dilluns, 30 de març de 2009

SORTIDA NATURALISTA

Dilluns, 6,45 h. sona el despertador, em llevo, miro per la finestra i no plou, ahir per la nit plovisquejava i no vaig fer plans per avui, així dons, mentre desdejuno penso en que puc fer i finalment decideixo fer una sortida al Castell de Sant Miquel, però com tot aquest terreny ja el tinc molt fressat, avui, aprofitant que com aquell que diu, acabem d'estrenar la primavera, penso en fer una caminada naturalista, dedicada a fotografiar qualsevol floreta que trobi, per insignificant que sia, si es que n'hi han d'insignificants, Avui, en contra de la meva costum
d'agafar el cotxe per estalviar-me el tram urbà fins al Viver del Castell de Sant Foix, nomes sortir de casa, començo a caminar en direcció a la Avinguda Piera que agafo en sentit muntanya, arribant a l'alçada de la Font de Can Camp, m'endinso en els camps que l'envolten a la cerca de floretes, ja que soc aquí, m'arribo fins la font mes que res, per comprovar que segueix en el mateix estat de deixadesa, segueixo camí i arribat al Barri de la Sinia, agafo per Joan XXIII i m'endinso en el camps que es troben al darrera de l'ajuntament, surto al carrer del Puigmal,
giro per carrer Montseny i ja vaig a espetegar al Camí de Can Girona, passo pel davant de Cal Marianao, avui en dia, Castell de Sant Foix, un centre d'educació especial dependent de l'Ajuntament de Barcelona, ara ja agafo el Camí de Can Barbeta, deixo enredera Can Girona, que es un altre equipament propietat de l'Ajuntament de Barcelona, gestionat pels Minyons Escoltes de Sant Jordi de Catalunya, segueixo la pista fins que poc abans d'arribar a la Font de la Mercè, agafo el trencall senyalitzat envers el Castell de Sant Miquel, ara ve un tram un pic costerut que entre vinyes, bosc i el nostre petit i nostrat "Valle del Jerte"

vallesà, porta fins el Coll de Can Corbera, al passar per la zona dels cirerers, veig que la floració,ja esta molt avançada, per lo qual, en la sortida del mes de març que serà el 19, no podrem gaudir de l'espectacle. Un cop soc al coll, agafo la pista de mes a l'esquerra que entre cirerers i vinyes va agafant alçada, quant els camps de conreu acaben, comença el bosc, arribat al final de la pista agafo el corriol que pel costat de les poques restes que queden del poblat ibèric fa cap al Turo de Sant Miquel, on es troben les restes de lo que havia estat el Castell de Montornès i la capella de Sant Miquel que va acabar donant nom a l'indret. Un cop dalt el turó, esmorzo, i un cop he acabat, desfaig el tram de corriol
fins sortir a la pista ample, ara, en lloc de tornar pel mateix camí, agafo un trencall bastant costerut, però no obstant practicable, que porta al Coll de Can Corbera, en la mitat de temps que per la pista. Quant estic al coll penso que no em ve de gust tornar sobre les passes, per lo que agafo el Camí de Can Barbeta, però en sentit contrari, passo per lo que queda del mas de Can Barbeta, una mica mes endavant passo per lo que havia estat la bassa i el safareig, uns quants metres mes i després de
traspassar un cadenat, vaig a sortir a la pista que baixa del Coll de la Font de Can Gurri a la que m'incorporo en direcció a la Font de la Mercè, al passar pel davant d'on havia estat Can Santpere, em desvio un moment per fer una visita a la font, per si per un miracle, treies aigua, però lògicament, no en raja, torno a la pista i segueixo davallant fins arribar a la Font de la Mercè, m'hi aturo un moment i segueixo caminat fins arribar on havia estat Can Ros, aquí agafo el corriol que baixa al Torrent de Can Girona per fer una visita al petit salt d'aigua i el gorg,
per l'altre banda segueixo el corriol que ara de pujada, va a sortir a un corriol mes ample que esta marcat com a itinerari de natura per la gent de Can Girona, arribo a la Font del Raco que esta exuberant, per a mi, es potser una de els fonts mes boniques dels voltants, lògicament quant treu aigua com ara. Pensava passar per Can Girona i sortir al Camí de Can Girona però em ve al cap la feina que el Toni Seuma va fer fa uns diumenges i decideixo treure el cap per la Font de Beu i Tapa a donar un cop d'ull, es gran el canvi que ha fet de l'altre cop que la vaig visitar,
ara ja vaig resseguint els límits del Castell de Sant Foix i fent el ultim tram pel torrent que ve de del Coll Mercader i va a parar al Torrent de Can Girona, surto al Camí de Can Girona davant l'entrada al viver, agafo en direcció a Martorelles, poc després de passar per l'ajuntament, giro envers l'esquerra i vaig a trobar el

Torrent de Can Sunyer, passo per algun dels carrers del barri de Can Sunyer, Parc de Can Sunyer i ja, seguint el torrent arribo a casa donant per acabada aquesta sortida naturalista, he fotografiat mes flors avui que en molt temps.



