dijous, 29 de gener de 2009

CAMINADA DE FEBRER 8-02-09

El proper diumenge 8-02-09, com cada segon diumenge de mes, l'Associació Progressista de Dones "Montserrat Roig" organitza la caminada popular. Aquest cop, serà a la font dels Castanyers, sortirem com sempre de la Masia Carranca a les 9.00 h. ens encaminarem cap a Sant Fost de Capcentelles i pel camí de l'Església Vella ens acostarem fins el barri de Sant Pere on visitarem les restes de l'Església Vella, consagrada com a parroquià el segle XII i derruïda al juliol del 36 allí mateix podrem veure el lledoner que segons conten, es va plantar el mateix any de la consagració, d'allí, ja ens encaminarem cap a la part baixa del Mas Llombart i pel camí del Castanyers arribarem a la font. Després de la paradeta habitual i del petit most, desfarem el cami fins arribar a la part baixa del Mas Llombart, allí, per un corriol que baixa a trobar el torrent, ens arribarem a la font de la Canaleta, i un cop visitada i passant per Can Torrens Vell, tornarem envers Martorelles.



Les sortides, son obertes a tothom

Procurarem respectar l'horari de sortida

L'organització, es reserva el dret de canviar o suprimir l'activitat sempre que sigui imprescindible.

