dijous, 27 de novembre de 2008

CAMINADA A SANT CEBRIA DE CABANYES

El proper diumenge 14-12-08, com cada segon diumenge de mes, l'Associació Progressista de Dones "Montserrat Roig" organitza la caminada popular. Aquest cop, serà a la ermita de Sant Cebrià de Cabanyes, al terme de Sant Fost. El punt de trobada, davant la Masia Carranca, hora les 9.00 h. sortirem a buscar el Torrent de Can Sunyer, camí del Besos en sentit Montcada fins l'alçada del Torrent de Can Torrens, agafarem el corriol que el va resseguint, passarem pel davant de la Masia de Can Torres i arribarem a Sant Cebrià, aquí parada i petit most, un cop descansats seguirem camí envers Sant Fost, i ja en suau davallada, anirem a fer cap altre cop a la Masia Carranca on donarem per acabada la sortida, seran poc mes de 8 km. amb un desnivell de uns 125 m.



Les sortides, son obertes a tothom

Procurarem respectar l'horari de sortida

L'organització, es reserva el dret de canviar o suprimir l'activitat sempre que sigui imprescindible.

Es recomana portat calçat adequat i aigua per beure

RESPECTEM EL MEDI AMBIENT

dilluns, 24 de novembre de 2008

SENTMENAT (cami de Can Morera)-SABADELL-CASTELLAR-SETMENAT

Dilluns 6.00 h. sona el despertador, desdejuno mentre comprovo que hi ha vida després del Rafa Nadal, també m'assabento que el Chavez, el de allí eh, no el d'aquí, no tindrà que treure el carros de combat al carrer, segur que l'hi hagués dolgut tant!!. Bo, avui teníem que sortir amb el Jose, però compromisos d'última hora l'hi han impedit, així que sortiré sol, ahir a la nit davant l'ordenador vaig mirar on podria anar i em va sortir una ruta ben apanyada, així dons, agafo el cotxe i em dirigeixo a buscar la carretera C-1423a que va de Sentmenat a Sabadell, aparco el cotxe a l'entrada del camí de Can Morera com altres vegades, creuo la carretera i començo la caminada, durant el dos quilometres primers, mes que veure el camí, ho adivino, però poc a poc , es va fent clar, agafo
inici de la caminada, encara a les fosques
un corriol que em porta fins el camí de la carena, que avui, agafare cap l'esquerra, el segueixo fins que per la dreta trobo el camí de Can Puigxoriguer, l'agafo i poc abans de que arribi a la casa, em desvio vers la dreta per un corriol, quan porto un tros fet, intento agafar un trencall que havia vist a casa en el topo del ICC, però semble que la natura no sap de mapes, així que desisteixo i segueixo pel corriol que portava, fins que aquest, va a sortir a la pista que passa pel davant de Can Faixero, segueixo de front, passo a tocar el turó de Can Canyameres, segueixo cap al davant i vaig a sortir a Can Casamada, quant s'acaba la pujada que
Can Casamada
fa el camí mentre voreja el filat de la finca, ja diviso Can Santpere que es la pròxima fita, però preparant la ruta he vist en el topo que per sota de Can Casamada hi ha una font, així que em desvio vers l'esquerra i acabo de donar el tomb a la casa, nomes passada, en una clariana del bosc, surt un corriol que semble que va a trobar la riera, m'hi atanso i al final de una petita davallada trobo la font de la que brolla
Font de Can Casamada