dissabte, 28 de març de 2009

SANT MARTI DE CENTELLES-SANT QUIRZE DE SAFAJA

Dissabte, 7,00h. Em llevo, feia temps que l'Antonio Mora Verges del bloc http://coneixercatalunya.blogspot.com/ m'havia convidat a fer una sortida amb ells, però normalment ells, surten el dissabtes i jo, o treballo o baixem a València, per lo qual no havia pogut fer realitat la invitació, avui per fi havia arribat el dia...........i al llevar-me, veig que esta plovisquejant, em mentalitzo de que això no es obstacle i després de un petit desdejuni, agafo els trastets i surto de casa, havíem quedat a tres quarts de nou a la Fonda Safaja, de la població de Sant Quirze de Safaja, arribo una mica abans de l'hora i trobo que ja esta allí la Irene Tironi, que ve de Sant Bartomeu del Grau,
campanar de Sant Quirze Safaja
Quant portem una estona xerrant, arriba la resta de la gent, la Paqui Cabezas Carrasco, el Tomàs Irigaray i López, el Feliu Añaños i Masllovet, l’Antonio Mora Vergés el Santiago Moya i l’Antoni Uriz. Un cop fetes les presentacions dons no coneixia a cap, agafem dos dels cotxes i ens dirigim cap a Sant Martí de Centelles, arribats que hi som, aparquem i ja comencem la caminada quant son les 09,28 h. agafem el Camí del Castell de Centelles, que en aproximadament un 1 km. ens porta fins el castell, per un corriol amb trams no gaire recomanables per gent que pateixi vertigen.
Camí del Castell de Centelles
Castell de Centelles. També conegut per castell de Sant Martí (doncs abans de denominar-se la població Centelles es deia Sant Martí de Centelles) i posteriorment de Sant Esteve fins al segle XIII que va passar a dir-se com en l'actualitat.
Es localitza en una zona de precipici del turó "agulla de Sant Martí" a 855 metres d'altura. Aquest castell roquero inicialment era conegut pel nom de castell de Sant Esteve. La primera notícia que es disposa correspon al 898, en que la família Centelles donés el nom al poble.
Castell de Centelles
Centre de la baronía dels comtes de Centelles en la població dels quals tenien el seu palau. Considerat un dels més importants de la comarca, conserva una bona part de les seves muralles i d'edificacions dividits en dues altures, el castell superior del segle XII i l'inferior dels segles XIII al XVI. També correspon a aquesta època que es té constància de la Vila Danielis, situada on en l'actualitat es troba la parròquia de Sant Pere de Valldeneu.
El castell fou enderrocat per les forces de Felip V. L'església, romànica, amb un absis rectangular, és obra del principi del s. XIV i la imatge romànica, molt mutilada, de Santa Maria de Castell, és venerada actualment a la parròquia de Sant Martí de Centelles, força malmès. Tot i això les restes denoten que en el seu dia va ser una important i poderosa edificació. Les vistes a tot el voltant són esplèndides. Les restes de l'església dedicada a St. Esteve, primer, i a Santa Maria, després, son força rellevants. L'espai on s'assenta aquesta edificació, al cim de la muntanya, és gran, i es circula amb comoditat. Lliurament accessible si trobem la porta oberta.

Castell de Centelles
No ens hi aturem massa estona tot i el lloc s'ho val, continuem per un corriol que en uns 500 m. ens porta fins el Pla de Batall on ja agafem el Cami de Barnils, pista ample i fresada, seguin la pista passem pel Pla Llestenc, per la Casa del Fabregar antiga i gran masia que segons l'Antonio Mora, deu el seu nom a que en temps passats, havien compaginat les feines del camp amb les de ferrers, seguim endavant i quant portem poc mes de 4 km. arribem a l'ermita de La Mare de Deu del Roser de Barnils que es troba dalt un petit turo a tocar del Mas Barnils, gran masia reconvertida en casa de Turisme Rural.
ermita de La Mare de Deu del Roser de Barnils
Quan son ja casi les 11,00 hores i aprofitant que no plovisquejava, decidim fer un petit avituallament aprofitant uns murs de pedra que envolten la ermita,  un cop acabat, continuem la ruta pel mateix Camí de Barnils fins que quant portem 5,5 km. agafem el Camí del Bosc que en ve a trobar per la dreta, aquest Camí, ens porta en uns 2 km. fins la Casa del Bosc gran complex agropecuari amb petita capella annexe, com la pluja va a mes, ens aixopluguem un moment per posar-nos les capelines.
part de la Casa del Bosc amb la capella annexe
Seguim la ruta per una pista que va a trobar el Torrent del Bosc que ja, anem resseguint fins que quant portem 9 km. aproximadament, agafem un corriol que ens porta fins el Moli Nou, restes d'un antic moli que aprofitava les aigües del torrent així com les del Torrent de Castellcir que aquí, ajunten els seus cabdals per donar naixement al riu Tenes
petit salt d'aigua i gorg al Tenes, a tocar del Moli Nou
visitat el moli, desfem el tram ce corriol i ens reincorporem a la pista que portàvem, l'agafem en sentit Sant Quirze i quant ja portem fets una mica mes de 11 km. ja trobem la cua de l'Embassament de Sant Quirze de Safaja i el Parc de l'aigua que si troba annexe, l’aigua reposada i els arbres de ribera el converteixen en un agradable racó.
embassament de Sant Quirze de Safaja i Parc del Aigua
 Seguim endavant i ja arribem davant de la Fonda Safaja on em deixat dos dels cotxes aquest mati, el Antonio Mora, la Irene i jo agafem un dels cotxes i anem a Sant Martí de Centelles a buscar els altres dos, un pic aquí, la Irene ja agafa el seu i posa rumb a Sant Bartomeu del Grau, l'Antonio va a Sant Quirze a recollir als altres i jo, també poso rumb a Martorelles donant per acabat un mati de dissabte agradable i ben aprofitat malgrat la pluja.

Sant Marti de Centelles


Powered by Wikiloc

dimecres, 25 de març de 2009

PARC DE LA SEQUIA La màgia d'un canal medieval

Dies enrere i com a conseqüència de unes converses sobre senderisme amb els amics de http://diazelvis.blogspot.com/ vaig escriure un email a la gent del Parc de la Sèquia demanat informació, i em varen respondre molt amablement enviant tota mena d'informació i queda'n a la nostre disposició per lo que fes falta. Crec que estic en l'obligació si mes no moral, de correspondre a la seva amabilitat fen-me reso de les activitats que tenen programades per a aquesta primavera per si fos d'interès per algú, si així fos, potser ens hi trobarem per allí.