Es recomana portat calçat adequat i aigua per beure

RESPECTEM EL MEDI AMBIENT

dilluns, 26 de gener de 2009

FONTS DEL GALZERAN 2ª PART


Dilluns, 7 hores, sona el despertador, em llevo, desdejuno, mentre, li dono voltes per on iniciar la caminada, l'idea es seguir buscant i georeferenciar les fonts del Galceran, i ja de pas després del vendaval de dissabte comprovar les destrosses que ha fet pels voltants, un cop decidit , agafo els trastos i em poso en marxa. Pel carrer Primavera, vaig a trobar el Torrent de Can sunyer, el creuo. segueixo per Pius XII, avinguda de Can Ribalda, Musen Cinto Verdaguer, Albinyana i quant arribo a la part mes alta, m'endinso al Bosc de Can Roda per un corriol que surt per l'esquerra, ja començo a trobar alguna que altre
primeres mostres dels efectes del vendaval
senyal de les destrosses, encara que menys de les que m'esperava vist lo vist, segueixo endavant i passo per uns camps de vinyes, el sender va a sortir a la pista de terra que venint de Can Boc a Sant Fost, va a sortir al carrer Sagrera de Santa Maria passant per la Font de Baix, enfilo per la Baixada de la Font fins arribar al carrer de la Font del Ca, en la cruïlla de ambdós carrers faig unes fotos a un
menhir a la Baixada de la Font
menhir, després en parlarem. Al passar pel davant de Can Ferriols, comprovo que els pins han aguantat el vendaval, no així un altre que uns metres mes endavant, just a l'entrada de Cal Pep, no ha resistit i ha caigut abatut pels envits del deu Eolo, segueixo de front, passo per la Font Sunyera, la Font de San Domenec i el ca....... les fonts de les que ja vaig
parlar en el missatge del dilluns passat, les citaré si hi passo, però no en faré cap comentari......d'aqui estant, intento seguir les indicacions que l'amic Toni Seuma te al seu bloc, m'he fet una petita "xuleta", vaig trobant les cruïlles de les que parla, i ara a dreta, ara a esquerra vaig fent camí, quant em semble que dec ser mes o menys per on es troba la Font del Ferro, trobo un corriol que per la dreta baixa cap el torrent de Can Sunyer, hi faig cap i no es aquí la font, però..................sense voler, he trobat La Bassasa !! esta plena d'aigua,
La Bassasa
inclús veig peixos nedant, les típiques carpes daurades, el racó te el seu encant, després de les fotos i la visita, torno cap el sender que portava, ja que no es aquí la font, decideixo seguir un tros mes, quant porto uns 75 m. em trobo un altre corriol que fa cap al torrent, l'agafo i quant porto uns 20 m. trobo la Font del Ferro (1ªfont) sense contar La Bassasa, cau un petit fil d'aigua, com posa al bloc
Font del Ferro
del Toni, al seu costat es troben dos petits nesprers (micaquers) com diu ell, un cop feta la visita desfaig part del camí seguint les indicacions de la "xuleta" sense gaires complicacions, arribo a la Font de la Teula (2ªfont) el lloc te el seu encant, ombrívol, segur que fresc a l'estiu, però la font, no raja, com molt una
Font de la Teula
gota de tant en tant, a la dreta de la font hi veig un altre goteig d'aigua que va regalimant per les fulles i la molsa, feta la visita segueixo el cami i ara per un tram costerut, faig cap al Coll de Castellruf, pràcticament davant mateix de on comença el corriol que porta a les restes arqueològiques. La sortida d'avui no incloïa la visita al Poblat Ibèric, però avui, les deesses de les fonts i el boscos, han estat generoses amb mi, crec que d'allí dalt estant, els hi puc agrair la seva generositat, agafo el corriol i arribo dalt, visito les restes, la veritat es que fa pena veure el estat en que es troben, un dia tindrem que parlar-ne, m'arribo fins on
simpàtic escrit dels ciclistes pessebristes
de uns anys cap aquí, un grup de ciclistes posen un pessebre, el pessebre no hi es, però si el llibre de visites, deixo unes paraules i m'hi assec, la vista es preciosa, s'albira bona part del Vallés, Montserrat, Sant Llorenç, el Tibidabo, Montjuïc, i com no, Les Maleses la interconnexió visual era condició inherent als assentaments Ibers dalt el turons. Després d'agrair a les deesses la seva generositat i de matar el cuque't de la gana, desfaig el camí fins sortir al Coll, m'atanso al Dolmen de
Dolmen de Castellruf
Castellruf que esta a uns 20 m. , el visito, i em poso a pensar en que aquí, durant cents, cents no, milers d'anys gaudint de la companya del dolmen habitava un menhir, menhir que sabeu on es ara??............dons si, a la Baixada de la Font, a santa Maria, amb els peus enterrats en una base de formigó i gaudint de la bona companya de un cítric miniatura i de una senyal de carrer sense sortida......torno al Coll, la primera idea es agafar la pista que de baixada, porta a la Font de la Mercè, però penso que podria aprofitar la benevolència de les deesses i mirar de trobar alguna font mes, així que agafo la pista que porta cap el Coll de la Font d'en Gurri i durant una bona estona, segueixo les marques vermelles i grogues del GR-92 i les de un itinerari ornitològic, després de 1,5 km aprox. deixo la pista i agafo un corriol que per l'esquerra, va de baixada i crec que es el que porta a la Font d'en Gurri , als pocs metres un cartell indica que un corriol porta a una font, m'endinso i trobo la Font del Llorer (3ª font) a prou feines goteja, netejo la cassoleta on cau l'aigua
Font del Llorer
que esta plena de fulles, darrera de la font es troba un gran llorer que dona nom a la font, torno al corriol que ara mes que un corriol es un barreig, mig trialera, mig torrentera, arribo a la Font d'en Gurri (4rta font) dos dels arbres monumentals que allí es trobaven, han caigut víctimes del vendaval, un d'ells casi cau damunt de la
Font d'en Gurri
font, aquesta desgracia apart, de la font surt un rajolí d'aigua, feia temps que no en sortia. Damunt mateix d'on surt l'aigua, en un esgrafiat a la pedra mig s 'adivina que en altres temps la font es deia Font del Ferro, i que data del 1794, un cop feta la visita segueixo camí envers la Font de la Mercè, passant pel davant de on havia estat Can Santpere, crec recordar que en alguna conversa que versava sobre fonts, havia sortit que aquí n'hi havia una, m'hi endinso i apartant esbarzers i brolles varies, dono un tomb, apart de trobar restes que indiquen la situació de la casa, trobo una font que suposo deu ser la Font de Can Santpere (5na font) no raja, es
Font de Can Santpere
mes, algú, aprofitant el pilars laterals i un tros de fusta, ha improvisat un banc per seure. Continuo davallant envers la Font de la Mercè, hi passo, segueixo pel camí de Can Barbeta fins que arribo on es troba el corriol que baixa al torrent, el travesso i per l'altre part el vaig resseguint en el seu camí envers Can Girona, en arribar-hi, trobo que el vendaval a fet estralls amb el bosc de xiprers que separa el camí de Can Barbeta de les zones d'acampada passo per la Font del Raco i en lloc de rodejar la casa com sempre faig, passo pel interior de les instal·lacions, davant mateix de la casa hi ha una font, suposo que esta connectada a la red d'aigua pero
Font de Can Girona?
no deixa de tenir el seu encant, no se si te nom, així que de moment la batejo com Font de Can Girona (6na font). Ara ja donant per enllestida casi la caminada, enfilo cap a casa no sense passar per la Font de Can Camp. Ha estat una sortida fructífera, si donem com a bones La Bassasa i la "font de Can Girona" he passat per 13 fonts i pel poblat ibèric de Castellruf, les deesses s'han portat be amb mi, be tinc que reconèixer que han tingut uns bons ajudants, tant el Toni Seuma com l'Antonio, han posat el seu granet de sorra, amb les seves fotos e indicacions.




