dijous, 25 de març de 2010

CAMINADA PER LA VALL DEL TENES A LLIÇA DE VALL

Hora de trobada: 07.00 hores
Lloc: carrer Horta cantonada Primavera, Martorelles
Lloc d'inici de la caminada: Ajuntament de Lliça de Vall
Hora d'inici caminada: 07:16:35
Hora d'arribada: 10:42:35
Duració: 03:26:00
Alçada punt de sortida: 120 m.
Alçada màxima assolida: 180 m.
Alçada mínima assolida: 100 m.
Guany: 60 m.
Desnivell màxim: 80 m.
Ascensió acumulada: 111 m.
Descens acumulat: 85 m.
Distancia recorreguda: 11.322 m.
Velocitat mitja: 3,3 km/h.
Tal com havíem quedat, a les set en punt ens trobem amb el Salva i la Joaquina que avui ens acompanya, agafem el seu cotxe i enfilem envers Lliça de Vall, el gener passat quan varem estar per aquí també amb el Salva, per manca de temps ens deixarem de veure els Pous de Glaç de Can Gurri, aixi que per avui, he preparat una ruta que passant per aquests fa un recorregut per la Vall del Riu Tenes al seu pas per Lliça de Vall.
Deixem el vehicle a la zona d'aparcament al costat de l'Ajuntament, després de mirar el cel i comentar sobre la grisor del dia i la possibilitat de que ens plogui, iniciem la caminada creuant la C-155 i endinsant-nos pels carrers del polígon industrial de Can Coll, anem resseguint el Torrent de Merdanç que ens guiara fins al Riu Tenes, arribats que hi som, mirem la manera de creuar les seves no gaire cristallines aigües, a la fi, el creuem per una estreta passera feta a base d'una simple travessa de fusta.

Un cop estem a l'altre llera, ens enfilem pel talús i sortim al Camí de la Marineta per on fem cap a trobar els Pous de Glaç de Can Gurri que son a tocar de la casa del mateix nom, el lloc esta ben cuidat i semble que hi tenen cura, llastima que no passi lo mateix amb el de Can Donadeu a Sant Fost. dels dos pous, un encara conserva tota la estructura, l'altre nomes part de les parets, semble que els pous van estar en funcionament del segle XVIII fins a finals del XIX.

Un cop visitats els pous seguim caminat, tornem a creuar la C-155 i per l'Avinguda del Tenes anem fent camí aigües amunt fins que arribem a la cruïlla amb el carrer de Lliça que a pesar del nom, es un sender de terra, ara la ruta que he preparat gire envers la dreta, però en la cruïlla trobem un pal indicador que ens informa que a l'altre riba del riu es troba la Font de Can Cusconer, lògicament decidim visitar-la, aixi que travessem el riu per una passera per a vianants, arribem a la font, aquesta treu un rajolí d'aigua, llastima que aquí també els "artistes locals" emprant part del seu temps en "decorar" les restes del passat.
Un cop feta la visita a la font, tornem sobre les nostres passes, creuem altre cop per la passera i seguim de front pel carrer de Lliça tal com estava previst fins que arribem a Les Torres, gran finca que funciona com a colònia agrícola amb finalitats tutelars i de protecció de menors, dintre del complexe, es troba la capella de Santa Mª del Vallés que destaca de lluny per la seua impol·luta blancúria, donem un tomb pels voltants que malgrat la seua funció son tot un oasi de pau i tranquil·litat i amb petits detalls de jardí naturalista com per exemple una font de pedra.


Tornem al sender que rodeja les instal·lacions per la seua dreta i nomes deixar enrere l'ultim tram de filat, el Salva divisa un cartell en un marge a uns cinquanta metres del sender, ens hi apropem i veiem que el cartell indica que ens trobem davant d'uns arbres que estant dintre del catàleg d'Arbres Monumentals de la Generalitat de Catalunya, es tracta de dos grans exemplars de Quercus Ilex (alzines) encara que una presenta un estat no gaire formós. A terra estan esteses les restes de lo que semble va ser un altre alzina.

