrer De la Riera vaig a trobar el torrent de Can Sunyer, torrent que vaig resseguint fins arribar al Besos, aquí, giro envers l'esquerra per la ample pista de terra i vaig fent camí mentre contemplo a l'altre llera les obres de l'AVE, malgrat les obres, malgrat que per la meua esquerra tot son industries, graveres i desballestaments, la primavera fa que el passeig vora el riu sigui fins i tot de bon fer.
tram de pared de la bassa del Pou del Glaç de Sant Fost de Campsentelles
Arribat que soc a l'alçada de la passera que enllaça amb el camí que porta al cementiri de La Llagosta, deixo el riu i vaig a trobar la BV-5001, camino pel voral uns 200 m. en sentit Martorelles fins que em trobo davant del camí de Can Donadeu, travesso la carretera i l'agafo obviant no obstant el trencall que per la dreta mena a la casa i segueixo de front en suau pendent i en poc mes de quatre-cents metres estic davant del Pou de Glaç que queda a la dreta del sender i enfilat dalt el talús, trec la maquina i començo a fer fotos, m'enfilo pel talús i visito la bassa i el pou per dalt, pel baix, pel davant i pel darrera.

Pou de Glaç de Can Donadeu a Sant Fost de Campsentelles
El Pou es troba a uns quatre-cents metres de la masia de Can Donadeu, ultima masia del terme de Sant Fost si agafeu la carretera de La Roca en direcció a Sant Adrià, el pou, semble ser que es un dels mes grans de tot el Vallés, les seues dimensions son de uns 14 metres de diàmetre i 17 d'alçada i semble que va ser bastit allí pel segle XVI per ordre del prior de la Cartoixa de Montalegre, que ostentava el títol de Baró i els drets feudals sobre la Baronia de Mogoda que comprenia les parròquies de Sant Fost, Cabanyes, Martorelles i Santa Perpetua. Degut a la data de construcció, predominen la pedra i el maó, la cúpula, esta construïda a base de maons i consta de vuit arcs radials que la sostenen. S'hi accedeix per una torre adossada per on s'extreia el gel i que te cinc portes a diferents nivells que s'utilitzaven en funció del nivell del gel, aquest era distribuït especialment per Barcelona i rodalies en carruatges. Per sobre del pou es troben tres piscines a diferent nivell, la mes alta es la mes gran i tenia la funció de recollir l'aigua de pluja i la de una mina propera, d'aquesta per decantació anava passat a les altres dos, l'ultima i mes petita era on es fabricava el gel a base de deixar que s'omplis un pam mes o menys i deixar que es glaces i al mati es tallava el glaç i es ficava al pou. A poc metres del pou es troba una construcció que per lo que semble es tractaria d'un pou anterior i mes petit que semble ser feia funcions de nevera on dipositaven la carn entre glaç i palla quan anaven de cacera
Pou de Glaç mig amagat entre la vegetació
Acabada la visita torno al sender, uns metres mes endavant, a la dreta del camí i mig amagades per la vegetació trobo unes restes que suposo deurien pertànyer a alguna instal·lació del pou, segueixo endavant fins que m'adono que de seguir caminant aniria a trobar la cantera, precisament allò que volia evitar, desfaig els últims quatre-cents metres i en un revol de la pista crec entreveure lo que semble un corriol, aixo si, mig amagat per la brolla, m'hi endinso, tot ell esta invadit per rames encara que no fa de massa mal transitar, tot es qüestió de anar apartant allò que destorba.
masia restaurant Can Rovira
Uns vuit-cents metres mes endavant, surto a tocar de Can Rovira, masia restaurant ben be a la entrada de la pedrera, d'aquí estant veig a l'altre costat del torrent de Can Torrens i a menys de quatre-cents metres, les instal·lacions de la subestació elèctrica, amb aquestes com a referencia per la dreta de la masia m'endinso en el bosc per un corriol, corriol que em porta a trobar el sender que tantes vegades agafo per anar del riu a Sant Cebrià de Cabanyes, el partit ha canviat per complert, ara se on soc, ara, jugo a casa........
ermita de Sant Cebrià de Cabanyes
Quan surto a la pista ample, dubto entre passar per Sant Cebrià o escurçar camí anant a trobar el cementiri de Sant Fost, si com diuen "Paris bien vale una misa", Sant Cebrià be es val el petit sobre-esforç, giro envers la dreta i vaig a buscar la masia de Can Torres, d'aquesta a l'ermita, aquí parada per fer-li la visita, un cop feta segueixo ruta, poc abans de arribar a Can Torrens Vell m'aparto del sender per fer unes fotos a un cirerer que impúdicament mostra la seua blancor entre mig de camps de vinyes, torno al bon camí i passada la masia em desvio de la pista com sempre faig per creuar el bosquet i anar a sortir davant del cementiri, d'aquí, en lloc de seguir per la pista asfaltada, per pista de terra vaig a trobar el barri de Sant Pere, ara ja vaig a buscar la B-500.
Font de les Heures, Sant Fost de Campsentelles
Nomes sortir a aquesta, em ve al cap que a pocs metres es troba la Font de les Heures i que encara ni la he fotografiat ni geo-referenciat, aixi que creuo la carretera i pel carrer de les Heures m'atanso a la font acompanyat pel so del petit reguerot d'aigua que porta el torrent, la font no raja i esta en un lamentable estat de deixadesa, no obstant lo qual, el lloc manté un cert encant potser degut a la mica d'aigua que va fent camí entre els rocs de la llera, feta la feina torno a la carretera i ara ja si que poso rumb envers Martorelles, arribo a casa i com sempre, dutxa preparar el dinar, menjar, uns minuts de relax i a treballar.

