dijous, 28 de gener de 2010

ENTRE LLIÇA DE VALL I LLIÇA D'AMUNT

Dijous 6,00 hores, sona el despertador, ahir varem quedar amb el Salva de reiniciar les caminades dels dijous, així que per la nit vaig cercar a la borsa de rutes pendents alguna que no fossi massa llarga i aprop de Martorelles i vaig triar una que ressegueix en part una de les caminades populars que cada any organitzant a Lliça de Vall, A les set ens trobem amb el Salva agafem el seu cotxe i anem a trobar la C-17 per on fem cap a Lliça, arribem i aparquem el vehicle al costat de ajuntament quant tot just passen 10 minuts de les set i encara es fosc, per la carretera de Can Vilardebò anem a trobar la primera fita d'avui, l'església parroquial de San Cristòfor on arribem en un quilometre i encar en plena foscor.
església parroquial de Sant Cristòfor
Edifici més característic del poble de Lliçà de Vall, l’església parroquial de Sant Cristòfol, situada en un petit altiplà, a 125 m d’altitud, en el petit barri conegut històricament com la Sagrera s'esmenta per primer cop l'any 1038, hi ha constància de la sagrera des de finals del s. XI. No s'han conservat restes de la primera església, ja que fou enderrocada per construir-la novament a finals del s.XVI. L’església actual és un edifici gòtic
església de Sant Cristòfor, porta
amb portals renaixentistes; el 1594 el vicari general de Barcelona donà permís per aterrar l’església vella i edificar-ne una de nova per la part del presbiteri. El campanar, esvelt i de torre, és un xic anterior, ja que el 1579 hi ha un permís per aterrar-ne el vell, situat al costat de la capella de Sant Llop, entre l’església i la rectoria, i fer-ne un de nou. Al solar de l’antic campanar es féu la capella de Sant Sebastià. L’església fou engrandida el 1706. De l’antiga església sabem que fou donada el 1113 per Ermengarda, vídua d’Arbert Bernat, senyor del lloc i els seus fills al bisbe.

Com puc prenc unes imatges del lloc i seguim ruta per la mateixa carretera fins arribar a la cruïlla amb Sant Ramon on es troba Can Vilardebò, girem per aquest i anem vorejant l'urbanització del Mas Gordí, la deixem enrere i ens endinsem en els camps de Can Farners anant a sortir al costat de lo que queda dempeus de la casa, seguim per dintre del Bosc de Can Farners fins que sortim al carrer que fa de llindar entre el bosc i les cases de Can Salgot que coincideix amb el Camí de Sant Valerià, cami que com a curiositat neix a can Pantiquet a Mollet, passa per damunt de la AP-7 i pels camps de Gallecs es va obrint pas passant a tocar de Can Consol i la Torre Malla.