un rajolí d'aigua, desfaix el ultim tros de camí i enfilo cap a Can Santpere, en arribar, agafo el Cami Carener cap l'esquerra i ja no el deixo fins que al arribar on comença la pista del Camp de vol, veig un cartell indicador del Vallés Natural que diu que Togores esta a un quilometre, penso que un d'anar i un de tornar, son dos, i que tampoc son tants, així que decideixo desviar-me i anar a fer un tomb a Togores, dit i fet, agafo el camí i seguint les indicacions arribo a Togores no
Togores
sense haver passat abans pel Pi de les Tres Branques de Togores, un cop feta la visita, veig un altre indicador que posa que a uns 400 m. esta la font de la Torre del Canonge..............que no quedi per 800 m. mes, cap a la font, arribo a la font i quin desencís nomes trobo una bassa seca i bruta, dono mitja volta i desfaix el camí fins arribar altre cop on m'he desviat, a l'alçada del camp de vol, segueixo cap la Font de Can Moragues, aquí si que em dono uns minuts de descans, ompl
Font de Can Moragues
l'ampolla d'aigua a la font, i som-hi que no ha sigut res, traspasso la tanca de fusta que barra el pas al Torrent de Colobres i em capbussó, mes que en un lloc, en una munió de sensacions, llàstima que Internet no pugui transportar olors encara, aquí,
Torrent de Colobrers
l'aigua es el nexe d'unió de tot el recorregut, aigua per sota, aigua per sobre, en rajolins, en gotes, aigua que llisca...........clar que tot lo bo, s'acaba i el sender, va a sortir a Can Pagès, restaurant a peu de la carretera de Sabadell a Castellar del Vallés, giro en vers l'esquerra i travesso el Ripoll pel pont per a vianants, arribat a l'altre riba, giro cap la dreta i agafo el Eix del Ripoll de la xarxa de senders del Vallés Natural, passo pel davant del Moli d'en Mornau, segueixo caminant, una mica mes endavant, passo a nomes uns 150 m. en línia recta de la Masia de Can Deu i Sant Vicenç de Verders, però ja vaig justet de temps i encara queda camí pel davant, així que no m'hi atanso, creuo el Torrent de Ribatallada i al poc, trobo la Font del Plàtans, faig la visita de rigor i torno al camí, arribant a l'alçada del Torrent de Can Messeguer, giro vers l'esquerra i agafo el camí que el va resseguint, passo pel davant de Can Messeguer avui en dia, Centre Hípic Castellar, passo per la Font de Can Messeguer, seca i deixada, mes endavant passo per una bòbila en desús, pujant pujant arribo a Castellar Vell o Sant Esteve de Castellar, el lloc te unes bones
Castellar Vell
vistes de tot el rodal, desfaig els últims metres i em trobo amb la Font de Sant Antoni, vaig a trobar el Torrent Mitger i segueixo el corriol que baixa jugant amb el torrent, ara va per la dreta, ara per l'esquerra, ara per la mateixa llera............, arribat a baix, segueixo les indicacions que em porten fins al Castell Clasqueri, d'aquí i pel camí del Castell, faig cap a la C-1415a, la ressegueixo per un corriol que hi va paralel fins arribar al pont que travessa el Ripoll, jo, travesso pel pont vell, lo que em permet gaudir unes bones vistes de les
salt d'aigua al riu Ripoll al seu pas per Castellar
caigudes d'aigua sota mateix del pont Nou, un cop aquí, busco un camí que em porti cap amunt i vaig a sortir a la zona verda que queda al davant del IES de Castellar, d'aquí, ja enfilo per la Ronda Ponent, carrer d'Espanya, carrer de l'Abrera carrer d'Irlanda i ja m'endinso al Parc de Colobrers, un cop aqui, segueixo el camí que passant pel davant de Can Ametller em retorna on havia deixat el cotxe, avui es el dia que he estat mes estona caminat, mes de vuit hores, es clar que contant parades.