PROPOSTA VISITES GUIADES PRIMAVERA 2009

5 D'ABRIL Visita al Mas de Sant Iscle
Horari: 11 del mati a 1 del migdia (durada aprox. 2h)

Itinerari de caire històric. Itinerari a peu, s’anirà caminant des del Parc de l'Agulla fins al Mas de Sant Iscle. Es focalitzarà la sortida al voltant de la vinya com element significatiu del Pla de Bages, i es visitarà l’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria, i els cellers del Mas de Sant Iscle. El Mas compta amb una agrobotiga on es pot comprar vi, oli i olives. Inclou tast de vi o cava.
Requeriments: Calçat adequat per a caminar i aigua
Punt de trobada: Centre de visitants del Parc de la Sèquia (Parc de l’Agulla de Manresa)
Llargada aproximada: 4 km
Preu visita: 4,00 €/persona, nens fins a 12 anys gratuït

12 D'ABRIL Descobreix la resclosa dels Manresans
Horari: 11 del mati a 1 del migdia (durada aprox. 2h)

Itinerari de caire naturalista i històric. Es visitarà l’aqüeducte de Santa Maria, i es realitzarà un itinerari a peu fins a la resclosa dels Manresans. Entre d’altres, es podrà observar la caseta del Sequiaire i una frondosa verneda a l’alçada de la resclosa.
Requeriments: Calçat adequat per a caminar, aigua, i cotxes particulars per anar fins a Balsareny
Punt de trobada: Centre de visitants del Parc de la Sèquia (Parc de l’Agulla de Manresa)
Llargada aproximada: 4 km
Preu visita: 4,00 €/persona, nens fins a 12 anys gratuït

19 D’ABRIL Aiguamoll de La Bòbila i Mas de Sant Iscle
Horari: 11 del mati a 2 del migdia (durada aprox. 3h)

Itinerari de caire naturalista i històric. S’anirà amb cotxes des del parc de l'Agulla, fins al polígon de Santa Anna, a Santpedor. D’allà, es caminarà fins l’aiguamoll de la Bòbila, el qual es visitarà. Seguidament s’anirà a peu fins al mas de Sant Iscle on es visitarà l’església romànica i el celler del mas, on ens explicaran el funcionament de la producció de vi i cava i es farà una degustació dels productes del mas. Un cop al centre de visitants, amb un cotxe s’anirà a buscar els cotxes que s’han deixat a Santpedor.
Requeriments: Calçat adequat per a caminar, cotxes particulars, aigua i prismàtics si se’n disposa.
Punt de trobada: Centre de visitants del Parc de la Sèquia (Parc de l’Agulla de Manresa)
Llargada aproximada: 5 km
Preu visita: 6,50 €/persona, nens fins a 12 anys gratuït

26 D’ABRIL Caminada nocturna per la Sèquia
Horari: de 10 a 12 de la nit (durada aprox. 2h)

Caminada per a tota la família, el fi de festa de les visites guiades de primavera.
La caminada nocturna és un itinerari a peu des del Parc de l’Agulla fins al Bosc Illa. Escoltarem els sons de la nit (les aus nocturnes, els amfibis ...), observarem les estrelles i sobretot gaudirem d’una caminada relaxant pel voltant de la Sèquia. De tornada es pararà al Mas de St. Iscle on es farà un tast de vi o cava del Mas.
Requeriments: Calçat adequat per a caminar, aigua i lot.
Punt de trobada: Centre de visitants del Parc de la Sèquia (Parc de l’Agulla de Manresa)
Llargada aproximada: 5 km
Preu visita: 4 €/persona, nens fins a 12 anys gratuït


10 DE MAIG Senderisme pel bosc de la Sala i la Corbatera
Horari: matinal de senderisme de 9 del mati fins a 1 del migdia (durada aprox. 4h)

La caminada s’iniciarà a l’Hostal del Camp, on es deixaran els cotxes, des d’allà es farà un itinerari circular passant pel bosc de la Sala, el Mas de la Coves, la Butjosa i la Corbatera. Es podrà contemplar la bellesa de la Sèquia a l’entrar al pla de Bages, així com diversitat d’aus a l’aiguamoll de la Corbatera. A l’arribar a l’hostal del Camp gaudirà d’un bon esmorzar.
Requeriment: calçat adequat per caminar, aigua i cotxe particular.
Punt de trobada: Centre de visitants del Parc de la Sèquia (Parc de l’Agulla de Manresa)
Llargada aproximada: 12 km
Preu visita: 6,50 €/persona, nens fins a 12 anys gratuït

16 DE MAIG Itinerari pel Parc de la Sèquia
Horari: de 9 del mati a 2 del migdia (durada aprox. 5h)

Itinerari que s’iniciarà al Centre de l’Aigua de Can Font, on es deixaran els cotxes, i es visitaran les exposicions permanents: L’ús racional de l’aigua i L’aigua a la ciutat. Des d’allà agafarem un autocar que ens portarà fins al Parc de l’Agulla on es visitarà l’exposició sobre el canal de la Sèquia. Tot seguit es farà un itinerari per alguns dels punts més emblemàtics de la Sèquia: aqüeducte de Santa Maria, pont de Conangle, ... Enmig hi haurà una parada amb un petit esmorzar inclòs.
Punt de trobada: Centre de l’aigua de Can Font (Ctra. de Santpedor de Manresa)

dilluns, 23 de març de 2009

PASSEJADA ENTRE SENTMENAT I CASTELLAR DEL VALLES (SEGONA PART )