Ara el sender es va obrint camí entre camps i masies, masies que per sort, semble que encara estan habitades i en plena producció, passem a tocar de Ca l'Orlau on no ens aturem ja que un parell de gossos no troben be la nostra presencia, deixem a la dreta Can Montcau, una mica mes endavant passem fregant Can Dunyo, passada la casa ens endinsem en una petita clapa de bosc envoltada per totes bandes per camps de conreu, ara sortim al corriol que va per la riba esquerra del riu que no obstant la seua degradació, ens obsequia amb algun que altre petit detall de bucòlica bellesa com per exemple, un bonic desmai.
Arribats aquí, ja es tracta de trobar un pas que ens permeti creuar a l'altre riba, pas que no trobem fins que arribem a la passera que em emprat per visitar la font de Can Cusconer, tornem a creuar i sortim a la carretera que ve de Lliça d'Amunt, la creuem i pel sender per a vianants ens encaminen a trobar el petit veïnat del Bosc d'en Codern, pels seus carrers fem cap al bosc del mateix nom, aquí, aprofitant que han fet neteja del sota bosc perdem uns minuts en recollir espàrrecs, sense voler, sense voler, al final en trobem uns quants, la Joaquina diu de repartir-los però la veritat es que no donen per tant aixi que dic que no.
Seguim camí i arribats al Turó Maiora i sota el solitari pi que el corona, parem a fer el mos, un cop enllestit l'assumpte, seguim ruta anant a sortir a Can Vilardebò, aquí, ens trobem amb una desagradable sorpresa, suposo que amb l'idea d'eixamplar la carretera estan tallant les dues fileres de plàtans que hi havien a banda i banda de aquesta, passem pel davant de l'església de Sant Cristòfor i ja per la carretera de can Vilardebò tota ella en obres, ens dirigim a trobar el vehicle, posem rumb a Martorelles, arribats que hi som ens acomiadem fins després de setmana santa, arribo a casa dutxa preparar el dinar dinar i a treballar.

dimecres, 24 de març de 2010

PASSEJADA PER LA SERRALADA DE MARINA

Hora de trobada: 07.15 hores
Lloc: Masia Can Carranca, Martorelles
Lloc d'inici de la caminada: Coll de Montalegre
Hora d'inici caminada: 07:32:08
Hora d'arribada: 10:50:15
Duració: 03:18:07
Alçada punt de sortida: 323 m.
Alçada màxima assolida: 422 m.
Guany: 99 m.
ascensió acumulada: 301 m.
descens acumulat: 294 m.
Distancia recorreguda: 6606 m.
Velocitat mitja: 2 km/h.

Ens trobem amb el Jose davant la Masia Can Carranca quan passen quinze minuts de les set, pujo al cotxe i ens dirigim al Coll de Montalegre, aparquem al costat de l'edifici de La Conreria i iniciem la caminada posant rumb a l'antena que es troba al lloc conegut com el Sacrifici d'Abraham, sota mateix del Turó de l'Home, la boira ens acompanya durant tot el trajecte.