divendres, 21 de novembre de 2008

SANTA QUITERIA - DOLMEN DE CAN GOL I - SANTA QUITERIA

Divendres 6,00 h. Em llevo, havia posat el despertador a les 6,15, ja que últimament, amb el retard acumulat en la sortida del sol des de el canvi horari, començo a caminar que encara es negra nit, però semble ser que la força de la costum a desbaratat els meus plans. Avui, desdejuno veien com el Moratinos, s'entrevistava amb la Condolenza........li haurà expressat el seu condol a la Condol...enza?? o potser l'ha cantat a cau d'orella allò de ....uno se queda la otra se va........., Bo, avui no tinc gaire definit on anar, fa dies que em ronde l'idea de acostar me al santuari de Santa Quitèria a Vilanova del Vallés, així dons, agafo el cotxe i per la carretera de la Roca, faig cap a Vilanova, pràcticament nomes passar el nucli urbà, un indicador senyala el camí al santuari, així que giro a la dreta i aparco el cotxe en una travessia del Passeig de santa Quitèria.
Campanar del santuari de Santa Quitèria
Començo a caminar cap dalt guiat per la silueta del campanar, però veig que hi arribaré en un no res, així dons, al arribar al encreuament amb el carrer Maresme, deixo el passeig, agafo aquest i poc a poc em vaig allunyant del asfalt i ara ja camino per pista de terra entre camps i bosc, al Google Earth, havia vist que per aquí hi ha una font, la Font de Sant Jordi, ficada a la riera. intento baixar-hi, però els esbarzers i la vegetació de ribera, m'ho impedeixen, torno a la pista i dono marxa enrere, fins que veig una possible ruta alternativa per arribar al santuari, avui m'he llevat amb esperit explorador......escalant algun marge que altre, em vaig acostant a lo que es la meva referencia, el campanar del santuari, surto davant de l'entrada del Mas el Castell, masia de grans proporcions i amb
Mas el Castell
arquitectura amb semblança a un castell, salvo un ultim marge i ja soc al santuari,
Santuari de Santa Quitèria
li dono la volta sencera, em dedico a mirar i remirar, avui no tinc cap presa, suposo que ha tingut diferents restauracions, hi ha una barreja de estils considerable, el lloc te el seu encant, el restaurant annexe te la façana coberta pel color rogenc que la tardor dona a les fulles de la Parthenocissus tricuspidata, mes coneguda com a parra verge.
façana del restaurant annexe al santuari
Un cop feta la visita, començo a davallar pel passeig de Santa Quitèria en direcció on tinc el cotxe, però penso que es molt aviat, que no es plan de acabar ja, així que barrino que puc fer i em ve al cap l'idea de anar a veure si trobo els dólmens de Can Gol, que estan a la part alta de l'urbanitzacio La Pineda de la que des de aquí estant, es divisa una part, dit i fet, em situo i escolleixo el camí que em semble mes adient, començo a caminar acostant-me al destí fixat, no sense tenir que salvar mes d'un marge altre cop, ara ja estic a tocar les primeres cases de l'urbanitzacio, nomes ens separa el Torrent de Sellecs, així que no m'ho penso mes i com un Indiana Jones mes, baixo al torrent apartant esbarzers i altres plantes, salto el fil d'aigua que baixa per la llera i faig camí cap dalt, ja estic a la part baixa de l'urbanitzacio, tiro pels carrers de la Farigola, Gerani, Pedra de les Orenetes i arribant a la rotonda on acaba aquest, hi ha unes escales de pedra adossades al mur de una parcel·la que per lo que he lleixi't deu de ser aquí......m'hi enfilo i EUREKA !! aquí esta, el Dolmen de Can Gol I, costa de veure, entre l'alçada del filat, les plantes que fan de pantalla, i que la parcel·la fa baixada en sentit contrari a on estic, però et pots fer una idea.
dolmen Can Gol I
Miro el rellotge, nomes son les 9,40 h; encara tinc temps per probar de trobar el Can Gol II, no m'ho penso mes, reculo una mica i agafo el carrer de la Ruta Prehistòrica, deixo enrera les ultimes cases i ja m'endinso al bosc segueixo per una estona les marques grogues i blanques del PR-36, al poc, giro cap l'esquerra crec que te que estar per aquí, segueixo un corriol, un altre, i a la fi, torno al principi sense haverlo trobat, despres, un cop a casa i mirant el bloc dels amics de Rutas Senderismo, semble que he passat a fregar, però no l'he vist, ara ja si que va sent hora de deixar-ho per avui, així que desfaix el camí fins que arribo on he deixat el cotxe, l'agafo, i cap a Martorelles, dutxa, passar les dades al PC, menjar i a treballar.

dimecres, 19 de novembre de 2008

Santa Maria de Martorelles-Sant Miquel-Dolmen D'en Gurri-Santa Maria de Martorelles