Dilluns, 5,45, sona el despertador, em llevo, desdejuno i surto al carrer a agafar el cotxe, hem quedat amb el Jose per continuar "explorant" la zona compresa entre Sentmenat i Castellar del Vallés, arribo a Santa Perpetua a dos quarts de set, ja m'està esperant, puja i enfilem envers Sentmenat, arribem al poble i agafem la carretera C-1415A, que porta envers Castellar i deixem
Masia Restaurant Can Vinyals
al cotxe davant mateix de la Masia Restaurant Can Vinyals i quant son tres quarts i cinc de set, comencem a caminar pel Camí de Can Montllor, deu minuts després, girem envers l'esquerra per agafar el camí que porta a Can Padro, anem seguint el camí i ara per pista mes o menys en bones condicions, ara per corriols, anem seguint les indicacions que porten a la Font d'en Gurri, on ja varem estar el dilluns passat, per lo qual passem de llarg el trencall que mena a la font. Quant portem una mica mes d'un hora, sortim al Camí del Puig de la Creu aproximadament a la mitat entre el
monòlit de pedra al lloc anomenat L'Alzina Balladora
Puig i l'Alzina Balladora, l'agafem en direcció a l'Alzina Balladora, quant hi arribem, agafem el Camí de Can Cadafalc que en una mica mes de quilometre i mig, ens porta ben be a les portes de Can Cadafalc, aquí, ja girem envers l'esquerra i seguim pel Camí Carener de les Roques d'Aguilar, sender que com el seu nom indica, va resseguint la carena de aquest conjunt de roques formades per conglomerats i que em recordaven a petita escala uns cingles, potser per que en alguns trams, tenia que fer de cor for degut al meu vertigen, quant son les 10.00h. i portem fets uns 9 km, decidim que ja es hora de fer un most, així que ens aposentem damunt de una de les roques amb una excel·lent vista tant a La Mola Com al llogaret de Les Arenes amb la
ermita de la Mare de Deu de Les Arenes vista de Les Roques de l'Aguilar
seva ermita, també es veritat que mentre vaig donant compte del entrepà, penso que si la taronja que porto se'm surt de la motxilla, la recolliré quant arribem a Les Arenes.......un pic hem acabat, cerquem la forma de baixar al Ripoll, les pendents son tan pronunciades per aquí, i amb els conglomerats pelats sense res per agafar-se, que decidim fer una mica mes de volta i cerquem un lloc on la baixada al
Riu Ripoll
riu, sigui menys arriscada, un cop al Ripoll, el travessem per unes pedres que degut al poc caudal, ens ho permeten, pugem a la carretera i la creuem davant mateix del petit aparcament que queda per sota de la ermita

Riu Ripoll

El riu Ripoll neix a la Serra de Granera, al municipi de Sant Llorenç Savall a 640 metres d'altitud dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Va cap al sud entre les serres del Farell i Sant Llorenç del Munt, passa per Sant Feliu del Racó, Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès, Ripollet, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac, on s'uneix al Besòs.

La longitud del curs principal del riu és de 39,2 km i la totalitat dels afluents tenen un recorregut de 181,5 km.




Ermita de la Mare de Deu de Les Arenes
Tot i que no se’n té certesa, se suposa que l’orde benedictina que manava al monestir de Sant Llorenç del Munt, i que controlava la parròquia de Sant Feliu del Racó, va fer bastir l’ermita entre els segles XI i XII. Se sap que el 1121 ja estava dempeus.
ermita de La Mare de Deu de Les Arenes
Es tracta d’una capella d’estructura senzilla, amb una única nau rectangular, amb volta de canó, i un absis semicircular amb volta de quart d’esfera. La capella té una casa adossada a la seva esquerra. L’absis, la nau i la casa daten del segle XII; l’allargament de la nau i un petit portal del segle XIV i un atri fou construït als segles XVIII-XIX. La casa de l'ermità està adossada a la banda nord.
ermita de La Mare de Deu de Les Arenes
La Mare de Déu de les Arenes s’anomena popularment la Mare de Déu de la galledeta, a causa d’una galleda de plata que la imatge romànica duia, i a la qual els fidels demanaven pluja. La imatge de la verge amb una fruita a la mà dreta i l’Infant a la falda, datada al segle XI, va ser destruïda el 1936.

Donant un tom pels contorns, veiem que per aquí, passa el sender de la Matagalls-Montserrat, lo que vol dir que es un bon lloc per iniciar una caminada fins La Mola, cosa que queda anotada, agafem el sender en sentit Matagalls i travessem el Ripoll
passera que ens permet creuar el Ripoll
per una passera i agafem el Camí de la Font del Plàtan que durant un bon tram, va resseguint el Torrent del Castelló, quant portem uns 14 km de caminada, arribem a una font que suposo deu ésser la Font del Plàtan, encara que el no veure cap arbre d'aquest genere i el que damunt de la font hi hagi una rajola amb l'imatge de Sant Jordi matant el drac, ens fa dubtar, la font esta al mateix torrent, omplim les
Font del Plàtan
ampolles d'aigua i després de un petit descans, reiniciem altre cop la marxa, ara per un sender que surt envers l'esquerra del que portarem fins aquí, anem deixant a dreta i a esquerra algun que altre sender i corriol i sempre de front, quant portem uns 16,5 km. de caminada, anem a sortir al Parany del Boter, un petit altiplà a 608 metres sobre el nivell del mar i a tocar de les edificacions de Can Monner, en aquest petit altiplà, es troben tres o quatre alzines amb la clasica silueta del parany, molt aprop, també trobem una petita edificació a modus de refugi, amb una gran taula i bancs, tot ell, ben cuidat, suposo deu pertànyer a alguna associació
El Parany d'en Boter
d'ocellaires que ho fan servir per capturar ocells. arribats aquí, i veien l'hora, ens assentem sota una de les alzines i donem bona compte del menjar que hem guardat, un cop menjats i descansats, re emprenem la caminada no sense abans, fer unes fotos a un grup de cavalls i uns rucs que pasturen a Can Monner, durant uns 300 m. anem pel Camí de Castellar a Castellterçol, ara girem envers la dreta i agafem el Camí de Caldes de Montbui que després de passar pel Coll Monner comença una suau però
eugues i poltre a Can Monner