Comentem de pujar al Turó de l'Home però decidim rodejar-lo per la dreta per un sender fresat que ens porta a passar per les Roques de Poca Roba, aflorament de blocs granítics de grans dimensions, pocs metres passat el lloc ens trobem amb una cova de vinya i al seu costat, una petita bassa de recollida d'aigües que roman buida d'aigua i plena de herbes i matolls.
La boira continua sense voler esvair-se la qual cosa fa que anant com anem per la banda de marina de la serralada, en cap moment puguem albirar el mar, també es veritat que el fet te la seua part positiva, amb sol aquesta caminada es de les que et fan suar de valent.
Seguim endavant i coincidint amb el Torrent de les Botges ens trobem alguna clapa de pinar que es va lliurar dels incendis que fa anys varen assolar la zona, comencem a parlar de que ja toca fer el mos, però donat que no trobem un lloc on seure i mentre fem el mos contemplar les vistes pensem que mal per mal, a la font de l'Amigó estarem mes còmodes, aixi dons, cap allí dirigim les nostres passes.
Arribats a la font, ens acomodem lo millor possible i acompanyats per la cantarella de l'aigua en la seua caiguda donem bona compte de les viandes, mentre li comento al Jose que es estrany que no estiguin per allí la colònia de gats que sempre i pul·lulen, comencen a aparèixer, primer una gateta que semble esperar descendència, després un altre i a la fi ja en son tres, acabada la agradable tasca de recuperar forces, reiniciem la caminada ara agafant el tram que en bastant mal estat i forta pendent puja de la font a trobar el Coll de la Malesa.
Arribats dalt el coll ja ens trobem amb el Camí de la Carrerada que ve del Collet de la Vallençana i va a trobar la carena de la serralada, l'agafem envers la dreta i en pendent no gaire pronunciada però continua, anem fen camí, per damunt de on comença el Torrent de la Font de l'Amigó, ens trobem amb una estampa que en un primer cop d'ull dona una imatge bucòlica, però que mirada amb mes deteniment ja no ho semble tant, una petita casa envoltada de feixes de conreu, unes conreades i altres en estat d'abandó, aquesta seria la part bona, lo dolent, al menys al meu parer, es que tot el lloc esta envaït de tota mena de bidons, tan de metall com de plastic que li donen una imatge de hort periurbà que dintre de un Parc Natural potser que no s'hi diu gaire.
Pocs metres abans de que el Camí de la Carrerada per on transitem es trobi amb el que ve de La Coscollada, quelcom ens crida l'atenció a la dreta del sender, una reixa de ferro de grans dimensions tombada a terra, ens apropem per allò de la curiositat i ens trobem que protegeix un gran esvoranc o avenc en el que no havíem parat atenció mai, ara ja per el camí que va carenejant per la Muntanya de l'Amigó posem rumb envers La Conreria passant abans pel Coll de la Jeia d'en Pujol i el Coll de Fra Rafel, arribem a on hem deixat el vehicle aquest mati ens hi pugem i cap a Martorelles on ens acomiadem fins després de setmana santa.

diumenge, 21 de març de 2010

MARTORELLES-CASTELL DE SANT MIQUEL-MARTORELLES

Lloc inici caminada: Masia Can Carranca
Hora: 09:10:29
Hora arribada: 13:16:49*
Temps total: 04:06:20
Alçada punt de sortida: 69 m.
Alçada màxima assolida: 406 m.
Guany: 337 m.
Ascensió acumulada: 488
Descens acumulat: 467
Distancia recorreguda: 13.730 m.
Velocitat mitja: 3.3 km/H
(*)Hora d'arribada meva, per lo exposat en la ressenya, els altres hauran arribat mes tard

09:10 del mati, foto de grup abans de iniciar la caminada, avui i com volent complir els pronòstics dels homes del temps, el dia s'ha llevat trist i gris, potser per aixo nomes erem catorze caminaires.


El grup al seu pas pel Camí de Can Girona fent petar la xerrada escapçat en petits grups.


La bassa de Can Girona plena a mes no poder i deixant anar aigua pel sobreeixidor. Ens parem un moment per gaudir de les evolucions de les petites carpes daurades que hi tenen el seu habitat.


Arribant al Coll de Can Corbera els primers en arribar fan una parada per donar temps als mes ressagats abans de iniciar l'ultim tram fins al castell de Sant Miquel. trobo que avui ens ho prenem amb mes tranquil·litat que altres caminades, be, te que haver de tot.


Rama de cirerer plena de pomells de flors, l'únic exemplar que hem trobat en tot el camí, deu ser de una classe mes primerenca. Llastima per que la visió dels cirerers tots florits es quelcom digna de veure, suposo que passat setmana santa encara tindre ocasió de gaudir-ne.


El grup un cop arribats dalt del turo i davant les Restes del Castell de Sant Miquel, com alguns s'han quedat al replà on es troben les restes del poblat ibèric, en lloc de fer el mos aquí, un pic feta la visita tornem cap el replà. Llastima que el dia estigui ennuvolat i no puguem gaudir de els vistes com cal.


Aprofitant el temps; mentre fem el petit mos, es parla de rebosteria i la Manuela dona una classe magistral de com fer pa de pessic de taronja, que semble que esta per llepar-se els dits. Continua la sensació de que la gent no te pressa, serà per que estem a gust i en bona companya?