Dimecres, 6.00 h. sona el despertador, em llevo, mentre desdejuno, veig que el Bono, te un carinyos record per les mares dels seus companys de partit, també veig com el Raul Castro fa l'indi, o es el xino?? Avui, tinc pensat tornar a pujar a Sant Miquel, fa temps que no hi pujo, l'ultim cop, encara es veien les ultimes cireres en els cirerers de Can Barbeta, i en les poques Opunties que hi ha en algun que altre marge, començaven a agafar color les primeres figues de moro. agafo el cotxe i com casi sempre que camino per aquesta zona, el deixo davant del viver del Castell de Sant Foix, podria fer aquest tros caminant, però tant d'asfalt m'avorreix, començo a caminar pel camí de Can Barbeta, fins que arribant a can Girona, giro a l'esquerra i
indicador a Can Girona
agafo el camí vell de Montornès que passa pel davant de Ca n'Oliveres i en una pronunciada pujada, arriba al Coll de Mercader, un cop al coll, agafo el camí de mes a la dreta que esta barrat per un cadenat i m'endinso dins el bosc per un corriol ombrívol i amb força senyals del treball nocturn dels senglars.
comença a despuntar el dia
El camí, fent siga sagues, va resseguint el vessant de la muntanya fins que va a espetegar a les vinyes de Can Barbeta mes o menys a mitja alçada, segueixo pujant fins arribar al Coll de Can Corbera, un cop allí, agafo un altre camí que passant entre vinyes i cirerers, es converteix una mica mes endavant en una pista ample i amb una certa pendent que porta fins els primers indicis del poblat ibèric, un cop
restes poblat ibèric a Sant Miquel
aquí, agafo el corriol estret i atapeït de plantes de sotabosc i que amb algun tram feixuc, et porta fins les restes del Castell, passant abans per lo que queda de l'ermita, crec que aquí dalt, conflueixen els termes de Montornès i Vallromanes, potser estaria be que es posessin d'acord per fer alguna mena d'actuació.
part de lo que era la Torre del Homenatge
Desfaig el camí fins sortir a la pista ample que be de les vinyes de Can Barbeta, aquí, en lloc de seguir la pista agafo un trencall que queda a l'esquerra i que en forta pendent i amb trams amb certa dificultat, porta al diposit d'aigua que Sorea, te al coll de Can Corbera, un cop al coll estant, veig que encara tinc temps i decideixo allargar la caminada, així que enfilo per la pista que passant pel davant de la casa nova de Can Barbeta, surt en direcció al Golf de Vallromanes, la segueixo
camí de Vallromanes
un km. mes o menys fins que per la dreta ve a trobar la pista un corriol, l'agafo i vaig fent camí fins que el corriol va a sortir a la pista que baixa del Coll D'en Gurri una mica per sota de on es troba el Dolmen D'en Gurri, un cop aquí, seria imperdonable no acostar si, així que agafo la pista de pujada fins arribar a
Dolmen d'en Gurri
l'alçada del dolmen, un cop feta la visita, torno a agafar la pista, ara de baixada, en arribar davant del corriol que porta a la Font D'en Gurri, m'hi atanso amb la esperança de veure rajar aigua, però no, quant fa que no raja?? de fet, tots el cops que he pujat, sempre l'he vist seca.
Font d'en Gurri
Torno a sortir a la pista i segueixo en direcció a la Font de la Mercè, en arribar, veig que estan fet una neteja del lloc, potser massa i tot, per a mi a perdut part del seu encant, faig una parada, em refresco una mica i segueixo el camí, una mica mes endavant, agafo un trencall mig amagat que baixa cap el Torrent de Can Girona, el creuo i nomes creuar, ja comença una pujada que el porta a un altre camí, l'agafo en vers la dreta i el vaig seguint fins arribar a l'alçada de Can Girona, aquí torno a baixar a trobar el torrent que travesso per un petit pont de pedra i ja em trobo
Can Girona
dintre de Can Girona com aquell que diu, surto al Camí de Can Barbeta que agafo cap l'esquerra fins arribar davant del viver del Castell de Sant Foix, agafo el cotxe, emprenc el retorn a Martorelles, dutxa, passar les dades al PC, menjar i cap a treballar.

Sant Miquel
(fes clik a la foto i les veuras totes)