fonts del Galceran-2
(fes clic a la foto i les veuràs totes)

diumenge, 25 de gener de 2009

VENDAVAL A LA SERRALADA

Diumenge, no tenim cap pensament fet sobre lo que fer avui, ens fiquem al cotxe, després de descartar unes quantes opcions, decidim anar a fer un vol pel port a Barcelona, es nota la falta de costum de baixar a Can Fanga però a la fi, arribem a "bon port" deixem el cotxe a la Avinguda Juan de Borbon i ens dirigim envers el Passeig Marítim, em recorda les pel·lícules americanes, gent a peu, en bicicleta, en patins.........fa aire però la mar esta relativament tranquil·la, ens arribem fins al port olímpic, de tornada ens fiquem
platja de la Barceloneta
pels carrers de la Barceloneta, ens assentem a una terrassa a prendre quelcom, continuem el passeig una estona mes fins que decidim de tornat envers el cotxe, l'agafem i enfilem cap a buscar la Ronda Litoral, al passar per Santa Coloma decideixo sortit i anar a cercar la carretera de La Roca, porto al cap l'idea de anar a fer una calçotada, arribant a Montcada, ens desviem per la carretera de
encontorns de la Vallençana
Badalona a Montcada, ja comencem a veure restes dels efectes del vendaval, arribem a Can Devesa i aparquem, per aquesta zona semble que hagi passat un cap de fiblo, es
veuen arbres arrancats per arreu, semble que ahir no varen poder obrir, entre els
arbres que tallavent l'accés i que no tenien llum. Després de dinar i per donar una mica de temps a que la sangria baixes cap el peus...... donem una volta pels encontorns i faig unes quantes fotos, lo veritablement lamentable, a estat les
encontorns de la Vallençana
persones mortes, però veien això et fas creus, sempre s'ha vist algun que altre arbre caigut, algun sostre d'uralita volar....... però com aquesta vegada no ho recordo, a veure que em trobo dema ja que tinc pensat continuar la busca de fonts al Galceran.
encontorns de la Vallençana