Per no tornar pel mateix lloc, un cop som altre vegada al Coll de Can Corbera, agafem el Camí de Can Barbeta, però en direcció a les restes de la casa, i passem a tocar, també per la que fora la bassa de la casa i uns metres mes endavant passem pel davant del torrent on es troba la mina que hi proveïa l'aigua, uns metres mes i sortim a la pista que baixa del Coll de la Font d'en Gurri el qual agafem en direcció a la Font de la Mercè.


Arribats a la Font de la Mercè fem una parada per reagrupar-nos i qui mes qui menys, aprofita i apaivaga la sed en les seves fresques i cristallines aigües mentre, algú comenta que diumenge passat el lloc estava ple d'arbres caiguts per efecte de la nevada, qui sigui ha fet una bona tasca de neteja.


Seguim caminant pel Camí de Can Barbeta en direcció a Can Girona, arribant a l'alçada del Gorg de Can Ros algú diu de baixar-hi i seguir pel corriol de l' altra costat, aixi ho fem i un cop traspassat el torrent per damunt del gorg, comença la part aventurera de la caminada ja que com era d'esperar tot el camí fins arribar a Can Girona es una carrera d'obstacles, obstacles que anem superant un a un com millor sabem i podem com no podia ser d'altre manera.

Quant arribem a la Font del Racó ja a tocar de Can Girona, tots sans i estalvis i donat que hem emprat mes temps del previst i jo tenia compromís, m'acomiado i surto lo mes rapit que puc en direcció a Martorelles, mentre, truco a la dona que em pugi a buscar amb el cotxe cosa que aixi fa, em recull, arribem a casa, un bany rapit, canvi de roba i corren al dinar.

Per veure les fotos del Gino, fes clic AQUÍ

Per veure les fotos de la Manuela, fes clic AQUÍ


dijous, 18 de març de 2010

SORTIDA PREPARATORIA DE LA CAMINADA DE MARÇ AMB LA ASSOCIACIO DE DONES "MOTSERRAT ROIG"

Lloc inici caminada: carrer Primavera
Hora: 06:52:15
Hora arribada: 10:58:15
Temps total: 04:06:00
Alçada punt de sortida: 71 m.
Alçada màxima assolida: 460 m.
Guany: 389 m.
Ascensió acumulada: 545
Descens acumulat: 519
Distancia recorreguda: 14.638 m.
Velocitat mitja: 3.5 km/h