dilluns, 17 de novembre de 2008

SANTA PERPETUA-SANTUARI DE LA SALUT-SANTA PERPETUA

Dilluns, 6.00 h. sona el despertador, em llevo, poso la tele mentre desdejuno, casualitats de la vida!! resulta que el capitalisme, es te que re fundar, i de l'assemblea de Esquerra Unida, surt que també es te que re fundar, ja diuen que "los extremos, se tocan" també veig que han agafat a un etarra a prop de Lourdes...........aniria a demanar un miracle??. Bo, avui, hem quedat amb el Jose a les 7,00 h. a Santa Perpetua, així dons, agafo el cotxe i cap allí, arribo, aparco al carrer del Poeta Maragall, arriba ell i comencem a caminar, anem a buscar el carrer Catalunya i pel mig de les naus del Polígon de Can Oller anem en direcció nord fins arribar a l'alçada de la Masia de can Oller, arribats allí, girem a la dreta i seguim pel camí que va paral·lel a la Riera de Caldes fins arribar a Can Fontanet,
clareja a la Riera de caldes
a partir d'aquí ja anem caminant entre conreus i retalls de bosc fins que arribem a la C-155 de Granollers a Sabadell, aquí, i després de fotografiar el indicador del Vallés Natural, la càmera em diu que no te piles.......millor no poso lo que m'ha passat pel cap. creuem i seguim de front fins arribar als carrers del barri de Santa Magdalena de Palau Solita, després passem per la urbanització de Can Riera, girem cap l'esquerra i anem pujant lentament, travessem la B-142, carretera de Polinya, seguim i anem a sortir davant la Masia restaurant Can Morera, seguim pel
La Mola, sempre present
Camí de Can Morera fins sortir a la C-1413a, la creuem i per un corriol, anem a trobar el Camí de la Carena, en un encreuament de camins, deixem el que portem i
es fa de dia damunt el Vallés
agafem el Camí de Puigxoriguer que deixem també després de un bon tros i agafem la pista que passa pel davant de Can Faixero, masia totalment enrunada, seguim endavant fins que en un encreuament de camins a la alçada del Turo de Can Canyameres, girem envers l'esquerra i agafem el Camí de la Salut que ja no deixem fins arribar al santuari de La Salut al terme de Sabadell.
La Salut (vista aèria)
I jo, sense poder fer fotos, bo, visitem el Santuari, estem sols, es respira pau i tranquil·litat, ben diferent a lo que deu de passar qualsevol cap de setmana,, visitem la Font Nova de la Salut, després la Font Vella, enfilem cap el Torrent de Can Canyameres, la natura, ens obsequia amb una catifa de fulles de plàtan d'ombra que dona gust trepitjar, arribats al Torrent, ens desviem una mica cap l'esquerra per fer una ullada a la Font de Can Canyameres, es un racó de una bellesa bucòlica accentuada, amb passeres de fusta amb la font..........la patina de la tardor, li dona un toc especial. Retornem al camí i seguim endavant, voregem el barri de Poble Nou de la Salut de Sabadell, Serra Maurina, tornem a creuar la C-155 a l'alçada del punt quilomètric 2,5 km; seguim una pista ample que passa per el restaurant de Can Alzina, després per davant de la Granja Morera, aquí han fet una plantació de olivers important, fa goig de veure, ben alineades, amb alfals sembrat entre mig, aquí, girem cap l'esquerra i agafem el Camí de Polinyà, que semble que mes o menys, ressegueix la Via Augusta, al arribar al Torrent de Can Rovira ens desviem uns metres per visitar la Font de la Mare de Deu, entrem a Polinyà i l'a travessem fins sortir altre cop a zona de camps i conreus, passem pel davant de Can Ferreres i ja entrem en els carrers de lo que serà un nou poligon industrial, seguim caminat fins que anem a sortir a Can Oller, allí girem a l'esquerra i ja tornem a trobar el carrer Catalunya, l'agafem i cap a trobar el carrer del Poeta Maragall, un cop aquí, ens acomiadem, agafo el cotxe i cap a Martorelles, avui, hem caminat mes de set hores, potser, el dia que mes fins ara.

dimecres, 12 de novembre de 2008

UN TOMB PELS RODALS DE SANTA PERPETUA

Dimecres 6,15 h. sona el despertador, em llevo, avui, desdejuno veien com el ZP y el Rajoy, coincideixen, però no!! i també veig com el manifestants de NISSAN, li posen "ous" a la cosa, bo, avui, hem quedat amb el Jose per sortir a fer un tomb, així que agafo el cotxe i cap a Santa Perpetua, deixo el vehicle al carrer del Poeta Maragall, ja esta esperant, comentem que el cel esta molt encapotat, que potser plourà, així dons, decidim fer un tom pels rodal, al menys, estirar una mica les cames. Dit i fet,ens dirigim a buscar el carrer Valencià, que va resseguint la Riera de Caldes, arribats a l'alçada del bosquet de Can Oller, ens desviem cap l'esquerra per visitar les restes del forn roma que es troba al costat mateix de la subestació elèctrica.
Forn Roma de Ca n'Oller
Un cop visitat, retornem a trobar altre cop la riba de la Riera de Caldes i continuem en sentit nord, han quedat enrere les naus industrials, ara a la dreta tenim la riera i a l'esquerra, camps i petits rodals de bosc, passem pel davant de Can Fontanet, un tros mes endavant, ja es distingeix a l'altre riba de la riera el Parc de l'Hostal del Fum de Palau Solita girem cap l'esquerra i ens endinsem per un corriol que transcorre entre camps de cultiu i retalls de bosc i xino xano, anem a sortir a la C-155 de Sabadell a Granollers, la creuem i seguim caminant fins que arribem a les primeres cases, (o ultimes, segons es miri)del barri o urbanització. Santa Magdalena, de Palau Solita.