Quant portem fets una mica mes de cinc quilometres, arribem a les portes de Can Coscó, masia emmurallada que guarda dintre de les seves parets l'ermita de Sant Valerià ja en el terme de Lliça d'Amunt.
Can Coscó
De l’església de Sant Valerià “de Roberts” hi ha algunes notícies explícites des del segle XIII i fou en el XVI quan es reedificà o potser traslladà al lloc actual. L’ermita de Sant Valerià està situada dins el recinte de la masia de Can Coscó. Uns quants segles enrere, estava situada unes feixes més avall, però, durant la guerra contra Felip V, l’ermita va quedar força malmesa i, per protegir-la, es va traslladar dins del recinte del mas Coscó.
Sant Valerià dintre els murs de Can Coscó
Així, la nova construcció data de principi del segle XVIII. Sant Valerià i Santa Cecília presideixen l’altar. Per la seva banda, la família Cuscó apareix documentada en el segle XV, quan l’any 1490 Bartomeu Cuscó era batlle de la baronia de Montbui. Probablement, però, l’origen del mas Coscó és més antic. L’edifici actual sembla que és del segle XVI. Tot i que el llinatge de la família era "Cuscó", amb l'actualització del nomenclàtor de toponímia feta per la Generalitat fa uns anys, es va aprovar la grafia "Coscó" per a denominar al mas.
camps gebrats
Després de prendre algunes imatges reiniciem la caminada seguin senders corriols i viaranys pel mig de camps i bosquets rodejats per una munió d'urbanitzacions, son casi dos quarts de deu i els camps encara presentant una imatge força hivernal tots gebrats, ara anem a sortir a la part alta del Mas Gordi i durant un tram de un quilometre caminem damunt de les nostres petjades fins a sortir a l'encreuament de Sant Ramon amb la carretera de Can Vilardebò, abans, fem una petita parada d'avituallament i un altre per fotografiar uns cabirols, estampa no gaire corrent en aquestes contrades, arribem a la cruïlla o Plaça del Castell de Lliça, damunt una petita elevació i dintre dels terrenys de Can Vilardebò, s'entreveuen les restes del Castell.
cabirols a Can Vilardebò
El castell de Lliçà de Vall, a diferència d'altres de la comarca, estava situat al pla, fent les funcions més que de defensa, de representació del poder del seu senyor. La primera referència del castell de Lliçà és de l'any 1094, en el moment que el senyor Arbert Bernat el traspassava al seu fill Bernat. Aquella família, que després s'anomenà de Lliçà, mantingué el domini del castell fins a finals del s.XII. En algunes èpoques la jurisdicció del castell passà a mans del rei. Però el domini reial no es va mantenir, i des de mitjans del s.XV fou traspassat a la cartoixa de Montalegre.
restes del Castell de Lliça
Un pic he fet alguna foto, seguim camí girant envers l'esquerra pel Passeig de Tetuan, bonic passeig arbrat on en ple estiu deu de fer molt de goig caminar, uns metres mes endavant, agafem un viarany que ens surt per la dreta i que ens endinsa en el bosc del Pedró i ens mena a sortir dalt del Turó Maiora també conegut com Turó del Pi pel bonic exemplar d'aquest arbre que es troba dalt el turó en mig de camps de conreu, després de caminar una estona entre camps, ens endinsem en el bosc d'en
Turó Maiora amb el seu pi
Fonolleda iniciant un suau descens que ens portara a sortir a la carretera de Lliça d'Amunt a Lliça de Vall, arribats a aquesta, girem envers la dreta en direcció a Lliça de Vall per un pas per a vianants que la va resseguint, l'idea era arribats a on la carretera deixa pas a la Avinguda de Montserrat baixar a trobar el Moli d'en Roure, travessar la C-155 i anar a visitar la masia de Can Gurri i el seu Pou de Glaç, però veient que ja son casi les onze obviem aquesta part i anem a trobar ja el cotxe i enfilem envers Martorelles on arribem passat un quart d'onze, ens acomiadem, arribo a casa, dutxa preparar el dinar, dinar i cap a la feina.