dilluns, 19 de gener de 2009

FONTS DEL GALZERAN, Sant Fost, Sta. Mª de Martorelles i Martorelles

Dilluns, 7,00 h. sona el despertador, he tornat a endarrerir l'hora uns altres 15 m. sobre tot, avui que tinc pensat començar a caminar nomes sortir de casa. Esperonat per un costat pel bloc del Toni Seuma i per altre, per un treball sobre les fonts de la Serralada Litoral que vaig trobar re busca'n per la red, avui surto amb l'idea de visitar el màxim de fonts que pugui, tant si ja les he visitat com si no. Començo la caminada dirigint-me a buscar el Torrent de Can Sunyer, passo per sota del pont nou per la llera del torrent, pujo al carrer Lleida, travesso i vorejant "Les Pruneres" sur-to a la Plaça de Can Sunyer, carrer de la Timba i m'endinso a "l'Itinerari de Natura", no es dels dies que l'he trobat pitjor,
Itinerari de Natura al torrent de Can Sunyer
potser per la catifa de fulles?? potser per que a pesar de tot, encara no es clar?? sigui com sigui, el lloc no deixa de tenir el seu encant. Vaig seguint com puc el Torrent de Can Sunyer fins arribar a la Font de Can Roda, (1ª font) de un tros lluny
Font de Can Roda
ja destaca lamentablement per les pintades dels brètols, aquest tram, del carrer de la Timba fins aquí, amb uns mínims arreglaments, pocs pobles podrien presumir de tenir quelcom semblant, passo pel davant de la entrada a Can Roda, segueixo la ruta pel mig del bosc de Can Roda fins que el sender surt a les vinyes que queden per sota de Can Coll, masia encara en peu, però que semble no estar habitada, agafo el carrer del Carme envers la dreta, continuo pel de la Sagrera, fins trobar les escales que baixen a la Font de Baix (2na font) de moment les dues que he visitat, raja'n, torno cap dalt
Font de Baix
i ara, agafo per la Baixada de la Font, però.........de pujada, a l'arribar al carrer de la Font del Ca, giro a dreta i el segueixo, em porta cap les afores del poble, ara ja s'ha convertit en pista de terra, passo pel davant de una pedrera, una mica mes i arribo a la Font Sunyera (3ª font) també surt aigua, abans d'arribar a la
Font Sunyera
font he vist un indicador de la Font del Ca, així dons, hi faig cap, vaig seguint les indicacions i a la fi hi arribo, creia que estava mes aprop, Font de Sant Domenec i el Ca, coneguda popularment com Font del Ca (4ta font) hi surt un rajolí d'aigua, les rajoletes amb l'imatge
Font de Sant Domenec i el Ca
del sant estan senceres!!!! serà potser per la reixa que les protegeix? ara tindria que desfer el camí fins a la Font Sunyera, però per la dreta de la font surt un corriol que semble portar el mateix sentit que la ruta que m'havia traçat, el segueixo un tram fins que m'adono que es va apartant, dono la volta i desfaig el camí fet fins a la Font Sunyera, un cop aquí, agafo la ruta que tenia prevista, per lo que he vist porta a la Font de la Dinamita. Després de caminar una bona estona, crec que ja he passat el tram per on podia estar la font, decideixo fer mitja volta i desfer el camí, de tornada em surt un corriol per l'esquerra, com avui no tinc que estar pendent de l'hora, decideixo endinsar-mi, a veure on em porta, dit i fet, es un corriol d'aquells que m'agraden, estrets, ombrívols i que de quant en quant, has d'ajupir el cos, ara, ja se una cosa, no el tinc que agafar mai mes!! després de travessar pràcticament tota la zona boscosa de La Nau i part de les vinyes de Can Toni Vell, va a sortir, després de travessar un tancat de ferro on els que han passat abans que jo han fet forat, al carrer de la Vall de Boi, al barri de Can Boc, cerco la forma de travessar-lo. a la fi, trobo un corriol que en forta pujada, em porta a un diposit d'aigua ficat ja casi al bosc, baixo per l'altre vesant, i passant per un corriol costerut i pedregós, vaig a sortir a la pedrera que he passat sortint de Santa Maria, desfaix aquest tram, al passar pel davant de Can Ferriols, em ve al cap el comentari de l'Adolf al seu bloc respecte als pins, mi hi fixo, al inrevés que ell, a mi, si em semble veure algun moviment en el mure't, encara que potser es cosa sense importància, ara lo que si em crida l'atenció, es la copa dels pins, n'he vist que posant menys en perill les línies de subministrament tant de llum com de telefon, han estat escapçats o inclús tallats per la companyia subministradora del servei. ja que soc aquí,
Església de Santa Mª de Martorelles
decideixo fer unes fotos a l'església, després vaig a buscar la carretera, la creuo i agafo el camí del cementiri, passo per Can Bernades, segueixo en direcció a Can Girona i poc abans d'arribar, giro envers la dreta, passo pel davant d'una rotllana de sequoies, i arribo a la Font del Raco (5na font) em porto una agradable sorpresa, com a molt, l'havia vist amb un rajolí,
Font del Raco
encara que la major part de les vegades, l'he vist seca, avui en surt un doll que fa goig de veure, d'aquesta font, a pesar de haver passat diversos cops, no en sabia el nom, fins que el Toni Seuma em va fer arribar un missatge. Un cop visitada pujo les escales, travesso el pont de pedra que salva el torrent i segueixo per un camí que crec es un dels itineraris de natura que Can Girona ofereix als visitants, quant porto un bon tram, agafo un trencall que per l'esquerra, baixa al torrent que normalment esta sec, avui porta aigua, no gaire però en porta, pujo per l'altre banda i surto al camí de Can Barbeta, enfilo envers la dreta i m'arribo a la Font de la Mercè (6na font) treu el rajolí de sempre, el
Font de la Mercè
dia que no en surti, serà qüestió de preocupar-se, Es va inaugurar fa uns trenta anys, el dia de la Mare de Déu de la Mercè, i com que el terreny pertany a 1'Ajuntament de Barcelona li van posar el nom de la patrona de la ciutat. Un cop feta la visita, agafo el camí en direcció a Can Girona, hi arribo, continuo pel carrer Montseny, agafo la carretera, passo per davant l'Ajuntament i en el revol, baixo les escales que portant a la Font de Can Camp, (7na font) hi surt un bon doll i al sortir per sota el nivell del
Font de Can Camp (única font a Martorelles)
terreny, el mateix bassal que crea, impedeix de veure el doll. Fins que no es va establir el servei d'aigua potable al poble, proveïa d'aigua els encortons. Simón Rabassa fa uns anys, hi va fer construir unes escales de ciment i hi va plantar un monòlit de pedra a la part de dalt. Al seu costat, existeix una bassa safareig que avui, estava plena a vessar. Aquesta, es crec l'única font que ens queda a Martorelles després de que en els moviments de terres inherents a la construcció del camp de futbol, quedes colgada la Font de Can Puig, Aquí dono per acabada la ruta de les fonts i pel carrer de l'Alzinar, vaig a sortir al carrer de la Timba i ja, pel Torrent de Can sunyer cap a casa, Em queda el cuque't de no haver trobar la Font de la Dinamita, però com encara em queden fonts per visitar, la poso en la llista.