Com ja es costum últimament sempre que s'acosta la data de la caminada mensual amb l'Associació Progressista de Dones "Montserrat Roig" avui hem quedat amb el Salva per fer una passejada per copsar l'estat dels camins, aquest cop amb mes motiu després de la nevada i els seus efectes col·laterals damunt la vegetació, aixi dons, quan falten 10 minuts per les set ens trobem al carrer Primavera i ja iniciem la caminada anant a trobar el Torrent de Can Sunyer.
vinyes Marques d'Alella a Santa Mª de Martorelles
Seguim el torrent fins que passat el Parc de Can Sunyer, ens endinsem pels carrers del barri del mateix nom, sortim a Anselm Clave, d'aquest, anem a trobar el carrer del Cadí, i ja sortim a les vinyes que queden per sobre de les instal·lacions del Marques d'Alella, tornem a l'asfalt agafant el Camí de Can Girona fins que passat Cal Mariano, ara Viver Castell de Sant Foix, i abans d'arribar a Can Girona, girem envers l'esquerra i agafem el sender que mena al Coll Mercader, poc abans d'arribar dalt el coll, ens desviem per la pista tancada per una cadena que sur per la dreta del camí i que tants cops hem agafat.
el Salva obrint-se pas entre les rames caigudes
Aquí, ja comença una veritable odissea, es pot dir que a partir d'aquí i fins arribar als cirerers de Can Barbeta, es una veritable cursa d'obstacles, al igual que divendres per Sant Fost, també em trobo una gran destrossa, de proporcions semblants o potser superiors a la de la ventada del gener de l'any passat, queda clar que diumenge no podem portar a la gent per aquí, ja sortim als cirerers i ens trobem que degut al fred, aquest ni han començat a obrir el botons florals per lo qual, no podrem gaudir de la bellesa de la seua floració.
estat del tot impracticable dels corriols
Arribats al coll de Can Corbera i veient que nomes son les 08:28, parlem de que fer ara, li comento de mirar de trobar la font/mina de can Barbeta guiant-nos per les indicacions del Toni Seuma al seu bloc, hi esta d'acord, per lo qual pel Camí de Can Barbeta passem pel davant de les restes de la casa, també passem per la bassa/safareig, als poc metres ens trobem per l'esquerra de la pista un torrent sec pel que passa un corriol que he agafat un munt de cops per pujar al Coll de la Font d'en Gurri, per lo indicat pel Toni al bloc, te que estar per aquí, ens endinsem pel corriol, paro atenció i al fons de una mena de canal o sequia, veig la boca de la mina, prenc unes fotos i la seua posició amb el GPS i tornem a la pista, ja que passem de seguir pel corriol, la nostra dosis d'aventures esta exhaurida per avui.
boca de la font/mina de Can Barbeta
Seguim endavant i sortim a la pista que baixa del Coll de la Font d'en Gurri, fem els poc mes de 200 m. que porten al punt d'on surt el corriol que porta a la Font, dic d'apropar-nos, aixi o fem, la veritat es que anava amb certa por de trobar l'únic pollancre que queda en peu abatut, per sort continua ben dret, aixo si, el corriol que d'aquí porta a la Font del Llorer esta impracticable al menys en el seu inici, la font treu un petit rajolí, cosa que ja es molt, aprofitem i fem el mos asseguts al tronc d'un dels pollancres que varem caure amb en vendaval del any passat.
Font de Can Gurri
Enllestit el mos tornem a la pista i anem pujant, arribem davant l'entrada al dolmen, semble que la Diputació s'ha posat les piles, el parc esta ple de pals indicadors que fa poc no hi eren, el Salva no el coneixia el visitem, seguim ruta fins arribar dalt del coll, arribats aquí dalt girem envers la dreta i seguim pel sender, a partir d'aquí ens acompanyen els pals indicadors del GR-97.3, sender que enllaça el GR-97 a Palaudàries amb el GR-92 al Coll de la Font de la Cera, aquests indicadors ja no ens deixaran fins que arribem al coll de Castellruf no sense abans fer la visita de
Dolmen de Castellruf
rigor al dolmen, aquí, el GR segueix per la dreta a trobar la Font de la Mercè, nosaltres girem per l'esquerra per la pista que rodejant el Turo de Can Gallemi va a trobar el carrer de la Font del Ca a Santa Maria de Martorelles, travessem el poble i pel costat de Can Coll ens endinsem en les vinyes de Can Roda per un corriol que ens porta inexorablement a trobar el Torrent de Can Sunyer, torrent que ja no deixarem de resseguir fins arribar altre cop al carrer Primavera on donem per acabada la caminada d'avui.


diumenge, 14 de març de 2010

CAMINADA A LA MOLA PER DAMUNT DEL GLAÇ

Hora de trobada: 08.00 hores
Lloc: Masia Can Carranca
Lloc d'inici de la caminada: aparcament del Coll d'Estenalles
Hora d'inici caminada: 09:02:25
Hora d'arribada: 16:10:35
Duració: 07:08:10
Alçada punt de sortida: 864 m.
Alçada màxima assolida: 1100 m.
Guany: 236 m.
ascensió acumulada: 574 m.
descens acumulat: 557 m.
Distancia recorreguda: 12.940 m.

Foto del grup a l'aparcament del Coll d'Estenalles, aquí ja trobem els primers indicis de lo que serà la caminada, el terra completament glaçat, encara que el sol ens fa pensar que trobarem el camí amb un mínim condicions.

Teníem pensat agafar el camí vell del Montcau seguint les indicacions del Joan Escoda, no obstant veien el gruix de neu i glaç, decidim anar per la pista principal que encara que glaçada en la seva major part, semble de millor transitar.

Com no sabem que ens trobarem, arribats al Collet dels Tres Termes decidim fer una parada per un petit mos, aixi que ens apartem una mica del camí i com podem i de manera rapida fem el primer avituallament del mati, aquí, dubtem entre agafar el camí de la Font Flàvia o seguir per la pista, optem per la segona opció, encara que arribats al tram amb pronuncia pendent que hi ha mes endavant, ja no estem tan segurs de haver encertat en la decisió.