dilluns, 12 d’abril de 2010

SERRALADA LITORAL-LES FONTS D'ALELLA

Lloc d'inici de la caminada: Camí antic de Martorelles al costat del Turo del Reig
Hora d'inici caminada: 07:54:27
Hora d'arribada: 11:23:39
Duració: 03:29:012
Alçada punt de sortida: 287 m.
Alçada mínima assolida: 106 m.
Alçada màxima assolida: 375 m.
Guany: 88 m.
ascensió acumulada: 615 m.
descens acumulat: 659 m.
Distancia recorreguda: 7389/9898* m.
Velocitat mitja: 2,6 km/h.
* La diferencia entre les dues xifres correspon al tram eliminat.
el Maresme des de el Turo del Reig
Avui, es el primer de tres dilluns en que per qüestions mediques no puc sortir a fer les meves caminades de mes llarg recorregut, però com fins a un quart d'una no tenia hora, ahir per la nit em vaig planificar una escapada pels voltans, fa temps que tenia en llista d'espera fer un vol per les fonts d'Alella seguint la "xuleta" que em vaig fer segons les indicacions del Toni Seuma al seu bloc.
vistes d'Alella
Aixi dons surto de casa quan passen uns minuts de dos quarts de vuit i per la B-500 poso rumb al Coll de Montalegre, arribat dalt, giro envers l'esquerra i pel Camí antic de Martorelles segueixo fins on es troba la cadena que barra el pas dintre el parc als vehicles, aparco el cotxe, agafo els trastos e inicio la caminada quan manquen sis minuts per les vuit del mati.
Turo Galceran
Seguint els nous pals indicadors del GR-92 vaig fent camí tenint com a primera referencia la torre de guaita del Turo Galceran, obvio la pista que mena al turo per la esquerra del sender i segueixo a trobar el Coll dels Nou Pins, aquí, comencen a caure algunes gotes, no hi dono importància i segueixo endavant, interpreto malament les dades que vaig prendre i agafo un corriol que entre vinyes em porta a sortir al diposit d'aigua que es troba a la part alta del carrer Rosselló del Mas Coll a Alella, veient que el camí acaba aquí, decideixo donar mitja volta no sense abans posar-me un ponxo que sempre porto a la motxilla per que semble que la pluja va a mes.
Coll de Galceran o dels Nou Pins
En vista de que va plovent mes fort, que porto damunt una munió de gatgets electrònics i que a demés arrossego fa dies un constipat que es resisteix a abandonar-me, enfilo envers el Coll dels Nou Pins amb l'idea de donar per acabada la sortida, arribat al coll semble que l'aigua amaina, ara, dintre meu es produeix una lluita entre el seny i la rauxa, el seny diu que lo mes lògic donat tot, es donar per acabada la caminada i tornar a casa, la rauxa em diu que si un cop arribat a casa para de ploure, estaré tot el dia donam-me cops de cap contra les parets, lògicament, o il·lògicament guanya la rauxa i decideixo continuar.