fonts del Galceran

fes clic a la foto i les veuras totes

dimecres, 14 de gener de 2009

TRES FONTS DE SANT FOST, SANT PERE, LA CANALETA I ELS CASTANYERS

Dimecres, 6,45 h. sona el despertador, em llevo, he endarrerit 15 minuts mes l'hora de que soni, a veure si així començo a caminar ja amb llum de dia, petit desdejuni i en marxa. A la web dels amics de La Conreria he vist que parla'n de la Font de la Canaleta i també de les restes de l'església antiga de Sant Fost, cosa que em fa venir al cap les diverses vegades que he pensat en fer-hi una visita, així dons agafo el cotxe i enfilo cap al barri de Sant Pere de Sant Fost, deixo el cotxe al carrer Sant Pere quant encara es fosc malgrat tot. Faig unes fotos al lledoner que allí es troba aprofitant que esta il·luminat, diu la
Lledoner a la Plaça de les Glories Catalanes
tradició que va ésser plantat el mateix dia de la consagració de l'església, si fos així, tindria mes de 800 anys, visito les ruïnes, però com encara es fosc, deixo les fotos per la tornada, començo la caminada pel carrer Sant Pere i mig a les fosques, cerco un corriol que baixa cap el torrent de San Fost, el traspasso i agafo en vers la dreta i vaig resseguint el torrent, un parell de cops em trobo que el camí
torrent de Sant Fost
s'acaba, marxa enrera i provar amb un altre, d'aquesta mena, i uns trams mes proper i altres mes allunyat, vaig resseguint el torrent fins que passat Can Gaig, giro vers la dreta i m'enfilo per un corriol amb forta pendent que va a sortir a la pista de terra que ve de l'encreuament que es troba abans d'arribar al cementiri, la segueixo cap l'esquerra no sense abans fer un cop d'ull enfilat al mirador natural que forma el monticle on s'assenta la torre d'alta tensió. Seguint la pista, arribo a les primeres cases del Mas Llombart, d'allí mateix, surt un corriol que per la dreta davalla a trobar el torrent de Can Torrens, per lo que he vist a la web, es el camí apropiat per trobar la Font de la Canaleta, hi faig cap, per aquí vaig passar divendres en la sortida a trepitjar neu i el camí estava casi impracticable per les rames i les bardisses, avui esta quasi perfecte, arribo al torrent, començo a buscar
font de la Canaleta
la font, de seguida la trobo, i pensar que divendres hi vaig ser a tocar!! Un cop visitada la font i pel mateix camí pujo cap la pista que porta a la Font dels Castanyers, un cop dalt, l'agafo cap la dreta i ja no la deixo fins arribar a la
font dels Castanyers
font i restaurant dels Castanyers la font no raja, un cop feta la visita començo a desfer el camí ara de baixada i sense deixar la pista de terra, arribat al final, giro vers l'esquerra i continuo per la pista que va a sortir a la cruïlla d'abans del cementiri, al arribar-hi, en lloc de agafar la pista asfaltada, m'endinso pel camí de terra que hi ha abans i que porta fins el barri de Sant Pere, ara si faig la visita a les restes de l'església que va ésser derruïda nomes començar la guerra
restes antiga església de Sant Fost
civil, va estar abandonada fins que els veïns van decidir arreglar el lloc, posteriorment s'ha construït una teulada per protegir les restes, a continuació, faig unes fotos a la Font de Sant Pere i ja dono per acabada la sortida d'avui, ha
font de Sant Pere
estat curta però m'hem vaig satisfet. Cotxe, arribar a casa, passar les dades al PC, dutxa, dinar i a treballar.