dilluns, 25 de gener de 2010

LLINARS- CAN BORDOI-CASTELL VELL-LLINARS

Dilluns mati, avui estava previst realitzar la caminada que varem ajornar dilluns passat, però com els avanços meteorològics indicaven pluges, havíem quedat que en funció del temps que fes diumenge nit així faríem, ahir per la nit el cel estava completament encapotat e inclús queia una que altre gota d'aigua, per lo que es donava per suposat que la sortida quedava ajornada altre cop, la dona aquest mati anava al gimnàs, quant ha sonat el despertador també m'he llevat, veient que nomes eren tres quarts de set he tret el nas per la finestra i com que en aquell moment no plovia he pensat que quedar-me a casa comportava el risc que el sostre s'hem
Sant Esteve del Coll
vinguera a sobre, així que he preparat la motxilla amb una mica de menjar, aigua i una mica de vi, he posat també la capellina i he anat a buscar el cotxe mentre barrinava on fer cap, a la fi d'entre les rutes que tinc en llista d'espera he optat per una que sortint de Llinars del Vallés s'endinsa en el Parc del Montnegre-El Corredor.
Carretera de La Roca i C-35 fins a Llinars, nomes passar el pont que creua la línia del TAV, la AP-7 i el Mogent he girat pel carrer del Porvenir i he deixat el vehicle en un descampat davant les piscines municipals per aquest mateix carrer he començat a caminar fins que arribant a la deixalleria municipal he agafat un camí de terra que va a trobar el Mogent per on l'he anat resseguint fins que quant portava fets un parell de quilometres l'he creuat per sobre, després he passat per sota de tota la infraestructura viaria per una passera inferior que va a sortir a tocar de Can Suari, masia abandonada com tantes que he vist avui, aquí he agafat el Camí del Coll que en uns dos quilometres mes, m'ha portat a trobar l'església de Sant Esteve del Coll a tocar del barri de Sant Josep.
Sant Esteve del Coll
L'església de Sant Esteve data del segle XVI, tot i que fou ampliada en els segles posteriors i restaurada el 1.885.
Té planta de creu llatina i una torre campanar rematada amb merlets, al interior s'hi conserva una imatge del Roser del segle XVII.
A curta distància hi ha un exemplar d'arboç (Arbutus unedo) dels més grans de Catalunya, catalogat com arbre monumental, malauradament es troba en mol mal estat, de fet esta en tant mal estat que he passat de fer-li cap foto.
Segueixo per la pista, passo pel davant de les restes de lo que fou Can Petroli, avui el trobar restes de masos serà quelcom molt freqüent, lo que mostra que va estar una zona amb força presencia humana des de temps remots, la senda passa a tocar les instal·lacions de les pedreres dels Dous, avui dia fora d'ús encara que es fan servir com magatzem de material de construcció, passo pel davant de Can Puigvert,
Can Puigvert,
masia encara en peus però amb evidents símptomes de degradació, quant porto fets poc mes de sis quilometres arribo davant les restes de la Torre Vella pel seu costat surt un caminoi per l'esquerra de la pista per on agafo i en uns quatre-cents metres vaig a sortir a la Torrassa del Moro.
Torrassa del Moro
La Torre o Torrassa del Moro és una torre circular que presenta una base d'època romana i un nivell superior possiblement medieval. La seva altura total és de 8.30 m. i el diàmetre exterior, de 9.30 m. La part romana està feta de 9 filades de grossos carreus encoixinats. Segurament el segon cos, fet també de carreus de granit, però més petits i amb zones irregulars, re aprofità una primitiva torre de guaita romana. No ha estat mai excavada i no se'n té cap dada cronològica.
Popularment es diu que la Torrassa era un punt d'avís per als pagesos. Quan venien els recaptadors d'impostos del rei moro, la pagesia del Coll pujava a la torre i feia un gran foc. D'aquesta manera els veïns de Llinars podien amagar els caps de bestiar.
Segueixo la ruta prevista i descartant algun que altre corriol tant a dreta com a esquerra vaig fent camí fins que quant porto uns nou quilometres arribo a les envistes de Can Bordoi.