Ens desviem per visitar Els Òbits amb les restes de la seva balma obrada i trobem que el lloc esta completament net de neu i glaç, tothom diu que haguéssim pogut fer el mos aquí, de haver-ho sabut clar que si, uns senderistes que també estan fen el mos, ens indican del lloc exacte de la Font dels Òbits, l'existència de la qual sabia pel Joan Escoda, però en estar tant amagada en mig de les bardisses,no l'havia trobat, es troba damunt mateix de la bassa on es recull l'aigua i disposa de una clau de pas per evitar que l'aigua es perdi inútilment, visitat el lloc seguim la caminada ara a trobar el Morral del Drac i la seva cova.
Arribem al Morral del Drac, fem la parada per prendre algunes imatges i seguim camí, una mica mes endavant i quan comença la pujada, alguns diuen que no es veuen amb ànims de pujar, ho parlem i prenem una decisió salomònica, en lloc de pujar tots fins La Mola i dinar allí, uns pocs es queden asseguts esperant i gaudint del sol i els altres continuem endavant amb l'idea de arribat dalt, fer una visita rapida i tornar per dinar tots junts.


Arribem a la Canal del Mico, aquí donat que el sol no hi dona pràcticament, esta tot encara mes glaçat de lo que ens hem trobat fins ara, també es cert que gracies aixo, a la Balma de la Llosa i als seus encontorns, ens trobem un espectacle digne de veure a base de estalactites de gel, no ens podem estar de fer un bon grapat de fotos i com millor podem emprenem l'ultim tram de pujada que ens manca per arribar dalt La Mola.

Dalt, esta envaït per una munió de gent gaudint del sol i la bona temperatura, aixo, ens porta una certa serenor a l'anima................no estem tant boixos com pensàvem, o en tot cas, com deia el Raimon, ........en som molt mes dels que ells pensen i diuen........., donem un tomb i com alguns, donat que l'idea era la de menjar tots plegats quan férem el cim no havien portat menjar, entren al restaurant a que els preparin uns entrepans, mentre, els altres gaudim del sol i les poques vistes que la calima ens permet, al estar acostumat a caminar entre setmana, em faig creus de la gent que hi ha aquí dalt avui, sobre tot si es te en compte l'estat dels camins.

Aprofito mentre preparen els entrepans per fer una visita a la capella que te les seves portes obertes, ja que pel mateix motiu de caminar normalment en dies feiners, no l'havia trobat mai oberta i no havia tingut oportunitat de veure-la i fotografiar per dintre, la visito pausadament, diria que es d'una sobrietat magnificent i es troba en molt bon estat de conservació.

Abans d'iniciar la davallada a trobar l'altre grup, foto d'una part de la gent a la nova taula d'orientació.

Arribats on s'ha quedat la gent que no ha fet l'ultim tram, ens reagrupem i decidim que Els Òbits es el lloc ideal per parar a dinar, dit i fet, encarem a trobar el lloc, hi arribem i ja ens "entaulem" com podem i recuperem forces entre mostres de bon humor, un pic enllestit el tema gastronòmic reiniciem la caminada, aquí, uns decideix visitar la Font Flàvia i altres tornar per la pista principal, aixi que altre cop ens separem i quedem en retrobar-nos al Collet del Tres Termes.

Un cop som reagrupats ja tots plegats posem rumb al Coll d'Eres, ara i degut tant al sol que llueix com a la bona temperatura, el camí es un aiguabarreig de gel i fang, i encara que es de millor transitar, els que no duen un calçat minimament impermeable, van notant com els peus se'ls van quedant tots xops.


A l'anada i degut a anar pendent del terra per no relliscar, he passat per alt el Roure del Palau, ara al anar mes relaxats gracies al millor estar del camí hi paro atenció i encara que nomes una, no m'estic de fotografiar-lo, be, al tronc, que es lo que m'entra pel objectiu, arribem a La Caseta, creuem la carretera i ja cada qui puja al vehicle en que ha vingut i enfilem tots envers Martorelles donant per acabada aquesta diguem que extraordinària caminada, extraordinària tant per que s'aparta de la programació anual, com per les condicions en que ens hem trobat tot el recorregut.

FES CLIC AQUÍ PER VEURE LES FOTOS DEL GINO