fonts de Sant Fost
(fes clic a la foto i les veuras totes)

dilluns, 12 de gener de 2009

MATI DE NEU AL MONTSENY

Ahir, de Les Maleses estan, el Montseny es veia tan bonic, amb el seu mantell blanc, que vaig pensar que no podia deixar passar l'ocasió sense fer-li una visita, però clar ahir no podia ésser, així que quant varem tornar de la caminada, li vaig comentar a la Isa de fer una escapada avui, pensava que posaria mes impediments, però no, de seguida va dir que be, que si............mentre no hagués de caminar massa!! Aquest mati dons, ens hem llevat no massa aviat, hem fet alguna cosa que teníem pendent de fer i cap les 10,30 h. hem agafat el cotxe i per la carretera de La Roca hem fet camí cap a Cardedeu, d'allí, cap a Sant Celoni i ja aquí estan, agafem la BV-5114, passem per Campins, seguim
el desglaç omple els rierols
carretera endavant, al sortir del túnel de la Foradada, ja comencem a trobar taques de neu que cada vegada es van fent mes grans i mes continuades fins que ja es un continuo blanc. Poc abans d'arribar a Santa Fe, parem un moment a l'àrea de lleure La Guardiola, primer contacte amb la neu, feia anys que no veiem tanta neu i amb
primera presa de contacte amb la neu
aquest gruixos, donem una volta, juguem una mica amb la neu i tornem al cotxe, enfilem cap a Santa Fe, trobem una maquina lleva neus que va retirant les plaques de gel que forma l'aigua del desglaç.Ens be de gust prendre quelcom, però esta tot tancat, deu ésser per que es dilluns pensem, després al Centre d'Interpretació del Parc, ens diuen que ahir, això estava ple de gom a gom, no hi cabia ni un anima mes. Fem un tomb, ens acostem fins a l'ermita, baixem fins a la riera, no gosem anar mes lluny, ja que la neu esta casi gebrada i costa de caminar sense perdre la
ermita de Santa Fe del Montseny
verticalitat. Tornem a l'aparcament, agafem el cotxe i ens dirigim cap a Sant Marçal, sent com es un dilluns feiner, no creiem trobar tanta gent, però la veritat es que en qualsevol lloc on pugui aparcar un cotxe, ni ha un, arribem a Sant Marçal,
jugant amb la neu a Sant Marçal
visitem la ermita i la hostatgeria annexe, pugem a la creu, juguem amb ninots de neu, tornem al cotxe i agafem la carretera que a partir d'aquí ja es converteix en la GV-5201, ja que entrem a la provincià de Girona, sortim a la GI-543 i girem
creu de Sant Marçal
cap l'esquerra en direcció a Viladrau, que creuem i poc després, parem en un petit restaurant a peu de carretera, La Solana dels Molins, menú, 9€, de primer pèsols amb sèpia el dos, de segon, ella xai a la brasa amb guarnició i jo, peus de porc, de postres, ella crema catalana i jo mel i mato, pa i begudes, taules amb mantells de tela, relació qualitat preu molt bona, recomanable, un cop dinats, tornem al cotxe i ja ens dirigim cap a Martorelles. A estat un mati d'allò mes agradable.