arribant a Can Bordoi
El casal noucentista de Can Bordoi construït a principis del segle XX per Josep Comas i Masferrer reemplaçà l’antic mas de Can Bordoi, documentat des del segle XIII, alberga el Museu Monogràfic del Castell de Llinars, museu privat on hi ha tot el material trobat a les excavacions fetes al Castellvell i on destaca una magnífica col·lecció de ceràmica. no se si es pot visitar el museu donat que malauradament com casi arreu, els dilluns esta tancat per descans del personal.
Al costat de la casa es troba Sant Cristòfol del Far o de Can Bordoi, església ja documentada al 1023 però que fou reconstruïda al mateix temps que s'aixecava la casa a principis del segle XX.
Sant Cristòfol del Far o de Can Bordoi
Feta la visita a tot el conjunt, continuo la caminada, ara seguint un senderoi que va per la dreta de la Carretera del Corredor i que es correspon amb el GR-92, de fet la ruta d'avui transcorre en part per dues de les etapes del GR ja que des de la pedrera dels Dous fins al Coll de Can Bordoi es part de l'etapa 16 i del Coll fins al Turo del Vent de la 15, tenia previst arribar a visitar Sant Andreu del Far, però ja fa una bona estona que m'he vist en la tessitura de enfundar-me en la capelina i no semble que vulgui deixar de plovisquejar, així es que arribant al Turo del Vent decideixo escurçar la caminada, dono mitja volta i em dirigeixo a trobar Castell Vell, arribo a la casa de colònies del Castellvell que funciona des de els anys 60 i que esta sota mateix de les restes del Castell.
Castell de Llinars o Castell Vell
Castellvell del Far o de Llinars o simplement Castellvell, que aixeca les seves ruïnes a l’est del coll de Can Bordoi, a 401 m d’altitud surt ja esmentat el 1023, el castell s’ensorrà a causa d’un terratrèmol el 1448 i aleshores els senyors traslladaren la seva residència a una casa de la vila de Llinars, erigida al voltant de l’antiga església de Santa Maria de Llinars, que esdevingué el centre administratiu de la baronia. Unes excavacions al Castellvell posaren al descobert tota l’antiga estructura, envoltada de fossats, que ara es troba consolidada i visitable. En les ruïnes i especialment als fossats aparegué tot el material que tenia el castell en el moment de la seva destrucció pel terratrèmol i, en especial, una gran quantitat de ceràmica dels segles XIII-XV, algunes peces amb l’escut dels Corbera, amb les quals es va fer el ja esmentat museu a Can Bordoi.
casa de colònies de CastellVell
Un cop visitat i al intentar seguir la ruta preparada m'adono que no puc seguir, ja que tindria que passar per l'interior de la casa de colònies i semble no poder ser, coses que te el preparar les rutes sobre plano, em fico al bosc i vaig cercant possibles camins i no sense alguna dificultat al final vaig a sortir a la entrada de la finca de Can Censat que semble tenir annexe la capella de Santa Francesca, ara esta totalment rodejada de un tancat i semble ser ha canviat de nom, ja que a la porta esta escrit Montalbir del Vallés, vista la impossibilitat de visitar el lloc vaig a
entrada a Montalbir del Vallés abans, Can Censat
sortir a la B-510, la creuo, cerco un viarany i faig cap envers Can Capa, segueixo endavant i arribo a Can Gallard a tocar ja de la C-35, pel sender segueixo ruta, caminant un tram a tocar de la nova línia del TGV, ara torno a creuar per dessota tot el guirigall que produeix la infraestructura viaria, agafo envers la dreta el corriol que va acompanyant el Mogent fins arribar al pont vell per on travesso el riu, uns metres mes i arribo on tinc el vehicle, com degut al plugim no he parat a fer el mos, ara aprofito i en faig un de rapit, enllestit l'assumpte, ja poso rumb a Martorelles on arribo a dos quarts de tres.
Crec que malgrat la climatologia ha estat un mati ben aprofitat i un passeig molt agradable i sense cap mena de dificultat.