Comença a caure un xirimiri que ens fa pensar en anar escurçant el camí, girem envers l'esquerra i anem a trobar el Torrent del Home Mort que anem resseguint en direcció sud per un corriol que hi transcorre paral·lel, a l'altre banda del torrent, es divisen els terrenys on abans estava el Càmping Palau, fa pena veure'l tot vuit i enrunat, tornem a sortir a la C-155, aquest cop. girem cap la dreta i pel voral, circulem uns metres fins arribar a una rotonda de nova construcció,un cop allí ens endinsem en una carretera que encara roman tancada al transit, anem caminat amb la sensació de ser els amos i senyors de la carretera...... , continuem fins un altre rotonda i ja aqui, agafem un sender peatonal que transcorre entre la carretera
sender del Torrent de Ca n'Oller
i el Torrent, que ha deixat de ser del Home Mort per passar a ser el Torrent de Ca n'Oller, es un sender que te el seu encant a pesar de la proximitat a la carretera, te trossos amb plàtans d'ombra, vegetació de ribera, bancs per seure de tant en tant, alguna font que altre, que com ja es casi natural, ha caigut víctima d'algun brètol.
platans d'ombra
Al arribar a l'alçada de la subestació elèctrica i del forn roma, ens fiquem a la llera del torrent, el Jose, em vol ensenyar les restes d'un antic aqüeducte que
encara resten en peus mig amagats per la vegetació. Un cop a la llera estant, seguim per aquesta fins que va a trobar el carrer Catalunya del polígon industrial de Ca n'Oller, donem una ullada al circuit d'auto modelisme i pel mateix carrer Catalunya

restes d'acueducte al Torrent de Ca n'Oller
seguim caminat ara ja una mica mes de presa ja que semble que la pluja s'esta animant, arribem al carrer del poeta Maragall, ens acomiadem, agafo el cotxe i cap a Martorelles, a anat just, ara si que plou, sort que encara em pogut gaudir per una estona del plaer de caminar, arribo a casa, passar les dades del GPS i les fotos al PC, dutxa, dinar i cap a la feina.

Pels Voltans de Santa Perpetua
(fes clik a la foto i les veuràs totes)

dilluns, 10 de novembre de 2008

VALLROMANES-SANT MATEU-VALLROMANES

Dilluns, 6,00 h. sona el despertador, em llevo , avui, desdejuno amb un reguitzell de males noticies, dos soldats morts a l'Afganistan, 29 morts a les carreteres aquest cap de setmana, entre ells un ciclista a Castellar, així que no hi posaré el toc d'ironia que acostumo a posar. Avui, tinc pensat pujar a Sant Mateu sortint de Vallromanes, aprofitant per visitar algunes de les fonts del terme i la Roca Foradada.

església de Sant Vicenç de Vallromanes
Agafo el cotxe i enfilo cap Vallromanes, arribo i aparco a la plaça de l'església, comença a clarejar, aprofito i faig unes fotos a l'església sortint de la foscor de la nit, agafo l'Av. de Vilassar de Dalt i començo a caminar allunyant-me de la plaça. Abans de arribar a l'urbanització de Can Tàvec, agafo un camí de terra que surt cap l'esquerra, de seguida trobo un altre que per l'esquerra, porta a Can Palauet i a la seva font, m'hi endinso i al arribar, trobo la font i la bassa, però seques i mig