rucs a Can Monner
continuada davallada que ens porta a l'encreuament de camins dels Tres Pins on arribem quant portem fets uns 19 km; aquí, ja agafem la pista que va a trobar el torrent de Guanta, pista que anem seguint fins que aquesta, es separa del torrent per anar a trobar el Camí del Castellet, ara ens endinsem en un corriol que amb trams força costeruts va acompanyant en tot moment el torrent, fins que arribem a la font de les Nueretes, aqui, tornem a omplir les botelles d'aigua i continuem ara ja per pista, en 300 m. aproximadament, arribem a la Casa de Guanta, agafem el Camí de Guanta fins que per la dreta, trobem un desviament que indica al Dolmen de la Serra Cavallera, el seguim un tros fins que arribats al Coll del Rossinyol trobem un encreuament, agafem el sender de la dreta que porta a Can Montllor, arribats a la casa, seguim pel cami de Can Montllor que ja no deixem fins que quant portem 24,890 km i 11 hores i 47 minuts ens porta a on hem deixat el cotxe e iniciat la caminada. Agafem el cotxe i enfilem envers Santa Perpetua on deixo al Jose i ja poso rumb a casa.



dilluns, 16 de març de 2009

PASSEJADA ENTRE SENTMENAT I CASTELLAR DEL VALLES

Dilluns, 5,45, sona el despertador, avui hem quedat amb el Jose de fer una de les nostres passejades, així dons, un cop desdejunat agafo el cotxe i enfilo cap a Santa Perpetua on hem quedat a dos quarts de set, arribo, el recull-ho i ens dirigim envers Sentmenat, aparquem al costat de la zona esportiva, comencem a caminar per l'avinguda Salvador Espriu, passem per Can Palau i poc desprès, per Can Ramoneda, ara travessem la C-1415A i després de passar a fregar les instal·lacions del Col·legi Corazon Inmaculado de Maria, anem a trobar el Camí de Guanta, aqui, uns 150 m. pasada la Font d'en Fargues, agafem un corriol que surt per l'esquerra i que s'endinsa en el bosc que es va enfilant per les vessants de la Serra Cavallera, arribats al diposit que subministra d'aigua a les cases de Can Vinyals deixem el cami carener que portem i anem a trobar un corriol
Dolmen de Serra Cavallera
que ens porta al Dolmen de la Serra Cavallera, Aquest dolmen ha estat objecte d'una intervenció que ha permès tornar a col·locar la llosa superior sobre els dos laterals. El sepulcre megalític, corresponent a l'edat del bronze, havia estat utilitzat com barraca de vinya a principis del segle passat. En 1961, l'interior del monument mortuori va ser objecte d'una excavació arqueològica. El buidatge del terreny va provocar amb el temps que l'estructura es mogués, de manera que en 1977 una de les roques laterals es va tombar cap a endins. A conseqüència del cop, una de les lloses es va esquerdar. La intervenció realitzada pel Grup Empordanès de
Salvaguarda de l´Arquitectura Rural i Tradicional ha consistit a retornar les pedres
Dolmen de Serra Cavallera
a la seva posició original i segellar l'esquerda amb resines. Per a la restauració ha estat necessària la signatura d'un conveni de cessió del terreny, propietat de la germana del marquès de Sentmenat. Un cop feta la visita seguim caminat per la carena de la Serra Cavallera uns 30 minuts, fins que tornem a sortir al camí carener poc abans de que aquest, arribi al Coll del Rossinyol, aquí deixem el camí que va a trobar una mica mes amunt el Camí de Guanta i girem envers l'esquerra seguint una pista que porta cap a Can Montllor de Dalt, passada la granja anem resseguint el Torrent de Can Montllor que a pesar de portar poca aigua, deixa anar una sensació de frescor molt agradable. Quant portem unes dues hores de marxa, arribem a una zona del torrent on trobem uns petits gorgs, que a pesar de la seva poca aigua, ens fan
Salt de Montllor, al torrent del mateix nom
agafar la maquina de fotos, seguim caminant i en uns vint minuts, arribem al Salt de Montllor d'alçada mes que considerable, encara que en aquests moments no hi cau aigua, llàstima per que te que ser d'una bellesa impressionant, pràcticament de sobre mateix del Salt, surten unes escales que porten a la Font de la Fagina, semble que estan restaurant la zona, al costat de la font, es troba una rajola amb uns
Font de la Fagina