dilluns, 18 de gener de 2010

MATI BOIROS A LA VALL DE MUR

6.00, sona el despertador, em llevo, petit desdejuni, sona el movil, es el Jose que diu que a Santa Perpetua esta plovisquejant, que potser es millor ajornar la sortida, bo potser comencem pel principi, avui havíem quedat el Jose, el Salva i jo mateix per anar a donar un tomb per la vall de Vall-forners i arribar-nos fins el Castanyer Gros de Can Cuc i de baixada passar per Sant Salvador, fet l'incís segueixo, com havíem quedat a les set a la masia, agafo els trastos i cap al carrer que fa baixada, abans d'arribar a la masia trobo al Salva, ahir es fa fer mal en un peu i no pot caminar be, i a tot això el cel totalment encapotat i amb una mena de plugim quasi insignificant, però que de estar, esta, tot semble confabular-se per que avui no camini, però en tinc ganes, així dons barrino quines opcions tinc i quina prendre, casi sense pensar agafo el cotxe i enfilo envers Caldes de Montbui, d'aquí, a Sentmenat, Castellar del Vallés i ja agafo la carretera
Les Marines amb les primeres llums del dia
B-124 envers Sant Llorenç Savall, passat el punt quilomètric 16, trobo l'entrada a l'urbanització Les Marines, la agafo i vaig a trobar el punt mes alt d'aquesta, deixo el vehicle a tocar de un transformador elèctric i després de posar en marxa el GPS inicio el tercer intent de descobrir la Vall de Mur, bo, de descobrir-la jo, que aquesta esta mes que descoberta, pel camí de Coma Grossa començo la caminada posant rumb envers el Puig Rodó on arribo en poc menys de dos
caminant a trobar el Puig Rodó
quilometres, la boira impedeix qualsevol intent de albirar l'horitzó, d'aquí vaig a trobar el Camí del Dalmau per on faig cap a trobar la masia, als casi tres quilometres de caminada trobo l'Avenc del Xarop a l'esquerra del camí, als tres quilometres i mig arribo a una cruïlla de camins, agafo el de mes a la dreta en un gir de casi 180º, el segueixo uns 250 metres fins trobar el corriol que baixa al Pi de les Quatre Besses del Dalmau, es imponent per la seva alçaria, encara que te la copa molt
Pi de les Quatre Besses del Dalmau
poc poblada, senyal d'una possible malaltia ?? qui ho sap, feta la visita segueixo pel mateix corriol que va a sortir a la Riera Seca, per aquesta em torno a incorporar al Camí del Dalmau i uns 300 metres mes endavant, trobo una barraca de pedra que segons es pot llegir en el dentell fou construïda per en Pera Dalmau al 1700 i escaig, de seguida i per la dreta del camí, surt el corriol que mena a la Font del Cubell, no es la font mes maca que he vist.....torno al camí i uns 300 metres mes i arribo a la Font del Dalmau dessota mateix de la casa, aquesta semble no estar
el Dalmau
habitada, faig un tomb pel voltans i ja, vaig a trobar el corriol que em portara fins a Sant Pere de Mur, també dit Sant Pere del Dalmau, petita ermita mig amagada entre els arbres del bosc, feta la visita continuo la caminada desfent els últims 150 metres fins a trobar el corriol que semble ser la continuació del Camí del Dalmau, nomes agafar aquest, a l'esquerra del corriol veig una
Sant Pere de Mur
construcció que per la bassa que te damunt, penso que pot haver estat un petit pou de glaç, avui en dia la bassa te una utilitat mes barroera, ja que semble ser la particular deixalleria de la casa per la quantitat d'andròmines de tot tipus que es troben al seu interior. Segueixo pel corriol uns 800 metres mes i em trobo a l'esquerra del camí les restes de un forn, no se si de calç o de pega, uns 800 metres mes i arribo a la Font del Daví, un lloc semble que agradable encara que la font
Font del Daví
no treu aigua, feta la visita torno enrere els últims metres i vaig a sortir a la casa del Daví, no es veu moviment encara que hi ha alguna llum encesa, aquí, el insignificant plugim que fa estona m'acompanya comença a fer-se mes intens, així dons, toca treure la capellina de la motxilla, enfundar-se en ella i seguir caminant pel Camí del Coll Gavatx, pista ample sense dificultats excepte una lleugera pendent fins que arriba al Coll Gavatx, l'idea era arribats aquí intentar la pujada a Roca Mur encara que no se si es possible, però avui el dia no es el mes adequat, així que
Pedra d'Aliga
segueixo per la pista, passo pel Puig Gavatx, arribo a l'alçada de la Pedra d'Aliga, em desvio per atansar-mi, em fa l'efecte de estar en la proa d'un vaixell en mig de la mes espesa boira, no crec que el camp visual sigui de mes de 25 metres de radi, torno al camí que ara es un estret corriol que va carenejant per la carena de la Serra del Bonaire, semble que la mare Natura s'apiadi de mi i per uns breus instants la boira s'obre a escletxes donat pas a un espectacle digne de veure, llàstima que no hagi estat capaç de fotografiar-lo en tot el seu esplendor, la Morella del Daví i Roca Mur apareixent entre retalls de boira..........l'espectacle dura poc però a valgut la pena,
La Morella del Daví i Roca Mur en mig de la boira
embadalit com estava, no havia notat que no plovisquejava, com ja son un quart i deu d'una i encara no he fet el mos, decideixo fer-ho ara, cerco un lloc on seure i poso combustible a la maquina, un pic enllestit el tema, reinicio la caminada pel corriol que un quilometre mes endavant va a sortir al Camí del Daví a l'alçada del Coll de Palomeres, giro envers l'esquerra i ja vaig a trobar Les Marines on he deixat el vehicle aquest mati, poc abans d'arribar-hi i en un altre fugaç espai sense boira i casi amb sol, prenc unes imatges de la Vall D'Horta i de la casa de La
casa de La Roca i retall de la Vall d'Horta
Roca a l'altre costat del Camí del Marquet de les Roques. Ja dono per acabada la caminada quant falten tres minuts per dos quarts de dos, ha estat un primer tast de aquesta vall, bo, mes que de la vall, de les seves altures, ja que la vall per culpa de la boira casi a passant desapercebuda als meus ulls, abans de continuar per la Vall d'Horta serà cosa de tornar a visitar-la.

PD Agrair des de aquí la feina feta pel Joan Escoda de Mura, amb la georeferenciació dels llocs mes emblematics i amb interes tant cultural com paisagistic de tota la zona d'influència del Parc de Sant llorenç del Munt i l'Obac



dilluns, 11 de gener de 2010

MONTSENY, NATURA I NEU A PROP DE CASA

Ahir, mentre fèiem el descans davant l'ermita de Sant Cebrià, el Montseny es veia tan bonic, amb el seu mantell blanc, que vaig pensar que no podia deixar passar l'ocasió sense fer-li una visita, així que quan varem tornar de la caminada, li vaig comentar a la Isa de apropar-nos avui. Aquest mati dons, ens hem llevat no massa aviat, hem fet un petit desdejuni i hem agafat el cotxe, per l'autopista ens hem dirigit envers Sant Celoni i ja aquí estan, agafem la BV-5114, passem per Campins, seguim carretera endavant, de seguida comencem a trobar taques de neu que cada vegada es van fent mes grans i mes continuades fins que ja es