font de Can Palauet
derruïdes, tal com la casa mateixa, torno enrere i continuo per la pista que puja cap a Cal Cabrit, abans d'arribar-hi, giro cap l'esquerra per un altre camí de terra que en uns 500 m., em deixa al capdamunt del turó, allí en una clariana cerco el corriol mig emboscat que porta a la Roca Foradada, el lloc, entre la foscor pròpia de l'hora i que es troba ficat dintre el bosc, esta casi en penombra, tiro de flaix i puc fer alguna foto, el lloc em traspassa la sensació de tranquil·litat i pau que em transmeten els llocs relacionats amb les cultures megalítiques.
La Roca Foradada
Segueixo la ruta i en uns pocs metres, em trobo a la part mes elevada de l'urbanització de Can Tavec, baixo pel carrer de la Mare de Deu de Montserrat i en un revol, agafo una petita escala que trobo a l'esquerra, segueixo el corriol, que em porta al Ptge. ... de la Mare de Deu dels Dolors i d'aquest, altre cop vaig a sortir a la Av. de Vilassar de Dalt, m'incorporo a aquesta i em vaig allunyant del poble, l'asfalt, deixa pas a una pista ample de terra, seguin-la vaig passant per diverses masies, Can Sala Xic, Can Viló, Can Fuster, Can Martí de Dalt, fins arribar a
corriol que surt del davant de Can Gurgui
Can Gurguí, davant mateix de la casa, surt un corriol, bé mes que corriol es un trenca cames, que en una pronunciada pujada va a sortir a Les Planes de Sant Mateu a tocar de la masia de Can Riera, segueixo fins arribar a l'ermita i la masoveria de Sant Mateu.
ermita de Sant Mateu
El vent, aquí dalt estant, bufa fresquet, així que faigs unes fotos i enfilo el camí que passa pel darrera de l'ermita, torno a trobar les marques del Meridià verd que ja em vaig trobar dies enrere per els voltants de La Roca, segueixo caminant i arribo a la Font de Sant Mateu, paro una mica, lo just per menjar dues mandarines i fer un traguet d'aigua, torno a agafar la ruta fins a sortir altre cop davant de Can Riera, a partir d'aquí desfaig el tram que he fet al pujar fins anar a sortir altre cop davant de Can Gurguí, segueixo cap l'esquerra i en pocs metres passo per la Font de Can Gurgui, a diferencia de la de Sant Mateu, d'aquesta surt un rajolí d'aigua,
font de Can Gurgui
tiro cap abaix fins que m'adono que no era la pista que volia agafar, torno enrere uns metres i agafo la que em surt per l'esquerra, la segueixo fins que davant de Can Bórrec, giro a la dreta i per un corriol mig amagat, baixo a buscar el Torrent de l'Agutzil, aquí començo a trobar restes de l'arquitectura pel
viaducte, al Torrent de Ca l'Agutzil
aprofitament del aigua, mines, basses, aqüeductes, passeres per travessar el torrent.........., vaig resseguint el torrent, a l'alçada de Can Lairet, trobo la
font de Santa Anna
Font de Santa Anna, la visito i segueixo baixant, uns metres mes endavant i després de creuar el torrent per una passera de fusta, em surt al pas la Font de Sant Joaquim, visita de rigor, un cop vista, enfilo cap dalt a trobar el sender que passa pel davant de Ca l'Agutzil.
font de Sant Joaquim
Ara ja es tracta d'anar seguint la pista ample de terra, que en una suau baixada, em va encaminat a Vallromanes, poc després de passar per Can Sala Gros, la pista es transforma en un agradable passeig, a la dreta la llera seca del torrent, que ja s'ha convertit en la Riera de Vallromanes, a l'esquerra, una plantació de plàtans d'ombra, al cap d'una estona, el plàtans, passant a ma dreta i l'esquerra s' omple de un bosquet d'alzines, pocs metres mes endavant, la riera ja s'urbanitza, segueixo fins a trobar la plaça de l'església, agafo el cotxe i cap Martorelles.

Vallromanes-Sant Mateu-Vallromanes
(fes clik a la foto i les veuras totes)

diumenge, 9 de novembre de 2008

CAMINADA A LES TRES CREUS (MOTMELO)

Diumenge, 8.00 h. Toca llevar-se, avui es la caminada a Les Tres Creus (Montmeló) que organitza La Associació Progressista de Dones "Montserrat Roig", així dons, després de un petit desdejuni. agafo els trastets i enfilo cap la Masia carranca, lloc on hem quedat per sortir, arribo i ja hi han dues persones, poc a poc van arribant la resta, en total som 10, quant passen uns 7 minuts de les 9.00 h.

comencem a caminar i per la Travessia Carranca anem cap la carretera de La Roca, la travessem i agafem pel carrer Mogent fins a trobar el Parc de la Verneda, girem a la


dreta i un cop passada la deixalleria, girem a l'esquerra i anem a sortir al camí del riu que agafem en direcció Montmeló, per aquest tram del riu, observem gran quantitat de gavines i algun que altre bernat pescaire.

Al arribar a l'alçada del polígon de Can Buscarons, travessem el riu i continuem per l'altre riba i seguim cap la dreta fins sortir al Passeig del Riu, arribant a la confluència amb Santiago Rusinyol, travessem el riu Congost pel pont i tot seguit, girem a l'esquerra i seguim fins passar la subestació elèctrica, llavors, girem cap la dreta i ja agafem el camí que fent siga-sagues, va pujant cap el cim de la muntanyeta, passem pel davant de la porta del tancat que rodeja les restes del poblat ibèric de Can Taco, continuem fins "fer el cim" un cop dalt, donem bona compte de lo que portem, contemplem el panorama, una mica emboirat tot sigui dit i alguns, aprofiten per descansar una mica el peus.

Reprenem el camí i per no tornar pel mateix lloc, agafem un altre corriol, que a la fi, va a parar a la subestació també, un cop allí, ja es desfer el camí que hem portar a l'anada, arribant al lloc de sortida sobre les 12.15 h. mes o menys, alguns, comentem de veure'ns per preparar les properes sortides. Això es lo que ha donat de si la sortida, semble que en conjunt ha sigut del agrad de la majoria. Fins la propera.............