diumenge, 11 de gener de 2009

MARTORELLES-POBLAT IBERIC DEL TURO DE LES MALESES

Diumenge 8,00 h, sona el despertador, em llevo, desdejuno i quant falta'n uns 10 minuts surto cap la Masia Carranca, al arribar ja hi ha un nou fixatge esperant dintre el cotxe, poc a poc va arribant la gent, de cop, aparca una furgoneta blanca i una dona baixa i pregunta si som els que anem a
Masia Carranca
Les Maleses....aquesta cara em sona, i tant que em sona!!, fa temps que la veig als reportatges fotogràfics que el Luis fa de les seves sortides i que penja a Picasa, la Isabel, el Luis l'Elvis i "Nico" avui s'han agregat al grup d'intrepits montanyecs que ens disposem a fer el cim de Les Maleses. Agafem pel carrer de la Primavera, creuem el torrent de Can Sunyer, després seguim per la avinguda de Can Ribalta fins al carrer Buxo Baliarda, sortim a la carretera B-500 i la seguim en direcció La Conreria, fins arribar al trencall del cementiri, girem per aquest i arribats al cementiri, ens fiquem al bosquet, avui això semble l'aparcament del Corte Ingles en un dia de rebaixes, anem seguint el corriol que ens porta a la pista
Can Torrens Vell
de Sant Cebria poc abans de arribar a Can Torrens Vell, seguim vers la dreta fins arribar a un encreuament de camins, aquí, agafem el de mes a l'esquerra que resta tancat per un cadenat i ja comencem la pujada que amb forta pendent, ens acosta al Coll de Lliça, el ritme es suau però continuat, el grup respon be, arribats al coll,
poblat ibèric Turo de Les Maleses
cerquem el corriol que ens portara al Pi Candeler i de aquest, al Turo de Les Maleses HEM FET EL CIM!! arribats aquí, toca recuperar forces, cada qui, dona comte d'allò que porta, un cop omplert el pap, fem la visita al jaciment, alguns es el primer cop que i puja'n, quedem embadalits amb les vistes que avui tenim, flota una lleugera boirina, però no impedeix veure el massis del Montseny ben nevat, inclus al
massis del Montseny sota un mantell blanc

al fons, el Prepirineu tot blanc
fons, es veu el Prepirineu tot blanc. Decidim iniciar el descens, i optem per desfer el camí que em portat al pujar, hagués estat be baixar pel corriol de la Font de la Guineu, però divendres el vaig trobar casi impracticable, ja que el pes de la neu, ha fet que les bardisses, s'apoderin del camí, dit i fet, iniciem la davallada, ens tenim que anar apartant cada dos per tres, ja que no paren de pujar i sobre tot baixar, ciclistes. No estic acostumant a trobar tanta gent, ciclistes, caçadors, gent passejant i fins i tot, un grup jugant a ser soldadets vaja, això que crec que
en diuen Paint Ball. Arribats al pont nou sobre el torrent de Can Sunyer una part de
pont al Torrent de Can Sunyer
la gent s'acomiada, la resta arribem fins el punt de sortida, ens acomiadem i ens emplacem per a la pròxima, que si no passa res, serà el 08-02-09. Avui, el grupet ha estat compost per 12 persones mes la Nico (Nico es una gosseta molt simpàtica).

PD si feu clic aquí, veureu les fotos fetes per http://diazelvis.blogspot.com/

PD(2) Si feu clic aquí, veureu les fotos fetes pel Gino


divendres, 9 de gener de 2009

NEU, REGAL DE REIS?