un continuo blanc. Arribem a Santa Fe del Montseny, aparquem i ja iniciem un passeig pels voltans juguem una mica amb la neu, fem un tomb, ens acostem fins a l'ermita, baixem fins a la riera, i trepitjant la neu compactada pel pas de tanta gent durant tot el cap de setmana ens dirigim a la presa de l'embasament, la veritat es que

apartar-se de la neu trepitjada semble com si envaïssis l'intimidat d'algun ésser màgic, no em canso de prendre imatges, un cop som a la passera de la presa ja donem mitja volta e iniciem la tornada a l'aparcament, agafem el vehicle i sortint a la

carretera enfilem envers Sant Marçal, no parem ja que tots els espais on es podria deixar el vehicle estan plens de neu amb gruixos considerables, seguim per la carretera que a partir d'aquí ja es converteix en la GV-5201, ja que entrem a la provincià de Girona, sortim a la GI-543 i girem cap l'esquerra en direcció a

Viladrau, que creuem i poc després, parem en un petit restaurant a peu de carretera, La Solana dels Molins, on ja em dinat algun altre cop, menú 9,5 €, relació qualitat preu molt bona, recomanable, un cop dinats, tornem al cotxe i ja ens dirigim cap a

Martorelles anant a trobar la C-17 a l'alçada de Balenyà. A estat una escapada d'allò mes agradable.


diumenge, 10 de gener de 2010

CAMINADA A SANT CEBRIA DE CABANYES

Em llevo, petit desdejuni, després d'abrigar-me ben abrigat surto al carrer i em dirigeixo envers la Masia Carranca mentre barrino que el fred farà que molta gent es faci enrere, arribo a la masia i veig que ja han arribat algunes persones, poc a poc van arribant la resta i quant a les 9.00 l'Antonio dona el tret de sortida amb la foto de grup, som 21 intrèpids expedicionaris que no temem el fred, he comentat de fer l'anada pel camí del riu i no han hagut esmenes a la moció, així que anem a trobar el Torrent de Can Sunyer i posem rumb envers el Besos, passem pel mig dels

horts fotovoltaics i ja baixem al camí del riu per on xino xano anem fent via fins que un cop arribats a l'alçada dels desballestaments, anem a sortir a la carretera, la creuem i pel corriol que va paral·lel a la pista que passa per la subestació elèctrica i després de creuar el Torrent de Can Torrents, ens anem apropant a Can Torres, es nota que es temporada de caça, l'esplanada de la masia esta plena de vehicles, aquí ja agafem el petit tram amb un desnivell mes acusat fins que arribem

a l'Ermita de Sant Cebrià de Cabanyes, fotos, petit mos i descans. Després d'un temps prudencial, reiniciem la caminada ara ja seguint per la pista ample que passant a tocar de Can Torrents Vell ens porta a trobar la carretera de La Conreria, l'agafem de baixada fins arribar a l'encreuament amb el carrer Lleida, girem per aquest, creuem pel pont nou, aquí els que viuen per la part alta del poble es separant i la resta seguim a trobar la masia, al passar per davant de casa m'acomiado quant son las 11, 38 h.

S'ha comentat que la caminada del mes de febrer que serà el diumenge 14 sortira de davant de l'antic seminari de La Conreria, per arribar allí, ens trobarem igualment a la Masia Carranca i ens repartirem en els vehicles necessaris, de La Conreria seguirem pel GR-92 fins arribar a La Coscollada i al Turo del Pi Candeler on visitarem les restes del poblat ibèric de Les Maleses i tornarem al punt de partida.

Feu CLIK AQUI per veure les fotos del Gino

Feu CLIK AQUI per veure les fotos de l'Antonio

diumenge, 3 de gener de 2010

CAMINADA GENER ASSOCIACIO DE DONES MONTSERRAT ROIG

Diumenge 10 de gener, com cada segon diumenge de mes, primera caminada del 2010. Aquest cop serà a Sant Cebrià de Cabanyes, la sortida com sempre a les 09,00 davant la Masia Carranca.


Les sortides, son obertes a tothom

Procurarem respectar l'horari de sortida

L'organització, es reserva el dret de canviar o suprimir l'activitat sempre que sigui imprescindible.

Es recomana portat calçat adequat i aigua per beure

RESPECTEM EL MEDI AMBIENT