cova o barraca de vinya amb dues entrades
Començo altre cop a caminar pel GR-92, passo de llarg pel corriol que he agafat abans, obvio un altre que surt per l'esquerra i pocs metres després de traspassar el Torrent del Fonoll agafo un corriol estret que per la dreta del sender comença a davallar pel Bosc de les Quatre Torres, a partir d'aquest punt la caminada es converteix en una mena de cursa d'obstacles degut als indesitjats efectes que sobre el bosc va tindre la nevada, poc mes de 2oo m. de corriol i tal como diu el Toni, em trobo amb dues coves de vinya a pocs metres una de l'altre, amb la particularitat que ambdues tenen dues entrades cada una.
altre cova de vinya també amb dues entrades de las que una, s'intueix nomes
Segueixo pel viarany sempre davallant, on es deu trobar l'entrada del corriol que porta a la Font del Safareig esta tan ple de rames i troncs caiguts que desisteixo d'endinsar-me i segueixo davallant fins que trobo el camí empedrat que en un curt tram en pujada, porta a trobar la Font dels Eucaliptus i el petit refugi que es troba al costat, deu haver plogut molt de la ultima visita del Toni Seuma, ja que al contrari de lo que ell diu, el lloc esta en un deplorable estat de conservació.
Font dels Eucaliptus
Visitada la font, segueixo pel corriol fins que pocs metres abans de que aquest vagi a topar amb unes cases, faig un gir pronunciat a la dreta i uns pocs metres mes endavant arribo a la Font de l'Esquerda, fent cas a les indicacions del Toni portava una llanterna a la motxilla per la qual cosa puc veure el seu interior, aquí si que coincideixo amb ell, la font te un encant especial.
Font de l'Esquerda
Torno al corriol i vaig davallant i seguint les notes preses i pocs metres abans d'arribar a la cruïlla on es troba el Pi Bord trobo un altre cova de vinya, aquesta senyalitzada amb un pal indicador, arribo davant el Pi Bord, arbre de grans dimensions declarat arbre de interes comarcal pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, segueixo davallant fins que em crida l'atenció un pal indicador al costat mateix del torrent, semble que aquí te el seu inici un complicat entramat de galeries bastit en el seu dia per portar l'aigua de les contrades fins al bell mig del poble.
el Pi Bord, arbre monumental
Ara faig els pocs metres que em resten per arribar a la Font del Fonoll punt d'inflexió de la caminada, aixi com la cota mes baixa d'aquesta, el lloc si estigues cuidat te el seu encant, bancs i taules, uns grans plàtans d'ombra, encara que com a contrapartida, no raja aigua de la font, feta la visita torno sobre les meves passes fins arribar a la cruïlla on es troba el majestuós Pi Bord, aquí agafo pel corriol de l'esquerra fins arribar a les escales que baixen a la Font del Sarau dintre del torrent, aquesta rau eixuta, encara que pels tubs i manegues que s'entreveuen, potser algú en fa aprofitament de l'aigua.
Font del Fonoll
Seguint les indicacions del Toni, de la font estant, continuo aigües amunt per la llera del torrent uns pocs metres intentant trobar el petit corriol, missió en la que perdo uns quants minuts ja que a la ja de per si atapeïda massa de bardisses, semble s'hi ha sumat els efectes de les nevades, però amb mes o menys dificultat em vaig obrint pas fins arribar a la pista, aquí, m'adono que estic a poc mes de 50 m. del diposit d'aigua on he arribat aquest mati i he donat mitja volta, cosa que d'haver-la sabut, m'hagués estalviat uns quants quilometres realitzant el recorregut al inrevés.
Font del Sarau
Ara ja es qüestió de tornar a fer el camí que he fet i desfet abans i arribar al Coll del Turo dels Nou Pins i d'aquest, seguint pel GR-92 anar a trobar el vehicle, on arribo quan son les 11: 23 minuts, pujo al cotxe i per la B-500 poso rumb envers Martorelles. Com normalment penjo al Wikiloc els traks de les caminades i per tal que si algú el descarrega per fer-lo servir no caigui en el mateix error que jo, l'edito per eliminar la part corresponent al tram erroni.