versos dedicats a la Font de la Fagina per Mossèn Cinto
versos que l'insigne Mossèn Cinto va dedicar a la font, ara l'idea es anar a sortir al Puig de la Creu, però com ja es costum en nosaltres fent un bon rodeig, no fossi pas que hi arribesim massa aviat. Així que seguim caminat, ara per corriols estrets i costeruts, ara per pistes mes fressades fins que anem a sortir a la casa del Castellet de Dalt, ja son les 10.40 h. i ja el cuc de la gana diu que ja es hora de parar, allí mateix just al costat d'un diposit d'aigua contra incendis, ens asseiem i fem un most, vist que el dilluns passat varem fer curt de provisions avui em portat mes quantitat, mengem la mitat l l'altre la guardem per mes tard, seguim la marxa no sense tenir que desfer camí en un parell d'ocasions ja que ens semblava que el sender no tirava per on creiem que tenia que tirar, quant son les 12 h. arribem a l'Alzina Balladora, lloc on semble que la gent de Castellar i de Sentmenat que anaven d'Aplec a sant Sebastià de Montmajor, feien una parada per agafar ale i de pas es marcaven uns balls, aquí, ja agafem el Camí del Puig de la Creu on arribem després d'una hora de caminar.
arribant al Puig de la Creu
El Puig de la Creu
El cim de la muntanya del Puig de la Creu, de 668 (671?) m d'alçada, fa de divisori entre Sentmenat i Castellar del Vallès. Ofereix una perspectiva completa de la comarca, amb vistes del massís de Sant Llorenç i també de Montserrat, i allà s'hi troba un conjunt d'edificis, i entre ells l'ermita de Santa Maria del Puig de la Creu. El conjunt, de forma irregular semblant a un pentàgon, es desenvolupa entorn d'un pati central.
Puig de la creu
La capella romànica del segle XII és l'edificació més antiga de tot el conjunt. Es tracta d'una capella rural sense ornamentació, d’una sola nau amb dos absis laterals semicirculars, formant un trèvol amb el central. Està dedicada a Santa Maria (de la Creu), la Mare de Déu dels Dolors.
Puig de la Creu
L’edifici apareix esmentat per primer cop en una donació de Guillem de Montcada i la seva dona Guillermina al monestir de Sant Cugat, al 1192. Des del 1337 fins al segle XVIII Sant Cugat va ser qui es va encarregar de mantenir l’edifici. Al segle XV tenia dos altars dedicats a Sant Mateu i Santa Margarida. Fins a finals del segle XVIII, sembla que en aquesta església s’hi celebrava un aplec. A partir d’aquestes dates, entra en un procés d’abandó. El 1822 es va provar de fer-hi algunes reformes, però no va ser fins el 1925 que es van iniciar, amb un edifici pràcticament en ruïnes. Es van reconstruir les dependències adossades, i la teulada. I més recentment, es reconstruí de nou i s’aixecà la torre i el campanar, on sembla que n’hi havia hagut un. El seu aspecte actual, però, sembla que té poc a veure amb el que tenia en els seus orígens. Actualment és de propietat particular. Tradicionalment, els castellarencs i sentmenatencs i pugen el Divendres Sant.
Puig de la Creu
Un cop dalt del Puig, la vista be val el sacrifici de la pujada, llàstima que el dia estigui una mica lleganyós, ens hi estem ben be tres quarts d'hora allà dalt, ara ja iniciem la davallada, obviant els senders i endinsant-nos en un corriol estret, pedregós i en forta baixada, que en uns 15 minuts, ens porta a la Font del Gurri,
Font del Gurri
seguim davallant pel corriol i en poc mes de 30 minuts, estem davant de la bassa de Can Padro, on es aturem un moment a contemplar les evolucions de les carpes, seguim camí i quant son les tres decidim parar i menjar lo que havíem guardat, un cop amb la panxa plena continuem caminat, ara ja entrem a Castellar passant abans per la Font del Cosidor, que encara que no raja es conserva en bon estat, creuem la

Font del Cosidor
carretera i agafem el Camí del Cementiri, després el Camí de la Salut, després el Camí de la Carena i ja, quant falten 4 minuts per les cinc de la tarda arribem a Sentmenat on havíem deixat el cotxe, l'agafem, porto al Jose a Santa Perpetua i cap a casa, on arribo onze hores després de haver sortit.




diumenge, 15 de març de 2009

PASSEJADA PER NOU BARRIS

Diumenge, avui, hem quedat amb uns amics d'anar a fer una calçotada a un restaurant que es troba a la zona de Torre Baro, a Barcelona, veritable mirador sobre bona part de la ciutat. Sobre les onze, sortim de casa i ens dirigim envers Montcada i Reixac on viuen, ja que avui allí, es celebra Els Tres Tombs i abans de anar cap a la capi, anirem a veure la desfilada, així ho fem, un
Passada dels Tres Tombs a Montcada i Reixac
cop acabada agafem el cotxes i enfilem a trobar la C-58 i d'aquesta a la Ronda de Dalt fins a la Plaça Karlos Marx, allí ja enfilem per una carretera estreta que va en pujada fins arribar dalt de Torre Baro, aparquem i com es aviat, ens acostem fins a la Torre que dona nom al barri, restes inacabades de lo que tenia que ésser un
Torre Baró
hotel a primers del segle passat i avui en dia senya d'identitat del barri. Quant es l'hora anem a dinar, dinem tranquil·lament, després sortim a la terrassa que domina la ciutat a fer els cafès i mentre estem allí, sorgeix l'idea d'anar a fer un tom al Parc del Laberint, no ens ho pensem, agafem els cotxes i ens hi dirigim.
D'aquest parc he trobat això a la Vikipedia:

El parc del Laberint d'Horta a Barcelona
El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric al districte Horta-Guinardó de Barcelona i el més antic que es conserva a la ciutat. Ubicat a l'antiga finca de la família Desvalls a la vora de la serra de Collserola, el parc inclou un jardí neoclàssic del segle XVIII i un jardí romàntic del segle XIX.
rierol d'aigua a la zona del Jardí Romàntic
Història del parc
Les obres van començar a l'any 1791 quan Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, marquès de Llupià, quart del Poal i marquès consort d'Alfarràs, propietari del terreny, va crear el disseny d'un jardí neoclàssic en col·laboració amb l'arquitecte italià Domenico Bagutti. L'execució es va fer a càrrec dels mestres d'obres Jaume i Andreu Valls i del jardiner francès Joseph Delvalet.
A mitjans del segle XIX els descendents del marquès van ampliar el parc sota la direcció de l'arquitecte Elies Rogent pel costat del torrent d'en Pallós amb un jardí romàntic amb parterres, plaçetes, grans arbres i una cascada. A més van afegir al jardí
Cascada
neoclàssic un canal d'aigua entre la terrassa superior i la terrassa intermèdia.
estany amb anecs