PD. si feu clik aquí, veureu totes les fotos fetes pel Gino.

divendres, 7 de novembre de 2008

ENTRE EL TORRENT DE BELL-LLOC I EL DE CAN SORA

Divendres, 6.00 h. sona el despertador, em llevo, desdejuno, avui, semble que el tsunami Obama esta atenuant els seus efectes, fins i tot, a les noticies, parla'n del finançament i del violador de la Vall d'Hebró, ahir no vaig decidir on anar avui, així que una mica per inèrcia, agafo el cotxe i enfilo cap a La Roca, el dimecres, vaig descartar alguns camins i corriols que per falta de temps no em decidí a explorar, Arribo a La Roca, deixo el cotxe al costat de l'església començo a caminar en direcció al Mogent, passo el pont, segueixo el camí que porta a la Bassa dels Ànecs, avui, no m'hi paro, travesso la C-60 per sota i en lloc de agafar el camí cap a l'esquerra, agafo vers la dreta, en un corriol que baixa cap al

Mogent, arribat al riu segueixo cap la dreta vorejant-lo, arribo a un punt on trobo un trencall a la dreta que va a parar a un pont que travessa el riu, m'hi acosto per veure l'alegria amb que l'aigua fa el seu curs, torno al camí i segueixo vorejant el riu, deixo un parell de trencalls que surten per l'esquerra, i arribo a un punt on el camí no segueix, dubto entre tornar enrere o agafar la llera seca del torrent de Bell-lloc, opto per lo segon i dit i fet.

Paso per sota de l'estructura de un pont de formigó que estan aixecant (AVE potser?), travesso la AP-7 per sota i girant cap a la dreta, vaig a sortir a les mateixes portes de complexe La Roca Village, per l'esquerra surt un camí que agafo, va resseguint una finca tancada amb pals de fusta i on pasturant lliurement, un bon

grapat de cavalls, segueixo caminat, descartant els trencalls i corriol que surten per la dreta, ja que l'idea es explorar alguns camins que vaig entreveure el dimecres. Sempre cap dalt i/o cap l'esquerra, vaig fent camí fins que em trobo de front, el sender que ve de Can Vicenç de Bell-lloc, agafo cap la dreta i segueixo el camí que va fent una lleugera pujada, passo pel davant de can Vidal, bonica
casa/masia de pedra encara que semble que no esta gaire cuidada, torno a girar a l'esquerra i entro de ple en el bosc de Can Vidal, torno a retrobar els olors del bosc humit, seguint el camí, em trobo les marques del Meridià Verd, estic fent un tram que ja vaig fer dimecres, segueixo endavant fins que el camí va agafant un gir cap la dreta, cosa que no m'interessa, així dons, agafo per la rassa de una línia elèctrica que surt cap l'esquerra i enfilant un petit promontori, penso que arribat dalt, faré una paradeta per recuperar forces, arribo dalt del turó i em trobo un

espectacle deplorable, tot empastifat de burilles, llaunes, tovallons, plàstics. No paro i una mica mes endavant, faig la parada tècnica, unes mandarines, una mica d'aigua i endavant que aixo no es res,

Arribo al mur que rodeja Can Jorn, com dimecres vaig seguir-lo per l'esquerra, avui, agafo per la dreta es un camí carener,que una mica elevat, va resseguint el Torrent de Can Sora, a la dreta camps d'oliveres, a l'esquerra bosc..........arribo a Can

Sora, masia encara en peu, però abandonada, segueixo endavant i ara, passo pel davant de la casa i les granges de Can Peret Gabriel, curiosa de veure per que els edificis de les granges, estan fets respecta'n el desnivell de la muntanya i donen

una perspectiva especial, seguint el camí, arribo a can Gabriel masia de pedra en bastant bon estat, de la façana posterior, destaca lo que en el seu moment, deuria ésser tot un luxe, en el primer pis, sobresurt un espai quadrat que era la comuna, amb una baixant que anava a parar a un pou mort sota mateix.

En un curt tram de camí, arribo a la AP-7, la travesso per sota i ja vaig a buscar el pont damunt el Mogent, carrer de l'església, cotxe i cap a casa, un cop allí, dutxa, passar les dades al PC, menjar i cap a treballar. Amb aquesta sortida ara si que dono per acabada, al menys en un temps, la descoberta dels voltants de La roca.


del Torrent de Bell-lloc al de Can Sora (fes clik a la foto i les veuras totes)