Divendres, 6,30 h. sona el despertador, em llevo, desdejuno mentre veig el mal paper que fa la Unió europea davant fets com la massacre de Gaza o que mitja Europa, sobre tot la pobre, no pugui ni escalfar-se, bo, la fi de aquest bloc no es la política.........així que a "otra cosa mariposa" Avui no porto cap full de ruta, la idea principal es mirar de veure si encara em
primeres volves damunt Martorelles
puc rescabalar del nyap de dimecres i amb una mica de sort, encara puc trepitjar neu a la serralada, així dons, agafo el cotxe i em dirigeixo cap el cementiri de Sant Fost, aparco i pel costat de la porta de ferro que hi ha al davant, m'endinso al bosc, encara es fosc, per no perdre la costum! per sort aquest tros del camí i jo, som vells coneguts, començo a trobar algun que altre racó on encara es conserva una mica de neu, en uns 700 m. el camí treu cap a la pista de terra que porta fins Sant Cebrià de Cabanyes, la segueixo fins que per la dreta trobo el ramal que porta a
Can Torrens Vell
Can Torrens Vell, el prenc i en el revolt abans d'arribar a la casa, prec un camine't que comença en unes escales de pedra, per aquí, la neu ja es fa notar, en el racons mes arrecerats, damunt les branques dels arbres, damunt les bardisses, que degut al seu pes, tapen els camins fins a desdibuixar-los, agafo un corriol que per la dreta i uns metres enlairat, va resseguint el torrent de Can Torrens, arriba un moment en que ja no puc continuar, les bardisses m'ho impedeixen, torno sobre les
Font dels Castanyers
meves passes fins que a l'alçada de la Font dels Castanyers, trobo un corriol que baixa al torrent, l'agafo, travesso el torrent i cerco la forma de pujar fins al Camí dels Castanyers, em fico a la llera del torrent i el segueixo aigües avall, fins que trobo ara si, un corriol que va a sortir a la part mes baixa del Mas Llombart, enfilo en direcció a la font dels Castanyers fins que al primer encreuament començo a buscar un corriol que sortint d'aquí, porta al Coll de Lliça i d'aquest, al poblat ibèric de Les Maleses, semble que en algun eixamplament de les pistes, s'han emportar el ultim tram del corriol, així que segueixo pujant cap Els Castanyers fins que per l'esquerra del camí veig lo que semble ser una alternativa a l'entrada desapareguda, m'hi enfilo i ja comença una pujada, no massa forta, però
cami del Coll de Lliça
imparable que poc a poc em va atansant cap el Coll, a aquestes alçades estic tot xop de la neu que encara resta a les parts altes dels arbres i arbustos, quant nomes resten uns 400 m. per arribar dalt el Coll i coincidint amb que d'aquí, surt el corriol que davallant davallant porta fins la pista de Sant Cebrià passant per la Font de la Guineu, miro l'hora i com degut a lo dificultós que ha estat el camí, per la invasió de les bardisses pel pes de la neu acumulada, s'ha fet tard, decideixo començar la tornada, suposant que el camí, d'aquí endavant, estarà tant o mes dificultós com fins aquí. Aixi es, tinc que anar apartant les bardisses i posant mes i mes aigua als pantalons, al polar, a la motxilla........passo pel davant de la
indicador de la Font de la Guineu
Font de la Guineu, semble que des de l'ultim cop que vaig passar, algú, li ha donat una petita endreçada, fins i tot surt un rajolí d'aigua, segueixo davallant i arribo a la pista de Sant Cebrià, giro envers la dreta i al arribar a on surt el ramal de Can Torrens Vell, ja desfaix el camí que he fet al començar, agafo el cotxe i cap a casa, dutxa, passar les fotos i les dades del GPS al ordenador, menjar i a treballar.

Suposo que no ha estat igual que si hagués sortit dimecres, però si avui ja ha sigut diguem que un xic dificultós, no vull ni pensar en lo que hagués estat, possiblement, haguera vist mes neu, però sense poder apartar-me dels camins amples i fressats.




Neu a Martorelles
(fes clic a la foto i les veuràs totes)