El 1880 es va crear un jardí domèstic al costat del palau Desvalls.
A finals del segle XIX la finca Desvalls esdevé l'escenari de vetllades socials i culturals amb representacions de teatre a l'aire lliure.
A l'any 1967 la família Desvalls cedeix el parc a l'ajuntament de Barcelona que el va obrir al públic al 1971. Amb diners de la Unió Europea es va sotmetre a una amplia restauració l'any 1994.
Avui el parc és un jardí-museu amb un nombre de visitants limitat a un màxim de 750 persones al mateix temps per preservar l'àmbit natural i les estructures de l'àrea. L'antic palau Desvalls acull des de l'any 1993 el Centre de Formació del Laberint (un institut municipal per a la formació en jardineria que depèn de Parcs i Jardins de Barcelona) a més d'una biblioteca especialitzada.

Elements del parc
Just a prop de l'entrada al parc es troba l'antic palau de la família Desvalls, un edifici amb elements d'estil neoàrab i neogòtic. En aquest conjunt també es conserva la Torre Subirana, una antiga torre medieval de defensa.
El parc, amb una superfície de 9,1 ha, està dividit en dues parts: el jardí neoclàssic i el jardí romàntic. A tot arreu del parc hi ha un gran nombre de peces escultòriques, algunes amb motius de la mitologia grega i d'altres amb motius rústics, així com un gran nombre de fonts, brolladors i basses d'aigua.
El jardí neoclàssic s'exten a tres terrasses esglaonades:
* A la terrassa inferior es troba el laberint vegetal que dóna nom al parc, format per 750 metres de xiprers retallats. A l'entrada al laberint hi ha un relleu de mabre amb Ariadna i Teseu i al seu centre hi ha una estàtua d'Eros.
* A la terrassa intermèdia, que s'alça sobre el laberint, destaquen dos templets d'estil italià amb estàtues de Dànae i Ariadna i columnes toscanes. Al costat de la gran escala que puja al tercer nivell es troba un bust de Dionís, déu del vi i de la exuberància.
* A la tercera terrassa s'aixeca un pavelló dedicat a les nou muses coronat per una escultura que representa l'art i la natura. A sota podem llegir: Artis Naturaque Parit Concordia Pulchrum (llatí per «L'harmonia de l'art i la natura engendra bellesa») i a l'altre costat: Ars Concors Foetum Naturae Matris Alumbrat (llatí per «L'art harmoniós dóna llum al fruit de la mare natura»). Darrere del pavelló hi ha un gran estany abastit amb aigua per la font de la nimfa Egèria.

En el jardí romàntic s'organitza en una sèrie de parterres i placetes a l'ombra de grans arbres. Al límit septentrional d'aquesta part del parc s'hi troba una cascada. De l'antic disseny no més es conserven pocs vestigis, però sembla que el jardí romàntic fos construït per a al·ludir al tema de la mort —fins i tot hi havia una còpia d'un petit cementiri medieval avui desaparegut—, mentre el jardí neoclàssic gira a l'entorn del tema de l'amor.
La zona enjardinada del parc està envoltada d'un extens bosc mediterrani.

Curiositats

* Els jardins van ser l'escenari de recepcions als reis Carles IV (el 1802), Ferran VII i Alfons XIII (el 1929).[1]
* Els templets de la terrassa intermitja van ser escollits per Joan Maragall per fer-hi representacions de teatre clàssic.[1] El 10 d'octubre de 1898 s'hi va estrenar la tragèdia Ifigènia a Tàurida de Goethe traduïda per Maragall i dirigida per Adrià Gual.
* Al parc es va rodar una escena de la pel·lícula «El perfum» del director alemany Tom Tykwer.

Laberint
Quant arribem ens endinsem en aquest bonic parc, veritable oasis de verd i potser en un dia de diari fins i tot de pau, cosa que avui, no es pot dir, ja que esta ple de gom a gom, anem passejant primer per la zona del Jardí Romàntic, zona ombrívola on
petit canal d'aigua, navegable per petites barques
predomina l'aigua en formes naturals, rierols, cascades, fonts......sortim a la zona del Jardí Neoclàssic, aquí ja predomina'n les formes mes rectes, parterres, estancs d'aigua, templets, grans escalinates i en mig de tot, El Laberint, el petits i algun de no tant petit s'endinsen, algú diu, i si no troben la sortida, quina
templet en honor a la deesa Ariadna
tranquil·litat!! però la troben, hi ha qui diu que li vindria de gust un altre cafè, així dons, ens assentem en un petit quiosc i cada un, demana lo que vol, al estar assentats, alguns que anàvem massa primaverals agafem una mica de fred, per lo qual, decidim donar per acabada la visita, encara que la Isa i jo, diem de completar-la un
jardí domestic dins del Palau Desvalls
diumenge d'aquest que no sapiguem on anar, ens acomiadem i ja "cada mochuelo a su olivo".

dilluns, 9 de març de 2009

PASSEJADA ENTRE CALDES DE MONTBUI I GALLIFA

Dilluns, 6,00 h. sona el despertador, em llevo, desdejuno, avui, hem quedat amb el Jose de anar a fer un vol sortint de Caldes de Montbui i fins on el nostres peus ens portin, així que agafo el cotxe i enfilo envers Santa Perpetua a recollir-lo, cosa que succeeix a les 7,00 h. amb la ja clasica puntualitat que ens caracteritza, per Palau de Plegamans, ens dirigim cap a Caldes de Montbui, un cop allí, agafem la carretera BV-1243 que porta envers Sant Sebastià de Montmajor, deixem el vehicle entre els Km 2 i 3 i fem uns 100 m. a peu per la carretera fins a trobar un sender que per la dreta d'aquesta, s'enfila a trobar el Camí Vell de la Torre Nova que resseguim, passem pel davant de la porta de la Torre Nova, finca de grans dimensions convertida en un club hípic, seguim el sender que en pujades i baixades i constants siga sagues, ens va apropant a la Riera de Caldes, un cop h'arribem, ja l'anem
petit salt d'aigua a la riera de Caldes
resseguint una bona estona amb la musica de fons de la cantarella que l'aigua, fa a cada petit salt, ara, ens endinsem en un tram de la caminada on la maquina de fer fotos no descansa, la
resclosa de Les Elies a la Riera de Caldes

l'aigua jugant amb les roques

Font del Rei

cabana aprofitant una petita bauma

Salt i Gorg de Les Elies

resclosa de Les Elies, petits salts, la Font del Rei, una cabana feta aprofitant una petita balma, el Salt i el Gorg de Les Elies, bonic salt d'aigua que fa el Torrent de les Elies poc abans de ajuntar les seves aigües amb les de la Riera de Sant Sebastià per donar naixement a la Riera de Caldes. A partir d'aquí, ja ens separem de la llera, amb certa pena per deixar el murmuri de l'aigua, seguim un corriol que en poc mes de 15 minuts, ens porta a tocar de la ermita de la Mare de Deu del Grau.
restes de una antiga ermita de la Mare de Deu del Grau
L'ésglésia de la Mare de Déu del Grau
La església de la Mare de Déu del Grau, situada a uns tres quarts de la parroquial de Gallifa, vers el SE del terme, sota el turó de Solanes. La capella es troba no lluny del mas de la Vila, que inicialment es deia el Grau o la Vila del Grau. Existia ja el 1227 i es tenen notícies del seu culte al llarg dels segles.Bernat Gasius de Petra, senyor del Castell, el 1348 llega a la capella dos sous catalans per comprar ciris. La parròquia de Gallifa hi anava en processó i s'hi feia un aplec el Dimarts de Pasqua.
ermita de la Mare de Deu del Grau
Aquest es continua fent, però ara el Dilluns de Pasqua, i es canten caramelles i goigs. Des del s. XVII es coneixen diferents reformes i prohibicions de dir-hi missa pel perill d'ensorrar-se. L'església actual, restaurada i beneïda solemnement el 29 de desembre de 1866, és un edifici romànic, de nau i absis, amb contraforts al mur de migdia i del nord, perquè s'obria i amenaçava ruïna. Té el portal a migdia i un
ermita de la Mare de Deu del Grau
modern campanar d'espadanya. El 1818 es va unir a la propera parròquia de Sant Sebastià de Montmajor.Les darreres obres de reparació són del 2002; l'edifici es trobava en un estat tant deteriorat que l'absis s'havia separat de la nau.

Poc abans de arribar a la església actual, ens trobem les restes de lo que semble haver estat una església o ermita anterior, encara es poden apreciar part de les parets i del absis, visitem l'ermita i un cop feta la visita, aprofitem i ja decidim donar comte de les vitualles que portem. Un pic hem reposat i omplert el diposit continuem la marxa, passada l'església a pocs metres trobem les ruïnes de una masia o potser de la
antiga masia, o potser rectoria aprop de Santa Mª del Grau
antiga rectoria. Després de 1 km. aproximadament, les oïdes, torna'n a omplir-se amb la cantarella de l'aigua salta'n per les roques, es la Riera de Gallifa, el grat so, ens acompanya durant uns 500 m. fins que arribem a lo que semble haver estat un antic moli, pràcticament de sota mateix de la casa de La Soleia, des de aqui, ja s'albira el poble de Gallifa, però no hi fem cap
restes de un antic moli a Gallifa

Gorg de les Anguiles, sota de Gallifa
creuem la riera i sempre seguint les marques grogues i blanques del PR anomenat Ronda de Gallifa, anem en direcció al Castell de Gallifa fins que arribats a una bifurcació, pràcticament sota mateix del castell, tenim que escollir entre pujar al Castell o seguir cap a Can Brossa, donada l'hora, escollim lo segon,
masia de Can Brossa
arribem a la masia, edifici de grans proporcions, cosa que dona idea de la importància que un dia va tenir, com ve senyalitzada en els cartells indicadors, pensavem que podria ser que i trobesim un restaurant on pendre quelcom, pero semble ser que no es aixi, ara ja, sempre seguint les marques del PR, ens encaminem envers el Collmonner, quant portem uns 5 km. fets a partir de Can Brossa, passem per la Font del Horts de Collmonner, on apaguem la sed i omplim d'aigua les cantimplores que a hores d'ara estaven ja
Font dels Horts de Collmonner
buides, seguim camí i uns 500 m. mes endavant, arribem a lo que havia estat la casa de Collmonner, no he trobat informació, però deu haver estat d'allò mes important, ja que han muntat tota una estructura per posar una coberta que salvaguardi les
restes de la antiga casa de Collmonner
restes, però sense afegir elements alies a les mateixes. Ara i veien que s'ha fet mes tard de lo que pensavem, decidim iniciar la tornada, cosa que fem sense res a remarcar fins que passant pels carrers de lo que tenia que ser l'urbanitzacio de Boscos de Guanta, la bateria de la PDA diu que "hasta aqui hemos llegado" quant portava enregistrats poc mes de 26 km. i 9,35 h, seguim el camí de retorn on hem deixat el cotxe, l'agafem, deixo al Jose a Santa Perpetua i cap a casa, on arribo casi a les 19 h. i sense dinar, cosa que faig amb moltes ganes. Quant passo les dades al PC i calculant damunt el mapa, el ultim tram sense PDA, ha estat de uns 2,960 km. així dons, en total han estat uns 30 k.